Joan Manuel Serrat es retira despr¨¦s d¡¯una gira que acabar¨¤ a Barcelona

Als 77 anys, emp¨¨s per la pand¨¨mia, que el va retirar dels escenaris, a ell i a tots els cantants que busquen en el p¨²blic la ra¨® de ser de la seva m¨²sica i de les seves can?ons, Joan Manuel Serrat ha decidit que es retirar¨¤ despr¨¦s d¡¯una gira que comen?ar¨¤ l¡¯abril del 2022 a Nova York i acabar¨¤ a finals d¡¯aquell any a Barcelona, la ciutat on va n¨¦ixer. A la seva casa de Barcelona, el que va ser el noi del Poble-sec explica a EL PA?S les raons de la seva retirada despr¨¦s de 65 anys d¡¯una carrera en qu¨¨ els ¨¨xits es compten per can?ons i en qu¨¨ Mediterr¨¢neo ha estat l¡¯himne de la seva vida i dels nombrosos seguidors que el tenen com un dels m¨¦s importants m¨²sics de les ¨²ltimes d¨¨cades, com a compositor, poeta i cantant. En aquesta entrevista explica la ra¨® principal del seu adeu i els detalls de la que ser¨¤ la seva ¨²ltima gira: ¡°He decidit acomiadar-me en persona. No em va agradar sentir-me acomiadat per una plaga¡±.

Pregunta. Per qu¨¨ ha decidit retirar-se dels escenaris?

Resposta. Primer, perqu¨¨ la tancada a la qual ens va portar aquesta pand¨¨mia que encara dura va provocar la impossibilitat de continuar l¡¯ofici de cantar en p¨²blic. I tamb¨¦ per la necessitat de recuperar la vida familiar, complir q¨¹estions ¨ªntimes i necess¨¤ries. Seguint les normes de l¡¯Eclesiast¨¨s: hi ha un temps per a cada cosa. Ah, i jo no vaig decidir deixar-ho. Han estat els fets que van anar passant despr¨¦s d¡¯aquella caiguda de Joaqu¨ªn Sabina [12 de febrer de 2020] que ens va obligar a abandonar una gira. Despr¨¦s va venir la covid¡­ Les dificultats van anar distanciant-me. Estava cada vegada m¨¦s lluny de l¡¯activitat que feia, i encara que no des del sentiment, el cert ¨¦s que tamb¨¦ estava inevitablement allunyat de la gent. El que he decidit ¨¦s acomiadar-me en persona. No em va agradar sentir-me acomiadat per una plaga. Per aix¨° em vaig plantejar anar al lloc m¨¦s natural per fer-ho, amb el p¨²blic al davant, ple de gratitud i alegria.

P. Quina mem¨°ria s¡¯emportar¨¤ de tot aix¨°?

R. La mem¨°ria ¨¦s una cosa que habita en un, ¨¦s aqu¨ª dins. Vaig tenir sort, vaig n¨¦ixer a la millor casa on podia haver nascut. Em vaig criar amb afecte i amb bons mestres. Vaig dedicar temps al que m¡¯agradava fer, al que volia fer i al que creia que havia de fer. Visc, fins ara, una ¨¨poca gloriosa, en qu¨¨ el pitjor va passar en la meva infantesa i en l¡¯adolesc¨¨ncia. I la infantesa fa bona qualsevol cosa. Els meus fills no han anat a la guerra i jo vaig poder veure morir els meus pares. He tingut un ofici que m¡¯ha perm¨¨s con¨¨ixer el m¨®n i con¨¨ixer gent magn¨ªfica i m¡¯ha fet una persona estimada per molta gent. Digu¨¦ssim que fins ara m¡¯he sentit un home ben estimat i ben viscut. L¡¯amor m¡¯ha tractat molt b¨¦, els meus fills estan sans i tinc cinc nets que m¡¯estimen i jo els estimo. Ah, i la Yuta [Tiff¨®n, la seva dona].

P. Com ser¨¤ la gira del seu adeu?

R. Una de les coses m¨¦s importants que m¡¯ha donat el meu ofici ¨¦s la possibilitat de viatjar. I la de viatjar, la possibilitat de tenir amics a molts llocs que m¡¯han ajudat a descobrir i valorar les coses. Per aix¨° la gira la plantejo de manera que els llocs comuns, els amics que queden i els que se¡¯n van anar, els ¨¤pats, les begudes, els paisatges i els records tenen un gran pes. Sobretot, vull acomiadar-me¡¯n personalment.

P. Sent melancolia?

R. La representar¨¤ el que passi a mesura que me la vagi trobant. Jo m¡¯acomiadar¨¦ el 23 de desembre a Barcelona. Per¨° fins a arribar all¨¤ vull rec¨®rrer molts camins.

P. L¡¯Am¨¨rica Llatina?

R. Tamb¨¦! Qu¨¨ seria de mi sense l¡¯Am¨¨rica Llatina!... Vull fer un espectacle durant el qual a la gent no se li esborri el somriure dels llavis... Hi haur¨¤ 20, 30 can?ons, i no s¨¦ quines seran. Anir¨¦ acompanyat del meu equip de sempre. T¨¨cnics, m¨²sics, il¡¤luminadors, els mateixos de sempre... Fins i tot jo ser¨¦ el mateix! Col¡¤legues? No ho s¨¦. Es podrien fer moltes coses. Ja ho veurem.

P. El principi del comiat?

R. Al Beacon Theatre de Nova York, el 25 o el 27 d¡¯abril. All¨¤ hi he estat altres vegades, molt novaiorqu¨¨s... Despr¨¦s, Sud-am¨¨rica. A l¡¯estiu serem a Espanya. El meu prop¨°sit no ¨¦s nom¨¦s acomiadar-me de tots aquells que m¡¯han tractat b¨¦ al llarg dels anys, sin¨® fer-ho all¨¤ on s¨®n ells. M¡¯acomiadar¨¦, i ja no tornar¨¦ a tocar. Tornar¨¦ als llocs, saludar¨¦, menjar¨¦, per¨° ja no tornar¨¦ als escenaris. Tocar¨¦ i compondr¨¦ a casa, ¨¦s possible que gravi un disc. Per¨° no tornar¨¦ als escenaris. Cal fer-ho en algun moment. En el confinament em vaig fixar en els arbres, en els ocells. I, sobretot, vaig llegir molt. Ho estava deixant. I m¡¯acomiadar¨¦ no a la francesa, sin¨® com correspon.

Ser¨¨, com si estigu¨¦s davant el mar de les seves millors can?ons, davant del jard¨ª on ha escoltat, durant la pand¨¨mia, el cant dels ocells del seu barri, a la part alta de Barcelona, Serrat explica els seus plans ja irrevocables de comiat. El cantant del Mediterrani, de la infantesa i l¡¯alegria, el m¨²sic que va compondre per a Antonio Machado, Miguel Hern¨¢ndez i Mario Benedetti, l¡¯home que es va oposar al r¨¨gim de Franco i que va acompanyar amb decisi¨® i esperan?a la democr¨¤cia espanyola i es va comprometre amb les lluites dels pobles americans contra les dictadures, tindr¨¤ 79 anys quan deixi d¡¯actuar en p¨²blic. L¡¯autor de Mediterr¨¢neo deixa discos i gravacions que seguiran i continuaran escoltant els que successivament podrien haver estat els seus avis, els seus germans, els seus fills, els seus nets i fins i tot els seus besnets.

Buscava en les persones el mateix que en la seva m¨²sica, i per aix¨° les seves can?ons, des de les que va fer ell mateix fins a les que li van venir de fonts alienes i de poetes que ell ha admirat, s¨®n un homenatge a l¡¯honestedat i a la valentia, a les coses ¡°senzilles i tendres¡± que marquen la seva vida des que era un noi al Poble-sec de Barcelona. Fill de pares humils, la mare era una dona de bressol republic¨¤, de familiars represaliats en la guerra i despr¨¦s, i el pare va ser lampista. Serrat no va permetre mai que el que va aprendre a casa s¡¯evapor¨¦s al llarg del seu cam¨ª, que de vegades es va fer costerut tot i que ell s¡¯entossud¨ªs a fer-lo a peu... Va aspirar sempre, va dir en aquest diari quan

va fer els 60, ¡°a haver estat capa? de conservar aquell que vaig ser, el que vaig aprendre a casa meva¡±. Va tenir, a m¨¦s, ¡°la sort de tenir bons mestres¡± i d¡¯haver complementat el que va anar assimilant amb tot all¨° que li ha anat passant.

Des del principi de la seva traject¨°ria com a m¨²sic va cantar aquell passat que continua sent mat¨¨ria de les seves evocacions i de les seves conviccions, ja que les coses que el commouen van resultar ser les coses que el fan moure, les que l¡¯empenyen, des del mar Mediterrani, al qual va dedicar la m¨¦s potent, senzilla i exitosa de les seves can?ons, fins a aquella dona de Belchite, la seva mare, amb una hist¨°ria que ¨¦s un s¨ªmbol dram¨¤tic de la Guerra Civil. ¡°Es mor el seu prom¨¨s abans del casament; surt del poble per treballar a Barcelona; esclata la guerra quan ¨¦s a Barcelona; afusellen el seu pare i la seva mare; 30 membres de la seva fam¨ªlia s¨®n executats, assassinats al poble; ella es dedica durant la guerra a recollir nens i a viatjar amb ells per tot Espanya, de dalt a baix; torna a Barcelona; es casa amb el meu pare; viu la trag¨¨dia de tots els anys de la postguerra, l¡¯escassetat, la por, la persecuci¨®¡±.

Aquesta mem¨°ria no ¨¦s aliena a la que despr¨¦s abra?a posant m¨²sica a impressionants biografies dels ven?uts republicans, Antonio Machado i Miguel Hern¨¢ndez, ni als que representen els drames de l¡¯Am¨¨rica del Sud, quan posa m¨²sica a El Sur tambi¨¦n existe, del seu amic ¨C¡°el meu mestre¡±¨C Mario Benedetti. Subtil en el que compon, d¡¯amor, de la vida quotidiana, dels paisatges que el van convertir en un poeta de totes les generacions que el completen, ha fugit de la demag¨°gia i el crit, per¨° la seva manera de ser, la seva empremta, ¨¦s la d¡¯un home amb compromisos n¨ªtids, nets, com la veu po¨¨tica que l¡¯habita.

A aquella hist¨°ria de la perip¨¨cia de la seva mare a la guerra s¡¯hi va unir la del seu pare, ¡°sortit d¡¯un camp de concentraci¨®¡±, que es casa amb la mare i tenen un fill, que ¡°¨¦s un bon estudiant¡± per¨° es busca ¡°complicacions¡± en el franquisme, i aviat comen?a a ser per a la hist¨°ria aquest Joan Manuel Serrat que al llarg de 65 anys no ha deixat de cantar a la naturalesa dels seus or¨ªgens. Dins d¡¯aquesta autobiografia que es transparenta en les seves can?ons ¨¦s, en l¡¯¨¤mbit de les seves relacions, la seva celebraci¨® de l¡¯amistat, que ve des que era un noi aspirant a la Nova Can?¨® fins que, en els anys de la seva maduresa art¨ªstica i personal, es va relacionar en privat i en p¨²blic amb grans amics de la seva vida, com Joaqu¨ªn Sabina, Ana Bel¨¦n, V¨ªctor Manuel i Miguel R¨ªos. Fora d¡¯aquest ¨¤mbit musical, van ser grans p¨¨rdues de la geografia sentimental de l¡¯amistat Juan Mars¨¦ i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, aix¨ª com Luis Eduardo Aute, amb qui va compartir magisteri. Amic des de l¡¯escenari i tamb¨¦ quan n¡¯ha baixat, s¡¯ha guanyat en la llengua espanyola un lloc que comparteix amb Kim de la India, el personatge que Rudyard Kipling va anomenar ¡°l¡¯amic de tothom¡±. A Can?¨® de bressolen concret, va mirar de ¡°fer un pet¨® a aquesta dona que, malgrat tot el que havia passat, continuava somiant amb el seu poble¡±, perqu¨¨ ¡°potser no fem cap altra cosa que somiar amb la infantesa, que ha de ser l¡¯¨²nic temps feli? de la nostra vida¡±. Aquesta ¨¦s l¡¯arrencada de la seva vida com a cantautor, per¨°, en tots els seus extrems, ¨¦s tamb¨¦ l¡¯explicaci¨® d¡¯un full de ruta que ha convertit les seves can?ons, totes les seves can?ons, en un himne general de l¡¯alegria, el comprom¨ªs, la infantesa i l¡¯amistat. Quan va arribar a Mediterr¨¢neo (1971) ja ho va fer sabent que l¡¯arrel era tamb¨¦ el mar que el va banyar, i va emprendre el cam¨ª d¡¯aquest homenatge que tants premis, i oients, ha tingut amb materials que semblen inspirats per alguns dels poetes que van ser despr¨¦s part del seu can?oner m¨¦s sentimental, m¨¦s sentit. ?s una gran composici¨® i un gran poema, una obra rodona escollida moltes vegades millor can?¨® del segle XX i la seva millor can?¨® en 50 anys.

Joan Manuel Serrat mai no va pensar, mentre estudiava i cultivava la guitarra i la veu, que seria cantant. El pare el posava a cantar per Nadal La zarzamora... ¡°Vaig escriure can?ons perqu¨¨ m¡¯agradava cantar¡±, i despr¨¦s de gravar Can?¨® de matinada (1968) ¡°vaig comen?ar a descobrir l¡¯ofici, i a estimar-lo¡±. ?El cam¨ª fa pujada?, es fa dif¨ªcil, ens va dir en aquell comiat de l¡¯adolesc¨¨ncia, per¨° mai no va deixar de mirar enrere, al Poble-sec, a la mare, al pare, als amics. D¡¯all¨¤ neixen tamb¨¦ les seves can?ons d¡¯amor o comiat. All¨¤ va n¨¦ixer el poeta Serrat, mentre prosperaven a Barcelona les can?ons de Raimon i els Setze Jutges, que li van obrir camins en catal¨¤ i en castell¨¤. Mai no es va plantejar que les dues lleng¨¹es fossin esp¨¨cies en lluita, sin¨® modes d¡¯expressi¨® complement¨¤ries. El xoc que es va produir quan el r¨¨gim li va prohibir cantar en catal¨¤ el La, la, la compost pel Duo Din¨¢mico ¡°no va ser una an¨¨cdota, va ser una cosa molt dura¡±. Li van prohibir cantar en repres¨¤lia per negar-se a fer-ho en castell¨¤ davant de les c¨¤meres d¡¯Eurovisi¨®, i la for?a que els quedava als que representaven Franco va planar sobre ell com un enemic de la p¨¤tria. Diria als 60 anys que all¨° quedava a la hist¨°ria dels seus xocs amb el poder franquista com a molt m¨¦s que una an¨¨cdota que va arribar a la categoria d¡¯enfrontament pol¨ªtic quan ell va decidir exiliar-se a M¨¨xic uns quants mesos, fins que, un cop mort el general Franco, Espanya es va obrir a la Transici¨® que va donar de si la democr¨¤cia.

La Transici¨® que el va veure n¨¦ixer adult a la can?¨® i a la pol¨ªtica ha estat el seu punt de refer¨¨ncia com a ciutad¨¤. L¡¯amistat ha estat l¡¯ess¨¨ncia de les seves aspiracions com a ¨¦sser hum¨¤. La mem¨°ria ¨¦s la seva manera d¡¯exercir la gratitud als que l¡¯han acompanyat, i els escenaris on ha discorregut la seva vida p¨²blica seran des del final del 2022 una nost¨¤lgia activa, ja que el que ha cantat i el que ha gravat continuar¨¤ donant mem¨°ria del llegat que deixa a la cultura que ell ha contribu?t a engrandir en els dos idiomes i als molts pa?sos que han cantat amb ell en els millors i en els pitjors moments de les seves vides. Joan Manuel Serrat s¡¯acomiada de vost¨¨s, se¡¯n va, com diria Miguel Hern¨¢ndez, de si mateix, per¨° es queda. Per sempre.