Cinc dies al barri xino republic¨¤

La fot¨°grafa d'origen austr¨ªac Margaret Michaelis (1902-1985) va arribar a Barcelona per primera vegada el 1932 fugint dels nazis, que ja l'havien detingut a Berl¨ªn. La jove, de 30 anys, es va allotjar en una pensi¨® del carrer Migdia ¡°on hi havia molts alemanys¡±, segons va escriure ella mateixa, a ple cor del bigarrat barri xino. En aquell moment va fer les seves primeres fotografies d'aquesta zona de la ciutat. No era estrany que, poc temps despr¨¦s, el col¡¤lectiu d'arquitectes racionalistes del GATCPAC, dins dels ideals que defensava la Rep¨²blica, pensessin en ella per a l'exposici¨® La Nova Barcelona, prevista per al juliol de 1934. El resultat d'aquell enc¨¤rrec es pot veure aquest estiu a la mostra Cinc dies pel barri Xino, a l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona (fins al 31 d'octubre).

Volien mostrar les car¨¨ncies arquitect¨°niques del Districte V de Barcelona, la seva alta densitat demogr¨¤fica, la insalubritat i la falta d'escolaritzaci¨®. Tot per fer valer les bondats del Pla Maci¨¤, inspirat per Le Corbusier, que pretenia sanejar aquest districte a partir dels plantejaments racionalistes del segle XX, millorant els equipaments i els serveis, fomentant l'habitatge p¨²blic. Volien, de passada, crear una nova fa?ana mar¨ªtima definida per tres gratacels i un enorme parc al costat del delta del Llobregat. Un projecte que la Guerra Civil va truncar.

Michaelis va acceptar l'enc¨¤rrec de mostrar les necessitats d'alleugerir i higienitzar aquesta zona de la ciutat fotografiant les car¨¨ncies dels seus habitatges i la mis¨¨ria, com li demanaven aquests arquitectes revolucionaris. Per¨° paral¡¤lelament tamb¨¦ va captar el dinamisme de la vida quotidiana i el car¨¤cter d'aquest popular barri. ¡°Va saber guanyar-se la seva confian?a i li van obrir les portes de casa, aix¨ª podia oferir un retrat ¨ªntim¡±, explica Dolors Rodr¨ªguez Roig, que ha efectuat un intens treball amb aquest material, que ja s'havia exposat parcialment i en el qual ha posat ordre despr¨¦s de revisar la documentaci¨® d'arxius com l'Hist¨°ric del Col¡¤legi d'Arquitectes, el Nacional de Catalunya i l'Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona. Fruit del seu treball ¨¦s la mostra de l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona, on es custodia la s¨¨rie completa de fotografies que Michaelis va fer del barri barcelon¨ª.

El desembre de 1933, despr¨¦s de l'ascens del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, amb Hitler al capdavant, Margaret i el seu marit, l'arque¨°leg Rudolf Michaelis, es van exiliar a Barcelona i es van allotjar a l'edifici on vivia l'escriptor anarcosindicalista alemany Helmut R¨¹diger i la seva dona, al n¨²mero 36 del carrer Rossell¨®, constru?t per Josep Llu¨ªs Sert, un dels fundadors del GATCPAC. All¨¤ van crear l'estudi fotogr¨¤fic Foto-Studio Michaelis.

Rodr¨ªguez Roig, amb l¡¯ajuda de les notes de Michaelis al dors de les imatges, ha reconstru?t els passos, el dia a dia de la fot¨°grafa pel barri, els carrers que va rec¨®rrer i les cases on va entrar durant els cinc dies d'abril de 1934 que va dedicar a executar l'enc¨¤rrec. Tamb¨¦ que el tercer dia del seu treball la va acompanyar Sert, que tamb¨¦ va fer fotografies. I que va anar alternant l¡¯enc¨¤rrec amb fotos que feia per inter¨¨s propi, en les quals les males condicions quedaven en un segon pla i ressaltava la fren¨¨tica activitat de les persones als carrers, patis i terrasses. Eren imatges menys estudiades i m¨¦s emp¨¤tiques amb les persones que es creuaven al seu cam¨ª. ¡°Michaelis va captar la vida real, buscava que les persones fossin presents, sobretot els nens, que posaven, somrients, davant la seva Leica¡±, assenyala la comiss¨¤ria.

Per¨° no totes les imatges que es van exposar als baixos de la pla?a de Catalunya eren de Michaelis, com ha descobert Rodr¨ªguez Roig. Una de les m¨¦s ic¨°niques i que el GATCPAC va utilitzar en moltes ocasions, la d'un nen rapat, trist i desnodrit que es va publicar fins i tot a la portada de la seva revista, AC, amb el t¨ªtol Infante tipo Distrito V, no ¨¦s d'ella, sin¨® de l'arquitecte grec Isaac Saporta. La va fer el mar? de 1932 durant una reuni¨® internacional d'arquitectes a Barcelona. Michaelis, segons Rodr¨ªguez, va fer una reproducci¨® d'aquesta imatge quan la hi va demanar Sert per a l'exposici¨®, d'all¨¤ la confusi¨®.

La major part de l'obra de Michaelis es conserva molt lluny d'aquests escenaris: a la National Gallery d'Austr¨¤lia, on va viure des de 1939 fins a la seva mort, el 1985. All¨¤ tamb¨¦ es conserven algunes de les fotografies que va fer del barri xino i que no va entregar al GATPAC. Com les que va prendre a la taverna Cal Peret, al carrer Robador 17, que reflecteixen l'ambient alegre que s¡¯hi respirava. En una d'aquestes fotos es pot veure una parella que parla tranquil¡¤lament sense adonar-se que un carterista est¨¤ a punt de robar-li el moneder a ella. Pur barri xino.