Altres coses que els romans han fet per nosaltres: les piscifactories, els envasos no retornables i el biquini

?s sabut que la influ¨¨ncia m¨¦s gran en el nostre coneixement de Roma no prov¨¦ d¡¯Edward Gibbon, Theodor Mommsen, Pierre Grimal o Adrian Goldsworthy, sin¨® dels Monty Python: de l¡¯an¨°nim terrorista zelota jueu que enumera el que els romans han fet per nosaltres a la burleta La vida de Brian (1979) i que s¡¯ha convertit, voles nolens, en el dec¨¤leg de la romanitzaci¨®. Hi ha, tanmateix, molt a afegir a la llista d¡¯aq¨¹eductes, carreteres, idioma, dret... I algunes altres coses sorprenents que devem als romans, com les piscifactories, els envasos no retornables, els bombers, les illes de vianants, el menjar r¨¤pid o el biquini, per no parlar de l¡¯striptease (nudatio mimarium), les enumera en un llibret realment simp¨¤tic i il¡¤luminador i que constitueix la seva primera incursi¨® en la divulgaci¨® la historiadora Isabel Rod¨¤, catedr¨¤tica em¨¨rita d¡¯Arqueologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), reconeguda epigrafista i exdirectora de l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Arqueologia Cl¨¤ssica (ICAC), de qu¨¨ continua formant part.

Rod¨¤ (Barcelona, 73 anys), considerada la Mary Beard catalana pel seu llarg afany d¡¯estudiar i difondre la hist¨°ria i el patrimoni romans, i per l¡¯altura i amplitud dels seus coneixements (¨¦s capa? de determinar de quina pedrera antiga va sortir un marbre nom¨¦s veure¡¯l), recull tota una s¨¨rie d¡¯interessant¨ªssimes i entretingudes q¨¹estions a Ahir Roma, avui nosaltres, acabat de publicar per Destino. ¡°Mai no havia fet un llibre de divulgaci¨®, sense notes ni bibliografia, i em noto una mica rara¡±, diu Rod¨¤ davant un aperitiu (diguem un prandium) a casa seva, en qu¨¨ ¨²nicament falta el garum, el lir¨® farcits i la llengua de pa¨®. Tampoc no hi ha ostres ni cargols i en dir-li que ¨¦s tot un detall per no fer triar el comensal, riu amb ganes.

L¡¯estudiosa diu que per saber si les coses que explica eren interessants les ha comentat abans amb les seves filles, que es diuen, i aix¨° no sorpr¨¨n, Cl¨¤udia i Lav¨ªnia. ¡°Si a elles, que a casa han viscut, com es pot imaginar, un ambient bastant rom¨¤, els sorprenien he pensat que anava per bon cam¨ª¡±.

L¡¯env¨¤s no retornable dels romans eren, ¨¦s clar, explica, les ¨¤mfores d¡¯un sol ¨²s (resultava m¨¦s barat utilitzar-ne altres) que arribaven a milers a Roma i per a les quals es va crear un abocador que avui conforma la muntanya Testaccio, ¨¦s a dir, una veritable muntanya artificial de cinquanta metres d¡¯al?ada de restes. De les evid¨¨ncies del biquini assenyala les imatges de noies que porten un dues peces molt semblant als mosaics de la vila imperial de Piazza Armerina, a Sic¨ªlia, i tamb¨¦ la feli? troballa en una excavaci¨® a Londres (Londinium) de la part inferior (subligaculum) d¡¯una mena de biquini de cuir, ¡°de dimensions tan redu?des que sembla m¨¦s aviat un tanga¡±, i que s¡¯exhibeix, i mai m¨¦s ben dit, al Museum of London (probablement pertanyia a una acr¨°bata).

Recorda Rod¨¤ que als f¨°rums de les ciutats romanes no podien circular carruatges de tracci¨® animal, i que ja s¡¯havien inventat ¡ªes veuen a Pompeia¡ª els obstacles a la circulaci¨® de vehicles que semblen tan nous en l¡¯urbanisme t¨¤ctic d¡¯Ada Colau, l¡¯alcaldessa de Barcelona. Roma tenia un cos de bombers, els vigilis (a It¨¤lia als bombers se¡¯ls continua dient vigili del fuoco), creat per August i que comptava amb alguns enginyosos mecanismes per llan?ar aigua a les flames. Els romans disposaven tamb¨¦ de piscinae per al seu ¨²s com a vivers tant de peixos d¡¯aigua dol?a com marina, i criaven moltes esp¨¨cies per al consum. Coneixien l¡¯arquitectura prefabricada i des dels tallers de les pedreres s¡¯enviaven columnes i capitells a mida, ja pr¨¤cticament acabats. Eren experts en l¡¯¨²s i maneig de l¡¯aigua, i si sorprenen els aq¨¹eductes, no ho fa menys que tinguessin aixetes que barrejaven l¡¯aigua freda i la calenta.

Hi ha molt m¨¦s dels romans que sorpr¨¨n. ¡°Per exemple que tenien una certa consci¨¨ncia ecol¨°gica i del medi ambient, com proven Marc Terenci Varr¨® i Luci Juni Columel¡¤la¡±, explica Rod¨¤. ¡°Coneixien els riscos de la sobreexplotaci¨®, la contaminaci¨® i la superpoblaci¨®. Plini el Vell es fa eco del perill de la desforestaci¨® i l¡¯emperador Adri¨¤ va assenyalar el de la desaparici¨® del cedre i va delimitar zones de prohibici¨® de la seva tala¡±. Com nosaltres, els romans van patir pand¨¨mies. ¡°La m¨¦s mort¨ªfera va ser la pesta antonina, una plaga que es va estendre en temps de Marc Aureli, amb rebrots, i que sembla haver estat una verola de tipus hemorr¨¤gic. Nom¨¦s a Roma morien 2.000 persones al dia. I en total a l¡¯imperi potser deu milions¡±. L¡¯estudiosa apunta que fins i tot Marc Aureli va morir per la pand¨¨mia, malgrat que tant Anthony Mann com Ridley Scott el van fer assassinar a les seves pel¡¤l¨ªcules. Parlant de la caiguda de l¡¯imperi rom¨¤, Rod¨¤ assenyala tres causes: la corrupci¨®, la pressi¨® demogr¨¤fica (de fora de l¡¯imperi) i el canvi clim¨¤tic. Una ¨¨poca de molt fred va fer que els rius es gelessin i fos m¨¦s f¨¤cil creuar-los. ¡°La gent provava d¡¯entrar al m¨®n rom¨¤ com ara al nostre. Tots volien ser romans, fins i tot ?tila.¡±

En el sexe i la religi¨® som pocs romans, oi? ¡°Desgraciadament en la religi¨® perqu¨¨ el politeisme ¨¦s molt m¨¦s obert. Els monoteismes s¨®n molt perillosos i excloents. Quant al sexe, no tenien el nostre sentit de culpa judeocristi¨¤, que ¨¦s criminal. Generalitzant, per ells el dolent era estar a sota, ¨¦s a dir, ser la part passiva en una relaci¨® sexual independentment amb qui fos. La bisexualitat es tolerava, en els homes. Encara que en les orgies hi havia de tot¡±, remata l¡¯estudiosa amb un somriure i una copa de vi a la m¨¤. ¡°Per cert, qualsevol vi d¡¯ara ¨¦s molt millor que el que bevien els romans, a qu¨¨ calia afegir aigua i additius¡±.

Els romans serien la repera en moltes coses, per¨° tenien l¡¯esclavitud i la posici¨® de la dona deixava molt a desitjar. ¡°?s veritat, no tot s¨®n flors. La seva ¨¦s una her¨¨ncia fonamental, per¨° que hem hagut de polir. D¡¯alguna manera som romans sense el pitjor que tenien, tot i que la crueltat, l¡¯egoisme, la corrupci¨® no s¨®n romans, sin¨® trets humans. De l¡¯esclavitud hi ha molt a dir, no pots traslladar directament el que era aquell m¨®n i hem de pensar que els drets humans no es van legislar fins al segle XX. La situaci¨® de la dona era millor que la de la dona grega, per¨° tot i aix¨ª, estava molt subordinada a l¡¯home, i sabem que hi havia abusos terribles¡±. Fins i tot sembla que no era estrany llan?ar l¡¯esposa al riu T¨ªber.

La conversa amb Rod¨¤, com el seu llibre, ¨¦s plena de punts il¡¤luminadors, com veure Armini, el l¨ªder querusc art¨ªfex de l¡¯aniquilaci¨® de les tres legions de Var a Teutoburg com un Ossama bin Laden, alg¨² que ataca i derrota el poder¨®s enemic des de dins ¡ªservia a l¡¯Ex¨¨rcit de Roma¡ª, amb els seus propis m¨¨todes.

De la comparaci¨® amb Mary Beard, Isabel Rod¨¤ n¡¯est¨¤ contenta a mitges. ¡°No li traurem m¨¨rits, ¨¦s un fenomen, el seu SPQR (Cr¨ªtica, 2015) ¨¦s un llibre excel¡¤lent, per¨° en alguns treballs cau una mica en la demag¨°gia. Afirma com fets coses que no ho s¨®n. Per exemple,

la pres¨¨ncia de soldats negres a les legions. En realitat, sembla que no n¡¯hi havia, eren mauri, moros. He parlat amb Yann Le Bohec, el gran especialista en el tema militar rom¨¤ (El ej¨¦rcito romano, Ariel, 2004), perqu¨¨ em tragu¨¦s de dubtes, i m¡¯ha dit que en les fonts no hi ha ni una refer¨¨ncia a soldats negres. En el terreny hist¨°ric has d¡¯anar amb compte i deixar sempre el que en catal¨¤ diem un ?forat gatoner?, una gatera, per sortir. Si vols especular, fes una novel¡¤la hist¨°rica¡±.

Rod¨¤ ¨¦s una gran defensora de la divulgaci¨® ¡ªdiu que ja ha llegit dues vegades amb gran plaer L¡¯infinit dins d¡¯un jonc (Columna, 2019), d¡¯Irene Vallejo¡ª, la narrativa hist¨°rica i fins i tot el p¨¨plum. Fins i tot salva la pel¡¤l¨ªcula Troia, malgrat les llic¨¨ncies amb els ?trides que haguessin fet que ?squil es qued¨¦s encara m¨¦s calb. ¡°T¨¦ coses molt bones, com l¡¯escena de Pr¨ªam als peus de Aquil¡¤les, pur Homer, encara que ¨¦s veritat que haurien d¡¯haver tenyit Brad Pitt de p¨¨l-roig: se¡¯ns diu que quan Aquil¡¤les es va disfressar de dona per no anar a la guerra, va agafar el nom de Pirra, p¨¨l-roja, de purrhos, color de flama, com assenyalen Ovidi i Horaci. Sigui com sigui, millor veure Troia que Pirates del Carib¡±.

Qu¨¨ hi ha de molt rom¨¤ que no ens n¡¯adonem? ¡°Les carreteres¡±, diu de seguida Rod¨¤ amb to de membre del Front Popular de Judea, i ens posem a riure. ¡°No, de deb¨°, les nostres carreteres passen sobre la xarxa vi¨¤ria romana, que tenia 300.000 quil¨°metres i no va ser superada en extensi¨® fins a la Segona Guerra Mundial, i amb servei de manteniment!¡±.

Claudi i els bolets

El llibre d¡¯Isabel Rod¨¤ t¨¦ un apartat dirigit especialment al lector catal¨¤, en qu¨¨ assenyala com a coses tan del pa¨ªs com la barretina, els cal?ots i els bolets tenen les seves arrels a Roma. La barretina procedeix de la gorra fr¨ªgia, el consum del porrus capitatus o ceba tendra ja est¨¤ acreditat a Pann¨°nia al segle III i de la mateixa manera joiosament pesada que a les cal?otades de Valls; i per a mal boletaire, que no sabia distingir els bolets bons dels dolents, l¡¯emperador Claudi...