No va sortir a les cinc...

En ocasi¨® d¡¯una confer¨¨ncia a Barcelona el 1926, Paul Val¨¦ry va deixar escrit, en una carta d¡¯agra?ment als organitzadors de l¡¯acte: ¡°Barcelona ¨¦s un gran port que pensa¡±. Sembla que en aquell temps s¡¯hi pensava molt: el franc¨¨s admirava el llenguatge i la intel¡¤lig¨¨ncia, i no podia suportar l¡¯estupidesa (com Gustave Flaubert); per aix¨° va comen?ar el seu fam¨®s Monsieur Teste (1896; est¨¤ a punt de ser reeditat en catal¨¤, Editorial Fl?neur) amb aquesta frase: ¡°La b¨ºtise n¡¯est pas mon fort¡±. Per aix¨° Carles Riba va admirar-lo i va visitar-lo a Par¨ªs.

Potser aquesta amistat que els homes de lletres catalans li professaven ha fet que una editorial amb seu a Barcelona hagi editat ara el llibre de Beno?t Peeters Val¨¦ry. Tratar de vivir (traducci¨® de Mateo Pierre Avit, Barcelona, Ediciones del Subsuelo, 2021): un llibre am¨¨, entre biogr¨¤fic i de cr¨ªtica liter¨¤ria. La novetat d¡¯aquest llibre sobre el poeta nascut a Seta (H¨¦rault, Occit¨¤nia), on fou sebollit ¡ªaix¨ª ho hauria escrit Miquel Batllori¡ª, resideix en dos aspectes que el puritanisme, o un dec¨°rum excessiu, ha obviat habitualment en els estudis valerians: la seva vida amorosa i el seu comprom¨ªs equ¨ªvoc amb els avatars pol¨ªtics del seu temps.

Pel que fa a la primera q¨¹esti¨®, sabem que Val¨¦ry es va casar perqu¨¨ l¡¯hi van emp¨¨nyer els seus amics. (Ell, que no tenia una gran tirada a la instituci¨® matrimonial, com escau a la gent d¡¯estudi, fins i tot havia imaginat un anunci que hauria posat als diaris: ¡°Jove de 26 anys, home de m¨®n, ciclista, amb excel¡¤lents relacions i bona instrucci¨®, es casaria amb una senyoreta rica o viuda, desinteressadament. Donaria total llibertat a canvi de reciprocitat. Gustos senzills. Preferiblement, mel¨°mana. Res d¡¯ag¨¨ncies. Ni pensar-hi si el tabac la incomoda¡±. (Hem ref¨®s dos anuncis diferents; en va imaginar diversos.)

Amb anunci o sense, el cas ¨¦s que va fer un casament amb una dona sense patrimoni, malalta quasi tota la vida, per¨° cuidada i respectada en tot moment pel marit, que no era cap mala pe?a. Aix¨° s¨ª: les circumst¨¤ncies que hem dit van fer que Val¨¦ry, home de puixant sensualitat, tingu¨¦s fins a quatre amants, o maitresses ¡ªque se s¨¤piga¡ª, al llarg de tots els seus anys de matrimoni, molt estimades. Entre elles, no oblidarem ?milie Noulet, especialista en St¨¦phane Mallarm¨¦, el mestre de Val¨¦ry: ella es casaria despr¨¦s amb el nostre Josep Carner.

La segona q¨¹esti¨®, el seu vessant pol¨ªtic, ¨¦s molt m¨¦s obscura i discutible. No ¨¦s que l¡¯autor del llibre que recomanem avui s¡¯hi espla? gaire, per¨° no oblida que Val¨¦ry va defensar el mariscal P¨¦tain ¡ªdespr¨¦s de la guerra, sentenciat a mort (commutada per cadena perp¨¨tua), per la seva col¡¤laboraci¨® amb l¡¯ocupaci¨® alemanya¡ª, i que va preuar la dictadura de Salazar i l¡¯obra reaccion¨¤ria de Charles Maurras. Tamb¨¦ ¨¦s cert que, pr¨¨viament, s¡¯havia posat al costat dels dreyfusards en l¡¯afer antisemita que va sacsejar l¡¯opini¨® p¨²blica francesa entre 1894 i 1906.

Despr¨¦s de treballar uns quants anys al Ministeri de la Guerra, Val¨¦ry va ser secretari del director de la m¨¦s important ag¨¨ncia de not¨ªcies de Fran?a; a la mort d¡¯aquest home es va trobar sense ofici ni benefici, i llavors va comen?ar una carrera pr¨°piament fren¨¨tica i grafobiblioman¨ªaca, fins al punt que qualsevol escrit seu, llarg o curt, va fer-lo editar fins a deu o dotze vegades, sol o amb altres escrits: ara en petit format, ara amb il¡¤lustracions (seves; era un bon dibuixant), ara in-folio, ara en edici¨® de luxe, ara en paper Jap¨®, ara en paper d¡¯Arches, etc¨¨tera. Aix¨ª va sobreviure fins al final de la seva vida, descomptant la generositat d¡¯una s¨¨rie d¡¯altes dames parisenques i estrangeres que van promoure una subscripci¨® perqu¨¨ no li falt¨¦s res. (De fet, era un home d¡¯una austeritat proverbial; per¨° tenia dona i fills.)

L¡¯editor Gallimard ¡ªque anys m¨¦s tard es mataria en un accident de cotxe al costat d¡¯Albert Camus¡ª li va proposar, per ajudar-lo econ¨°micament, que escriv¨ªs una novel¡¤la ¡ªa ell, que va dir que mai no escriuria una frase tan banal com ¡°La marquesa va sortir a les cinc¡±, frase que, de fet, podria ser l¡¯inici d¡¯un llibre apassionant. Val¨¦ry no ho va fer. I, amb el temps, la seva poesia ha quedat mig oblidada, mentre es valora cada dia m¨¦s el fruit del pensament en prosa d¡¯un dels homes m¨¦s intel¡¤ligents que ha donat Fran?a, en el deixant de Descartes i Pascal: s¨®n els seus famosos Cahiers, tradu?ts nom¨¦s parcialment al castell¨¤, escrits cada dia, tota la vida, a l¡¯alba.