Metr¨°nom entr¨°pic

No hi ha dubte que aquesta ¨¦s una ¨¨poca en estat d¡¯obsolesc¨¨ncia i ensorrament constant. Per¨° no siguem gaire apocal¨ªptics, en l¡¯¨¨poca de Petrarca i de Chaucer els humans tamb¨¦ vivien entre plagues, guerres i rebel¡¤lions, i cap d¡¯aquests desastres ens s¨®n aliens avui als carrers de Hong Kong o Washington. Com llavors, continuem inventant noves formes de representar i representar-nos, entre les quals regnen les arts visuals, sumides en l¡¯entropia m¨¦s absoluta des que alg¨² va decidir que qualsevol objecte de la realitat profana ¡ªun ampoller, una pala llevaneu¡ª havia de poder ser exhibit, comercialitzat i col¡¤leccionat, per¨° no tocat.

?s d¡¯una aud¨¤cia extraordin¨¤ria que encara hi hagi alg¨² capa? de posar en circulaci¨® una obra, en aquest cas una pintura atribu?da al m¨¦s admirat artista i amb el no menys admirat tema ¡ªel Salvator Mundi¡ª, i provoqui la licitaci¨® m¨¦s ferotge mai vista (la subhasta es va idear a Christie¡¯s Nova York el 2017, amb un m¨¤rqueting acurat, i es va presentar com a ¡°art contemporani¡±), per no esmentar que el parador de l¡¯obra i les intencions del seu comprador continuen flotant en la nebulosa de la pols ar¨¤biga. El documental The Lost Leonardo (2021, Filmin) explica a consci¨¨ncia com un quadre que amb prou feines va costar 900 euros va passar a valer 380 milions amb la conniv¨¨ncia d¡¯un autentificador poc escrupol¨®s i d¡¯un parell de comissaris oportunistes. La gran blasf¨¨mia no ¨¦s que el m¨¦s que probable fake (en el millor dels casos, la pintura hauria sortit del taller de Leonardo) tingui com a protagonista un d¨¦u justicier que sost¨¦ una esfera celestial a la m¨¤, sin¨® que en un m¨®n obscenament visual ens mantinguem tan cecs i cr¨¨duls.

D¡¯una manera molt efica?, la instal¡¤laci¨® d¡¯Andreas M. Kaufmann a La Virreina, 13 Blind Men Walking, composta per una dotzena de monitors i metr¨°noms descompassats, ¨¦s una met¨¤fora del car¨¤cter espectral de la realitat, de com l¡¯ambig¨¹itat deliberada de la pol¨ªtica i els mitjans de comunicaci¨® bloqueja qualsevol perspectivisme, deixant-nos cecs davant d¡¯uns petits d¨¦us luxuriosos. El mateix pas esvalotat d¡¯un visitant del Macba que es mou a cops de bast¨® al ritme del ¡°metr¨°nom entr¨°pic¡± de la col¡¤lecci¨® Tous, una selecci¨® de mil obres ¡°que ¡ªanuncien¡ª s¡¯aniran acoblant de mica en mica amb els fons del museu¡±. La mostra ¡ªque ni tan sols pot qualificar-se d¡¯ecl¨¨ctica¡ª agrupa per blocs tem¨¤tics els treballs de 29 artistes en tres espais: el museu, la Capella Macba i Metr¨°nom, al Born, desbordant l¡¯adjectiu gaireb¨¦ male?t de ¡°conceptual¡± amb qu¨¨ Rafael Tous precinta la seva ofrena al museu (quina obra no ho ¨¦s?; el mateix Leonardo es referia a la pintura com ¡°la cosa mentale¡±).

La col¡¤lecci¨® Tous hauria de servir per deixar enrere aquest ¨²ltim lustre d¡¯indefinici¨® i f¨¤stic del Macba, i que almenys el gener¨®s gest del col¡¤leccionista barcelon¨ª serveixi per atreure altres donacions, si pot ser internacionals. La nova directora, Elvira Dyangani, t¨¦ un paper dif¨ªcil. Ha prom¨¨s remuntar el vol (¡°Volarem¡±, va dir en la seva presentaci¨®). Veient el panorama, necessitar¨¤ l¡¯ull i les ales d¡¯una ¨¤guila i les urpes d¡¯una lleona. Tamb¨¦ ¨¦s just que se li reconegui la llibertat d¡¯acci¨® per crear el seu propi equip, que inclour¨¤ el responsable del PEI (Programa d¡¯Estudis Independents).

Darrere de tots aquests assumptes, hi ha les q¨¹estions sobre el valor de l¡¯art. El comissari i editor alemany Boris Groys en planteja algunes en el seu assaig La l¨°gica de la col¡¤lecci¨® (Arc¨¤dia, edicions en castell¨¤ i catal¨¤, 2021). ¡°L¡¯obra d¡¯art ¨¦s una mercaderia, per¨° ¡ªadverteix¡ª no un b¨¦ de consum sin¨® un b¨¦ de col¡¤lecci¨®. El veritable espai de l¡¯art modern ¨¦s l¡¯espai de la col¡¤lecci¨®, m¨¦s ben dit, l¡¯espai que hi ha entre les obres d¡¯art i no a l¡¯interior de les obres, l¡¯espai de l¡¯entropia o l¡¯intent de sobreviure, de superar la mort del museu (...) Aqu¨ª hi ha la fascinaci¨® de l¡¯art¡±.

Caldr¨¤ posar-se a treballar. I volem, s¨ª, per¨° no massa a prop del sol.