Barcelona d¡¯autora

"Hi havia molta gent a la pla?a de Catalunya que corria i xisclava i queia sobre els cavalls morts, sobre les pedres encimbellades. No hi havia cap escala oberta i la gent s¡¯arrambava a les parets in¨²tilment. Jo preferia seguir caminant perqu¨¨ les bales feien un soroll sec i deixaven la marca a la pedra. Jo sentia xiular les bales, per¨° no pensava que em podien matar¡±. ?s la veu de la novel¡¤lista i dramaturga Maria Aur¨¨lia Capmany (1918-1991) descrivint ¡°els anys de la por¡± de la Guerra Civil espanyola a trav¨¦s de la protagonista de Feli?ment, jo s¨®c una dona.

Com Capmany, moltes altres autores abans i despr¨¦s que ella han anat dibuixant amb la ploma una geografia barcelonina feta de relats i experi¨¨ncies viscudes en femen¨ª. El tra?at fa m¨¦s complexa una Barcelona liter¨¤ria que tot sovint ha estat explicada a partir dels enclavaments ic¨°nics de Juan Mars¨¦, Eduardo Mendoza o Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, les tres M que han dominat el relat en clau masculina d¡¯aquesta urbs, encara molt deutora amb el llegat de les seves escriptores.

Per¨° quina mena d¡¯hist¨°ries ens expliquen aquestes veus i quins espais recorren les seves protagonistes? ?s el que vol escatir el llibre Flors i violes. La Barcelona liter¨¤ria en clau femenina, de M? ?ngels Cabr¨¦ (Ajuntament de Barcelona), que recopila la Barcelona vista per les seves escriptores, per¨° sense deixar de banda les protagonistes de ficci¨® (tamb¨¦ les que sorgeixen de la ploma dels autors) i algunes dones de carn i ossos que han inspirat m¨¦s d¡¯un llibre.

L¡¯estudi aplega protagonistes de ficci¨® i dones reals que han inspirat llibres

En total, m¨¦s de seixanta referents que, tal com assenyala Cabr¨¦ a Quadern, volen ¡°il¡¤luminar aquesta meitat fins ara mig oculta, tra?ar una genealogia d¡¯autores i oferir un retrat molt m¨¦s fidedigne del que ha estat i ¨¦s la nostra literatura¡±.

Subjacent hi ha tamb¨¦ la imprescindible tasca de relligar-les entre si i fugir de la idea que cada escriptora ¨¦s un cas ¨²nic, una mena d¡¯excepci¨® en la seva ¨¨poca, per evidenciar que formen una xarxa no nom¨¦s de novel¡¤listes, sin¨® tamb¨¦ de cronistes, periodistes i editores, tan coneixedores de la ciutat que els ha tocat viure com els seus coetanis.

A partir dels seus relats es pot dibuixar, doncs, un altre recorregut per Barcelona que, com passa amb qualsevol ciutat, sempre s¡¯est¨¤ fent i no est¨¤ mai acabada, ¡°com inacabades s¨®n totes les geografies liter¨¤ries que han estat fetes de mem¨°ria i oblit¡±, observa Montserrat Roig en una cita recollida a Flors i violes.

Una Rambla atape?da

¡°Es delia per la xocolata del N¨²ria. [...]Hi sucaria un melindro darrere l¡¯altre, tot veient la gent que passejava pel davant¡±. L¡¯observadora ¨¦s una de les Mundetes, la saga de tres generacions de dones creada per Montserrat Roig (1946-[...]19[/...]91) a la novel¡¤la Ramona, ad¨¦u. L¡¯escena ¨¦s de principis del XX i el local ¨¦s dels pocs que ha resistit el pas del temps i dels turistes a la Rambla.

For?a metres m¨¦s avall tamb¨¦ roman dempeus, tot i haver estat a punt de desapar¨¨ixer en diverses ocasions, el Teatre del Liceu. Precisament un d¡¯aquests episodis, l¡¯esclat de la bomba anarquista del 1893, enxampar¨¤ Mundeta Jover asseguda en una de les butaques, tot i que aconseguir¨¤ sobreviure a l¡¯atac. Un desenlla? contrari tindr¨¤ la protagonista d¡¯una altra saga liter¨¤ria, Mariona Rebull (La saga de los Rius, d¡¯Ignacio Agust¨ª), que aquella mateixa nit morir¨¤ v¨ªctima de la bomba als bra?os del seu amant.

Per¨° situar-se a la Rambla tamb¨¦ vol dir rec¨®rrer els espais quotidians de la combativa i polifac¨¨tica Capmany, que de ben petita vivia a la cistelleria que la fam¨ªlia tenia en aquest passeig, i molts anys m¨¦s tard hi tornaria per dirigir des del Palau de la Virreina la regidoria de Cultura. ¡°La Rambla coneixia la frontera dels carrers adjacents i indecents, les corredisses de les manifestacions, la rua de Carnaval, la process¨® del Corpus, el mercat de les flors de matinada¡±, recorda l¡¯autora a Mala mem¨°ria.

A la Barcelona de la jove Capmany, que ¨¦s la dels anys de la Segona Rep¨²blica, la veu de les dones irromp amb for?a a l¡¯espai p¨²blic, on conviu tota una generaci¨® d¡¯autores i periodistes, que viuen del seu ofici i formen part de la vida cultural del moment, com ara una de les pioneres del reporterisme femen¨ª com Irene Polo, la prol¨ªfica Rosa Maria Arquimbau, la cosmopolita Aurora Bertrana o la popular Llucieta Cany¨¤, que veuran totalment estroncades les traject¨°ries arran de la Guerra Civil.

A la frontera entre Ciutat Vella i l¡¯Eixample, l¡¯edifici de la Universitat de Barcelona actuar¨¤ en els anys successius com un nus de conflu¨¨ncia entre autores, un espai (bar incl¨°s) en qu¨¨ moltes dones van comen?ar a imaginar un rol diferent per a elles mateixes que havia estat negat a tantes dones abans. ?s aqu¨ª on tant Carmen Laforet (1921-2004) com Roig comencen a escriure les seves respectives novel¡¤les, amb algunes d¨¨cades de difer¨¨ncia, mentre que la novel¡¤lista i tamb¨¦ poeta Anna Maria Moix (1947-2014) convertir¨¤ la facultat en tel¨® de fons a Walter, ?por qu¨¦ te fuiste? per fer-se ress¨° d¡¯assemblees universit¨¤ries i c¨¤rregues policials durant el franquisme: ¡°Los cascos deslumbraban bajo el sol que blanqueaba los uniformes grises, las copas de los ¨¢rboles alrededor del peque?o estanque donde arrojaron a un polic¨ªa. El casco qued¨® flotando, entre los nen¨²fares, y la porra se hundi¨®, per¨° subi¨® a la superf¨ªcie. Los pececillos rojos¡±. Aquestes veus encara es faran sentir amb m¨¦s for?a el 1976, al Paranimf de la Universitat, quan s¡¯hi celebrin les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, amb la pres¨¨ncia de 4.000 participants, entre les quals hi havia Roig, Capmany i la poeta Maria-Merc¨¨ Mar?al.

L¡¯Eixample, grisor i esplendor

La novel¡¤la que la preco? Laforet escriu des de la UB ¨¦s la hist¨°ria de l¡¯Andrea, la jove protagonista de Nada (primer premi Nadal), que vivia una experi¨¨ncia molt semblant a la de la mateixa autora. La ciutat, des dels seus ulls, ¨¦s una Barcelona grisa, en plena postguerra, una atmosfera que es trasllada a l¡¯estat d¡¯¨¤nim del seu personatge: ¡°Los d¨ªas sin importancia que hab¨ªan transcurrido desde mi llegada me pesaban encima, cuando arrastraba los pies al volver de la Universidad. Me pesaban como una cuadrada piedra gris en el cerebro¡±.

De fet, el pis on s¡¯est¨¤, al carrer Aribau, poc t¨¦ a veure amb l¡¯Eixample s¨ªmbol d¡¯esplendor de les primeres d¨¨cades del segle XX, un dest¨ª molt cobejat en l¡¯ascensor social. Per¨° la Barcelona de Laforet no ¨¦s gaire diferent de la que es troba tamb¨¦ als anys quaranta Lidia Falc¨®n (1935), en el que descriu com una finca decadent que reflecteix la pobresa d¡¯aquells anys i que recordar¨¤ a Los hijos de los vencidos. M¨¦s endavant, a finals dels setanta, l¡¯autora trobar¨¤ l¡¯empenta per engegar la revista Vindicaci¨®n Feminista, que servir¨¤ per recollir el pensament de moltes autores sobre la condici¨® i les reivindicacions de les dones i on signaran ass¨ªduament Moix, Roig o Maruja Torres, entre moltes altres.

Per¨° l¡¯Eixample, que al llarg del temps ha acollit un bon nombre d¡¯autores, ¨¦s tamb¨¦ segona resid¨¨ncia de V¨ªctor Catal¨¤ (1869-1966), que tot i ser origin¨¤ria de l¡¯Escala fa una incursi¨® a la capital a Un film (3.000 metres). Catal¨¤ confessa que, m¨¦s que una novel¡¤la, ¡°he fet una pel¡¤l¨ªcula¡±, i hi retrata una Barcelona trepidant: ¡°Davallaren pel de Muntaner, en aquella hora ratllat vertiginosament per la turbul¨¨ncia de cotxes i autom¨°bils, dintre dels quals el foraster veia passar com llampecs ara una boca, ara un capell, ara un perfil sencer: fragments de visions furtives¡±.

Furtives eren tamb¨¦ les trobades que no gaire lluny d¡¯all¨¤, en un banc de la pla?a Letamendi, tenien lloc entre Teresa P¨¤mies (1919-2012) i el seu marit, que vivia en la clandestinitat arran de la seva milit¨¤ncia pol¨ªtica. Unes trobades que l¡¯autora relata a Amor clandest¨ª, on narra la seva pr¨°pia hist¨°ria sota l¡¯aparen?a de novel¡¤la. P¨¤mies, que s¡¯havia exiliat despr¨¦s de la guerra, torna a la ciutat el 1971, poc despr¨¦s de la publicaci¨® del seu Testament a Praga (premi Josep Pla), i reconeix que s¡¯ha de comprar una guia de Barcelona perqu¨¨ la ciutat ja ¨¦s una altra.

En aquesta guia metropolitana segurament apareixeria llavors el que es va arribar a con¨¨ixer com a Tuset Street (emulant el Carnaby Street de Londres), un dels punts de reuni¨® de la Gauche Divine als seixanta, per¨° per copsar-ne millor l¡¯esperit el que cal ¨¦s llegir-ne les cr¨°niques de Moix (24 horas con la Gauche Divine) o de Rosa Reg¨¤s (1933). El m¨®n literari es reunia llavors en locals com la Cova del Drac, avui desapareguda, per¨° tamb¨¦ en un que encara sobreviu, el Flash Flash, amb l¡¯emblem¨¤tica imatge de Karin Leiz amb c¨¤mera fotogr¨¤fica.

Gr¨¤cia, territori Rodoreda

A tocar del carrer Tuset s¡¯est¨¦n el barri de Gr¨¤cia, que es pot dir que ¨¦s el territori per excel¡¤l¨¨ncia de Merc¨¨ Rodoreda (1908-1983), una geografia prou visible per rivalitzar en popularitat amb la d¡¯alguns autors. A la pla?a del Diamant mateix, que dona nom a la seva novel¡¤la m¨¦s c¨¨lebre, es pot trobar l¡¯est¨¤tua del personatge de la Nat¨¤lia ¡ªla Colometa¡ª, que fa el gest de voler-se escapar. De fet, la Colometa viu envoltada del parrupeig dels coloms en l¡¯espai claustrof¨°bic de casa seva, un espai dom¨¨stic que per a moltes dones ¨¦s viscut com una g¨¤bia, mentre que sortir al carrer suposa tot un alliberament: la protagonista de Rodoreda passeja per uns quants espais, com ara Gran de Gr¨¤cia i el mercat de la Llibertat.

Segons Cabr¨¦, en contrast amb els personatges femenins que plantegen els autors, ¡°s¨®n Dolors Monserd¨¤, Capmany, Roig i altres les que, amb els seus personatges, conviden a l¡¯emancipaci¨® de les dones. Mentre que la Mariona Rebull d¡¯Agust¨ª mor per culpa de la bomba del Liceu i la Teresa de Mars¨¦ segueix sent una nena pija, la Colometa resisteix dempeus¡±.

Per¨° la Barcelona de Rodoreda ¨¦s tamb¨¦ la de les torres amb jard¨ª que hi havia al que llavors pr¨¤cticament era un poble, Sant Gervasi de Cassoles, el lloc on va n¨¦ixer. Ara queden ben pocs carrers com els de llavors, potser el que m¨¦s s¡¯assembla a la Barcelona que va viure en la infantesa ¨¦s el passatge de Sant Felip (com suggereix Maria Nunes en la seva s¨¨rie Rutes liter¨¤ries de Barcelona). L¡¯exuber¨¤ncia vegetal present en la seva obra ¨¦s segurament el que ha portat a batejar uns jardins en honor seu, entre el tur¨® del Putxet i l¡¯avinguda de Vallcarca, tot i que l¡¯espai verd m¨¦s fidel a l¡¯autora no deixa de ser el que hi ha al pati de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, a tocar de la Rambla, fet a partir de les seves plantes preferides, moltes de les quals es troben a les seves novel¡¤les.

El barri ve¨ª, concretament la carretera de Sarri¨¤, que als seixanta es va arribar a con¨¨ixer com ¡°el Barri Xino perfumat¡± pels bars amb prostitutes que hi van proliferar, ¨¦s un dels punts en qu¨¨ es fixa Arquimbau (1909-1992) en el seu recull de textos Prostituci¨®, que en el seu moment (1971) no va superar la censura.

A banda del text d¡¯Arquimbau, l¡¯ofici de la prostituci¨® ha estat prol¨ªficament narrat en la literatura, per¨° mentre que en el cas dels autors les prostitutes acostumen a ser v¨ªctimes i objecte de desig, en el de les autores l¡¯ofici apareix en ocasions com a via d¡¯emancipaci¨® per sortir de la precarietat. ?s el cas de Carola Mil¨¤, a Feli?ment, jo s¨®c una dona, batejada aix¨ª per Capmany en homenatge a la Mila de Solitud. La protagonista de Capmany neix al barri de Santa Caterina, ¡°on la gent no cap a les cases i surt a crits per les finestres i balcons¡±, per¨° amb el temps ascendir¨¤ socialment canviant-se el nom i acabar¨¤ escrivint les seves mem¨°ries com una dona amb diners i llibertat.

Ascendir en la quadr¨ªcula

Tamb¨¦ escala socialment la protagonista de La fabricanta, de Monserd¨¤ (1845-1919), que es pot considerar una de les primeres novel¡¤listes de la literatura catalana. Tot i ser de classe benestant, l¡¯autora es mostra preocupada per la situaci¨® de les ¡°xinxes¡±, tal com es coneixien les obreres del t¨¨xtil, i funda el Patronat d¡¯Obreres de l¡¯Agulla. En la seva novel¡¤la, Antonieta Coromina progressa socialment en el que ¨¦s una reivindicaci¨® del paper de les dones en el proc¨¦s d¡¯industrialitzaci¨® i una invitaci¨® a agafar les regnes del negoci i escapar-se del rol que els ¨¦s destinat.

L¡¯edifici de la Universitat de Barcelona ¨¦s nus de conflu¨¨ncia d¡¯autores: Roig, Laforet, Moix...

L¡¯evoluci¨® de la protagonista tamb¨¦ es reflecteix al mapa: abandona Ciutat Vella i es trasllada a l¡¯Eixample, llavors resid¨¨ncia de la burgesia en expansi¨®. Al seu torn, la f¨¤brica surt del nucli antic per instal¡¤lar-se a Sant Mart¨ª de Proven?als. ?s aqu¨ª, en aquest barri de la perif¨¨ria, on Maria Barbal (1949) situa la hist¨°ria d¡¯una parella de treballadors que immigren a Barcelona procedents d¡¯Andalusia, al llibre Carrer Bol¨ªvia. Com Barbal, que ¨¦s barcelonina d¡¯adopci¨®, els protagonistes hauran de trobar el seu lloc a la ciutat que els acull.

Des d¡¯una ¨¤rea tamb¨¦ allunyada del centre, ¡°a la punta del dit del peu¡±, a tocar de la Meridiana, Llucia Ramis (1977) hi veu una Barcelona que, volent ¡°posar-se guapa¡±, ha quedat esbudellada. Ho relata a Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, en qu¨¨ ja despunta la precarietat i cert desenc¨ªs amb la ciutat del segle XXI: ¡°Cada cop m¨¦s enorme, com un ¨¦sser ple de bonys que creixen an¨¤rquicament, e[...]ls cirurgians de l¡¯especulaci¨® l¡¯obren i li endollen tubs perqu¨¨ respiri, l¡¯alimenten amb l¨ªquids i li fan proves, experimenten. Han amputat, han pintat, amuntegat, reconvertit¡±.

Tot i aix¨ª no ¨¦s una Barcelona tan descarnada ni neoliberal com la que relatar¨¤ molt cr¨ªticament uns anys despr¨¦s Cristina Morales (1985) a Lectura f¨¢cil (premi Herralde de novel¡¤la), on donar¨¤ veu a quatre dones amb discapacitat que comparteixen pis tutelat a la Barceloneta.

Precisament un dels trets que assenyala Cabr¨¦ respecte a aquesta darrera fornada d¡¯escriptores, en qu¨¨ tamb¨¦ cita Marina Espasa i Ada Castells, entre d¡¯altres, ¨¦s l¡¯ampliaci¨® de l¡¯espectre tipol¨°gic de personatges. La proliferaci¨® de veus femenines fins a arribar a una certa paritat i una major visibilitat, tamb¨¦ reflectida en els premis literaris (sense oblidar tampoc el creixent nombre d¡¯editores), fa possible que les trames i les reivindicacions es diversifiquin i que les autores s¡¯alliberin de certes cotilles.

De fet, la incursi¨® m¨¦s recent d¡¯una autora en la geografia barcelonina t¨¦ justament t¨ªtol i protagonista mascul¨ª. A El senyor Palomar a Barcelona, Tina Vall¨¨s (1976) ressitua el personatge creat per Italo Calvino i el porta a observar meticulosament la ciutat, on topar¨¤ amb un desnonament, les protestes per la sent¨¨ncia del Proc¨¦s o l¡¯esclat de la pand¨¨mia de covid: ¡°Des que ¨¦s a Barcelona que els canvis l¡¯han perseguit i l¡¯han obligat a anar adaptant la mirada constantment¡±. Com ho escriuran, tamb¨¦, les dones.

¡®L¡¯interior d¡¯illa¡¯ i dones [...]m¨¦s proactives i menys submises

Ariadna Pous

En aquesta Barcelona liter¨¤ria tenen una pres¨¨ncia destacada els espais interiors, que tot i no apar¨¨ixer expl¨ªcitament al mapa, fan tamb¨¦ part de la ciutat. Segons Maria ?ngels Cabr¨¦, tant pot ser l¡¯espai de treball, com ara el taller t¨¨xtil, com sobretot els escenaris on es desenvolupa la vida dom¨¨stica i ¨ªntima, tamb¨¦ finestres i balcons. Aquests espais tenen un paper ambivalent, s¨®n refugi i lloc segur i en moltes ocasions tamb¨¦ g¨¤bia per a les aspiracions de les dones i espai de conflicte.

Sobre els conflictes interiors dels personatges, l'autora de Flors i violes assenyala que, en trets generals, les figures femenines dibuixades per les dones s¨®n "m¨¦s proactives i menys submises" que les dels seus hom¨°legs ¡ªen qu¨¨ acostumen a tenir tamb¨¦ rols m¨¦s secundaris¡ª i, tot i passar per un bon nombre de vicissituds, sovint "en surten airoses". A Digue'm que m'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig parlava de la "mirada b¨°rnia" de les escriptores, en qu¨¨ un ull "vola lliure" mentre que l'altre duu un peda? i aix¨° fa possible "seguir mirant cap endins, escoltar la nostra veu, la no expressada o no admesa com la Gran Veu".