I el Camp Nou va ser per fi Basilea

Al barcelonisme encara li queda el Camp Nou com a s¨ªmbol de grandesa despr¨¦s de l¡¯empetitiment de l¡¯equip, de la ru?na del club i tamb¨¦ de l¡¯enlluernadora reaparici¨® d¡¯Ansu Fati. La magnitud i la vellesa de l¡¯estadi ajuden a comprendre l¡¯envergadura de la decad¨¨ncia del Bar?a i a constatar igualment la facilitat dels aficionats irreductibles per recuperar la il¡¤lusi¨® amb els joves de La Masia. El factor camp juga per fi un paper decisiu per als blaugrana, perqu¨¨ mai no s¡¯havia vist un estadi tan buit ¨Co mig ple¨C i alhora tan militant amb el Barcelona.

L¡¯estadi expressa la grandiloq¨¹ent virtualitat blaugrana despr¨¦s de ser esborrat pel projecte Foster i l¡¯Espai Bar?a. L¡¯equip de manteniment no para de voltar per la grada perqu¨¨ les esquerdes amenacen la seguretat dels assistents des que els fonaments van comen?ar a cedir per les emocions viscudes amb Kubala, Cruyff, Maradona, Ronaldinho i Messi. Amb un esternut n¡¯hi hauria prou perqu¨¨ tremol¨¦s el Camp Nou. L¡¯escenari convidava la deserci¨® per la Covid-19 i la sortida de Messi quan ha comparegut l¡¯afici¨® incondicional per sostenir el camp i el Bar?a.

M¨¢s informaci¨®n

La cal¡¤ligrafia ¨¦s art, no repressi¨®

Parlar a un gos

La pulsi¨® del Llu?an¨¨s

A l¡¯estadi hi ha un ter? dels abonats que no hi acudeixen (26.238 sobre 83.500 van sol¡¤licitar una morat¨°ria per a aquesta temporada) , tamb¨¦ se n¡¯han allunyat els turistes que feien cua per idolatrar Messi i en cada partit sobren entrades malgrat que l¡¯aforament va ser limitat al 40% pel Procicat: es va arribar a reduir a 39.741 sobre 99.741. Contra la Real es van comptar 20.384 espectadors; contra el Getafe, 26.543; davant el Granada, 27.097, i amb el Llevant, 35.334, quatre mil menys que la nit del Bayern (39.737). Menys dels habituals i, tanmateix, m¨¦s entregats que mai a la causa culer i a Ansu.

El Camp Nou fomenta avui l¡¯activisme barcelonista despr¨¦s de ser conegut com l¡¯estadi del suspens, c¨¨lebre per un silenci moltes vegades sepulcral, m¨¦s expectant que participatiu, sobretot en les jornades de LaLiga. A la gent blaugrana hist¨°ricament l¡¯ha unit m¨¦s l¡¯animadversi¨® al Madrid, la malvolen?a als arbitratges sospitosos i la xiulada a la Champions des de la sanci¨® de les estelades a Berl¨ªn-2015 que la fe en el seu equip, tret que es tract¨¦s de remuntar una eliminat¨°ria en qu¨¨ estigu¨¦s en joc l¡¯honor de la instituci¨® i el sentit de pertinen?a al Barcelona.

Pep Guardiola est¨¤ conven?ut que ¡°l¡¯¨²nic que intimida el contrari i tamb¨¦ l¡¯¨²nic que anima la gent ¨¦s el joc¡±, com si els dos equips partissin en les mateixes condicions quan s¡¯enfronten al Camp Nou. Un argument que explica el perqu¨¨ de la seva obsessi¨® per un futbol harmoni¨®s i bonic, exquisit en els detalls, tan seductor per a l¡¯afici¨® com per a la cr¨ªtica, capa? de conquerir fins i tot els que reneguen del joc i el seu car¨¤cter tribal, manifest en estadis que tenen poc a veure amb el del Bar?a.

Tampoc Javier Saviola no reparava en el camp quan formava amb el Bar?a. Acostumat als barras bravas argentins, l¡¯exdavanter blaugrana explica que el moment m¨¦s emotiu dels partits del Camp Nou es donava ¡°quan sonava l¡¯himne del Bar?a¡±. L¡¯ambient de l¡¯estadi ni tan sols condicionava reputats defenses com el madridista Sergio Ramos. Al central l¡¯impressionava sortir a la gespa, mirar cap amunt i veure que aquell estadi que no ¡°s¡¯acabava mai¡±, tan gran, tan ple, tan llumin¨®s, era diferent del Bernab¨¦u.

La c¨¤rrega emotiva no necess¨¤riament ha caigut sobre els contraris, sin¨® que de vegades s¡¯ha centrat en els mateixos jugadors del Bar?a. N¡¯hi ha, com Andr¨¦ Gomes, que mai van superar una contrarietat tan sorprenent, devorats per la seva afici¨®, mentre que tamb¨¦ n¡¯hi va haver que van respondre a la mofa amb una botifarra, cap de tan visible com la de l¡¯exquisit Mart¨ª Filosia. Tot i que l¡¯esbroncada ¨¦s selectiva, el xiuxiueig i els espetecs han estat permanents, i els xiulets depenen del moment: es renyen, si de cas, els jugadors que negocien el seu sou, com Sergi Roberto.

Als veterans se¡¯ls marca, se¡¯ls exigeix o se¡¯ls rebutja perqu¨¨ estan molt vistos, habituals protagonistes ¨²ltimament de derrotes sagnants, i als joves se¡¯ls aclama perqu¨¨ expressen la possibilitat de futures vict¨°ries, s¨®n cre?bles i de confian?a per a una afici¨® enganyada i cansada d¡¯estar reclosa a casa per la pand¨¨mia, disposada a jugar-se la salut pel Bar?a. Els incondicionals han generat un ambient positivista i combaten tant la nost¨¤lgia que des de fa temps ni es recorda Messi en el minut 10. El n¨²mero 10 ¨¦s d¡¯Ansu Fati.

Tamb¨¦ han disminu?t les pancartes, encara no s¡¯ha reagrupat la grada d¡¯animaci¨® i no s¨®n dies propicis tampoc per als mercaders d¡¯entrades ni per als socis familiaritzats amb el seient lliure des del 2003. El so ja no s¡¯associa nom¨¦s al silenci, s¡¯ha suportat millor la contrarietat, ha minvat la sensibilitat i de l¡¯escepticisme s¡¯ha passat a la devoci¨® per joves com ara Gavi, Nico i, per descomptat, Ansu Fati. ¡°La gent est¨¤ endollad¨ªssima, contenta, superfeli?¡±, va confessar Piqu¨¦ a Ibai Llanos.

Alguns experts, com l¡¯escriptor i periodista Xavi Bosch, un culer que ausculta i diagnostica en cada partit el barcelonisme, afirma que no s¡¯havien vist tantes ganes d¡¯aplaudir en els 64 anys del Camp Nou. No ¨¦s un detall qualsevol si es tenen en compte tesis com la del madridista Javier Mar¨ªas. El Bar?a, com a club art¨ªstic i fr¨¤gil, ¡°ha tingut [...] hist¨°ricament, la percepci¨® de la derrota, de la seva amena?a, de la seva comprensi¨®¡±, explica en el seu llibre Salvajes y sentimentales. Els barcelonistes m¨¦s fidels s¡¯han quedat sols i es noten m¨¦s al Camp Nou.

A l¡¯espectador consumista l¡¯interessen m¨¦s els estadis moderns i confortables o aquells on juguen futbolistes com Messi i Cristiano. Cap torneig no t¨¦ el ganxo popular de la Premier. Un camp de futbol segueix sent en qualsevol cas una catedral, com va dir V¨¢zquez Montalb¨¢n, o un escenari sagrat, el qualificatiu que li va dedicar Umberto Eco.

El Camp Nou ¨¦s avui un estadi de culte al Bar?a i a la llum encegadora d¡¯Ansu com a refugi per combatre el distanciament entre Koeman i Laporta. A l¡¯afici¨® presencial no l¡¯ha condicionat ni tan sols l¡¯entorn, sin¨® que es va imposar l¡¯energia arribada de La Masia. No se sap qu¨¨ passar¨¤ a partir del dia 17 quan s¡¯obrin les portes i se suposa que podran entrar m¨¦s espectadors contra el Val¨¨ncia. Fins aleshores, tanmateix, i a difer¨¨ncia del sempre rendit Palau, l¡¯estadi ha estat per una vegada tan entregat en plena crisi que vaig recordar aquell article d¡¯Enric Gonz¨¢lez, inspirador d¡¯aquesta cr¨°nica, que deia: ¡°Si el Camp Nou son¨¦s sempre com va sonar Basilea-1979 seria el millor estadi del m¨®n¡±.

?