Dos metges de poble vistos per Balzac i Kafka

Mentre no quedi demostrada l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u, els metges s¨®n els representants m¨¦s genu?ns de la Provid¨¨ncia a la terra.

Narracions i novel¡¤les protagonitzades per metges n¡¯hi ha hagut un munt a la hist¨°ria de la literatura, i metges escriptors encara un altre munt. Ni Balzac ni Kafka eren metges, per¨° van escriure sengles narracions o novel¡¤les amb personatges dedicats a la professi¨® d¡¯Esculapi (c¨°pia de la magn¨ªfica est¨¤tua a Sant Mart¨ª d¡¯Emp¨²ries; l¡¯original, a Barcelona).

La novel¡¤la corresponent de Balzac ¨¦s Un metge de poble, de la s¨¨rie ¡®Escenes de la vida rural¡¯ de La com¨¨dia humana, ara tradu?da al castell¨¤ per l¡¯infatigable Aurelio Garz¨®n del Camino (Hermida Editores, Madrid, 2021): ¨¦s una traducci¨® que millora l¡¯original franc¨¨s, perqu¨¨ ¨¦s sabut fins a quin punt Balzac escrivia massa de pressa, amb un estil molt allunyat del perfeccionisme de Flaubert, que va etzibar a l¡¯altre: ¡°Quin gran novel¡¤lista hauria estat Balzac si hagu¨¦s sabut escriure!¡±.

La novel¡¤la de Balzac, que ell mateix considerava, exageradament, la seva millor obra, est¨¤ protagonitzada per un tal Dr. Benassis (¡°fill d¡¯Ass¨ªs¡± si recordem l¡¯antropon¨ªmia ¨¤rab), una bona ¨¤nima que nom¨¦s fa de metge per expedir certificats de defunci¨® (o gaireb¨¦), cosa que s¡¯explica per l¡¯esc¨¤s coneixement que tenia l¡¯autor de la ci¨¨ncia de la medicina. Per contra, com que tenia un gran coneixement d¡¯un dels grans corrents de la civilitzaci¨® francesa del XIX, el comer? i els negocis, Balzac ens presenta, gr¨¤cies a espesses conversacions entre ell i un visitant, el coronel Genestas, el seu pensament en aquestes mat¨¨ries; m¨¦s encara, les seves idees pol¨ªtiques ¡ªque ho s¨®n d¡¯un home, com Flaubert, ¡°reactiu¡±, molt ancien r¨¦gime¡ª contra la semidemocr¨¤cia parlament¨¤ria al temps que va escriure i publicar aquest llibre, 1832-1833, en ple govern de Llu¨ªs Felip d¡¯Orl¨¦ans, l¡¯anomenat ¡°rei burg¨¨s¡±. Aquest va tenir un primer ministre molt fam¨®s, Guizot, que va encunyar una divisa v¨¤lida per a tota la ciutadania, i amb for?a ¨¨xit: ¡°Enriquiu-vos!¡±, cosa que Balzac va intentar tota la seva vida, per¨° sense ¨¨xit.

Sigui com sigui, aquest ¨¦s el to ideol¨°gic que domina la novel¡¤la, util¨ªssima, com ja hem dit, per entendre la hist¨°ria de la societat i de l¡¯economia francesa del per¨ªode que va de la revoluci¨® de 1830 a la de 1848. Balzac no s¡¯estalvia, en aquest sentit, de manifestar el seu pensament, contrari a la monarquia absoluta o desp¨°tica, per¨° encara m¨¦s contrari al sufragi universal (causa, en realitat, de totes les imperfeccions de les democr¨¤cies contempor¨¤nies, com ja va preveure Tocqueville).

En realitat, el metge Benassis ¨¦s un filantrop, un home que ¡ªcom havien fet Goethe i Voltaire a les seves propietats¡ª pensa en el millorament de les condicions de vida dels ve?ns d¡¯un poble ll¨°brec de la Saboia, per als quals construeix i fomenta carreteres, granges agr¨ªcoles, ind¨²stria artesanal i tot el que es vulgui: la salut econ¨°mica ¨¦s, en aquesta novel¡¤la, molt m¨¦s protagonista que la salut f¨ªsica dels vilatans. La provid¨¨ncia del metge ho ¨¦s m¨¦s en termes pol¨ªtics, socials i econ¨°mics que en cap altre sentit.

Per contra, ¡®Un metge rural¡¯, una narraci¨® de Kafka publicada el 1919 dins un volumet que porta el mateix nom (vegeu la magn¨ªfica traducci¨® de Juan del Solar, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2005 i s.), presenta un metge sense nom que rep una crida urgent per¨° que es troba sense cavall; n¡¯apareixen dos misteriosament en un cobert, el metge els enganxa i surt rabent cap al lloc del malalt; troba un malalt que ¨¦s considerat del tot sa pel metge; despr¨¦s el metge descobreix una ferida purulenta en un costat del malalt (en passem per alt la descripci¨®); s¡¯ajeu a tocar del malalt ¡ªpossible influ¨¨ncia del conte de Flaubert, ¡®Sant Juli¨¤ l¡¯hospitalari¡¯; i acaba fugint d¡¯aquella casa, despullat malgrat el fred, perqu¨¨ un cor de nens ha cantat: ¡°Despulleu-lo i curar¨¤ / i si no cura, mateu-lo! / ?s un metge solament, un metge i cap altra cosa¡±; corre sense descans amb uns ¡°cavalls no terrenals¡±, preocupat perqu¨¨ sap que l¡¯home que li ha aconseguit els dos cavalls s¡¯ha ficat a casa seva, amb la minyona, amb el prop¨°sit de violar-la. Una narraci¨® kafkiana en tota regla.

Per¨° aqu¨ª resideix la gran difer¨¨ncia amb la novel¡¤la de Balzac: Benassis cura, m¨¦s o menys, i ¨¦s Provid¨¨ncia per al llogarret on exerceix el seu ofici; el metge de poble de Kafka ni cura ni salva ni proveeix. Aquesta ¨¦s una lli?¨® molt habitual en les narracions i novel¡¤les de l¡¯autor de Praga: no hi ha sortida, no hi ha llibertat, no hi ha camins practicables, cap ruta no porta enlloc, no hi ha salvaci¨® possible. Ell mateix ho va dir amb paraules molt clares: ¡°Hi ha molta esperan?a en aquest m¨®n, per¨° no per a nosaltres¡±. Qui s¨®n, aquests ¡°nosaltres"?