Els pulmons verds oxigenen la metr¨°poli de Barcelona

Tenir la possibilitat d¡¯accedir amb regularitat a zones verdes no ¨¦s un caprici, ¨¦s una inversi¨® en salut i benestar. Ho afirma l¡¯oficina regional d¡¯Europa de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), en un informe en qu¨¨ proposa que, per millorar la seva qualitat de vida, els ciutadans haurien de tenir a m¨¤ un espai verd, d¡¯un m¨ªnim de 0,5 hect¨¤rees, on poder airejar-se. L¡¯OMS fixa la proximitat id¨°nia en una dist¨¤ncia lineal de 300 metres des del domicili, l¡¯equivalent a cinc minuts caminant.

El veredicte ¨¦s clar i inapel¡¤lable: les ¨¤rees verdes tenen beneficis per a la salut f¨ªsica i mental de les persones, segons han determinat diverses investigacions cient¨ªfiques. L¡¯explicaci¨® rau en l¡¯incentiu que ofereixen els espais naturals per fer exercici f¨ªsic a l¡¯aire lliure i interactuar socialment. A m¨¦s, la pres¨¨ncia d¡¯una franja de densa vegetaci¨® a prop de les ¨¤rees residencials t¨¦ un impacte mitigador de la contaminaci¨®. M¨¦s espai verd esmorteeix les emissions de gasos a l¡¯atmosfera i ajuda a contenir els nivells de calor i soroll.

L¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) gestiona una xarxa de 52 parcs metropolitans, repartits en 34 municipis. Sumen m¨¦s de tres milions de metres quadrats de zona verda i possibiliten que un vigor¨®s pulm¨® natural bombi aire a la metr¨°poli de Barcelona. Malgrat tractar-se d¡¯una ¨¤rea urbana densament poblada, la superf¨ªcie d¡¯espais oberts i naturals suposa m¨¦s de la meitat, concretament un 52%, del territori que engloba l¡¯¨¤rea metropolitana. L¡¯AMB, d¡¯acord amb els ajuntaments, ¨¦s el responsable de la seva gesti¨® integral: vegetaci¨®, mobiliari, instal¡¤lacions, paviments i elements constru?ts; aix¨ª com la seva promoci¨®, a trav¨¦s de la dinamitzaci¨® d¡¯activitats i propostes educatives.

¡°La xarxa de parcs s¡¯ha duplicat en els ¨²ltims anys, per¨° la superf¨ªcie verda s¡¯ha quadruplicat, pr¨¤cticament, perqu¨¨ molts parcs s¡¯han ampliat¡±, afirma Dina Alsawi, responsable del servei de parcs de l¡¯AMB.

L¡¯inter¨¨s ciutad¨¤ per apropar-se als parcs es va disparar amb la pand¨¨mia del coronavirus, i els obligats confinaments van alimentar l¡¯afany per gaudir de l¡¯entorn natural. La necessitat de sortir de casa i trobar zones espaioses, a l¡¯aire lliure, on poder gaudir d¡¯estones de lleure va multiplicar l¡¯aflu¨¨ncia als parcs. ¡°El confinament ha sensibilitzat una part de la societat¡±, ratifica Dina Alsawi. Una sensibilitat que serveix d¡¯esper¨® per afrontar noves actuacions en la infraestructura verda que envolta la gran Barcelona.

Davant aquest escenari, l¡¯AMB ha fet front al desafiament de gestionar la vasta xarxa de parcs de l¡¯¨¤rea metropolitana. ¡°Es busca un equilibri entre l¡¯¨²s social i la preservaci¨® dels valors mediambientals¡±, insisteix Laura Cid, ambient¨°loga i t¨¨cnica de Coordinaci¨® General d'Innovaci¨® i? Infraestructures de l'AMB.

Una de les eines per fer-ho possible ¨¦s el pla d¡¯inversi¨®, arrencat el 2016 i cofinan?at pels ajuntaments, que preveu actuacions per valor de 40 milions d¡¯euros en espais fluvials i rius de l¡¯¨¤rea metropolitana. El conjunt d¡¯intervencions, cures i millores que es porten a terme als espais fluvials formen part del pla d¡¯inversions PSG (Programa d¡¯actuacions en paisatges naturals i urbans) i compten amb finan?ament FEDER. Aquestes actuacions tenen com objectiu consolidar, recuperar i millorar la infraestructura verda metropolitana. Es prioritzen quatre l¨ªnies d¡¯intervenci¨®: espais fluvials metropolitans; recuperaci¨® de zones degradades; integraci¨® d¡¯infraestructures vi¨¤ries, energ¨¨tiques i de serveis dins el paisatge metropolit¨¤ i, finalment, millores de la connectivitat entre espais urbans i naturals i aplicaci¨® de solucions basades en la naturalesa a les ciutats.

Els rius Bes¨°s i Llobregat, i els aiguamolls que els envolten, capitalitzen les actuacions que dissenya l¡¯AMB per preservar l¡¯ecosistema fluvial metropolit¨¤ i, sempre, amb la mirada posada que siguin espais aprofitables per a la ciutadania. ¡°El nostre inter¨¨s ¨¦s que els espais siguin accessibles per als visitants, excursionistes i ciclistes, per¨° sense que aquesta aflu¨¨ncia humana tingui una afectaci¨® ambiental¡±, manifesta l'arquitecta i t¨¨cnica de Coordinaci¨® General d'Innovaci¨®n i Infraestructures de l' AMB, Eug¨¨nia Vidal. I ho sintetitza: ¡°Hem de garantir l¡¯acostament dels ciutadans a la naturalesa i, alhora, assegurar la recuperaci¨® dels ecosistemes¡±. En conjunt, els camins i rutes fluvials per als passejants i usuaris de la bicicleta sumen un recorregut de 60 quil¨°metres.

L¡¯aposta ¨¦s dual: tenir cura de l¡¯entorn i incentivar l¡¯¨²s i gaudi dels visitants en aquest entorn natural. L¡¯estrat¨¨gia s¡¯ent¨¦n clau per preservar la qualitat de vida dels ve?ns de l¡¯¨¤rea metropolitana i, alhora, minimitzar l¡¯empremta humana en un espai que permet esponjar una gran taca de sol urb¨¤. ¡°No es pot passar per alt que aquests s¨®n espais que juguen un paper clau en la lluita contra el canvi clim¨¤tic¡±, indica Laura Cid, i al¡¤ludeix a la ¡°resili¨¨ncia¡± dels espais verds davant les emissions i l¡¯escalfament global.

La motivaci¨® per intervenir a mitjans dels vuitanta al riu Bes¨°s ¡ªde 18 quil¨°metres i que neix a Montmel¨® (el Vall¨¨s Oriental)¡ª i al Llobregat, el segon cabal de prove?ment d¡¯aigua a Barcelona despr¨¦s del Ter, de 175 quil¨°metres i que neix a l'Alt Bergued¨¤, va ser la qualitat de la seva aigua, que durant anys va estar enormement contaminada per la ind¨²stria i la poblaci¨® urbana. La recuperaci¨® d¡¯esp¨¨cies ha anat en paral¡¤lel al desplegament de mesures orientades a propiciar el f¨¤cil acc¨¦s per als ve?ns. Els espais fluvials metropolitans del Llobregat i el Bes¨°s s¨®n, per la seva singularitat, uns elements territorials intensament utilitzats per la poblaci¨® metropolitana i conformen els principals connectors ecol¨°gics i paisatg¨ªstics de la metr¨°poli.

Un cabal d¡¯actuacions

Aquesta tardor han comen?at les actuacions de millora i transformaci¨® dels camins fluvials a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervell¨® i Sant Vicen? dels Horts. Es tracta d¡¯un conjunt d¡¯actuacions al marge dret del riu Llobregat, que van comen?ar a Pallej¨¤, a comen?aments d¡¯any. La inversi¨® conjunta per als quatre municipis ¨¦s d¡¯1,9 milions d¡¯euros. Les obres pretenen crear una xarxa b¨¤sica d¡¯accessos al riu, millorar camins secundaris i instal¡¤lar equipaments en l¡¯espai fluvial. L¡¯objectiu principal ¨¦s millorar la qualitat ambiental del Llobregat i fer compatible l¡¯¨²s social, l¨²dic i agr¨ªcola amb la recuperaci¨® mediambiental.

L¡¯AMB ha impulsat la construcci¨® del primer refugi de biodiversitat al riu Bes¨°s, a Santa Coloma de Gramenet. Aquest refugi permetr¨¤ el desenvolupament de la flora i la fauna i millorar¨¤ la qualitat paisatg¨ªstica d¡¯una conca fluvial que compleix les funcions de corredor ecol¨°gic imprescindible dins la infraestructura verda i blava de l¡¯¨¤rea metropolitana, ja que connecta els parcs naturals de la serra de Collserola i la sSerralada de Marina amb el litoral metropolit¨¤. El projecte incorporar¨¤ un programa d¡¯educaci¨® ambiental i ci¨¨ncia ciutadana amb vocaci¨® metropolitana.

A Barber¨¤ del Vall¨¨s, l¡¯AMB est¨¤ executant les obres per construir una passarel¡¤la penjant que connectar¨¤ els dos marges del riu Ripoll: el Mol¨ª Vermell i el nucli urb¨¤ al marge dret, i el castell de Barber¨¤ al marge esquerre. La passarel¡¤la permetr¨¤ passar d¡¯una banda a l¡¯altra del riu i disposar¨¤ de rampes d¡¯acc¨¦s per salvar el desnivell existent, i aconseguir una accessibilitat completa.

A Ripollet, l¡¯AMB t¨¦ un projecte que t¨¦ com a objectiu principal la construcci¨® d¡¯una passarel¡¤la que permetr¨¤ travessar el riu Sec, des del parc del Massot fins al cam¨ª del marge dret o passatge de l¡¯Ermita. Es busca promoure la mobilitat sostenible d¡¯una riba a l¡¯altra del riu i posar les bases per recuperar les ¨¤rees de ribera i els espais lliures vinculats al sistema fluvial per a l¡¯¨²s i lleure dels vianants. Eren espais fins ara degradats i, amb la intervenci¨®, es procura iniciar la recuperaci¨® mediambiental del curs fluvial.