Qu¨¨ protegim quan protegim la passejada

Durant el confinament es van habilitar franges hor¨¤ries perqu¨¨ la poblaci¨® sort¨ªs a passejar. Com que no pod¨ªem barrejar-nos amb altres bombolles, la finalitat d¡¯aquesta concessi¨® no podia ser recuperar la interacci¨® social. Hi ha d¡¯haver un b¨¦ p¨²blic en el fet mateix de posar un peu darrere l¡¯altre pel carrer. Per¨°, qu¨¨ protegim quan protegim la passejada? No es tracta d¡¯una mera q¨¹esti¨® gimn¨¤stica, perqu¨¨ el cos es pot mantenir perfectament en forma dins de quatre parets. Si ten¨ªem Zoom per parlar amb els amics i els pares, i una m¨¤rfega del Decathlon per seguir els videotutorials de ioga, la necessitat de sortir a passejar ha d¡¯obeir a un anhel que la comunicaci¨® digital no pot satisfer. Encara que el codi civil no el reculli, els ¨¦ssers humans tenim el dret a deixar de ser nosaltres mateixos.

Caminar ¨¦s sortir de la identitat per anar cap a la difer¨¨ncia; com si amb cada passa anem deixant enrere el jo i omplint-nos de no-jo. ?s un marc molt general, per¨° sens dubte ¨¦s el fil conductor que uneix totes les reflexions, hist¨°ries i an¨¨cdotes que el fil¨°sof franc¨¨s Fr¨¦d¨¦ric Gros (1965) ha recollit a Caminar, una filosofia, un dels millors exercicis de filosofia pop dels ¨²ltims anys que finalment s¡¯ha tradu?t al catal¨¤.

Encara que ¨¦s probable que el lector conegui la llegend¨¤ria escola grega dels peripat¨¨tics, la hist¨°ria de les idees del passeig ¨¦s for?a impressionant: les caminades obsessivament regulars d¡¯Immanuel Kant, els estudis de Walter Benjamin sobre el fl?neur parisenc, o els espl¨¨ndids passatges de Nietzsche glossant les excursions pels cims de Sils Maria. Si s¡¯haguessin vist tancats per culpa d¡¯una pand¨¨mia, moltes de les ments m¨¦s formidables de la hist¨°ria haurien aixecat el bra?.

Que la llibertat t¨¦ alguna relaci¨® amb el cos no ¨¦s tan obvi. En la tradici¨® logoc¨¨ntrica d¡¯Occident, sembla que la nostra missi¨® m¨¦s alta sigui que l¡¯¨¤nima abandoni la carn. Els passejants s¨®n enemics d¡¯aquesta tradici¨®, perqu¨¨ es carreguen la vella dicotomia cartesiana, que en el fons sempre ha estat una jerarquia. Quan Nietzsche diu que ¡°nom¨¦s s¡¯escriu b¨¦ amb els peus¡±, l¡¯an¨¨cdota empeny un exercici de destrucci¨® molt m¨¦s sistem¨¤tic: la cr¨ªtica a la superioritat de l¡¯esperit respecte del cos. Si la filosofia ha estat la hist¨°ria del cervell celebrant-se a ell mateix, els que parlen de les cames resulten subversius. Gros, que va ser l¡¯editor de les ¨²ltimes lli?ons de Michel Foucault, escriu clarament a favor d¡¯aquesta contracorrent.

El llibre es va publicar per primer cop el 2014, quan la reflexi¨® dist¨°pica sobre les xarxes socials o el tecnofeudalisme de Silicon Valley encara no havien arribat al grau d¡¯avui. Per¨° aquest milieu de la vida sobredigitalitzada que ens ha fet veure la pand¨¨mia ens hauria de posar en gu¨¤rdia. A internet tot est¨¤ filtrat a trav¨¦s de la nostra identitat: l¡¯algoritme ens mostra els resultats de les cerques conforme l¡¯historial, alhora que recull dades d¡¯aquesta activitat per millorar en el futur. L¡¯aparent llibertat de surfejar a la xarxa ¨¦s, en realitat, una masmorra per a ratolins.

A la llum del confinament, les reflexions de Gros sobre la llibertat del passeig deixen de semblar un divertiment del Primer M¨®n i prenen rellev¨¤ncia pol¨ªtica. Sost¨¦ l¡¯autor: ¡°?Ser alg¨² no ¨¦s una obligaci¨® social que encadena, una ficci¨® est¨²pida que pesa sobre les nostres espatlles? La llibertat quan es camina ¨¦s la de no ser ning¨², perqu¨¨ el cos que camina no t¨¦ hist¨°ria, tan sols un flux de vida immemorial¡±. Avui, la capacitat del poder per administrar els cossos i les ments ha aconseguit arribar encara m¨¦s lluny que quan Gros va escriure aquestes l¨ªnies, per¨° passejar segueix sent una forma efica? de resist¨¨ncia.