Elvira Dyangani Ose: ?No tinc por de ser dona i negra. La pregunta ¨¦s si en tenen els altres?

Elvira Dyangani Ose (C¨°rdova, 47 anys) ¨¦s, des del juliol, directora del Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba), en substituci¨® de Ferran Barenblit, que va estar al capdavant d¡¯aquest centre des del 2015. Arriba en un moment de canvi radical, ja que est¨¤ previst que el 2023 se n¡¯inauguri l¡¯ampliaci¨®, una enorme galeria que es construir¨¤ davant l¡¯edifici creat el 1995 per Richard Meier i que portar¨¤ a reordenar-ne els espais i canviar-ne el funcionament.

Aquesta dona en¨¨rgica i loqua?, que despr¨¨n positivisme, s¡¯ha especialitzat en projectes enfocats en l¡¯observaci¨® de la narraci¨® de la hist¨°ria, la intervenci¨® en l¡¯espai p¨²blic i la recuperaci¨® de narratives no occidentals. De fam¨ªlia origin¨¤ria de Guinea Equatorial, es va formar a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i a la Cornell University de Nova York. Despr¨¦s del seu pas pel Centre Atl¨¤ntic d¡¯Art Modern de Las Palmas (CAAM) i el Centre Andal¨²s d¡¯Art Contemporani (CAAC), el 2011 es va incorporar a la Tate Modern de Londres, on va treballar juntament amb el Comit¨¨ d¡¯Adquisicions Africanes en la compra d¡¯obres relacionades amb la di¨¤spora africana. El 2014 va ser la comiss¨¤ria de la Biennal d¡¯Art Contemporani de G?teborg i des del 2018 ha dirigit la galeria The Showroom a Londres.

Pregunta. ?L¡¯ha molestat que es remarqu¨¦s que ¨¦s la primera dona a dirigir el Macba?

Resposta. No, per¨° em sembla interessant destacar que el 90% dels treballadors del Macba s¨®n dones, que han portat, amb la seva feina visible i invisible, altres persones que eren al poder a aconseguir els seus resultats. Que jo sigui aqu¨ª ¨¦s un m¨¨rit compartit. El fet que una dona arribi a un c¨¤rrec d¡¯aquesta envergadura no ha de ser una sorpresa. I que sigui alg¨² d¡¯una comunitat que s¡¯ha considerat racialitzada, tampoc. El m¨®n on jo vull viure ja ent¨¦n que aix¨° ¨¦s normal.

P. ?I la va sorprendre que ning¨² fes menci¨® al fet que vost¨¨ ¨¦s negra?

R. Aix¨° no ¨¦s un problema meu. La q¨¹esti¨® ¨¦s per qu¨¨ es va ometre una cosa que ¨¦s part de la hist¨°ria d¡¯aquest museu i de les institucions culturals que no han tingut persones d¡¯una comunitat racialitzada al capdavant. Jo no tinc necessitat de dir-ho, ¨¦s evident. La q¨¹esti¨® ¨¦s aquesta persist¨¨ncia a perpetuar certs silencis.

P. ?T¨¦ por que aix¨° s¡¯utilitzi en contra seu?

R. No. Soc dona i negra de tota la vida. No tinc por, per¨° la pregunta ¨¦s si en tenen els altres. Potser he de cuidar la manera com afectar¨¤ la gent que no s¡¯ha hagut d¡¯enfrontar a aix¨°. Per¨° amb aquest gest tots hem de cr¨¦ixer.

P. ?Alg¨² podria pensar que el seu nomenament t¨¦ molt sentit al Macba, situat al barri multicultural del Raval?

R. No ha de tenir sentit enlloc, sin¨® en tots. Hi ha una realitat social i hist¨°rica d¡¯Espanya, de Catalunya i Barcelona que es vincula amb altres realitats de la resta del m¨®n, i aix¨° ha de ser visible en qualsevol instituci¨® que relati la hist¨°ria d¡¯aquesta comunitat tan plural i diversa. Espanya ha d¡¯avan?ar com la resta del m¨®n. Hi ha molta m¨¦s gent que la comunitat blanca establerta.

P. Vost¨¨ va haver de sortir per continuar formant-se i treballar.

R. Volia poder explicar les coses de la manera que a mi em venia de gust, amb unes valoracions diferents de la percepci¨® que es tenia de la comunitat negra. Em semblava fonamental desmuntar el mite sobre l¡¯altre, i va arribar un moment en qu¨¨ vaig sentir que aqu¨ª no tenia la possibilitat de fer-ho. Aix¨° ¨¦s aqu¨ª, vulguin o no vulguin certs estaments. Cal desjerarquitzar la hist¨°ria en favor de la pluralitat d¡¯hist¨°ries, narradors i protagonistes.

P. En la seva presentaci¨® va dir que era el seu moment.

R. S¡¯entendria que el meu pas pel CAAM de les Can¨¤ries i el CAAC Sevilla em portaria a aqu¨ª. Per¨° llavors sentia que no existia encara l¡¯espai que jo volia per repensar la instituci¨®, per formalitzar pr¨¤ctiques decolonials i de g¨¨nere d¡¯una manera diferent. El meu repte ser¨¤ ara enfrontar-me a aquesta estructura f¨ªsica del museu, a aquesta definici¨® gaireb¨¦ del segle XIX, per portar-lo a un lloc on domini l¡¯experi¨¨ncia.

P. ?La seva arribada pot acabar amb la sensaci¨® d¡¯elitisme que planeja sobre el Macba?

R. Treballo no pel museu que dirigir¨¦ cinc o deu anys, sin¨® pel museu que quedar¨¤. I aquest museu ha de ser inclusiu des del que n¡¯est¨¤ al capdavant. Cal fer autocr¨ªtica i trencar amb models com els dels anys noranta, en els quals totes les pr¨¤ctiques giraven al voltant d¡¯una agenda m¨¦s personal. Aix¨° s¡¯ha d¡¯oblidar i hi hem d¡¯aplicar un sentit col¡¤lectiu i corresponsable. Dilluns passat vaig pronunciar la lli?¨® inaugural de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i vaig dir: ?Hem de generar un museu que no desitgi un m¨®n possible, sin¨® que funcioni com que aquest m¨®n existeix i que aquest gest reverberi m¨¦s enll¨¤ de les parets del museu?.

P. Assegura que vol que en aquest museu passin coses memorables.

R. Anar a un museu ha de ser una experi¨¨ncia especial. Aquesta sensaci¨® d¡¯immensitat no ha d¡¯oblidar all¨° petit. No soc amiga de grans gestos. M¡¯agraden les coses quotidianes que s¡¯escapen dels grans titulars. Les coses memorables tenen a veure amb aquesta subtilitat, amb el fet que el museu sigui m¨¦s pr¨°xim. Que la pla?a on estigui pugui entrar dins del museu, que hi hagi permeabilitat. Hi ha d¡¯haver un museu en el qual es puguin convidar artistes emergents per desenvolupar projectes impossibles de fer d¡¯una altra manera.

P. El consorci de gesti¨® del museu (format per l¡¯Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Fundaci¨® Macba) assegura que no la deixar¨¤ sola. ?Hi injectaran m¨¦s recursos?

R. La injecci¨® de recursos ¨¦s necess¨¤ria. Crec que contribu?m a una visi¨® d¡¯un museu m¨¦s democr¨¤tic i que aix¨° far¨¤ que les administracions ens ajudin a programar. I si tenim un museu m¨¦s gran, amb l¡¯ampliaci¨® prevista el 2023, volem tenir la possibilitat que el p¨²blic pugui entrar-hi de manera gratu?ta. Seria un ¨¨xit incre?ble poder aconseguir-ho en els pr¨°xims cinc anys.

P. Dels deu milions de pressupost per a aquest any, nou s¨®n despeses fixes i un per programar.

R. Si vols tenir un museu ambici¨®s, no s¨®n gaires diners. Qualsevol exposici¨® gran costa aix¨°. No volem fer blockbusters, per¨° necessitem m¨¦s recursos i un model econ¨°mic sostenible. Els directors de museus hem d¡¯aprofitar la situaci¨® que ens brinden el nou Estatut de l¡¯Artista i el Consell de les Arts Visuals per pensar en noves propostes.

P. Vost¨¨ ha demanat que la deixin treballar.

R. La meva presentaci¨® va coincidir amb l¡¯acomiadament de la conservadora en cap, Tanya Barson, i del director de programes, Pablo Mart¨ªnez. Em va sorprendre, i s¡¯hauria pogut fer d¡¯una altra manera. M¡¯hauria agradat ser part¨ªcip d¡¯aquests canvis, perqu¨¨ haurien pogut afectar la proposta guanyadora, que era la meva.

P. ?Qui mana en el Macba?

R. La directora. Hi ha una direcci¨® que planteja els continguts, la ideologia, la filosofia i els conceptes i marca el relat Macba. Aquesta ¨¦s la meva missi¨®, i la de la ger¨¨ncia ¨¦s indicar les coses que s¨®n possibles. Tenim rols i responsabilitats diferents. ?s una bicef¨¤lia que governa la instituci¨®. ?s important la relaci¨® d¡¯entesa i cordialitat entre tots dos.

P. Per¨° s¡¯ha dit que el gerent t¨¦ m¨¦s poder que vost¨¨.

R. Quan ets una persona negra la gent fa presumpcions sobre qui ets tu en termes abstractes. No es jutja Elvira Dyangani Ose, sin¨® una dona negra. Els prejudicis sobre l¡¯altre existeixen des de l¡¯origen de la hist¨°ria. Una esp¨¨cie de desconfian?a. Al final passen moltes coses al voltant del que es diu i es comenta, i menys del que veritablement est¨¤ passant. ?s important ser una instituci¨® transparent que doni explicacions, perqu¨¨ s¡¯especular¨¤ menys.

P. El Macba ¨¦s segurament un dels museus centrats en l¡¯art contemporani m¨¦s importants d¡¯Espanya. ?Se¡¯l reconeix com a tal?

R. En el sector tothom sap qu¨¨ ¨¦s el Macba. I hi ha molt d¡¯inter¨¨s a poder exposar i treballar aqu¨ª. ?s veritat que hi ha molt per fer. L¡¯altre dia, un taxista, a qui vaig demanar que em port¨¦s al Macba, em va preguntar si hi anava a patinar.

P. ?La molesta que l¡¯¨¨xit de la seva tasca s¡¯acabi mesurant en el nombre de visitants?

R. Les escales de valors s¡¯han de replantejar, per¨° ¨¦s aix¨ª. Tenim la responsabilitat de portar m¨¦s p¨²blic, perqu¨¨ aquest museu se sost¨¦ amb partides p¨²bliques. I cal plantejar-se per qu¨¨ nom¨¦s 350.000 persones a l¡¯any venen al Macba [el 2020 en van ser 86.000]. Qu¨¨ fem malament per no activar aquesta curiositat del visitant que s¨ª que va a altres llocs. Cal despertar aquest entusiasme.

P. El 2018, el Macba va presentar la seva primera exposici¨® permanent, Un segle breu. ?La mantindr¨¤?

R. Fins que s¡¯obri el nou edifici, el 2023, es mantindr¨¤ la presentaci¨®. Estem pensant en formats al voltant de la col¡¤lecci¨®, per¨° tamb¨¦ d¡¯obres que no s¡¯han exposat, de les ¨²ltimes adquisicions, i treballar al voltant de l¡¯abs¨¨ncia de la col¡¤lecci¨® per generar noves visions. Crec que hi ha d¡¯haver una desjerarquitzaci¨® entre les obres de la col¡¤lecci¨® permanent i les que participen en exposicions temporals i s¡¯han de generar hist¨°ries marcades per totes les obres que s¡¯hi exposen, perqu¨¨ totes formen part de la hist¨°ria del museu. Hem de ser amos de la capacitat de generar hist¨°ries al voltant dels objectes art¨ªstics sense necessitat de posseir-los.

P. Defineixi¡¯m la tasca del seu antecessor, Barenblit, al capdavant del Macba.

R. Va fer una tasca de continu?tat recuperant aspectes del Macba dels primers anys de Manuel Borja-Villel. ?s una cosa reconeguda.

P. ?Qu¨¨ veurem a partir d¡¯ara al Macba?

R. Es comen?aran a veure coses meves a partir del 2023, perqu¨¨ fins aquell moment ja hi ha bastanta programaci¨® feta. S¨ª que es veuran abans les noves idees que porto en els programes p¨²blics i els projectes que ens ajudaran a repensar els espais del nou museu.

P. ?L¡¯ampliaci¨® segueix el seu curs?

R. Un dels canvis m¨¦s dr¨¤stics que es veuran ¨¦s com s¡¯articular¨¤ arquitect¨°nicament aquest espai de permeabilitat. L¡¯arquitectura respon a un programa del que es necessita. Cal posar les bases d¡¯aquest pla d¡¯usos en el qual busquem una possible programaci¨® gratu?ta i una s¨¨rie d¡¯espais d¡¯h¨¤bitat que s¡¯han de generar, que es converteixin en sales d¡¯estar i que permetin que la pla?a entri al nou edifici i en el de Meier.

P. ?Per¨° ¨¦s una oportunitat o un problema?

R. Tot all¨° nou, per mi, sempre ¨¦s una oportunitat. Els reptes m¡¯encanten.Soc qui soc i el que es veu, una persona franca i oberta. Aquesta ¨¦s la que us trobareu cada dia.