¡°Hem de cuidar m¨¦s la nostra gent o la democr¨¤cia petar¨¤¡±

A Els salaris de la ira (La Campana), els economistes cl¨¤ssics tornen a passar examen. L¡¯autor, Miquel Puig (Tarragona, 1954), diu que vol ser una petita aportaci¨® al corrent que tracta de renovar una esquerra que ¡°ha perdut el nord¡±, per¨° ho fa sobretot per bastir la tesi de l¡¯estancament salarial patit els ¨²ltims 40 anys i l¡¯augment de les desigualtats. Tamb¨¦ economista, exdirector general tant en el sector p¨²blic com en el privat, ara regidor per ERC a l¡¯Ajuntament de Barcelona, Puig llan?a tesis provocadores, com una de les principals del llibre: els salaris s¨®n baixos perqu¨¨ hi ha massa gent, s¡¯ha de mirar la frontera, i defensar el ciutad¨¤ local per evitar el col¡¤lapse de la democr¨¤cia provocat pels populismes. D¡¯altres tamb¨¦ han denunciat la p¨¨rdua de capacitat econ¨°mica de la poblaci¨®, per¨°, com el belga Jan Eeckhout, enfoquen el problema des de prismes diferents, com el monopoli dels gegants empresarials.

Pregunta. Ho diu al llibre recuperant Thomas Piketty: tenim les mateixes desigualtats que als anys trenta del segle passat. A qu¨¨ ens aboca aquesta situaci¨®?

Resposta. A una situaci¨® d¡¯inestabilitat pol¨ªtica i a una amena?a per a la democr¨¤cia. No per l¡¯aparici¨® de populismes, que de populistes n¡¯hi ha hagut sempre, sin¨® perqu¨¨ ara la gent els fa cas. ?s molt significatiu que el Brexit i Boris Johnson guanyessin en districtes on sempre havien guanyat els laboristes, o que la classe obrera a Fran?a no voti socialista, sin¨® Le Pen. Hi ha una massa de la poblaci¨® que se sent marginada i est¨¤ enfurismada. El fet que els salaris estiguin congelats des de fa m¨¦s de 40 anys i que hi hagi una disparitat tan gran de salaris manifesta que part de la poblaci¨® es deixa enrere.

P. Per resoldre el problema de les desigualtats, necessitem ter¨¤pies de xoc?

R. Jo no hi crec, en les ter¨¤pies de xoc. En aquest sentit soc conservador, malgrat que al llibre digui que els est¨²pids s¨®n conservadors. S¡¯ha de canviar el rumb.

P. Quina ¨¦s la seva soluci¨®, doncs?

R. El sector p¨²blic ha de cr¨¦ixer, perqu¨¨ hist¨°ricament l¡¯¨²nica manera d¡¯absorbir els excessos de treballadors ha estat amb el sector p¨²blic, que t¨¦ una demanda de serveis infinita. La pressi¨® fiscal ha d¡¯augmentar. Hem de limitar la immigraci¨®, cosa que, de fet, est¨¤ fent tothom, i la gent que som progressistes i d¡¯esquerres ho hem d¡¯acceptar. Hem de reconsiderar la relocalitzaci¨® industrial. I hem d¡¯apujar el salari m¨ªnim (SMI) als nivells que tenia al franquisme, que ¨¦s molt dur per a un dem¨°crata dir que l¡¯SMI era m¨¦s alt en aquella ¨¨poca. Si Franco ho va fer, va ser perqu¨¨ volia estabilitat. Hem de cuidar m¨¦s la nostra gent o la democr¨¤cia petar¨¤.

P. Escriu vost¨¨: ¡°Situar-se clarament a favor de la restricci¨® de la immigraci¨® ¨¦s una necessitat ineludible perqu¨¨ ho exigeixen la superviv¨¨ncia de l¡¯Estat del benestar i el manteniment de les condicions de treball dels treballadors menys qualificats¡±.

R. Efectivament. ?s aix¨ª. ?s el que diuen els socialdem¨°crates n¨°rdics. No ho diu l¡¯extrema dreta, ni Le Pen.

P. En la situaci¨® en qu¨¨ est¨¤ Espanya aquest discurs no fa por?

¡°Els propietaris immobiliaris s¨®n els ¨²nics beneficiaris del que es fa a la ciutat, que hauria de viure de l¡¯IBI¡±

R. Ho escric perqu¨¨ ho penso i perqu¨¨ crec que ¨¦s la veritat, per¨° de fet ja s¡¯est¨¤ fent. Ceuta i Melilla tenen les portes obertes? No. Per qu¨¨? Ho fa el Govern espanyol. Per qu¨¨ Espanya no obre les portes? Perqu¨¨, en el fons, Espanya sap que aquesta frase ¨¦s veritat. Tothom ho sap, per¨° ning¨² ho diu perqu¨¨ ¨¦s lleig. Una part important de l¡¯esquerra ¨¦s hip¨°crita, perqu¨¨ diu una cosa i en fa una altra. La maduresa ¨¦s parlar igual que actues. L¡¯esquerra t¨¦ travessada la frontera. El pitjor ¨¦s que els ¨²nics que actuen tal com parlen ¨¦s l¡¯extrema dreta.

P. Amb molta demag¨°gia.

R. I a part li posen demag¨°gia. Que si els immigrants monopolitzen els ajuts¡­ a aix¨° no li dono cr¨¨dit. Pujar l¡¯SMI ¨¦s una de les millors coses que podem fer per ajudar els pa?sos que ens envien gent: enviar-los turistes.

P. Falta consci¨¨ncia social?

R. Els de dalt no volen pagar impostos i s¨ª pagar m¨¤ d¡¯obra barata. ?s tan senzill com aix¨°. El que dic ¨¦s que han de pagar m¨¦s impostos i han de tenir gent m¨¦s cara. Primer, per dignitat, i despr¨¦s, per si volem preservar la democr¨¤cia.

P. Ens trobem en un hotel, propietat probablement d¡¯alg¨² a qui vost¨¨ defineix com a ¡°rendista latifundista¡±, els ¨²nics que han guanyat poder adquisitiu durant la ¡°Gran Congelaci¨® Salarial¡±. Que es pot fer per evitar aquesta concentraci¨®?

R. No podem concentrar tant les activitats en els centres de les ciutats, que haurien de viure de l¡¯impost de b¨¦ns immobles (IBI), perqu¨¨ els propietaris immobiliaris s¨®n els ¨²nics beneficiaris del que es fa a la ciutat. Si es promociona el turisme, es reforma el mercat de Santa Caterina o es posa m¨¦s policia, no t¨¦ sentit que ho pagui el ciutad¨¤ amb l¡¯IRPF.

P. Fa una setmana, el governador del Banc d¡¯Espanya deia que era perill¨®s apujar l¡¯SMI perqu¨¨ posava en dubte la recuperaci¨®.

R. ?s tremendo que apujar l¡¯SMI 50 c¨¨ntims al dia pugui posar en q¨¹esti¨® el model econ¨°mic espanyol, que ¨¦s el que diu aquest home. Diu disbarats perqu¨¨ a ell li van ensenyar que el salari dep¨¨n de la productivitat, que ¨¦s una cosa que intento desmuntar al llibre.