El ¡®selfie¡¯ historiogr¨¤fic

Diuen que les mat¨¨ries primeres escassegen, per¨° no ¨¦s el cas del passat, omnipresent i convertit clarament els darrers anys en objecte de consum. Base de tot tipus de ficcions, de marques tur¨ªstiques o element fonamental en la construcci¨® de tot tipus d¡¯identitats.

De l¡¯ordenaci¨®, jerarquitzaci¨® i explicaci¨® d¡¯aquest passat en diem Hist¨°ria, sempre en constant reescriptura, sempre amb ulls que canvien l¡¯angular des del qual observar el temps pret¨¨rit. Per aix¨° les formes d¡¯explicar la hist¨°ria estan sempre en debat. Aquest ¨¦s el mar de fons que recorre Passats singulars. El ¡®jo¡¯ en l¡¯escriptura de la hist¨°ria, l¡¯excel¡¤lent llibre de l¡¯historiador itali¨¤ Enzo Traverso (Gavi, 1957), que s¡¯interroga per les formes del relat hist¨°ric, i especialment pel protagonisme de qui narra la hist¨°ria.

Partint d¡¯un breu per¨° s¨°lid rep¨¤s historiogr¨¤fic, des de la pretesa objectivitat positivista del segle XIX fins a l¡¯estructuralisme i el marxisme, Traverso proposa una reflexi¨® cr¨ªtica sobre l¡¯aparici¨® del jo historiogr¨¤fic, que situa a finals de la d¨¨cada de 1980.

Va ser aleshores, defensa l¡¯autor, quan alguns historiadors van abandonar l¡¯explicaci¨® en tercera persona i van apar¨¨ixer els primers assajos d¡¯egohist¨°ria, on explicaven les seves traject¨°ries professionals i tamb¨¦ relataven el com i el perqu¨¨ de les seves investigacions. Un fenomen sorgit en paral¡¤lel al gir ling¨¹¨ªstic i als debats sobre la mem¨°ria, i que va obrir pas a una reivindicaci¨® de la subjectivitat.

L¡¯autor situa aqu¨ª el que qualifica com a ¡°onada autobiogr¨¤fica¡±, resseguint m¨²ltiples exemples d¡¯historiadors, especialment francesos i italians, que en alguns casos situaven el relat de la seva experi¨¨ncia vital en paral¡¤lel a esdeveniments hist¨°rics com la Segona Guerra Mundial o les revoltes dels anys seixanta i setanta del segle passat. Significativament, molt m¨¦s abundants les que se situen en el terreny de les v¨ªctimes, directes o per via familiar, que no pas les que havien viscut els esdeveniments des d¡¯unes posicions de poder.

La hist¨°ria de la pr¨°pia fam¨ªlia ha estat una estrat¨¨gia d¡¯¨¨xit, amb obres com la de l¡¯historiador franc¨¨s Ivan Jablonka (Par¨ªs, 1973) sobre els seus avis assassinats a Auschwitz, autor que va teoritzar la seva aposta reivindicant per a l¡¯historiador un ¡°jo emotiu¡± a L¡¯histoire est une litt¨¦rature contemporaine.

I justament amb la refer¨¨ncia a la literatura, apareix un altre dels temes de fons: les formes de narraci¨® de la hist¨°ria. Jablonka ¨¦s tamb¨¦ qui m¨¦s ha incidit en aquest debat afirmant que ¡°es pot conjugar el rigor objectiu de l¡¯investigador amb la subjectivitat creadora de l¡¯escriptor¡±. ?s aqu¨ª on Traverso planteja grans reserves, tot assenyalant que una cosa ¨¦s la voluntat liter¨¤ria de l¡¯historiador i una altra una ¡°literaturitzaci¨®¡± que envaeix el relat.

I alhora, en paral¡¤lel amb la literaturitzaci¨®, el risc de substituir la ra¨® per les emocions. En aquest punt, Traverso fa esment tamb¨¦ dels escriptors que ficcionen vides particulars a partir de realitats hist¨°riques, com ara el cas de Javier Cercas i el seu El monarca de las sombras (2017), advertint que sovint es deriva la conclusi¨® que ¡°la Hist¨°ria ¨¦s una trag¨¨dia humana i els seus actors s¨®n subjectes irreductiblement singulars¡±, un postulat del qual es deriva, tamb¨¦, que tothom ¨¦s v¨ªctima i ning¨² culpable.

?s evident que som davant d¡¯un llibre for?a important pel que fa al tema que planteja, erudit pel desplegament d¡¯autors citats i fonamentalment honest, en el qual l¡¯autor no defuig la complexitat de la q¨¹esti¨® ni planteja cap recepta tancada. Ens alerta, per¨°, del perill que aquest jo pugui acabar amb l¡¯explicaci¨® col¡¤lectiva. Interpel¡¤la aix¨ª els historiadors, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una reflexi¨® sobre la societat actual. Potser el que en l¡¯escriptura ¨¦s el jo, en la imatge ¨¦s el selfie.