Caricatura neocolonial

L¡¯escriptor Ngugi wa Thiong¡¯o (Kenya, 1938) ¨¦s d¡¯aquells candidats recalcitrants al Nobel que, en el cas que fos premiat, podria contribuir a una visi¨® m¨¦s plural (en fi, m¨¦s contempor¨¤nia i real) del fet literari.

Amb Nobel o sense, Raig Verd ja fa temps que va apostar per ell. N¡¯ha publicat les mem¨°ries (Somnis en temps de guerra, A la Casa de l¡¯Int¨¨rpret, Neix un teixidor de somnis i Lluitar amb el diable) i dos dels seus assajos que m¨¦s han animat el debat postcolonial: Despla?ar el centre i Descolonitzar la ment. En aquest darrer, Ngugi defensava que els escriptors africans defugissin ¡°l¡¯esclavitud ling¨¹¨ªstica¡± (que ¡°equival a l¡¯esclavitud mental¡±) i escriguessin en lleng¨¹es nadiues. Ell mateix, fins a finals dels anys setanta, havia estat un exemple d¡¯escriptor keny¨¤ en llengua colonial, l¡¯anglesa: sota la ins¨ªgnia de James havia publicat tres novel¡¤les que li havien reportat certa notorietat als cercles universitaris. Tamb¨¦ havia dut a escena drames for?a cr¨ªtics amb la Kenya postindepend¨¨ncia. Un d¡¯aquests, I Will Marry When I Want, va disgustar les autoritats, m¨¦s del compte, i a Ngugi el van empresonar sense c¨¤rrecs. La pres¨® no va frenar l¡¯impuls escriptor, per¨° va acabar de conscienciar-lo: es va decantar per la llengua kikuiu.

El diable a la creu, novel¡¤la de 1982 que ha tradu?t Josefina Caball (a partir de la versi¨® anglesa del mateix Ngugi), va ser escrita en kikuiu a la pres¨®. Publicada per una editorial local, va ser rebuda amb entusiasme i recurrentment llegida en veu alta davant de colles de camperols i obrers (alguns d¡¯ells analfabets).

La narraci¨® es posa del costat de la Jacinta Wariinga, una jove que, sortida d¡¯una relaci¨® desigual amb un home madur, pateix les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯haver refusat el cap de l¡¯empresa... Com tantes altres treballadores, ha estat doblement abusada: pel poder econ¨°mic i el poder sexual de l¡¯amo. En el punt m¨¦s baix de la seva autoestima (la Wariinga es blanqueja la pell amb cremes i sent culpa per la brutor del cos), rep una invitaci¨® estrafol¨¤ria a una suposada Festa del Diable on se citar¨¤ l¡¯hampa del pa¨ªs al complet. Aix¨ª, empr¨¨n el viatge en un matatu, un autob¨²s de l¡¯any de la picor (¨¦s a dir, que ha renunciat als temps moderns) i que funciona com una ¨¤gora amb rodes (¡°Els matatus s¨®n l¡¯¨²nic lloc que queda on la gent pot parlar de coses sense traves¡±) perqu¨¨ els passatgers comparteixen les il¡¤lusions del passat, les decepcions del present o el problema de la dualitat moral humana (representada per D¨¦u i el Diable que es disputen l¡¯¨¤nima recompensant-la cadascun amb els seus trucs).

La novel¡¤la es desplega com una tira c¨°mica que repass¨¦s la pol¨ªtica i l¡¯avar¨ªcia nacional. La caricatura ¨¦s especialment hilarant quan, en una convenci¨® de criminals (la Festa del Diable), es crea una subjerarquia entre panxuts i escanyolits. S¡¯hi proposa que els ben alimentats siguin privilegiats en detriment dels morts de gana. Alguns capitalistes remuguen: si han perdut pes, diuen, ¨¦s per l¡¯estr¨¨s de manejar un patrimoni vast¨ªssim... L¡¯escena s¡¯inclou a la part del parlament dels lladres, que ¨¦s excessiva en extensi¨®, per¨° tamb¨¦ en la mala bava de retratar tota mena de facinerosos i les corrupcions i estafes que cometen: tot plegat t¨¦ un aire de faula moral amb imperialistes i colonitzats, dominadors i dominats.

Sovint El diable a la creu ¨¦s ¨°bvia i demag¨°gica. A mi em diu el que vull sentir: ¡°Aquests hotels tur¨ªstics serveixen per fomentar una naci¨® de prostitutes, criats, cuiners [...]i dones de fer feines¡±. Ngugi fa l¡¯hip¨¨rbole d¡¯un pa¨ªs que, malgrat l¡¯intent de descolonitzaci¨®, acaba sotm¨¨s al neocolonialisme del mercat lliure i els poders occidentals. L¡¯autor t¨¦ en compte tota mena de veus, no tan sols la de la protagonista, i la novel¡¤la es presenta com una celebraci¨® de la pot¨¨ncia de l¡¯oralitat. I la de l¡¯¨¤gora: all¨¤ on tothom pot dir-hi la seva i la literatura, compartida en veu alta, no cedeix a l¡¯analfabetisme.