¡®Junil a les terres dels b¨¤rbars¡¯, de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs: L¡¯aventura d¡¯explicar hist¨°ries

En primer lloc, el que atrau de Junil a les terres dels b¨¤rbars, ambientada a l¡¯Imperi Rom¨¤ de l¡¯emperador August, al comen?ament de l¡¯era cristiana, ¨¦s el to de rondalla, o de conte oral i meravell¨®s, com si fos un mestre de l¡¯artifici de la simplicitat n¨ªtida, que Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs (Perpiny¨¤, 1963) sap mantenir enc¨¨s al llarg de la novel¡¤la sense caure en cap moment en el parany de fer arqueologia folkl¨°rica.

Des del primer instant, d¡¯en?¨¤ que el lector s¡¯encara a la primera frase ¡ª¡°Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla¡±¡ª, no s¡¯oculta que s¡¯est¨¤ a punt d¡¯entrar en el territori de la faula, on tots els int¨¨rprets buscaran ser ¡°sang i carn d¡¯una ficci¨® que impera des de la primera paraula¡±. I ¨¦s que Junil a les terres dels b¨¤rbars ¨¦s una novel¡¤la on el car¨¤cter de la mateixa literatura juga un paper que crida poderosament l¡¯atenci¨®: no s¨®n pocs els personatges que han llegit o que tenen la tend¨¨ncia a viure la vida de manera semblant a les ficcions que coneixen, o que estan disposats a invertir el seu temps a escoltar les fac¨¨cies que es narren i a debatre al voltant de la seva veracitat.

Llu¨ªs ha escrit una novel¡¤la que ¨¦s una celebraci¨® de l¡¯art d¡¯explicar hist¨°ries, i fins i tot seria l¨ªcit veure-la com una reinterpretaci¨® de la primera gesta m¨ªtica, la de Jason i els argonautes, per¨° Junil i els seus companys, en comptes de partir a la recerca del vell¨® d¡¯or, encaminen els seus passos cap a la terra on el poeta Ovidi ha tingut d¡¯exiliar-se per lliurar-li un rotlle d¡¯una obra seva (les Metamorfosis) salvat de la crema ordenada pel poder imperial: en comptes d¡¯anar a la recerca del tresor, el duen a sobre. L¡¯an¨¨cdota ¨¦s un anacronisme voluntari, ja que Ovidi va acabar el llibre a l¡¯exili, per¨° ¨¦s una altra de les maneres que t¨¦ Llu¨ªs de dir que, si b¨¦ en els dominis de la hist¨°ria cap material no pot ser manipulat, en el de la novel¡¤la, en canvi, mentre es mantingui la versemblan?a, la veritat de cohesi¨®, tot ¨¦s v¨¤lid i es legitima.

¡°Pensa una cosa que t¡¯agradaria haver fet i explica-la com si l¡¯haguessis feta, ja veur¨¤s com t¡¯ho passar¨¤s b¨¦ i nosaltres tamb¨¦, que tenim ganes d¡¯escoltar-te¡±, diu un dels personatges com si es refer¨ªs sense voler a la pr¨¤ctica de la literatura que realitza l¡¯autor. Perqu¨¨ el que atrau de Junil a les terres dels b¨¤rbars, en segon lloc, ¨¦s el vigor de la m¨¤ amb qu¨¨ l¡¯autor du endavant una novel¡¤la que deixa sense al¨¨, com si posse¨ªs una fe indestructible en la idea que a la base de qualsevol relat hi ha d¡¯haver moviment, aventures, inc¨°gnites i successi¨® causal de fets.

Aix¨ª, quan deixen enrere la zona fronterera i indeterminada de l¡¯Imperi Rom¨¤ on viuen, les perip¨¨cies accidentades de Junil i els tres esclaus fugitius que l¡¯acompanyen adquireixen una categoria ¨¨pica, i les fases de l¡¯itinerari que emprenen compleixen al peu de la lletra l¡¯establert en la vida dels herois quan recorren el temps i l¡¯espai a la recerca de la cosa que busquen: el trajecte ¨¦s llarg i arriscat i han de malbaratar un munt d¡¯energia, han de superar l¡¯amena?a d¡¯incomptables conflictes perillosos, reben ajuts inesperats de la gent coneguda pel cam¨ª, i, m¨¦s enll¨¤ de la suor i la pols dels camins, els beneficis morals del viatge comporten alguna mena de purificaci¨® personal, potser la g¨¨nesi d¡¯una nova societat, i, al final, la vict¨°ria en les aventures previstes no exclou la possibilitat d¡¯embarcar-se en unes de noves, en uns altres infortunis inacabables, per¨° aix¨°, com passa sempre en acabar una novel¡¤la, el lector nom¨¦s ho podr¨¤ imaginar. Llu¨ªs ha escrit una novel¡¤la ordenada com una operaci¨® militar, amb r¨¤tzies narratives i pauses gens inc¨°modes.

Junil a les terres dels b¨¤rbars, en fi, atrau tamb¨¦ per un tercer motiu, que Llu¨ªs ja havia explorat en altres obres seves ¡ªa Converses amb el meu gos sobre Fran?a i els francesos, a El dia de l¡¯¨®s, a El navegant¡ª, per¨° potser mai amb tanta intensitat com aqu¨ª no havia repensat les pautes tr¨¤giques de la Hist¨°ria i la seva interpretaci¨®, no havia explorat tant el car¨¤cter antropol¨°gic que pot assolir una ficci¨®, no havia aprofundit tant l¡¯esperit de la frontera i el naixement del mite, ni havia celebrat amb tanta for?a euf¨°rica l¡¯alegria de les lleng¨¹es maternes, l¡¯alegria de la paraula que permet escriure novel¡¤les tan fren¨¨ticament liter¨¤ries com Junil a les terres dels b¨¤rbars, el millor llibre de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs.