L¡¯obsessi¨® i la necessitat

M¨¢s informaci¨®n

Postil¡¤les a ¡®El fill del xofer¡¯

?s un fet: despr¨¦s d¡¯un ¨¨xit inesperat, tothom sembla capa? d¡¯explicar el perqu¨¨ d¡¯aquest ¨¨xit; per aix¨° aquestes explicacions sonen gaireb¨¦ sempre a xerrameca de venedor d¡¯ung¨¹ents capil¡¤lars¡­ Entesos: far¨¦ de venedor d¡¯ung¨¹ents capil¡¤lars amb El fill del xofer, de Jordi Amat.

El fil¨°sof nord-americ¨¤ Richard Rorty diu que l¡¯¨¨xit d¡¯una obra es deu a una conjunci¨® atzarosa entre les obsessions privades d¡¯un escriptor i les necessitats p¨²bliques d¡¯una societat. En el cas d¡¯Alfons Quint¨¤, protagonista d¡¯El fill¡­, aix¨° de l¡¯obsessi¨® ¨¦s clar: vull dir que el que ¨¦s estrany no ¨¦s que Amat s¡¯obsession¨¦s amb ell; el que ¨¦s estrany ¨¦s que no ens hi obsession¨¦ssim tots: com no fer-ho amb un adolescent capa? de fer xantatge al vell Josep Pla, un periodista que va passar en un tres i no res de ser la n¨¨mesi de Jordi Pujol a El Pa¨ªs a fundar per enc¨¤rrec del mateix Pujol la televisi¨® p¨²blica catalana i erigir-se amb ella en la seva primera corista, un subjecte que va acabar assassinant la seva dona abans de su?cidar-se?

Pel que fa a la necessitat p¨²blica, tampoc no sembla misteriosa. M¨¦s o menys com ha passat amb Joan Carles I, els darrers anys Jordi Pujol s¡¯ha convertit en el nan dels mastegots: ha passat en molt poc temps de ser idolatrat a ser demonitzat (sovint pels mateixos que l¡¯idolatraven), de posseir un particular blindatge a prova de periodistes a perdre fins i tot la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia. A la Catalunya d¡¯avui ¡ªi no nom¨¦s en ella¡ª, Pujol ¨¦s l¡¯encarnaci¨® de tots els mals: per a molts secessionistes, es tracta del gran responsable de les podridures i les insufici¨¨ncies de la Catalunya autonomista i del s¨ªmbol vivent de la urg¨¨ncia de separar-se d¡¯Espanya; per a molts antisecessionistes, el secessionisme ¨¦s nom¨¦s la fase superior del pujolisme, la seva conseq¨¹¨¨ncia inevitable.

Al marge de les virtuts not¨°ries del llibre d¡¯Amat, aquest, amb la seva visi¨® ombr¨ªvola del pujolisme, proveeix d¡¯arguments acreditatius a secessionistes i antisecessionistes, i podria ser vist, aix¨ª, com un m¨¦s dels molts relats denigratoris de l¡¯anomenat R¨¨gim del 78 publicats en els darrers anys; la difer¨¨ncia ¨¦s que, en el cas d¡¯Amat, la denigraci¨® est¨¤ del tot justificada: ¨¦s dif¨ªcil imaginar un mirador m¨¦s privilegiat que Quint¨¤ de les clavegueres del pujolisme, que va ser part essencial d¡¯aquest anomenat R¨¨gim del 78, o m¨¦s aviat la seva representaci¨® a Catalunya. Des d¡¯aquest punt de vista, Alfons Quint¨¤ ve a ser, en part ¡ªsi se¡¯m permet el s¨ªmil¡ª, la Corinna Larsen de Pujol i el pujolisme.

D¡¯altra banda, no s¨¦ si Amat volia escriure a El fill¡­ un relat real o novel¡¤la sense ficci¨®; tendeixo a pensar que no ¡ªAmat no ¨¦s novel¡¤lista: no ha escrit novel¡¤les i dubto que tingui planejat escriure-les¡ª, aix¨ª que crec que preferiria que el seu llibre es lleg¨ªs com una cr¨°nica period¨ªstica. De tota manera, ¨¦s possible que El fill¡­ s¡¯hagi beneficiat de la proliferaci¨®, a Espanya i fora d¡¯Espanya, d¡¯un tipus de relats escrits sovint per novel¡¤listes que, sense deixar de ser fidels als fets, adopten o semblen voler adoptar la factura de les novel¡¤les, cosa que ha preparat el lector per llegir com a novel¡¤les aquest tipus de llibres¡­

Per¨°, en fi, ja dic que tot aix¨° s¨®n especulacions, si no xerrameca de venedor d¡¯ung¨¹ents capil¡¤lars.