L¡¯educaci¨® plat¨°nica

Sense saber-ho, quan els ex¨¨rcits de molts pa?sos van incorporar-hi les dones, estaven acceptant una proposta ja manifestada per Plat¨® a Les Lleis. El lector catal¨¤ disposa ara dels llibres VII a IX d¡¯aquest di¨¤leg plat¨°nic en espl¨¨ndida traducci¨® i edici¨® de Montserrat Camps ¡ªella mateixa severa amiga de l¡¯ordre i de la llei¡ª: Plat¨®, Di¨¤legs XXI, Les Lleis, llibres VII-IX (Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 2021); en grec, nomoi, paraula que es troba en la definici¨® de tota auto-nomia: tenir lleis pr¨°pies, que ja ¨¦s molt.

?s d¡¯agrair que la cooperativa editorial anomenada Som, despr¨¦s d¡¯haver-se fet c¨¤rrec de la gran col¡¤lecci¨® fundada pel tamb¨¦ gran, b¨¦ que pol¨¨mic, Francesc Camb¨®, continu? amb perseveran?a aquella iniciativa.

Els tamb¨¦ grans Jaeger o Guthrie no creien que aquest di¨¤leg, de la suposada maduresa de Plat¨®, fos obra seva; i hom no est¨¤ al corrent de les discussions acad¨¨miques sobre aquest extrem: acceptem que ¨¦s obra de Plat¨®, doncs, malgrat que posseeix un estil que el diferencia de gaireb¨¦ tota la resta de la seva obra, i siguem feli?os.

Per cenyir-nos al llibre VII d¡¯aquest di¨¤leg, diguem que Plat¨® ja havia tractat la q¨¹esti¨® de les lleis ¡ªfonamental per assegurar la marxa de tota societat, sigui ciutat, poble, naci¨® o estat¡ª a altres di¨¤legs com ara La Rep¨²blica, l¡¯Hipias Major, el Crit¨® o el Prot¨¤goras¡ª, per¨° que en aquest cas, potser fent un pas enrere respecte a les seves idees ut¨°piques, totes estimbades als penyals de Siracusa, tracta les q¨¹estions amb una mica m¨¦s de realisme. At¨¨s que Plat¨® va ser un dels pensadors grecs m¨¦s preocupats per la vida pol¨ªtica ¡ªen el seu cas, per la polis, a tot estirar l¡¯aplec de ciutats i ve?nats que els grecs anomenaven demos¡ª, no ha d¡¯estranyar-nos que dediqui tot el llibre set¨¨ d¡¯aquestes Lleis a l¡¯educaci¨® de les criatures: pel que sembla, l¡¯¨²nic col¡¤lectiu que s¡¯ha deixat educar al llarg de la hist¨°ria... fins als nostres dies, en qu¨¨ nens i nenes neixen i moren ineducats, o educats per les noves tecnologies.

Que consti que Plat¨® es preocupa de puntualitzar que, quant a l¡¯educaci¨®, les lleis resulten intempestives, i parla, doncs, d¡¯oferir solament ¡°instruccions¡± per a la bona marxa de tota educaci¨®. Presenta en aquest di¨¤leg idees molt modernes: les criatures han de bellugar-se cont¨ªnuament, perqu¨¨ el cos els ho demana; se¡¯ls ha d¡¯ensenyar a fer servir els dos bra?os i les dues mans, com feien els hoplites a la guerra, per si calgu¨¦s; conv¨¦ que facin cas del consell dels m¨¦s grans i dels ancians, pel fet que aquesta ser¨¤ la manera de respectar la tradici¨®, a la qual Plat¨® sempre va mostrar-se favorable ¡ªno emboliqu¨¦ssim l¡¯educaci¨® amb els vaivens dels costums modals¡ª; ser¨¤ bo que els nens i les nenes practiquin els mateixos esports i exercicis de guerra (ja ¨¦s un fet); i, com encara va ser preceptiu a tota l¡¯¨¨poca romana i medieval, conv¨¦ que estudi?n, entre les coses b¨¤siques, astronomia i geometria.

Per¨° hi ha alguna cosa m¨¦s que avui desperta admiraci¨®: Plat¨® va ser, per dir-ho aix¨ª, l¡¯educador ¡ª¡°pedagog¡± era una altra cosa; aquests no ensenyaven, nom¨¦s vetllaven perqu¨¨ les criatures anessin pel bon cam¨ª¡ª que m¨¦s als ant¨ªpodes es troba de les teories did¨¤ctiques de Rousseau: aquest creia que els nens neixen tots bons ¡ªmenys que les nenes, per cert¡ª i que la societat els espatlla. El d¡¯Atenes creia tot el contrari: els nens neixen tots delinq¨¹ents (o criminals), i nom¨¦s l¡¯educaci¨® ¨¦s capa? de redre?ar els seus instints mal¨¨vols ¡ªtothom els coneix, no diem cap barbaritat¡ª, per tal de convertir un ¨¦sser no cultivat (no treballat, no conreat, com un camp a pag¨¨s) en un membre com cal de la polis.

Per a tal fi, Plat¨® considerava fonamental que a l¡¯escola els nens aprenguessin a llegir i escriure ¡ªavui els ensenyen de tot menys aix¨°¡ª, i a tocar un instrument ¡ªla c¨ªtara en el seu cas; el piano, en el cas de les noies de fam¨ªlia, entre els segles XVIII i XX.

Naturalment, com ja va escriure a La Rep¨²blica, Plat¨® considera que no totes les m¨²siques s¨®n ideals per fer bona, bella i virtuosa la mainada ¡ªavui hauria escrit: m¨¦s Haydn i Mozart que Beethoven, m¨¦s Beethoven que la m¨²sica del S¨®nar i del Primavera Sound, etc. Tamb¨¦ explica quins poetes han de ser coneguts ¡ªi diu que els nens i nenes han d¡¯aprendre de mem¨°ria poemes llargs, sencers; cosa ja difunta, avui¡ª, i no hi exceptua ni l¡¯epopeia (en parla poc i amb prevenci¨®, com ja es llegeix a La Rep¨²blica), ni la trag¨¨dia, la com¨¨dia i, sobretot, determinada l¨ªrica (no tota: no hauria fet aprendre als nens, de mem¨°ria, un poema de Salvador Espriu, posem per cas).

Per aix¨° acaba dient, cosa que mereixeria un altre article, que els nens, de fet, no s¨®n dels pares, sin¨® de l¡¯estat. Si es tractava d¡¯un estat com el que ell pregonava, llavors cap problema.