Submergits en la simfonia de les pinzellades de Rothko

El Teatre Akad¨¨mia de Barcelona s¡¯ha convertit en l¡¯estudi del pintor Mark Rothko. Llu¨ªs Soler dona vida al pintor let¨® establert als Estats Units i Ferran Vilajosana, a Ken, el jove deixeble, a l¡¯obra Red, del guionista John Logan (Gladiator, de Ridley Scott, L¡¯aviador, de Martin Scorsese...) dirigida per un encantat Guido Torlonia, director art¨ªstic de la sala. ¡°Un text fant¨¤stic¡±, comenta Torlonia. ¡°Em resulta f¨¤cil imaginar Rothko com un director d¡¯orquestra que dirigeix una simfonia quan pinta¡±. I aquesta simfonia teatral, acompanyada per Mozart i Schubert, planteja la ra¨® de ser de l¡¯art. D¨¦u-n¡¯hi-do. L¡¯¨¨xit de cr¨ªtica i p¨²blic han portat a prorrogar funcions a la sala del carrer Buenos Aires fins al 23 de gener. ¡°Estan sorgint oportunitats per fer alguns bolos per Catalunya¡±, avan?a el director.

Red ¨¦s, a m¨¦s, un homenatge a l¡¯artista i dissenyadora de joies Elsa Peretti, mecenes del Teatre Akad¨¨mia, que va morir el 21 de mar? de l¡¯any passat i que va ser l¡¯aut¨¨ntica inspiradora de la representaci¨® d¡¯aquest text: ¡°Una obra intel¡¤lectualment estimulant i alhora, tremendament entretinguda¡±, revela Torlonia que va dir Peretti quan ella va veure la versi¨® de Michael Grandage amb Alfred Molina i Eddie Redmayne, a Nova York, el 2010. ¡°Ella era tamb¨¦ artista i considerava aquesta obra la millor manera de representar un pintor i la seva creativitat¡±, afegeix Torlonia, que explica que les coses no van ser f¨¤cils, perqu¨¨ els drets (¡°car¨ªssims¡±) no sempre van ser lliures. Per fi es van aconseguir, nom¨¦s en catal¨¤, molt poc abans de comen?ar la temporada 2020-21. ¡°Vaig escriure un correu a Logan i em va contestar que se sentia orgull¨®s de la connexi¨® amb la seva amiga Peretti¡±, recorda el director.

M¨¢s informaci¨®n

Carol L¨®pez: ¡°Visca la diversitat!¡±

Una tragicom¨¨dia a ritme d¡¯Eurovisi¨®

Ballar fins a quedar exhausts

Aixecar aquest muntatge no ¨¦s f¨¤cil. ¡°Es passen molta estona pintant¡±, diu Torlonia. ¡°I ¨¦s dif¨ªcil pintar cada dia sobre l¡¯escenari, aix¨ª que aprofitem al m¨¤xim la renovaci¨® del nostre teatre feta durant la pand¨¨mia, que, a m¨¦s de crear noves grades de butaques, es va centrar a renovar la part t¨¨cnica, ja sigui per, en cas de nous confinaments, poder treballar en streaming, i per dotar l¡¯espai d¡¯una moderna instal¡¤laci¨® el¨¨ctrica, de so, de v¨ªdeo... La inversi¨® de la Fundaci¨® Peretti va ser important i generosa¡±. Ara se¡¯n cullen els fruits: ¡°Aconseguim que el p¨²blic se submergeixi al taller de Rothko, sembla que els dos personatges pintin sobre els espectadors, que tenen una visi¨® id¨¨ntica a la dels creadors, gr¨¤cies a les projeccions, a les llums, a la m¨²sica...¡±

L¡¯obra se centra a finals dels anys 50 del segle passat, quan Rothko, pintor meditatiu, gaireb¨¦ m¨ªstic, rep l¡¯enc¨¤rrec de pintar uns murals a l¡¯edifici del restaurant Four Seasons de Nova York, al gratacel Seagram. El dilema entre el defensor de l¡¯art pur i immortal que havia de sobreviure a l¡¯artista als grans museus, i l¡¯oferta, clarament comercial (¡°li van oferir 34.000 d¨°lars de l¡¯¨¨poca!¡±), est¨¤ servit. ¡°Per¨° Rothko veia aquest repte com una manera de treballar amb els grans arquitectes del moment, com Mies van der Rohe i l¡¯interiorista Philip Johnson, que estaven transformant la manera de construir, amb espais oberts, vidrats, donant vida als edificis. Alguna cosa semblant a la que va fer Miquel ?ngel amb la Capella Sixtina i com concebia Rothko l¡¯art¡±.

Doble duel

Els turments de Rothko s¡¯equilibren, d¡¯alguna manera, amb els nous aires que representa el seu deixeble. ¡°Estem en l¡¯¨¨poca en qu¨¨ irromp el pop art, apareixen Andy Warhol, Roy Lichtenstein...¡±, remarca Torlonia. ¡°I mentre que per a Rothko un pot de sopa no deixa de ser una cosa c¨°mica, una cosa sobre la qual no pots meditar hores en contemplar-la, per a Ken representa una nova forma d¡¯expressi¨®¡±.

Aquest duel entre els personatges es trasllada tamb¨¦ als actors. ¡°Llu¨ªs Soler [¡®He aconseguit molta informaci¨® sobre el personatge des de la seva dif¨ªcil infantesa a R¨²ssia i, per tant, puc acostar-m¡¯hi d¡¯una manera molt real¡¯, declara l¡¯actor] treballa d¡¯una manera cl¨¤ssica, en canvi Ferran [Vilajosana] ¨¦s m¨¦s intu?tiu¡±, explica el director. ¡°Igual que Rothko i Ken, el Llu¨ªs i el Ferran tenen dues maneres de treballar diferents, i aix¨° ¨¦s el que enriqueix l¡¯obra, una mica de sal i una altra mica de sucre i l¡¯equilibri ¨¦s perfecte¡±.

No hi ha missatge a Red. No conv¨¦ explicar-ne el desenlla? (¡°qui senti curiositat i no pugui acudir a l¡¯Akad¨¨mia, pot consultar tranquil¡¤lament els fets¡±, suggereix Torlonia), per¨° el director es queda amb una frase de Rothko en qu¨¨ expressava el seu gran temor: Que un dia el negre es mengi el vermell. ¡°Parla de la mort, de l¡¯art... t¨¦ molt¨ªssims significats¡±, diu.