Visibilitat per als invisibles dels museus

A The Square, la pel¡¤l¨ªcula ambientada en un museu suec que va guanyar la Palma d¡¯Or de Cannes i va ser escollida millor pel¡¤l¨ªcula europea el 2017, el seu director Ruben ?stlund fa una cr¨ªtica hilarant sobre l¡¯art contemporani. Al film ¡ªa part de la terror¨ªfica performance protagonitzada per l¡¯actor Terry Notary fent de goril¡¤la¡ª, una de les protagonistes ¨¦s una vigilant de sala que controla des de la seva cadira que els visitants no fotografi?n ni facin malb¨¦ les obres. Un zel que no impedeix que una de les obres, formada per munts de sorra, acabi destru?da per un netejador nocturn.

La vigilant silenciosa ¨¦s l¡¯exemple d¡¯una de les feines m¨¦s importants i invisibles de qualsevol museu. Amb prou feines se¡¯ls percep, per¨° acaben sabent m¨¦s coses de les obres que s¡¯exposen a for?a de passar hores al seu costat. Si el temps d¡¯observaci¨® d¡¯una obra d¡¯art ¨¦s de 28,63 segons de mitjana, ells s¡¯hi passen jornades de vuit hores. A uns quants d¡¯aquests treballadors, Sophie K?hler els dedica 8 hores amb T¨¤pies, l¡¯exposici¨® que es pot veure a Can Framis, de la Fundaci¨® Vila Casas, fins al 19 de setembre.

K?hler (Essen, Alemanya, 1977) ha dedicat m¨¦s de dos anys a aquest projecte que ha realitzat amb treballadors de la Fundaci¨® T¨¤pies, el MNAC, el Macba i la Fundaci¨® Mapfre, despr¨¦s de guanyar el premi de fotografia 2020 de la Fundaci¨® Vila Casas amb un dels tr¨ªptics en qu¨¨ es veu l¡¯Abel, del MNAC, al mig de dues obres de Fortuny. Com l¡¯Abel, la desena de treballadors retratats s¨®n an¨°nims, ja que no hi ha etiquetes que digui qui s¨®n i on s¨®n; per¨° s¨ª que els podem escoltar a les entrevistes que se senten de fons.

S¨®n Pablo Jes¨²s Ladero i B¨¢rbara M¨¦ndez, del Macba; Pablo S¨¢nchez-Beato, Eugenia Montaner i Llu¨ªs de la Torre, de la Fundaci¨® Mapfre; Maria Carmen S¨¢nchez, Abel Marco i M¨°nica Caravaca, del MNAC, i Pau Mondelo i Manolo Ferr¨²s, de la Fundaci¨® T¨¤pies. En altres fotografies apareixen les seves cadires, buides, per¨° claus per a cadascun d¡¯ells. ¡°Tot va partir del joc que el personal del MNAC practica cada vegada que durant les vacances visita un museu i envia fotos de les cadires que veu als seus companys¡±, relata K?hler. Sorpr¨¨n l¡¯abs¨¨ncia del Museu Picasso, el museu amb m¨¦s visitants de Barcelona, que ¡°no va voler allotjar el projecte a les seves sales¡±, explica K?hler traient import¨¤ncia a l¡¯¨²nica negativa que va rebre durant el seu treball.

El vigilant de sala ¨¦s el contacte directe del museu amb el visitant. A ells se¡¯ls pot preguntar on s¨®n els lavabos o la sortida, per¨° tamb¨¦ el significat de les obres o qui n¡¯¨¦s l¡¯autor. Hi va haver un temps en qu¨¨ centres com la Fundaci¨® Joan Mir¨® buscava els seus vigilants entre els estudiants d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art o de Restauraci¨® per oferir un plus als milers de persones que, abans de la pand¨¨mia, els visitaven cada any. Amb el pas dels anys aquests estudiants van acabar sent caps de col¡¤lecci¨® i responsables de les activitats i de p¨²blics del centre. Alguns d¡¯ells, fins i tot, s¨®n directius de fundacions com la Vila Casas, que ara els dedica aquesta exposici¨®. L¡¯augment de l¡¯externalitzaci¨® d¡¯aquests serveis ha fet que ara els directors d¡¯aquests centres no en coneguin el nom, niqui s¨®n aquestes persones que canvien d¡¯un dia per l¡¯altre. A m¨¦s a m¨¦s, la pand¨¨mia ha fet estralls en? aquest col¡¤lectiu. Fins i tot K?hler explica que no est¨¤ segura que algunes de les persones retratades a les seves fotos continu?n als seus llocs de feina.

Dels tallers de la facultat a la intimitat de casa

Paral¡¤lelament, el museu inaugura una segona exposici¨®: Est¨¨tiques de la proximitat, en el marc del projecte Patrim¡¯20, amb una selecci¨® d¡¯obres art¨ªstiques creades per l¡¯alumnat de l¡¯¨²ltim any de carrera de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB). Oberta fins al 25 de juliol, reuneix obres d¡¯Emili Codina, In¨¦s Pedraza, Paula Pozo, X¨¨nia Real, Laia Rodr¨ªguez i Rita Sala, i tracta temes com el canvi clim¨¤tic, el g¨¨nere i la relaci¨® entre l¡¯¨¦sser hum¨¤ i la naturalesa. El Patrim es duu a terme des de fa m¨¦s de 30 anys, per¨° aquesta edici¨® t¨¦ la particularitat que les obres que s¡¯hi exposen no s¡¯han gestat als tallers de la Universitat, sin¨® en la ¡°intimitat i solitud¡± per la pand¨¨mia.