Les treballadores de les col¨°nies t¨¨xtils recuperen la veu

Maria Casellas, de petita, jugava all¨¤ on van estar les antigues col¨°nies fabrils al costat del seu poble, Gironella, al Bergued¨¤. En aquells telers del segle passat hi van treballar la seva mare i, abans, les seves dues ¨¤vies. Ara cada nit torna a pujar a l'escenari del Mald¨¤ per donar testimoni de tot all¨° que passava en aquestes f¨¤briques en l'obra de teatre El silenci dels telers (que la temporada passada ja es va poder veure arreu de Catalunya i al Mald¨¤, on ara s'estar¨¤ fins el 13 de febrer), amb Andrea Portella, sota la direcci¨® de Ferran Utzet i amb dramat¨²rgia d'Anna Maria Ricart. Les dues actrius donen vida a la Carme i a la Pilar, dues treballadores an¨°nimes que s'hi van passar la vida i es colen a la pell de diferents personatges d'aquest m¨®n que durant gaireb¨¦ un segle, fins als anys 80 del XX, va ser el centre de tota una societat. Elles ens explicaran petites hist¨°ries de dones de diferents generacions a trav¨¦s de les quals podem fer-nos una idea de la Hist¨°ria, amb maj¨²scules.

M¨¢s informaci¨®n

La vida en una partida de Monopoly

Submergits en la simfonia de les pinzellades de Rothko

Carol L¨®pez: ¡°Visca la diversitat!¡±

"Sempre m'ha motivat aquest m¨®n. Per¨° no sabia com dur-lo al teatre", reconeix Casella. "El llibre d'Assumpta Montell¨¤, on recull els testimonis de moltes traballadores de les col¨°nies, em va ajudar a deslligar-me". I Anna Maria Ricart, dramaturga i periodista, va escriure el text, inspirant-se en el llibre Montell¨¤ per¨° tamb¨¦ en treball de camp desenvolupat per ella mateixa i per la Maria. "Necessaitva el rigor dramat¨²rgic per¨° tamb¨¦ period¨ªstic que podia aportar l'Anna Maria", diu Casellas. "Vam entrevistar dones?¨Cla meva mare, entre d'altres, esclar¨C que van treballar en aquelles f¨¤briques i que van viure en aquellles col¨°nies".

Restava la dura i delicada tasca de convertir aquestes veus en una obra de teatre. "Tot ¨¦s real, a l'obra, per¨° de manera ficcionada: no ¨¦s teatre documental, ¨¦s teatre en format de ficci¨®", explica l'actriu. "El que ha escrit Ricart ¨¦s una obra de teatre en qu¨¨ els dos personatges, un m¨¦s a favor de la col¨°nia i l'altre m¨¦s contr¨¤ria a aquest pensament tan paternalista que es vivia, agafen diferents veus per narrar aquestes petites hist¨°ries, situacions ficcionades per¨° reals". Desfilaran un munt de moments, ¨ªntims, divertits, avorrits, esfere?dors de tot el que passava en aquesta miniatura de societat: veurem dues nenes estudiant per a l'escola el "manual de la buena esposa de la Falange", o dues dones parlant en un llenguatge gestual que es van inventar per tal de poder comunicar-se sense escoltar-se entre el terrible soroll de les m¨¤quines...

"Vam treballar amb mem¨°ria viva d'aquells temps", diu Maria Casella, "per¨° estem parlant d'uns temps dels quals, a poco a poc, queden menys protagonistes vius". I recorda que una de les protagonistes (ver¨ªdiques) de l'obra va arribar a veure una de les representacions de la temporada passada per¨° va morir pocs dies despr¨¦s.

L'escenografia d'El silenci dels telers ¨¦s molt crua. Hi juguen papers molt importnats el so, aquell soroll constant dels telers sense parar, que impregna un ritme intens¨ªssim a la narraci¨®, i les llums i les projeccions (a vegades situant cronol¨°gicament l'escena, a vegadaes sobretitulant el que es diuen les traballadores...). Hi ha nom¨¦s el terra buit de la sala i al mig una maqueta d'una col¨°nia: "Cap d'elles en concret, un model t¨ªpic amb l'esgl¨¦sia, la casa de l'amo, la torre, la f¨¤brica, les cases dels treballadors i les treballadores, totes iguals...", especifica Casellas. "?s una miniatura concentrada d'aquell microcosmos capitalista", descriur l'actriu.

La c¨¤rrega cr¨ªtica de l'obra ¨¦s molt forta. Ho ha de ser: mostra un model d'industraialitzaci¨® molt agressiu, "per¨° des del pla emocional de com el vivien aquetses dones, veiem el conflicte en primera paersona". "En escoltar els testimonis ¨¦s f¨¤cil jutjar-les", admet la Maria. "Com acceptaven aquest sistema tan ordenat, tan obedient, tan jerarquitzat de les col¨°nies? Doncs potser nosaltres, en ple segle XXI, tamb¨¦ estem controlats pel sistema, vulll dir que tampoc s¨¦ si estem tan lluny daquestes dones de les col¨°nies! Som tan diferents? Aquesta ¨¦s la pregunta que ens podem fer contemplant-nos al mirall de les col¨°nies", sentencia.