La factura de la llum

El preu de la llum segueix en ascens. Bat un nou r¨¨cord. Aconsegueix un nou pic. Aquest estiu em vaig conv¨¨ncer que els titulars sobre la factura de la llum eren la versi¨® f¨²nebre d¡¯un clickbait de gatets, o l¡¯equivalent a una newslettera la qual est¨¤s subscrit, per¨° no hi entres o no te¡¯n dones de baixa per des¨ªdia. T¡¯embrutien un segon. Despr¨¦s, remuntaves. Feia calor. Els titulars se m¡¯amuntegaven al mat¨ª, sense que gaires vegades em generessin un efecte concret. Semblava com si els mitjans volguessin fer-nos venir son, i tenia sentit pensar aix¨°. Al supermercat sentia parlar les ve?nes sobre el pic, les perip¨¨cies individuals per estalviar, l¡¯¡°hora vall¡±, i resultaven molt m¨¦s clarividents.

Em desprenia dels titulars, continuava amb les meves coses. Els enunciats eren inflexibles: not¨ªcies-burofaxos, mig encriptats, una mitjana de tres par¨¤grafs fent un c¨¤lcul gener¨®s. Semblava l¡¯any de la prima de risc. Un mat¨ª vaig imaginar l¡¯¨¦sser viu ¡ªdiria que ho era, per¨° no ho puc assegurar¡ª que li hauria tocat fer ¡°all¨° del r¨¨cord de la llum¡±. I em sentia immensament connectada a ell: l¡¯escriptura per a algun digital, el tedi, l¡¯onada de calor, l¡¯improbable marge imaginatiu davant de les dades, queien com una llosa per inevitables i pesades: ¡°El preu del megawatt hora d¡¯aquest dimecres ser¨¤ un 253,3% m¨¦s alt que el del mateix dia de l¡¯any passat, quan va registrar un preu de 48,9 euros/MWh, i un 27,4% m¨¦s car que el del dimecres de la setmana passada, 8 de setembre, quan va assolir els 135,65 euros/MWh¡±. Un altre dia em vaig entretenir en les estructures, tan r¨ªgides, autoconclusives: potser Mark Fisher parlaria del subg¨¨nere informatiu del ¡°realisme capitalista¡±. Tamb¨¦ vaig creure que ¡°pujar i ascendir a r¨¨cords hist¨°rics¡± senzillament significava que ens est¨¤vem precipitant al buit. I si quan parlaven d¡¯ascens volien dir, en realitat, descens? Estava deprimida. A conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aix¨°, vaig pensar en tots els caps que parlaven en uns termes id¨¨ntics just abans del col¡¤lapse, i llavors vaig prendre la determinaci¨® que calia desconfiar de l¡¯ampul¡¤losa expressi¨® ¡°r¨¨cord hist¨°ric¡±, perqu¨¨ ning¨² l¡¯estava usant correctament.

Va arribar el setembre, tots vam tornar a pensar en la factura de la llum, en realitat mai no ho vam deixar de fer, i ho vam fer de la manera m¨¦s prosaica: entrant al web del banc. I potser els telegrames havien complert, involunt¨¤riament, alguna missi¨®. La de portar-nos fins aqu¨ª, a la sorra. Ara que les el¨¨ctriques, aquest retir per a oligarques sense feina ¡ªquina redund¨¤ncia¡ª, despleguen els seus xantatges de m¨¤fia, toca tornar a la cosa material del titular, fer-ho carn: l¡¯autoorganitzaci¨®, la r¨¨plica, el reclam urgent de la nacionalitzaci¨®, tornar a entrar al web del banc. Potser els titulars dissimulen, per¨° parlen d¡¯un b¨¦ essencial, d¡¯inter¨¨s general. Ja no fa calor ni estem de vacances i arribar¨¤ l¡¯hivern, com sempre passa.