Solitud al sal¨® dels avis

Una vegada, el Bebeto em va saltar a l¡¯esquena i gaireb¨¦ em fa caure. El futbolista no, ¨¦s clar. El gos. El gos del meu avi Jos¨¦. Hi va haver un temps en qu¨¨ a la meva fam¨ªlia es batejaven els gossos que arribaven amb el nom de jugadors del D¨¦por. Eren bons temps. El meu, un gos salsitxa de color caf¨¨ amb llet, es deia Djukic. Va ser abans del penal.

Quan el Bebeto em va saltar a l¡¯esquena en un atac d¡¯ira inesperat, em va esgarrapar mig bra?. La meva germana em va rescatar en l¡¯aire i el gos, conscient potser del que havia fet, va fugir. Amb m¨¦s ensurt que mal, vaig anunciar entre plors que mai m¨¦s no tornaria a Santa Mari?a, el poblet dels meus avis Jos¨¦ i Maruja. Recordo la meva ¨¤via sanglotant desconsolada i el meu pare corrent rere el gos pel cam¨ª de la muntanya empunyant una vara. Va trigar una setmana a tornar a casa ¡ªel gos, no el meu pare¡ª i jo, pocs dies a incomplir la meva promesa.

Santa Mari?a sempre ha estat un poblet envellit de cinc cases i menys ve?ns, envoltat de muntanya i sense gaireb¨¦ cobertura. Una meravella llavors i un luxe avui. El dia de la festa patronal, els nets de totes les cases jug¨¤vem a futbol a l¡¯era fins que la pilota acabava a la teulada d¡¯algun ve¨ª i don¨¤vem el partit per acabat. Tot all¨¤ era divertit. Amb la meva ¨¤via Maruja anava de tant en tant a agafar maduixes a l¡¯horta i pass¨¤vem les tardes fent passejos per l¡¯estivada, rebentant didaleres escortades pel Bebeto o el gos de torn. Amb el meu avi Jos¨¦ don¨¤vem menjar al burro Luis, un sant animal que va arribar ja vell a la fam¨ªlia i va anar a acabar els seus dies com un maharaj¨¤ en la pau d¡¯una quadra de Santa Mari?a amb pensi¨® completa.

M¨¢s informaci¨®n

I el Camp Nou va ser per fi Basilea

La cal¡¤ligrafia ¨¦s art, no repressi¨®

Parlar a un gos

L¡¯altre dia, el meu oncle Dani em va enviar una foto del meu avi amb el burro Luis i el Bebeto a l¡¯horta. Ell, dret, amb els seus pantalons de pana i la boina al capdavant, un somriure d¡¯orella a orella i agafant fort el burro. Feia temps que no veia el meu avi dret.

Al vell, les xacres de la vida sempre li han anat als malucs, i aquest estiu, despr¨¦s d¡¯una mala caiguda, les pr¨°tesis i el cap van acabar per enllitar-lo. El meu padr¨ª, fuster dels millors, li va arreglar un llit articulat al sal¨® i una altra a la meva ¨¤via. I all¨¤ passen el dia, dormisquejant ell i vigilant ella; mirant a l¡¯infinit tots dos. Massa hores sols.

A estones, la solitud desborda el sal¨® i la cuina de llenya escalfa per a ning¨². Ja no hi ha nens a l¡¯era ni maduixes a l¡¯horta. Desconcerten aquelles tardes de tedi sense dir ni mitja paraula ni novetat, esperant que alg¨² porti una bona nova. O dolenta. Alguna cosa. Que es trenqui el silenci, a la fi.

La fam¨ªlia fa puntes de coix¨ª di¨¤riament per anar a veure¡¯ls almenys una estona i petar la xerrada. Per¨° el dia es fa llarg per a ells i curt per a nosaltres.

El neurocient¨ªfic Facundo Manes deia fa uns dies en una entrevista a EL PA?S que la solitud ¨¦s l¡¯alarma biol¨°gica que ens recorda que som ¨¦ssers socials. I alertava que aquesta epid¨¨mia d¡¯a?llament que empetitia els ancians abans de la crisi de la Covid s¡¯ha aguditzat. A Espanya, m¨¦s de 850.000 persones grans de 80 anys viuen sols.

Els meus avis, que han esquivat el coronavirus amb m¨¦s pena que gl¨°ria, s¨®n v¨ªctimes d¡¯aquesta altra epid¨¨mia. Atenuada, potser, pels efectes de la tribu al poblet i aquesta xarxa familiar que mai no falla, per¨° v¨ªctimes en qualsevol cas. Com tants altres de la seva lleva.

Que eternes que es fan les nits en la penombra d¡¯un poblet gaireb¨¦ desert, enganxats a un tel¨¨fon de marcaci¨® r¨¤pida com a ¨²nica connexi¨® amb l¡¯auxili si passa alguna cosa. Com pesa l¡¯¡°i si¡±: ¡°i si caic?¡±, ¡°?i si li passa alguna cosa a l¡¯altre?¡±, ¡°?i si alg¨² entra a casa?¡±. En aquelles matinades d¡¯angoixa, la incertesa regira les tripes, el p¨¤nic amara els llen?ols i la por ennuvola el sentit. Pesa la solitud.

El tr¨¤fec dels joves, entre la feina i mil tasques, no deixa marge per cuidar els que ens van cuidar. L¡¯urgent s¡¯imposa a l¡¯important

Al poblet, de fet, els veritables ariets contra la solitud s¨®n els animals. El burro Luis i el Bebeto, llavors. Avui el Rex o el Tommy, un gos de palleiro que campa per la casa i un santbernat (o una cosa semblant) gegant¨ª que dorm al corral. D¡¯agra?ts, sempre ho estan. Com aquella vegada que la meva ¨¤via va caure a l¡¯horta i el Tommy la colpejava amb el morro entre udols espaordits. O com quan alg¨² els busca per anar al metge i el Rex enfila una carrera rere el cotxe que se¡¯ls emporta a la recerca dels seus amos. On no hi s¨®n els humans, ells s¨ª que hi s¨®n. Sempre.

El meu avi Jos¨¦ t¨¦ 86 anys i gens de ganes de morir. Ho diu sempre. La meva ¨¤via, de la mateixa edat, vol que D¨¦u se l¡¯emporti, per¨° no hi ha manera. I van fent. Sols. Esperant a veure qu¨¨ passa.

Mentrestant, agraeixen cada minut de companyia. Ella mai vol que te¡¯n vagis i s¡¯embranca en peculiars discussions per allargar la visita. Diu que el meu ¨²nic defecte ¨¦s que soc ¡°protestant¡±, que ¨¦s com ella anomena tots els que no professem la fe cristiana amb devot fervor i solem cagar-nos en D¨¦u cada tres frases. Un dia em va preguntar qu¨¨ est¨¤ m¨¦s amunt, els avions o D¨¦u. Li vaig dir que dep¨¨n de l¡¯avi¨®.

El meu avi riu quan deixo anar improperis. No li importa que sigui una malparlada. Plena indulg¨¨ncia amb les seves netes. Des del llit, de fet, ens mira amb el mateix somriure entretallat amb qu¨¨ ens observava des del banc de pedra davant de casa seva el dia de la festa, mentre jug¨¤vem al futbol a l¡¯era. Nom¨¦s amb ser-hi ¨¦s suficient. No en necessiten m¨¦s.