Les delirants

Dos mems es repeteixen al meu timeline aquesta tardor: un diu ¡°estic arribant veritablement al meu l¨ªmit¡± sobre un fons de flames. L¡¯altre mostra una dona llevant-se del llit. Obscurament, et recorda que avui t¡¯has despertat a quarts de vuit del mat¨ª i que dem¨¤ repetir¨¤s exactament la mateixa operaci¨®, i que el conjunt de tot aix¨° es diu setmana laboral. La teva exist¨¨ncia est¨¤ conformada, en ess¨¨ncia, de setmanes laborals. Als EUA, mitjans i analistes parlen de la Great Ressignation, o la Gran Dimissi¨®: el fenomen creixent pel qual ara mateix hi ha m¨¦s oferta de feina que demanda. Despr¨¦s de la pand¨¨mia, molts sectors pengen cartells de ¡°Help wanted¡±. Dan Lyons, escriptor i guionista de la s¨¨rie Silicon Valley (HBO), m¡¯explica, per exemple, que ara mateix hi ha 80.000 vacants per a camioner. ¡°A on han anat a parar 80.000 camioners? Simplement han desaparegut?¡±, diu Lyons en un intercanvi de missatges directes. La seva teoria, i la de molts altres, ¨¦s que els treballadors s¡¯han cansat de rebre un salari insuficient i que els tractin malament. Estan dient als ocupadors: ¡°Quan pagueu m¨¦s, tornarem¡±. Una s¨¨rie de condicionants socioecon¨°mics postpand¨¨mia han fet possible all¨¤ que moltes persones puguin dimitir. No se sap on va tot aix¨°, per¨° Lyons afirma que li sembla un escenari bastant impressionant.

Fa dies, molta gent ironitzava sobre ¡°l¡¯adrenalina positiva¡± despr¨¦s que una responsable d¡¯una de les cuines fantasma de Barcelona sort¨ªs a TV-3 exhibint les condicions d¡¯explotaci¨® en qu¨¨ es treballa en els magatzems que et porten la compra a casa en pocs minuts. L¡¯empleada corria entre passadissos en un exercici humiliant de subordinaci¨® per completar la seva tasca mentre la cap deia que aix¨° no era estr¨¨s, sin¨® adrenalina. El maltracament, l¡¯ab¨²s, ¨¦s exactament aix¨°. El portal Bloomberg incitava els nord-americans a intentar ser m¨¦s ¡°europeus¡± en un article titulat Els americans necessiten aprendre a viure m¨¦s com a europeus, per¨° amb el que no compten, potser, ¨¦s que a aquest costat la fatiga tamb¨¦ ¨¦s cr¨°nica.

A Deborah Levy: les autobiografies (Angle Editorial, 2021), un compendi d¡¯assajos autobiogr¨¤fics, l¡¯escriptora brit¨¤nica recorda l¡¯an¨¨cdota d¡¯una amiga. Explica que els divendres, despr¨¦s de la jornada, les seves companyes de feina acaben emborratxant-se i vomitant-se sobre els uniformes d¡¯empresa (uniformes patriarcals: talons alts i faldilla). Per a Levy, les treballadores s¨®n la versi¨® tardocapitalista de les m¨¨nades, les seguidores de Dion¨ªs (o ¡°delirants¡±), amb l¡¯¨²nica difer¨¨ncia, ens diu, que aquestes duen banyes i que poden arrencar robustos arbres quan estan borratxes. En el capitalisme terminal, som ¨¦ssers delirants tamb¨¦ nosaltres, per¨° el deliri no ¨¦s m¨¦s que l¡¯autoconsci¨¨ncia del maltractament. Si ho fem col¡¤lectivament, acabarem arrencant l¡¯arbre.