¡°Cinema i poesia (i premsa) van ocupar un espai central i ara s¨®n a la perif¨¨ria¡±

El 5 d¡¯octubre de l¡¯any passat, Isaki Lacuesta (Girona, 46 anys) va ser testimoni del recital que es va fer al teatre de la Biblioteca de Catalunya per celebrar el 50¨¨ aniversari del Primer Festival de Poesia Popular, que va omplir el desaparegut Teatre Price de Barcelona el 25 de gener de 1970, en homenatge als presos pol¨ªtics del franquisme. Pere Portabella va filmar bona part d¡¯aquell acte dels ¨²ltims anys del franquisme i ara Lacuesta, autor de t¨ªtols com La leyenda del tiempo i Entre dos aguas, La propera pell, ha documentat el de mig segle despr¨¦s a Gosar poder, que es va estrenar el passat dia 12 a la Filmoteca de Catalunya i el 17 es va poder veure als cinemes Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta.

M¨¢s informaci¨®n

Bayona i Lacuesta s¡¯imposen en els Premis Gaud¨ª de cinema

Isaki Lacuesta arrasa amb ¡®Entre dos aguas¡¯ en els premis Gaud¨ª de cinema

Cinema amb un recorregut que va molt m¨¦s enll¨¤ de les grans pantalles

Pregunta: Com va sorgir la idea de documentar la trobada del teatre de la Biblioteca de Catalunya?

Resposta: Ona Ball¨® i Carles Jorres, de finals dels noranta, i Manel Guerrero, dels seixanta, es van ajuntar per organitzar aquest recital i em van proposar filmar-lo. De rebot, vaig suggerir al Carles i a l¡¯Ona que ells fessin un documental explicant l¡¯acte de 1970 des de la seva perspectiva generacional. Les peces noves es projecten despr¨¦s del film de Portabella. Gosar poder, en 16 mm, recull ¨ªntegrament el recital, amb paisatges sonors i molts moments sense imatge, buits, que conviden l¡¯espectador a pensar perqu¨¨ reforcen la concentraci¨® en la paraula.

P. Tot un homenatge a Gabriel Ferrater.

R. Per amor a Ferrater i perqu¨¨ les ¨²niques imatges seves recitant s¨®n les del Price. Cinema i poesia s¡¯assemblen molt, perqu¨¨ en una ¨¨poca van ocupar un espai central i ara s¨®n a la perif¨¨ria, una posici¨® ¡ªla mateixa, per cert, que ocupa la premsa: el centre ara s¨®n les xarxes i els cercadors, l¡¯esport i els videojocs¡ª que en realitat t¨¦ m¨¦s avantatges que inconvenients.

P. En quin sentit?

R. Fa uns quants segles, es feien servir la poesia i la can?¨® com a mitjans d¡¯entreteniment i d¡¯informaci¨®. Despr¨¦s, aquestes funcions les van ocupar la novel¡¤la i la premsa escrita, i al segle passat s¡¯hi van afegir el cinema, la r¨¤dio i la televisi¨®. Tots aquests mitjans perduraran, segur, per¨° ¨¦s evident que ara mateix no s¨®n el primer recurs de la societat. El millor seria aprofitar-ho: deixem les xarxes i les plataformes perqu¨¨ els poders hi juguin a mentir, i recuperem un cinema i una premsa m¨¦s lliures i vertaders que mai.

P. El seu cinema t¨¦ molta poesia...

R. El cinema ¨¦s molt amfibi, pot ser poesia, prosa, can?¨®, diari... La gr¨¤cia ¨¦s que ja va n¨¦ixer com un art transformista i esc¨¤pol, meitat Frankenstein meitat Houdini.

Segur que?els assistents al recital no esperaven 23 anys de corrupci¨® pujolista ni la restauraci¨® borb¨°nica, que, amb la tonteria, ja est¨¤ durant m¨¦s que el franquisme

P. El 1970 la poesia, doncs, tenia un paper molt m¨¦s rellevant que ara?

R. Tothom sap que els catalans importants de deb¨° no s¨®n els pol¨ªtics que monopolitzen l¡¯espai p¨²blic, sin¨® Pau Riba, Perejaume, Blanca Llum, Casasses, Albert Pla, Dolors Miquel... En aquell recital, la poesia era una coartada per a l¡¯acci¨® pol¨ªtica, per¨° vist ara, amb perspectiva, queda clar que el gran ¨¨xit va ser el llegat po¨¨tic i no el pol¨ªtic. Segur que els assistents al recital no esperaven 23 anys de corrupci¨® pujolista ni la restauraci¨® borb¨°nica, que, amb la tonteria, ja est¨¤ durant m¨¦s que el franquisme. Com rellegiria Joan Brossa ara el seu poema sobre els Mossos d¡¯Esquadra despr¨¦s de veure els de Felip Puig i Artur Mas buidant els ulls dels joves a la pla?a Catalunya?

P. L¡¯acte original era gaireb¨¦ clandest¨ª... alt voltatge. Li hauria agradat ser-hi?

R. Una de les coses m¨¦s fascinants que?ens va explicar Portabella ¨¦s que la clandestinitat ¡°calia posar-la en escena¡±; de fet, les c¨¤meres i els micr¨°fons no eren ocults, com imaginem ara, sin¨® que es veien, fins i tot a l¡¯escenari. Portabella va convidar estudiants de cinema amb zooms i c¨¤meres tremoloses perqu¨¨ la imatge sembl¨¦s m¨¦s clandestina. Aix¨° cal explicar-ho b¨¦, perqu¨¨ el mat¨ªs sempre ¨¦s m¨¦s interessant i perill¨®s que les consignes: l¡¯acte no era clandest¨ª, sin¨® anunciat a la premsa i ¡°tolerat pel r¨¨gim¡±, que buscava donar una imatge m¨¦s permissiva. Aix¨° era molt tramp¨®s, clar, perqu¨¨ jugaven amb foc: l¡¯acte estava ple de grisos, i la toler¨¤ncia podia acabar en qualsevol moment, amb tots els presents a la garjola o l¡¯exili, com b¨¦ sabia Pere Quart. I hi havia pena de mort. Els organitzadors van tibar la corda al l¨ªmit i en van sortir prou ben parats, amb una multa de 10.000 pessetes?que es va pagar amb part de la recaptaci¨® de les entrades.?Per¨°, per pura simetria, de la mateixa manera que la dictadura volia fingir que era tolerant, Portabella sabia que la pel¡¤l¨ªcula funciona millor fent creure que el recital era il¡¤legal, i per aix¨° va crear un estil de clandestinitat.

Tothom sap que els catalans importants de deb¨° no s¨®n els pol¨ªtics que monopolitzen l¡¯espai p¨²blic, sin¨® Pau Riba, Perejaume, Blanca Llum, Casasses, Albert Pla, Dolors Miquel...

P. Hi havia poetes consagrats i noves veus. Igual que el del 2020, no?

R. S¨ª, de fet ten¨ªem la premissa de cop?ar aquesta polifonia, incloent al muntatge tots els poetes presents. Aquesta ¨¦s una de les difer¨¨ncies amb el film de 1970, que resumia el recital en 20 minuts. Portabella tenia una missi¨® pol¨ªtica i ens explicava que ¡°ning¨² s¡¯empassaria una hora de poetes recitant¡±: va prescindir dels poemes de Leveroni, de Vinyoli (que va ser xiulat), de Palau i Fabre i d'altres.??s curi¨®s, perqu¨¨ les seves millors pel¡¤l¨ªcules (inclosa aquesta) demostren el contrari, que s¨ª que hi ha p¨²blic per a la poesia. Per¨° la pol¨ªtica els semblava incompatible amb el desig. En tot cas, el 1970 van considerar que resumir l'acte potenciava la difusi¨® de la pe?a, i t¨¦ l¨°gica. Ara no hem volgut fingir un discurs unitari, que seria fals, sin¨® mostrar poetes que pensen diferent entre ells; alguns, fins i tot, es detesten. I aix¨° ¨¦s bonic, perqu¨¨ una de les funcions de l¡¯art ¨¦s transmetre¡¯ns idees oposades a les nostres. Ara que fan tert¨²lies del cor pol¨ªtiques a les teles, m'agrada capgirar la idea original i fer servir la pol¨ªtica com a coartada per donar espai als poetes. Apostar per la poesia ¨¦s una forma de no renunciar a res: la poesia pot actuar pol¨ªticament sobre la societat, per¨° no al rev¨¦s; la pol¨ªtica mai no actua po¨¨ticament sobre nosaltres. De fet, si als setanta van apostar per la pol¨ªtica i va triomfar la poesia, qui sap si ara, per un rebot situacionista impossible, potser apostant per la poesia tamb¨¦ ens vagi millor amb la pol¨ªtica. Veient com va la polititzaci¨® de la just¨ªcia, seria de just¨ªcia po¨¨tica...

Una de les funcions de l¡¯art ¨¦s transmetre¡¯ns idees oposades a les nostres

P. El que no hi havia el 1970 va ser paritat. En aix¨° hem millorat?

R. El 1995 va celebrar-se un recital recordatori del Price i Maria Merc¨¨ Mar?al va participar-hi amb un epigrama lamentant l¡¯abs¨¨ncia femenina: ¡°XY XY XY XY XX. Continueu la s¨¨rie encetada. ?s l¡¯esquelet: poseu-hi l¡¯arracada¡±. El nou recital duia arracades XX i XY, per¨° cal seguir intentant millorar per moltes bandes.

P. Se sent hereu de Pere Portabella?

R. Home, m'aniria fenomenal! Per¨° millor que ens duri per molts anys.