Perqu¨¨ s¨ª

Ara que els tallers d¡¯escriptura nascuts arreu semblen dirigir el rumb de la narrativa potser convindria fixar-se en el cas de Paradiso (1966) i veure com el seu autor, Jos¨¦ Lezama Lima (l¡¯Havana, 1910-1976), a la manera d¡¯una for?a primitiva indominable ¡ªo amb un aire d¡¯altiva majestat, entre el luxe i el sola?¡ª, fa expressament tot el que es demana que no facin els alumnes d¡¯un taller d¡¯escriptura: es despreocupa dels procediments narratius, deixa en suspens els fils que vol i se li acaben embolicant, canvia bruscament de punt de vista, divideix les an¨¨cdotes dels cap¨ªtols arbitr¨¤riament, com si de sobte es desinteress¨¦s d¡¯un assumpte determinat i segu¨ªs amb el que li vingu¨¦s m¨¦s de gust aleshores, ¨¦s dif¨ªcil endevinar si hi ha alguna estrat¨¨gia que dirigeixi les digressions, i el temps intern del relat va endavant i enrere sense cap coher¨¨ncia, com si es fustigu¨¦s l¡¯aparici¨® de qualsevol vestigi de versemblan?a cronol¨°gica i el passat, el present i el futur fossin simultanis. Els obstacles que en dificulten la lectura provenen de les violacions i les transgressions que realitza Lezama Lima amb la voluntat d¡¯assolir una altra dimensi¨® ¡ªa Paradiso, com en els somnis, el temps i l¡¯espai no existeixen¡ª, i qui busqui en la novel¡¤la un compendi de fets transparents en sortir¨¤ decebut.

Tamb¨¦ en sortir¨¤ irritat qui cregui que la frase perfecta ¨¦s la que s¡¯ent¨¦n sense esfor?: a Paradiso deuen ser poques les frases de comprensi¨® immediata, i la immensa majoria s¡¯allarguen tant que semblen errabundes; els laberints sint¨¤ctics desdenyen la pres¨¨ncia de cap m¨¨tode; l¡¯ab¨²s natural de l¡¯adjectiu i l¡¯adverbi desconcerta; l¡¯essencial es confon amb l¡¯accessori ¡ªi al rev¨¦s¡ª; hi ha motius per avorrir el culturalisme ¡ªuna adolescent, per citar una can?¨® de moda, es refereix als mites n¨°rdics, als profetes de Babil¨°nia i a Homer¡ª; les met¨¤fores han embogit; i les comparacions constants que hi figuren, en comptes d¡¯aclarir el desconegut a trav¨¦s del conegut, l¡¯allunyen encara m¨¦s, l¡¯esvaeixen: ¡°Cuando Jos¨¦ Eugenio fue a ocupar su sitio en el primer patio cuadrado de la escuela, sent¨ªa como si por su regi¨®n cerebelosa pasase un cometa gobernado por el vozarr¨®n de un enano borgo?¨®n, con corbata arrugada por los apisonados compartimientos que en el escaparate ci?en la ropa con la humilde toquilla de las hojas alcanforadas del oto?o¡±.

En altres ocasions, molt¨ªssimes tamb¨¦, passa el contrari: un flautista una mica pedant, Martincillo ¡ªels amics l¡¯anomenen ¡°la margarita tibetana¡±¡ª, ¡°era tan prerrafaelista y femenil que hasta sus citas parec¨ªan que ten¨ªan las u?as pintadas¡±, i tothom el maltracta perqu¨¨ s¨ª, que ¨¦s el mateix que podria passar amb els alumnes m¨¦s obedients dels tallers d¡¯escriptura quan publiquen els seus libres si no fos que els lectors, en el fons, s¨®n ben educats.