Vuit icones contraculturals de la Barcelona dels 70

A la d¨¨cada dels setanta es va ordir un complot des dels marges de Barcelona. Era el pla d¡¯una generaci¨® per subvertir la societat espanyola del tardofranquisme. Com m¨¦s escletxes de toler¨¤ncia s¡¯obrien, m¨¦s soroll de canvi arribava des dels racons amagats de la ciutat. Joves aventurers i llibertaris, sense por de posar a prova els l¨ªmits de la creaci¨® i del pensament, van contemplar ¡°una visi¨® alternativa en una societat eminentment ronyosa i carca¡±, diu l¡¯escriptor David Castillo en un dels cat¨¤legs m¨¦s destacats del 2021. Es tracta d¡¯Underground i contracultura a la Catalunya dels 70, llibre que recull el material art¨ªstic i intel¡¤lectual de l¡¯exposici¨® hom¨°nima organitzada enguany al Palau Robert.

Pepe Ribas, coordinador de la revista Ajoblanco i comissari de l¡¯exposici¨®, encap?ala la llista de protagonistes d¡¯aquell moment que escriuen i il¡¤lustren el cat¨¤leg. Va ser una revoluci¨® que va reeixir, explicava Ribas en una entrevista d¡¯aquest agost a Quadern, perqu¨¨ moltes de les transformacions socials que s¡¯han produ?t en democr¨¤cia van ser posades en pr¨¤ctica en aquell moment. El feminisme, l¡¯ecologisme, una fam¨ªlia que vol trencar amb el patriarcat violent, identitats sexuals diverses...

M¨¢s informaci¨®n

Fotogaleria | Detalls de la contracultura

Si b¨¦ la llavor es trobava en el moviment hippy, la contracultura dels setanta ho porta a la trinxera del front de combat, la ciutat, tal com explica el cr¨ªtic Juli¨¤ Guillamon a La ciutat interrompuda: ¡°En els primers anys de la d¨¨cada dels setanta molts dels protagonistes del pelegrinatge a Formentera i Eivissa tornen a Barcelona i deixen enrere el seu passat hippy. All¨¤ coincideixen amb una nova generaci¨® que ha fet de la ciutat el seu espai natural. Entre 1973 i 1975 la ciutat es converteix en un centre on s¡¯experimenta en tots els camps de la creaci¨®¡±.

El cat¨¤leg i l¡¯exposici¨® acaben amb l¡¯eclosi¨® del punk a la d¨¨cada dels vuitanta. Aquest moviment musical, resumia Ribas, ¨¦s underground per¨° no contracultural, perqu¨¨ ¨¦s ¡°nihilista¡±, ¨¦s una revolta del jo contra un sistema que deixa al jove d¡¯extraradi sense oportunitats: en el punk no hi havia un proposta d¡¯alternativa social.

Quadern ha seleccionat vuit icones que sintetitzen aquella subversi¨® en la d¨¨cada de tr¨¤nsit entre el franquisme a la democr¨¤cia. ¡°Vam perdre?¡±, es pregunta Castillo, i la seva resposta ¨¦s que no: ¡°La revoluci¨® es va fer, per¨° de manera privada. Els costums van canviar extraordin¨¤riament, i tan r¨¤pid que ning¨² ho va percebre, perqu¨¨ el canvi era al davant mateix¡±.

UN LLIBRE. ¡®California Trip¡¯

Al principi va ser un llibre. Kair¨®s, l¡¯editorial d¡¯assaig de Salvador P¨¤niker, va publicar el 1970 California Trip, de Mar¨ªa Jos¨¦ Ragu¨¦, ¡°la b¨ªblia de la contracultura espanyola¡±, va dir Ribas el 2019 amb motiu de la defunci¨® de l¡¯autora, cr¨ªtica de teatre del diari El Mundo. California Trip ¨¦s un recull d¡¯encontres de l¡¯escriptora amb referents de moviments culturals, socials i pol¨ªtics als Estats Units. Ragu¨¦ i Luis Racionero, el seu marit aleshores, van instal¡¤lar-se durant dos anys a San Francisco. I d¡¯all¨¤ Ragu¨¦ va obtenir testimonis com el del poeta Allen Ginsberg: ¡°Estem condicionats per un cercle de ¡®diners, m¨¤quina, cotxe, banc, televisi¨®, fam¨ªlia, oficina, avi¨®¡¯ que no ens deixa veure el cercle de l¡¯exist¨¨ncia¡±.

Les veus i les reflexions que va traslladar California Trip a Espanya van servir de combustible per a la transformaci¨® que havia de produir-se. Ragu¨¦ reprodu?a veus del futur, com aquestes l¨ªnies del primer cap¨ªtol del llibre: ¡°A difer¨¨ncia de les revolucions del passat, la metamorfosi que estem vivint no tindr¨¤ ni l¨ªders carism¨¤tics ni doctrines estridents, per¨° el seu impacte ser¨¤ m¨¦s profund i m¨¦s subtil. Els generadors d¡¯aquests canvis s¨®n els computers, i els nous mitjans electr¨°nics de comunicaci¨® que estan alterant els costums, l¡¯estructura social i els valors de la nostra cultura¡±.

UNA FILOSOFIA. Les comunes

La d¨¨cada va comen?ar amb la puixan?a de diverses comunes urbanes, on van coincidir referents de l¡¯avantguarda contracultural. Bevien de comunitats ja consolidades de la vida comunit¨¤ria a zones rurals i, sobretot, a les illes Balears. Per¨° la selecci¨® de Barcelona com a espai de combat underground va significar que l¡¯experi¨¨ncia havia de guanyar rellev¨¤ncia a la ciutat. El 1969 hi destacava la que havien fundat al Tibidabo el m¨²sic Pau Riba i Merc¨¨ Pastor. La policia va tancar la comuna el 1970 i el matrimoni va traslladar-se a Formentera.

El m¨®n tamb¨¦ girava a la Casa Full¨¤, l¡¯edifici dissenyat pels joves arquitectes ?scar Tusquets i Llu¨ªs Clotet. Concebut com un edifici experimental perqu¨¨ els ve?ns socialitzessin entre ells, per la Casa Full¨¤, al Guinard¨®, van passar noms de la cultura del moment com Pau Maragall, Joan Brossa, Marta Pessarrodona, Anna Briongos, Vict¨°ria Combalia o V¨ªctor Jou.

Al carrer Comer? hi havia el 1974 la comuna d¡¯El Rrollo Enmascarado, el c¨°mic prohibit per les autoritats franquistes. Els seus autors hi vivien, festejaven i treballaven plegats. Hi eren Nazario, els germans Farriol i Javier Mariscal com a noms destacats. Despr¨¦s van traslladar breument la comunitat a una masia llogada per Mariscal a Eivissa. ¡°Amb la col¡¤lecci¨® de discos dels germans Farriol i Enric Segura, mentre treball¨¤vem pod¨ªem escoltar a tot drap la m¨²sica m¨¦s moderna¡±, recorda Nazario. ¡°Els dies i les nit se succe?en amb l¡¯¨²nic horari dels ¨¤pats, els balls al Bar London o al Caf¨¨ de l¡¯?pera i, m¨¦s tard, al Zeleste, on aconsegu¨ªem alguns calerons ideant escenografies per a actuacions¡±.

UNA M?SICA. Zeleste

A la comuna de la Casa Full¨¤ va concebre el futur empresari V¨ªctor Jou la idea de Zeleste. Jou i els seus companys volien reproduir les sales de m¨²sica de Londres, on els m¨²sics tocaven a prop del p¨²blic i s¡¯hi facilitava la interacci¨®. R¨¤pidament, la Sala Zeleste del carrer Argenteria, al Born, es va convertir en l¡¯espai de refer¨¨ncia de la creaci¨® musical del moment, amb Jaume Sisa, Pau Riba, la Companyia El¨¨ctrica Dharma o el Gato P¨¦rez al capdavant. Va ser el Gato qui va batejar aquella muni¨® a Zeleste com a ¡°m¨²sica laietana¡±, un corrent comunitari amb m¨²ltiples estils: del jazz al nou folk, la psicod¨¨lia, el rock progressiu i la rumba.

Zeleste va ser tamb¨¦ discogr¨¤fica amb Edigsa, responsables de treure discos emblem¨¤tics, com el de retorn de Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol, el 1975. El m¨ªtic ¨¤lbum es va presentar el 1974 a Zeleste acompanyat pel col¡¤lectiu de dibuixants d¡¯El Rrollo, que van il¡¤lustrar l¡¯¨¤lbum amb el c¨°mic Diploma d¡¯Honor.

UN DIBUIXANT. Nazario

El c¨°mic va ser un dels ¨¤mbits en qu¨¨ es van trencar m¨¦s esquemes. L¡¯atreviment en els continguts i en el tra? que va sorgir als setanta era inaudit a Espanya i tamb¨¦ va cridar l¡¯atenci¨® internacionalment. La cr¨ªtica al franquisme i al canvi de r¨¨gim van tenir com a corcons revistes com Por favor o El Papus, per¨° els qui van anar m¨¦s lluny van ser els underground, i entre ells, Nazario Luque en va ser el paradigma. Potser la seva creaci¨® m¨¦s ic¨°nica ¨¦s la coberta per a la revista Comix del 1976 dedicada a Take a walk on the wild side de Lou Reed. Un home amb aspecte de cyborg i jaqueta de cuir mirant de cara en un carrer de mala mort. La il¡¤lustraci¨® era tan potent que Reed la va utilitzar per a la portada de l¡¯¨¤lbum Live: Take no prisoners.

Nazario va posar al l¨ªmit el sistema en multitud d¡¯ocasions, com amb el c¨°mic La Pira?a Divina, segrestat per la just¨ªcia, que va portar el final del franquisme als extrems de llibertat d¡¯expressi¨® que requeria l¡¯arribada de la democr¨¤cia. Era l¡¯estiu de 1975 i el mateix Nazario es va encarregar de vendre¡¯n c¨°pies autoeditades al festival Canet Rock. A La Pira?a Divina hi apareix Sant Reprimonio, de qui el Vatic¨¤ conserva a Roma el fal¡¤lus, que cada dissabte a la nit ejacula de forma miraculosa.

UNA DROGA. De l¡¯LSD a l¡¯hero?na

¡°Vols saber quan ¨¦s que veig / d¡¯entre una grisor espectral / una vaga llu?ssor que s¡¯enc¨¦n amb suavitat. / I mil n¨²vols de colors / que es poden tocar amb les mans / mil efectes d¡¯aigua i llum mil tonalitats suaus, / com un film de Hollywood?¡±. El 1969, Al mat¨ª just a trenc d¡¯alba va ser la primera can?¨® psicod¨¨lica catalana, assegura el text d¡¯Underground i contracultura. L¡¯autor, Pau Riba, hi descrivia un viatge amb LSD. Les drogues van ser una part indissociable de la revolta contracultural, com ho havia estat del moviment hippy. L¡¯experimentaci¨®, per¨°, va anar m¨¦s lluny.

L¡¯LSD va ser la subst¨¤ncia psicod¨¨lica que va transformar la creaci¨® dels seixanta i que va obrir les portes a la recerca de noves subst¨¤ncies als setanta. Al cat¨¤leg coordinat per Ribas es parla de l¡¯LSD com ¡°el sagrament¡± que permetia que ¡°el que comen?a en l¡¯individu es projecti en tot el que l¡¯envolta¡±. El llibre assenyala un personatge cabdal en aquest viatge, l¡¯artista i activista Dami¨¤ Escuder: ¡°Per a la cultura de l¡¯LSD i el hippisme a Catalunya va ser important l¡¯aportaci¨® d¡¯Escuder a les revistes Serra d¡¯Or i Pres¨¨ncia. Escuder va ser el guru de Pau Riba, Sisa i Pau Malvido¡±.

La influ¨¨ncia de les drogues a la d¨¨cada dels setanta va concloure amb el sotrac de l¡¯hero?na. ¡°No era una subst¨¤ncia m¨¦s¡±, subratlla Underground i contracultura a la Catalunya dels 70: ¡°Alguns la van veure com una droga contrarevolucion¨¤ria que representava el nihilisme. D¡¯altres la consideraven una subst¨¤ncia extrema i transgressora; potser per aix¨° la van utilitzar com a b¨¤lsam per mitigar l¡¯angoixa per les m¨²ltiples decepcions, entre les quals hi havia la impossibilitat de crear una alternativa real¡±.

UNA REVISTA. ¡®Ajoblanco¡¯

La proliferaci¨® d¡¯idees i d¡¯experi¨¨ncies va catalitzar en un ric ecosistema de revistes contraculturals. De totes, Ajoblanco ¨¦s la que va assolir m¨¦s qu¨°rum i influ¨¨ncia intel¡¤lectual. El n¨²mero 1 de la revista sorgia el 1974 amb un equip format per Pepe Ribas, Toni Puig, Ana Castellar, Quim Monz¨®, Luis Racionero, Albert Abril, Claudi Monta?¨¢ i els dissenys de Cesc Serrat. ¡°1. Perqu¨¨ no volem una cultura d¡¯imbecil¡¤listes. 2. Perqu¨¨ ja estem farts de divinitats, sacerdocis i elits industrials culturalistes. 3. Perqu¨¨ volem intervindre, provocar, facilitar i fer ¨²s d¡¯una cultura creativa. 4. Perqu¨¨ encara som utopistes¡±. Aquests eren els primers punts del manifest fundacional d¡¯Ajoblanco.

El mateix 1974 neix Star, l¡¯altra revista de pes d¡¯aquella ¨¨poca. Fundada i dirigida per Juanjo Fern¨¢ndez fins a la seva desaparici¨® el 1980, Star va patir m¨²ltiples sancions per la seva radicalitat d¡¯estil i tem¨¤tica. A Star es va publicar Nosotros los malditos, s¨¨rie d¡¯articles de Pau Maragall (o Pau Malvido, el seu nom creatiu) que van aixecar una mena d¡¯acta notarial de la contracultura a Barcelona.

¡°Ara que les revistes parlen tant dels moviments juvenils, dels hippies, dels anarquistes i dels comuners, nosaltres, que ja tenim m¨¦s de 25 anys i que formem part de les primeres tribus barcelonines de hippies i freaks, volem explicar algunes coses per vacil¡¤lar a propis i estranys¡±. Aix¨ª comen?ava el primer lliurament de Nosotros los malditos.

UNA IDEOLOGIA. La utopia llibert¨¤ria

Barcelona, afirma l¡¯artista i escriptor Juan Bufill, va ser el 1977 ¡°la capital mundial de la utopia llibert¨¤ria¡±. Recorda Bufill que prop de 300.000 persones van participar el juliol d¡¯aquell any en un m¨ªting de la CNT a Montju?c. ¡°Per¨° la vella gu¨¤rdia anarquista est¨¤ en un altre planeta, en una altra ¨¨poca¡±, diu Bufill. Pocs dies m¨¦s tard se celebrarien les Jornades Llibert¨¤ries, amb la CNT com a part de l¡¯organitzaci¨®, per¨° tamb¨¦ altres col¡¤lectius com Ajoblanco. Al desaparegut teatre Sal¨® Diana i al Park G¨¹ell, entre d¡¯altres espais, durant quatre dies es van succeir debats i expressions art¨ªstiques, en un ambient revolucionat de trencament amb el franquisme. Hi van participar noms com Noam Chomsky i Daniel Cohn-Bendit, Sisa i Fernando Fern¨¢n G¨®mez.

¡°L¡¯alliberament extrem¡± de les jornades llibert¨¤ries, en paraules de Bufill, era la culminaci¨® de la recuperaci¨® dels ateneus llibertaris de barri, ¡°una cultura que investiga la realitat per transformar-la, basada en una pedagogia activa i antiautorit¨¤ria i que tendeix a suprimir la divisi¨® entre treball manual i intel¡¤lectual¡±, recollia Javier Losilla a Ajoblanco. ¡°Les associacions de ve?ns en desconfien¡±, assegura el cat¨¤leg, ¡°perqu¨¨ perden el control i veuen perillar l¡¯hegemonia comunista¡±

UN ESPAI. La Rambla

La Rambla va ser l¡¯¨¤gora de la contracultura barcelonina, l¡¯art¨¨ria on es feia visible el pols al sistema. ¡°Anar a la Rambla es va convertir en un ritual, all¨¤ hi conflu?a tot¡±, evoca un dels components d¡¯Ajoblanco, Fernando Mir: ¡°Era el lloc on quedar, trobar-se, fer plans, parlar de projectes moltes vegades desmesurats, establir contactes, aconseguir feines, lligar¡±. Era a la Rambla on Nazario, Oca?a i Guijarro van ser detinguts i colpejats per la policia el 1978 per fer una de les seves celebrades performances de carrer; ¨¦s on el dibuixant Pepichek desafiava la censura el 1974 al Pauperrimus comix; tamb¨¦ ¨¦s on el desenc¨ªs amb els primers moviments cap a la democr¨¤cia desembocaven en manifestacions i enfrontaments amb les forces de seguretat.

La d¨¨cada conclo?a amb una Rambla que va donar pas a un paisatge delictiu i a un ambient de desconfian?a. L¡¯experi¨¨ncia llibert¨¤ria, aquesta ¨¦s la conclusi¨® d¡¯Underground i contracultura..., acaba precisament amb l¡¯arribada de la democr¨¤cia i el triomf de l¡¯individu davant la utopia col¡¤lectiva. Tamb¨¦ va ser a tocar de la Rambla on va morir Pau Maragall, el 1994, d¡¯una sobredosi d¡¯hero?na. Maragall va ser un dels motors, i alhora v¨ªctima, d¡¯un moviment que va canviar Espanya; un pa¨ªs, com va escriure ell, en qu¨¨, davant d¡¯una dictadura moribunda, la societat ¡°es veia obligada a passar d¡¯alguna manera de tot. A passar de tot calladament, en qualsevol rac¨®¡±. Fins que el petit dels Maragall i la seva generaci¨® van pr¨¦mer l¡¯accelerador.

El cronista de la contracultura

Jordi Amat

Sobre el llit de casa seva a Manresa hi va deixar un llibre: el gui¨® de Kaspar Hauser escrit per Werner Herzog i que havia publicat El¨ªas Querejeta Ediciones. A la contraportada s'hi reprodu?a el poema que el simbolista Verlaine havia dedicat al personatge.

El seu cas, estrany¨ªssim, ni havia ni ha deixat de fascinar. L¡¯any 1828 un noi va apar¨¨ixer a una pla?a de Nuremberg. Era un adolescent assilvestrat de qui no se sabia res, excepte el nom i el cognom que va dir a la policia.

S¡¯alimentava de pa i aigua i semblava encaixar amb el patr¨® d¡¯un nen salvatge. El misteri sobre els seus or¨ªgens s¡¯encavallaria al de la seva mort el 1833. Quaranta anys despr¨¦s, Verlaine li dedicava un sonet que acabava amb aquesta estrofa: ¡°?He nacido muy pronto o muy tarde? / ?Qu¨¦ hago yo en este mundo? / Oh, todos vosotros, mi pena es honda. / Implorad por el pobre Kaspar¡±. Al llit de la casa de Claudi Monta?¨¢ hi havia aquell llibre quan a ell el van trobar mort l¡¯agost de 1977 a l¡¯Hotel Manila de Barcelona. Al costat del cos, tres tubs de somn¨ªfers.

Llegint els seus millors articles, ara recopilats en un volum que ¨¦s un diamant, pot interpretar-se que el mirall en el qual Monta?¨¢ es va acabar contemplant era aquell ¨¦sser estrany poetitzat per Verlaine. Nascut a Manresa el 1944 i amb inquietuds avantguardistes des de molt aviat, aquest escriptor fins ara nom¨¦s recordat pels seus contemporanis probablement va ser el cronista m¨¦s profund del moviment contracultural espanyol que tingu¨¦ Barcelona com a epicentre. Magnetitzat per la lectura d'A la carretera de Jack Kerouac, interioritz¨¤ fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies l'¨¨tica de la beat generation evolucionada despr¨¦s del hippisme i el sotrac del 68 parisenc. ?s un proc¨¦s cultural que durant el tram central dels setanta va explicar en directe, sovint fos a la utopia per¨° gaireb¨¦ sempre albirant una decepci¨® que era a la vegada civilitzat¨°ria i personal. "Un nuevo Ginsberg lanzar¨¢ un nuevo Aullido. Y todo seguir¨¢ igual en el Moloch devorador de ilusiones. Tristeza. Viejos prematuros. Tumbas al sol".

El t¨ªtol d'aquesta recopilaci¨®, curada per Josep Maria Ripoll, remet a l'himne de The Who i ¨¦s una variaci¨® d'un article publicat el 1974 a Nuevo Fotogramas. ?s un exemple perfecte de la seva t¨¨cnica. La reproducci¨® d'algunes lletres de can?ons de rock d'un llibre que acabava de llegir li permet fer una digressi¨® personal, amb recursos de la po¨¨tica beat, que a la vegada ¨¦s un retrat generacional. "Nos pregunt¨¢bamos si nosotros ser¨ªamos con el tiempo igual que nuestros padres". Aquesta pregunta ¨¦s el motor del projecte vital de Monta?¨¢, ¨¦s a dir, si s'aconseguiria o no construir un m¨®n alternatiu al de la moral del capitalisme. Ho havien de permetre la viol¨¨ncia pol¨ªtica o el c¨°mic i sobretot la droga o la m¨²sica, com queda clar a la fastuosa cr¨°nica d'un concert de Pink Floyd o a l'entrevista amb Sisa i el seu reportatge sobre la comuna de la Dharma. I a poc a poc va anar descobrint que no i amb la negativa la seva vida deixava de tenir sentit.