A Josep Pla no li agradaven Picasso ni Mir¨®

L¡¯obra de Josep Pla ¨¦s una font inesgotable de dades i de viv¨¨ncies de l¡¯escriptor, explicades des de la seva subjectivitat i el sed¨¤s de la literatura. L¡¯empordan¨¨s, com molts altres grans creadors, va conservar la documentaci¨® i la correspond¨¨ncia que va generar al llarg de la seva intensa vida, malgrat que la majoria del temps el va passar viatjant d¡¯un lloc a un altre, acompanyat d¡¯una petita maleta i canviant cont¨ªnuament d¡¯habitaci¨® d¡¯hotel. Part d¡¯aquest material escrit, en forma de cartes i postals, a m¨¦s de fotografies, articles de premsa i cat¨¤legs d¡¯exposicions, ha servit a la investigadora Mariona Seguranyes per con¨¨ixer les relacions de l¡¯escriptor amb molts dels pintors, la majoria, catalans, que van marcar la manera de veure el paisatge que va plasmar Pla als seus escrits.

S¨®n algunes de les aportacions que poden veure¡¯s a De Palafrugell a Par¨ªs, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada liter¨¤ria, exposici¨® comissariada per Seguranyes a la Fundaci¨® Josep Pla, instal¡¤lada a la casa natal de l¡¯escriptor a Palafrugell (Girona) fins el 30 d¡¯octubre, en qu¨¨ es repassa la seva vinculaci¨® amb tots aquests artistes, que anaven i venien de Catalunya al Par¨ªs dels anys 20, mentre Pla era corresponsal del diari La Publicitat a la capital francesa.

Alguns s¨®n pocs coneguts, com Joan Baptista Coromina, el primer pintor que va con¨¨ixer Pla, com assegura al retrat de passaport que li dedica, despr¨¦s d¡¯instal¡¤lar-se a Palafrugell el 1913 com a director de l¡¯Escola d¡¯Arts i Oficis. Tamb¨¦ Francesc Gimeno, que conceptualitza el paisatge empordan¨¨s a les seves pintures; una visi¨® que el jove Pla va acabar portant a la seva literatura. D¡¯altres tenen m¨¦s reconeixement, com Joaquim Sunyer, Pere Ynglada i Pere Pruna, a m¨¦s de Feliu Elies o l¡¯escultor Manolo Hugu¨¦. Amb tots va tenir una relaci¨® d¡¯amistat. Per¨° tamb¨¦ es va relacionar amb pintors com Pablo Picasso i Joan Mir¨®, amb qui no va arribar a congeniar, perqu¨¨ creia, en un moment en qu¨¨ transitaven pel cubisme, que deformaven a les seves obres la realitat i que s¡¯allunyaven del que, per a Pla, era la pintura ideal. Per aix¨°, va arribar fins i tot a ridiculitzar-los a les seves cartes i cr¨ªtiques.

¡°A Picasso [al qual Pla anomena Pau] nom¨¦s li t¨¦ respecte per la seva tasca d¡¯ajuda a altres pintors, per¨° l¡¯acusa de ¡®canviar en funci¨® de la moda¡¯ i de no ser ¡®tan artista com sembla¡¯. Fins i tot considera que hi ha pintors per sobre seu¡±, explica Seguranyes. Com Pruna, del que escriu el mar? del 1925: ¡°Tothom diu que Pruna picasseja. Seria m¨¦s exacte dir que Picasso i Pruna volen el mateix. S¡¯ha dit que Picasso ¨¦s l¡¯¨²ltim pintor itali¨¤. En realitat, ¨¦s el pen¨²ltim, perqu¨¨ l¡¯¨²ltim ¨¦s Pruna¡±. La prova de la poca consideraci¨® de Pla cap a Picasso ¨¦s, segons Seguranyes, ¡°que malgrat que quan, passat el temps, el recorda amb les persones importants que ha conegut, no li dedica cap dels seus retrats d¡¯artistes, ni als seus famosos homenots o retrats de passaport¡±.

M¨¦s mal parat en surt Joan Mir¨®, de qui literalment es riu: ¡°Despr¨¦s de con¨¨ixer-lo es converteix en diana de la seva ironia sarc¨¤stica, menyspreant-lo quan li diu que s¡¯est¨¤ esfor?ant per anar a la moda en la seva etapa fauvista, que no ho sent, ni li ve de dins, despr¨¦s de no entendre els colors que utilitza en aquell moment¡±, prossegueix Seguranyes. En una carta de maig del 1920 escriu: ¡°Us diria una mentida si us digu¨¦s que Mir¨® encara est¨¤ aqu¨ª. No, ja se n¡¯ha anat. Per¨° ning¨² no ho diria, tampoc no li he sentit la veu en els ¨²ltims dies¡±. En d¡¯altres es burla de la seva manera de vestir i de com camina, de les seves ¡°orelles gruixudes¡± i del seu ¡°somriure de maniqu¨ª, torbador i mec¨¤nic¡±. Malgrat tot, segons Seguranyes, ¡°sempre va estar molt pendent d¡¯ell, del que feia i d¡¯on era. Es distancien perqu¨¨ no ent¨¦n el que pinta i la seva reacci¨® natural ¨¦s riure-se¡¯n, per¨° despr¨¦s el sorpr¨¨n el seu ¨¨xit¡±.

Pla devia ser un home d¡¯idees fixes, tamb¨¦ en la seva concepci¨® de l¡¯art. ¡°Des del primer moment va tenir un concepte est¨¨tic dins del Noucentisme, que visualitza amb les obres d¡¯Enric Casanovas i Joaquim Sunyer; un plantejament influ?t per Alexandre Plana i Josep Maria Junoy, de tornada al mediterrane?sme, el classicisme i el realisme, primer molt dogm¨¤tic, i despr¨¦s es va suavitzant¡±, explica Seguranyes. I, en aquest sentit, Picasso i Mir¨® s¡¯allunyen del que fan artistes m¨¦s conservadors, com el seu estimat Joaquim Sunyer, que representa per a Pla ¡°l¡¯ess¨¨ncia de la catalanitat¡± i que n¡¯aconsegueix ¡°el renaixement, nom¨¦s despr¨¦s de tornar a Catalunya al cap de 15 anys d¡¯estar a Par¨ªs¡±. Per a Pla, Sunyer ¨¦s superior fins i tot als pintors francesos del moment. Seguranyes mant¨¦ que ¨¦s probable que l¡¯escriptor tingu¨¦s a veure amb el fet que el col¡¤leccionista Llu¨ªs Garriga don¨¦s als museus d¡¯art de Barcelona la col¡¤lecci¨® d¡¯art que va comprar a Par¨ªs en aquests anys, amb un centenar d¡¯obres de Sunyer.

Per a la comiss¨¤ria, aquesta documentaci¨® permet con¨¨ixer ¡°la formaci¨® est¨¨tica ferma de Pla i el seu context cultural¡±. Segons explica, ¡°tots aquests pintors deuen molt a Pla, ja que, gr¨¤cies al que escriu sobre ells, coneixem les seves vides al Par¨ªs dels anys 20 i la relaci¨® entre ells; els fa aut¨¨ntics retrats psicol¨°gics, que s¨®n un fons d¡¯informaci¨® brutal¡±.

Un dels reptes de l¡¯exposici¨®, confessa Seguranyes, va ser, despr¨¦s de comprovar que Pla no va tenir una col¡¤lecci¨® d¡¯art, mostrar el seu gust art¨ªstic. ¡°Ha estat dif¨ªcil localitzar obres que segur que Pla va veure o que es van realitzar en el moment en qu¨¨ l¡¯escriptor i els pintors van tenir contacte¡±. D¡¯entre les obres reunides destaca La nena dels pr¨¦ssecs, del 1921, que feia 50 anys que no s¡¯exposava i que nom¨¦s es coneixia en blanc i negre.

Seguranyes ja treballa en un segon cap¨ªtol d¡¯aquest treball, en qu¨¨ tindr¨¤ un paper important Salvador Dal¨ª. ¡°Tot i que ja es coneixien de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, la primera correspond¨¨ncia entre ells ¨¦s del 1928, per¨° el 1929 es distancien despr¨¦s que Dal¨ª abraci el surrealisme. No ser¨¤ fins a la seva tornada, el 1948, dels Estats Units, i la seva tornada al classicisme i la religi¨® cat¨°lica quan es tornaran a trobar¡±. Per¨° en aquest treball no nom¨¦s estar¨¤ Dal¨ª. ¡°La idea ¨¦s dibuixar, com ara, l¡¯entorn art¨ªstic i els seus referents. No seria Pla i Dal¨ª nom¨¦s, sin¨® les relacions amb altres artistes que reivindiquen el realisme contra les avantguardes¡±.