¡®Frederic¡¯ Garc¨ªa Lorca, poeta a Barcelona

Josep Maria de Sagarra est¨¤ ja un xic nervi¨®s. A dintre, a la sala, hi ha prop de 300 persones i el convidat arriba tard. Mala cosa fer esperar una audi¨¨ncia, i m¨¦s quan ¨¦s una nodrida representaci¨® de la m¨¦s aristocr¨¤tica burgesia, els membres del Conferentia Club, a l¡¯elegant Hotel Ritz, encara m¨¦s exclusiu a la Barcelona del 16 de desembre de 1932. Per fi arriba el ponent: l¡¯autor de Vida privada el repr¨¨n. No hi ha justificaci¨® per part seva, tot i que igual en el retard hi t¨¦ a veure l¡¯acompanyant amb el que es presenta, ¡°un noi d¡¯aspecte efeminat i sabates vermelles¡±.

Un cop dins, l¡¯empatia del personatge capgira l¡¯ambient enterbolit com un mitj¨®: canvia d¡¯immediat l¡¯ordre de l¡¯enunciat, ara Nueva York en un poeta, i segueix amb el to intimista: ¡°...un poeta que viene a esta fr¨ªa sala y quiere hacerse la ilusi¨®n de que est¨¢ en su cuarto y que ustedes, vosostros, sois mis amigos, que no hay poes¨ªa hablada sin orejas d¨®ciles, orejas amigas donde la palabra que mane lleve por ella sangre, olas, labios o cielo a la frente del que oye¡±. Ho ha tornat a fer, ara malgrat un p¨²blic impacient, tot recitant i comentant l¡¯encara no publicat Poeta en Nueva York: Federico Garc¨ªa Lorca s¡¯ha tornat a posar catalans i barcelonins a la butxaca amb carisma, franquesa i bonhomia.

¡°Frederic¡±, com el tracta la premsa catalana per afectu¨®s i assidu, freq¨¹enta en les seves estades a Barcelona el Gran Caf¨¨ de La Rambla, tot participant de les seves tert¨²lies, per¨° en aquell local elegant, decorat per pintors com Pere Pruna, amb dues columnes a l¡¯entrada i que fa cantonada amb el carrer Canuda, se¡¯l veu tamb¨¦ de tant en tant ¡°amb noiets atractius¡± i ¡°d¡¯aparen?a poc equ¨ªvoca¡±. ¡°Hi deuria flirtejar, aqu¨ª mateix li reconeix al dramaturg Cipriano Rivas Cherif que ¨¦s homosexual quan un dia el veu molt trist, per¨° no es coneix que fos client de prost¨ªbuls ni que tingu¨¦s o fes ostentaci¨® d¡¯una vida prom¨ªscua¡±, diu el ge¨°graf Salvador Gin¨¦ davant de l¡¯antic caf¨¨, avui botiga de la marca t¨¨xtil Mango. Gin¨¦ lidera un grup de 17 persones que, en el marc de la proppassada Setmana del Llibre en Catal¨¤, fan una ruta liter¨¤ria resseguint la petja del poeta granad¨ª per la ciutat.

Davant la mirada encuriosida de turistes que ja sopen, amb sangria, a les sis de la tarda d¡¯un diumenge xafog¨®s, el guia recita per la Rambla fragments de cartes o poemes de Lorca i deixa anar sovint noms com els de l¡¯actriu Margarita Xirgu, Rivas Cherif i els de mitja alineaci¨® titular de la intel¡¤lectualitat boh¨¨mia de la Barcelona dels anys vint i trenta, vinculats sobretot a la revista Mirador i al diari La Publicitat: Sagarra, Josep Maria Planes, Rossend Llates, Sebasti¨¤ Gasch, Just Cabot, M¨¤rius Gifreda... S¡¯ho sap gaireb¨¦ de mem¨°ria perqu¨¨ ¨¦s l¡¯autor de Federico Garc¨ªa Lorca a Catalunya (Viena), documentat periple que condensa els llocs que freq¨¹entava el polifac¨¨tic intel¡¤lectual. I des dels quals es pot arribar a fer un particular retrat de la personalitat del bard.

¡°Vengo del reino de Granada¡±

Majorit¨¤riament, la geografia barcelonina de Garc¨ªa Lorca ¨¦s la de La Rambla, ¡°la calle m¨¢s alegre del mundo (...) la ¨²nica calle de la tierra que yo desear¨ªa que no se acabara nunca¡±, deixa const¨¤ncia escrita, captivat tamb¨¦ per les floristes, ¡°de risa franca y manos mojadas donde tiembla de cuando en cuando el diminuto rub¨ª causado por la espina¡±, diu i escriu el desembre de 1935, acabada l¡¯estrena de Do?a Rosita la soltera, al Teatre Principal (La Rambla, 27) i despr¨¦s que la Xirgu reb¨¦s un ram an¨°nim que descobririen que els havien fet arribar elles. Autor i actriu els dedicarien una funci¨®, com recorda l¡¯estudiosa Antonina Rodrigo, que prologa el llibre, com tamb¨¦ fa el periodista V¨ªctor Fern¨¢ndez.

Estenent el cercle, la de Lorca ¨¦s la Barcelona vella, ¡°un pleamar urbano¡±, com li retrata en una carta a Anna Maria Dal¨ª, la germana del futur artista, amics el pintor i el poeta de la Residencia de Estudiantes de Madrid. Salvador Dal¨ª el convidar¨¤ a casa, a Figueres, i tamb¨¦ a Cadaqu¨¦s. El pare del pintor, com d¡¯altres prohoms figuerencs, ha quedat encisat pel talent de l¡¯andal¨²s, i sabent el notari que dos personatges influents de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, Sagarra i Joaquim Borralleres, passen la Setmana Santa d¡¯aquell 1925 a Port de la Selva, els convida a Cadaqu¨¦s a escoltar-lo. D¡¯all¨¤, repetici¨® de la lectura el 20 d¡¯abril, ja al gran temple cultural barcelon¨ª: recita l¡¯obra teatral Mariana Pineda i fragments del que ser¨¤ Romancero gitano.

Selecte p¨²blic, a la butxaca; tots, menys un, que li etziba esquerp que qui coi ¨¦s i d¡¯on ve. En el fons, Lorca nom¨¦s ha publicat dos poemaris fins llavors: Cancionero i Poemas del cante jondo, tots dos del 1921, i un any abans, l¡¯obra teatral El maleficio de la mariposa, for?a pol¨¨mica. ¡°Vengo del reino de Granada¡±, respon r¨¤pid i orgull¨®s el jove. El m¨®n literari i art¨ªstic de Barcelona acaba de con¨¨ixer, i acollir, un dels grans poetes castellans del moment.

Una veu ronca i c¨¤lida

L¡¯afirmaci¨® de personalitat i d¡¯arrels de Lorca va sortir d¡¯una ¡°veu ronca i c¨¤lida¡±, que evitava el xiuxiueig de les zetes andaluses, coincideixen els que van tractar l¡¯escriptor. Per¨° cal fer en aix¨° un acte de fe, perqu¨¨ ¡°no ha quedat ni un enregistrament de la seva veu¡±, fa saber Gen¨¦ davant del Restaurant Moka (La Rambla, 126), que encara avui es conserva, malgrat que reformat, a un minut del Caf¨¨ de la Rambla. Just a dalt del Moka, tot anunciada amb r¨¨tol llumin¨®s, hi havia R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya, on el 12 de setembre de 1935, Xirgu, Rivas Cherif i el poeta ¡°Frederic (...), triomfant autor de Bodas de sangre i Yerma¡±, parlaran de les obres que estan representant llavors al Teatre Barcelona; fins i tot, l¡¯actriu avan?a que, des d¡¯aquells mateixos micr¨°fons, oferiran en breu una versi¨® radiof¨°nica de La dama boba i d¡¯una altra obra del granad¨ª. ¡°No consta que s¡¯arribessin a fer¡±, informa Gin¨¦, que ha buidat 56 llibres i 25 cap?aleres de diaris i revistes de l¡¯¨¨poca durant els m¨¦s de dos anys que ha trigat a fer el treball.

La calidesa de la veu serveix tamb¨¦ al poeta per cantar can?ons pr¨°pies i arranjades, molts cops tocades per ell mateix al piano, en molts locals de flamenc: n¡¯hi ha un fotimer a la capital catalana. Li encanta, el que m¨¦s, el que interpreten els gitanos catalans de les barraques de Montju?c: troba que ho fan sense l¡¯arravatament ni el patetisme dels andalusos. Un dels llocs on m¨¦s a gust ho practica ¨¦s al Villa Rosa, ben entrada la matinada, quan ja ¨¦s tancat. Local de refer¨¨ncia flamenca de la nit barcelonina dels anys trenta, ¨¦s a tocar del Teatre Principal, per la part del darrere, accedint pel proper carrer Arc del Teatre, entrada al tant pintoresc com perill¨®s Barri Xino de Barcelona, llavors i sempre tan mitificat i escrit. ¡°?s la porta a l¡¯infern¡±, descriu el guia quan creua l¡¯arcada des de la Rambla, per a satisfacci¨® del quatre estudiants de la Universitat de Barcelona de segon de Filologia Cl¨¤ssica que s¡¯han apuntat a la ruta.

On hi havia el Villa Rosa (Arc del Teatre, 3) ara hi ha un local d¡¯entrada fosca i r¨¨tol on hi diu Dancing Moog; deu n¨²meros m¨¦s endavant d¡¯un carrer que estrenyen les tanques que delimiten la gegantina obra en el des¨¨rtic solar del davant, hi ha uns altres baixos tapiats: ¨¦s on hi havia un dels prost¨ªbuls m¨¦s miserables de la zona, La Sevillana (Arc del Teatre, 13), on Lorca s¡¯horroritza de la mis¨¨ria que destil¡¤la i que visitava per veure-hi un home tocar el viol¨ª tant malament que els donava per riure, tant que no podien deixar d¡¯anar-hi.

M¨¦s ¡®cabanes¡¯ que ¡®palaus¡¯

?Lorca ja va cam¨ª de ser personatge medi¨¤tic: del seu Romancero gitano (1927) n¡¯haur¨¤ venut a mitjan d¨¨cada dels trenta gaireb¨¦ 60.000 exemplars, i per tant, amb els anys, es podr¨¤ permetre ser assidu de restaurants com el 7 Portes, on aquell mateix 1927 ja seu amb la Xirgu, Sagarra, Dal¨ª i Gasch, mentre preparen la cabdal estrena de Mariana Pineda. ¡°Si avui hi vas a dinar i acabes a la taula rodona, la 29, al final de la factura hi constar¨¤: ¡°A la seva taula va dinar Federico Garc¨ªa Lorca¡±, contextualitza el guia. Per¨° el 1927, el poeta encara s¡¯hostatja en el modest¨ªssim Hotel Condal (carrer de la Boqueria, 23). Amb el temps, per¨°, el desembre de 1935 rebr¨¤ un fastu¨®s sopar d¡¯homenatge, organitzat, entre d¡¯altres, per Sagarra i pels escriptors i periodistes Carles Soldevila i Mari Luz Morales, amb un centenar de selectes assistents i un cobert gaireb¨¦ prohibitiu de 17,50 pessetes... Seria, ning¨² ho podia saber llavors, l¡¯acte de comiat de Catalunya a Lorca abans no fos assassinat per les tropes feixistes el 18 d¡¯agost de 1936 a Granada.

Malgrat moments aix¨ª, ¡°no es t¨¦ const¨¤ncia que an¨¦s mai al Liceu o al Palau de la M¨²sica¡±, apunta Gin¨¦. I ¨¦s que, en el fons, l¡¯autor de Sonetos del amor oscuro era m¨¦s de coses, gents i espais senzills, de poc fumar i menjars frugals, aix¨° s¨ª, amb una predilecci¨® pels dol?os. A tot arreu, per simpatia i per la sensaci¨® infinita de cot¨® fluix que destil¡¤len sempre l¡¯honestedat i la franquesa, queda molt b¨¦ i es fa estimar: des del prestigi¨®s i noucentista Casal del Metge (Via Laietana, 31) on, convidat aquell intens desembre de 1935 per la influent Associaci¨® de M¨²sica de C¨¤mera (la que ha dut Stravinski o Ravel a Barcelona), fa un recital de cante jondo on interpreta can?ons populars de Granada tocant ell mateix el piano. Tamb¨¦ havia quedat com un senyor, un parell de mesos abans (15 d¡¯octubre) a l¡¯Studium, el temple-estudi dels joiers Masriera (Bail¨¨n, 70-72), on far¨¤ una presentaci¨® de Dona Rosita, la soltera... Per¨° ho far¨¤ ja amb la famosa granota blava de La Barraca, la pedag¨°gica i ambulant companyia teatral universit¨¤ria que coordinava, plasmaci¨® de la seva milit¨¤ncia popular i comprom¨ªs republic¨¤.

Encara se l¡¯havia vist m¨¦s feli? feia tot just una setmana, el 9 d¡¯octubre, a l¡¯Escola d¡¯Infermeria, on, en to dist¨¨s, explica an¨¨cdotes seves d¡¯estudiant mentre recita versos del Romancero gitano, ja sigui assegut, enfilat a la taula o acompanyant-ho amb notes del piano que toca ell mateix... Per¨° l¡¯apoteosi de la felicitat lorquiana, l¡¯estar entre la gent m¨¦s humil, amb els seus, arribar¨¤ amb un dels actes que li organitza l¡¯Ateneu Enciclop¨¨dic Popular (carrer Carme, 30-32). ¡°Era una entitat de caire popular, llibertari i republic¨¤ que van fundar, el 1903, tres activistes, el m¨¦s conegut, l¡¯advocat laboralista Francesc Layret; van comen?ar comprant el principal i es van acabar quedant tot l¡¯edifici¡±, fixa Gin¨¦, mentre d¡¯un dels balcons del tercer pis un jove crida a la seva dona per escoltar plegats una hist¨°ria que, segurament, no coneixen, malgrat la placa de cer¨¤mica que avui recorda que la finca n¡¯havia estat seu.

El gran recital de l¡¯autor, amb la participaci¨® de la seva inseparable Xirgu, que organitza l¡¯Ateneu Enciclop¨¨dic Popular ser¨¤ l¡¯esdeveniment m¨¦s multitudinari de Lorca a la capital catalana. Preveient una aflu¨¨ncia notable, tot i ser un diumenge a les 11 del mat¨ª, es convoca al Teatre Barcelona (on hi havia hagut el Teatro Dor¨¦, rambla de Catalunya, 2-4; des de 1983, desaparegut). Malgrat que s¡¯anuncia que ser¨¤ radiat, la gent (fam¨ªlies obreres senceres) no hi cap i molt¨ªssima es queda al carrer. Com que R¨¤dio Barcelona retransmet l¡¯acte, s¡¯instal¡¤len altaveus al carrer. Lorca ¨¦s presentat com ¡°el poeta del poble¡±. L¡¯acte, a m¨¦s, t¨¦ un valor simb¨°lic afegit: ¨¦s 6 d¡¯octubre, aniversari de la Revoluci¨® d¡¯Ast¨²ries i dels fets que portaren el president Llu¨ªs Companys i el seu govern a la pres¨®, on encara hi s¨®n llavors. Lorca havia incrementat la seva pres¨¨ncia en actes pol¨ªtics, i al llibre de visites del lux¨®s restaurant barcelon¨ª Canari de la Garriga (Roger de Ll¨²ria, 23, ja desaparegut), hi havia signat amb un ¡°Visca Catalunya lliure!¡±.

Emocionat per les mostres d¡¯estima, Lorca, que ha rebut el diploma de soci d¡¯honor de l¡¯entitat, escriur¨¤ als pares: ¡°Despu¨¦s tuve que resistir m¨¢s de una hora y media un desfile de gente d¨¢ndome la mano: viejas obreras, mec¨¢nicos, ninos, estudiantes, menestrales. Es el acto m¨¢s hermoso que he tenido en mi vida¡±.

Xirgu, la ¡®tossuda¡¯

L¡¯¨¨xit de la convocat¨°ria de l¡¯Ateneu Enciclop¨¨dia Popular no ¨¦s gens ali¨¨ al paper de Xirgu, que recita diversos textos de Lorca, entre ells Llanto por Ignacio S¨¢nchez Mej¨ªas, poemari aparegut aquell mateix any. El dest¨ª art¨ªstic del poeta hauria canviat radicalment si no hagu¨¦s conegut l¡¯actriu barcelonina, que ensuma el talent d¡¯aquell autor gaireb¨¦ desconegut el 1927, de qui li arriba una obra, Mariana Pineda, i que ella accepta dur als escenaris, per¨°, contr¨¤riament als desitjos del poeta, imposant que s¡¯estreni a Barcelona i no a Madrid.

Xirgu i la seva companyia, llavors cim teatral estatal, se la juga perqu¨¨ Lorca havia patit un fiasco notable a la capital el 1920, amb El maleficio de la mariposa, obra protagonitzada per ¡°actors disfressats d¡¯insectes i tot de colors lluents¡±, evoca Gin¨¦ sota la placa que, per l¡¯entrada del Teatre Goya pel carrer Torres i Amat, recorda avui l¡¯estrena all¨¤ de l¡¯obra el 24 de juny de 1927, amb els decorats que Lorca ha demanat al seu amic Dal¨ª. Nom¨¦s seran sis passis pels compromisos de l¡¯actriu, per¨° l¡¯¨¨xit ¨¦s total. ¡°Aquel estreno, aquel encuentro con Margarita, es otra de mis deudas con esta Barcelona vuestra¡±, escriur¨¤ a un amic.

Lorca est¨¤ en ratxa, perqu¨¨ l¡¯endem¨¤ de l¡¯estrena, el 25 de juny, inaugura una exposici¨® de dibuixos a les prestigioses galeries Dalmau, ¨²nica mostra pict¨°rica en solitari que far¨¤ mai. S¨®n 24 dibuixos acolorits sobre paper; malgrat la difusi¨® que en fan els seus amics Dal¨ª o Gasch, nom¨¦s en vendr¨¤ quatre, comptats. Per¨° el poeta, que acostumava a regalar tant les pintures com els escrits salpebrats amb dibuixets que feia en qualsevol paper, era feli?.

Una flama incombustible

La del Teatre Goya ¨¦s l¡¯¨²nica placa p¨²blica que hi ha de la petja de Lorca a la capital catalana. Curi¨®s, perqu¨¨ en plena Guerra Civil, el 1937, al seu estimat Barri G¨°tic, r¨¤pidament l¡¯Ajuntament va canviar el nom de l¡¯avui carrer del Bisbe (on Gin¨¦ comen?a la seva ruta) pel de Federico Garc¨ªa Lorca, en record del poeta afusellat pels feixistes. En el nomencl¨¤tor va durar, ¨°bviament, fins al gener de 1939. Barcelona no tornaria a donar-li un nom de carrer fins el 1992, al barri de la Guineueta.

Amb una bona lletra que delata la seva formaci¨® com a mestra, una dona va prenent notes durant la ruta lorquiana. ¡°?s per a la meva germana, que ara viu a Granada, per quan vingui de vacances poder-li ensenyar; ens encanta Lorca¡±, diu somrient. I ¨¦s que la devoci¨® pel poeta a Barcelona i a bona part de Catalunya (Gin¨¦ deixa const¨¤ncia tamb¨¦ en el llibre del pas del granad¨ª i de la seva obra per una dotzena de llocs del Principat, com Cadaqu¨¦s, Figueres, Emp¨²ries, l¡¯Hospitalet de Llobregat, Sitges, Terrassa, Tarragona, Sant Cugat del Vall¨¨s, Reus, Manresa, Molins de Rei, Vic, Igualada, Matar¨® i Sabadell) existeix. I t¨¦ una explicaci¨® clara per a l¡¯estudi¨®s: ¡°Com a poeta no, per¨° com a dramaturg, Lorca triomfa a Barcelona¡±. La veritat ¨¦s que al Principal, el 1935, hi estrena Bodas de sangre amb la Xirgu, en una versi¨® que ell defineix com nova i completa. Aix¨° ser¨¤ el 22 de novembre. ?s un ¡°soroll¨®s ¨¨xit¡±, el qualifica el diari La Humanitat. Nom¨¦s 19 dies despr¨¦s, el 12 de desembre, el mateix espai acull l¡¯estrena mundial de Do?a Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, amb m¨²sica composta pel mateix Lorca, que tamb¨¦ n¡¯ha escollit el mobiliari (deixat per un antiquari del carrer de la Palla) i cartell d¡¯Emili Grau Sala.

¡°Era una bona persona i tenia un magnetisme especial, que va fer molt de forat en la mem¨°ria popular dels catalans, tant en la de certa elit intel¡¤lectual com en la dels obrers; la seva mort nom¨¦s va fer cr¨¦ixer el record i el mite¡±, creu Gin¨¦. I hi afegeix una particularitat catalana: ¡°A difer¨¨ncia del que passa a la resta de l¡¯Estat, on si durant els quaranta i cinquanta esmentes Lorca la Gu¨¤rdia Civil et fot una plantofada, aqu¨ª hi ha un seguit d¡¯escriptors i periodistes de prestigi que, sobretot des de la revista Destino, el van recordant¡±. T¨¦ ra¨®: a la cap?alera que comen?a sota l¡¯¨¨gida de catalans falangistes i que an¨¤ derivant cap a un barcelonisme succedani d¡¯un catalanisme moderat camuflat, hi trobaren aixopluc personatges de la desapareguda Mirador, com els seus grans amics Gasch i Sagarra, que ara l¡¯han d¡¯evocar en castell¨¤, per¨°. I aix¨ª, la flama, all¨° tan lorqui¨¤, per en ¡°Frederic¡± encara fa que avui es puguin resseguir les seves petjades... i se¡¯n faci un llibre.