Orgull, peresa, ignor¨¤ncia

El mestre francma?¨® que a Guerra i pau introdueix Pierre Bezhukov a la secta li diu, quan s¡¯acaben de con¨¨ixer, que encara que ell cregui que el seu pensament ¨¦s fruit de la ra¨®, no ¨¦s sin¨®, com el de tothom, fruit de l¡¯orgull, la peresa i la ignor¨¤ncia. Per aix¨° mateix observa Stendhal a El roig i el negre que el raonament of¨¨n, perqu¨¨ mortifica l¡¯orgull en tant que posa en evid¨¨ncia la peresa i la ignor¨¤ncia. Aquesta constataci¨® t¨¦ un pes molt important en la novel¡¤la del dinou, que tendeix a mostrar sense concessions les mis¨¨ries de la naturalesa humana encarnades en una aristocr¨¤cia decadent i una burgesia ascendent, tan inculta com presumptuosa. Per¨° el menyspreu del raciocini no ¨¦s una malaltia privativa de determinades classes socials ni de determinats moments hist¨°rics; ¨¦s una constant del car¨¤cter hum¨¤ i, abans i despr¨¦s dels novel¡¤listes del dinou, la gran literatura no ha deixat de mostrar-ho amb els m¨¦s diversos matisos. En el nostre segle, la gran literatura ¨¦s un b¨¦ esc¨¤s, i els llibres i les pel¡¤l¨ªcules que li usurpen l¡¯espai m¨¦s aviat tendeixen al contrari: si abans es tractava de ridiculitzar els que se sentien ofesos amb el raonament, ara es tracta d¡¯evitar que els que no raonen es puguin sentir ofesos.

Ara b¨¦, la irracionalitat no ¨¦s tan sols un motiu de composici¨® liter¨¤ria destinat a obtenir la complicitat del lector intel¡¤ligent; ¨¦s, sobretot, una m¨¤quina de destrucci¨® f¨ªsica i moral d¡¯una efic¨¤cia incomparable, i t¨¦ arrels tan profundes en la psicologia humana ¡ªfins i tot en la del lector intel¡¤ligent¡ª que no s¨®n pocs els que s¡¯han decidit a proclamar que el ser hum¨¤ ¨¦s essencialment irracional. Steven Pinker, en la seva ¨²ltima obra, Rationality, publicada l¡¯any que acabem de tancar, nega rotundament aquest sup¨°sit i en dona bones raons: la falta de raciocini no ¨¦s de cap manera una defici¨¨ncia cognitiva, sin¨® una ren¨²ncia interessada, encara que l¡¯interessat ignori l¡¯inter¨¨s que el motiva i faci creure a si mateix i als altres que les seves opinions s¨®n fonamentades. Per accedir al cultiu de la ra¨® ¨¦s necessari un aprenentatge que s¡¯ha d¡¯extreure necess¨¤riament d¡¯un cert coneixement dels mecanismes de la l¨°gica, la probabilitat, la distinci¨® entre correlaci¨® i causaci¨®, el que constitueix en definitiva el pensament cr¨ªtic. Pinker denuncia que l¡¯educaci¨® i el periodisme contemporanis han substitu?t el pensament cr¨ªtic per una propaganda ideol¨°gica que anomenen ¡°just¨ªcia social¡± i creu que s¡¯ha de recuperar la funci¨® d¡¯aquestes dues institucions d¡¯assenyalar les fal¡¤l¨¤cies de les idees p¨²bliques. Jo tamb¨¦ ho crec, per¨° Pinker ¨¦s molt optimista i jo, en canvi, cada dia menys.