Santuari del Far: Tradici¨® des de les altures

"Aqu¨ª dalt, les tempestes poden fer una mica de por¡±. Carme Serrallonga, de 61 anys, en fa 45 que treballa al Santuari del Far, bar, restaurant i fonda, a dalt de tot d'un cingle de 1.123 metres d'altura a Susqueda. Sap del que parla. Un llampec va destrossar el santuari a mitjans del segle passat i una desc¨¤rrega el¨¨ctrica va obligar fa tres anys a tancar l'hostal i la restauraci¨® perqu¨¨ es va cremar la cuina. ¡°La meva mare, que treballava aqu¨ª, es va quedar sense feina quan l'establiment va quedar deshabilitat pel primer llampec¡±, explica, ¡°i nosaltres vam haver de tancar durant 15 dies per fer una cuina nova¡±.

Contra vent, pluja i llampecs, el Far mant¨¦ la seva ess¨¨ncia r¨²stica i tradicional. Els peus de porc omplen el plat i les galtesse serveixen de dues en dues. Aqu¨ª es ve a gaudir. I a contemplar un paisatge ¨²nic que s'est¨¦n des de Montserrat fins a les illes Medes. A la nit, el men¨² s'ha mantingut gaireb¨¦ inalterable al llarg dels anys. Ning¨² pregunta l'oferta perqu¨¨ ¨¦s coneguda de sobres, tot i que t¨¦ una ¨¤mplia proposta culin¨¤ria. Sopa o verdura de primer i costelles de xai, botifarra o truita de segon. Benvinguts al passat.

Per tot aix¨°, qui hi va una primera vegada sempre torna. ¡°La gent ¨¦s molt fidel al Far. Pot passar molt temps entre una visita i l'altra, per¨° sempre acaben tornant¡±, diu la Carme, que no s'atreveix a explicar-ne els motius. Aquest any espera tornar a rebre un grup de cinc parelles que celebra Cap d¡¯Any al Far des de 1980, tot i que el 2020 no va poder pujar-hi per la covid. ¡°Despr¨¦s de tant temps s'estableix una relaci¨® afectiva que traspassa la del client habitual¡±, destaca la treballadora.

El Ricard, de 77 anys, ¨¦s el m¨¦s gran d'aquest grup veter¨¤. Explica que troba a faltar passejar pel mirador, sentir el fred de desembre i mantenir viu el foc de la xemeneia. ¡°Aqu¨ª ens hem fet vells¡±, il¡¤lustra. ¡°Vam comen?ar a pujar quan ¨¦rem joves perqu¨¨ ¨¦s un lloc encantador, t¨¦ unes vistes precioses, el tracte ¨¦s molt agradable i el menjar ¨¦s molt bo. I all¨¤ seguirem¡±. Aquest any, diu, els fills de totes les parelles han creat un grup de WhatsApp per fixar una data i tornar a pujar despr¨¦s de m¨¦s d'una d¨¨cada sense veure's, des que van deixar de celebrar el Cap d¡¯Any amb el grup de gent gran. ¡°LA Carme t¨¦ ra¨®. Al Far sempre vols tornar. Mira ara els nostres fills¡±.

La vida al Far va canviar quan van asfaltar a finals dels 70 l'¨²nica pista que arriba fins al cim. Va passar de rebre gaireb¨¦ exclusivament els amants del muntanyisme a una aflu¨¨ncia massiva. ¡°Abans nom¨¦s venia la gent que estimava molt la muntanya¡±, recorda la Gemma Aulet, de 64 anys, filla de la parella que va assumir la gesti¨® de l'establiment el 1970 despr¨¦s de la rehabilitaci¨® del santuari, al costat del moss¨¨n Josep Isern, designat pel bisbat de Vic per dinamitzar el santuari. ¡°El meu pare ho deia sovint: ¡®els que tenen manies fan mitja volta abans d'arribar perqu¨¨ el cam¨ª ¨¦s dolent¡±, afegeix la Gemma.

Amb la millora de les comunicacions, la dist¨¤ncia entre Barcelona i el Far es va escur?ar. El que no va canviar va ser el sis¨¨ sentit del servei. ¡°Als de la capital se'ls veu venir de lluny¡±, diu la Gemma entre rialles. La Carme hi coincideix, encara que no sap concretar el perqu¨¨: ¡°No ho s¨¦, simplement notem quan s'apropen. Tamb¨¦ passa amb els estrangers¡±. I, per no ferir sensibilitats, la Gemma li dona la volta al tema: ¡°Quan vaig a Barcelona tamb¨¦ noten que soc de poble, eh?¡± En tot aquest temps han vist gent de tota mena. ¡°Des de gent perduda per la muntanya fins a algun client que se sorpr¨¨n que tinguem lavabos¡±, relata la Carme amb to divertit. El Ricard recorda un casament que va coincidir amb una gran nevada i que va acabar amb els convidats morts de fred sense poder tornar a casa perqu¨¨ la carretera va acabar tallada. El pitjor record, tanmateix, ¨¦s el cas d'un pare que va tirar el 2008 la seva filla pel barranc i despr¨¦s es va llan?ar al buit. ¡°Va ser terrible¡±, recorda la Carme.

L'arribada de la Carme i la Gemma al Far va ser diferent. ¡°La meva fam¨ªlia vivia a Rupit abans de traslladar-nos al Far¡±, apunta la Gemma, ¡°i, ho vulguis o no, arribar a un lloc nou on no hi ha m¨¦s cases, es nota.¡± Per a la Carme, en canvi, viure al Far va ser descobrir un nou m¨®n. ¡°Vaig cr¨¦ixer en una masia a?llada, amb poc contacte social, i aqu¨ª veia molta gent, hi havia molt vaiv¨¦ de persones¡±, recorda.

Les anades i vingudes es mantenen inalterables gaireb¨¦ mig segle despr¨¦s per ciclistes, excursionistes i turistes, sempre a la recerca de la tradici¨®, fins i tot malgrat la covid. I els llampecs.