Antonio L¨®pez pinta per primera vegada Barcelona

Antonio L¨®pez (Tomelloso, 86 anys) est¨¤ pintant Barcelona, un vell somni que persegueix des de fa anys. Ja ho va dir l¡¯abril del 2018, quan va visitar la ciutat per exposar 12 de les seves obres al Palau de la M¨²sica: ¡°?s una ciutat per ser pintada, per¨° fins ara no he trobat l¡¯empla?ament¡±. Han passat gaireb¨¦ quatre anys i el pintor hiperrealista, que treballa de manera lenta i meticulosa, com un orfebre fent filigranes de joieria, ha trobat el seu lloc: a la muntanya de Montju?c, a les portes del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), des d¡¯on es veu una de les vistes m¨¦s impressionants de la ciutat, amb l¡¯avinguda de la Reina Maria Cristina, la pla?a d¡¯Espanya i la ciutat que acaba als peus del Tibidabo.

M¨¢s informaci¨®n

Antonio L¨®pez, vist i no vist

Antonio L¨®pez: ¡°No us penseu que s¨®c un gandul¡±

¡°Ja tenia intenci¨® de pintar Barcelona. Havia iniciat obres a Bilbao i a Sevilla i volia comen?ar amb Barcelona, per afegir-la al que jo havia treballat tota la meva vida a Madrid i Tomelloso, que ¨¦s el meu poble. Vaig venir diverses vegades per mirar i vaig trobar diversos punts que em van interessar. Un ¨¦s aquest, perqu¨¨ ¨¦s una esplendor veure la ciutat quan la il¡¤lumina el sol i com es mostra fins a la llunyania d¡¯aquelles muntanyes. Em sembla una cosa meravellosa i magn¨ªfica¡±, explica abans de comen?ar a pintar despr¨¦s de treure un enorme cavallet i la tela que li han guardat a les reserves del museu des del dia anterior.

El lloc escollit per Antonio L¨®pez per pintar aquesta obra ¨¦s on es donen cita les persones que esperen per entrar al museu i els que nom¨¦s pugen per poder fer-se fotos amb Barcelona als seus peus; una zona on ¨¦s freq¨¹ent veure altres pintors, m¨²sics de carrer que amenitzen l¡¯espera i llocs ambulants que venen records de tota mena. La direcci¨® del museu, quan va saber de les seves intencions, li va oferir fer-ho des d¡¯alguna de les terrasses del Palau Nacional, per¨° ell va preferir la porta: ¡°M¡¯agrada aquesta altura i la vista que hi ha des d¡¯aqu¨ª¡±, justifica.

Va arribar dilluns a la tarda des de Madrid en companyia de la seva filla Mar¨ªa. Dimarts va comen?ar abans de les 11 del mat¨ª aquest quadre en qu¨¨ despr¨¦s d¡¯una sola jornada ja s¡¯endevinen alguns dels elements del paisatge: les torres venecianes que es van construir el 1929, algunes de les escultures que hi ha en un primer pla i els edificis m¨¦s alts que sobresurten en el paisatge. I, al fons, la muntanya del Tibidabo i el cel; tot i que tot s¨®n l¨ªnies i taques de color. Al costat dret de la tela ha anotat amb llapis: ¡°Vaig comen?ar el 25 de gener del 2022¡å

L¡¯artista se sorpr¨¨n despr¨¦s de saber que les quatre columnes que ja ha insinuat al centre de la seva obra es van fer el 2010 despr¨¦s que una campanya popular restitu¨ªs les que va aixecar Puig i Cadafalch el 1919 per¨° que la dictadura de Primo de Rivera va enderrocar el 1928 perqu¨¨ representaven les quatre barres catalanes. ¡°Per¨° s¨®n les mateixes o s¨®n noves?¡±, pregunta. Quan se li diu que noves i de pedra artificial, comenta: ¡°Doncs estan molt ben incloses, a l¡¯eix de simetria¡±.