Festival S?lmon: 10 anys mutant

De sobte, escoltem mots com S?lmonstein. O com S?lmonator. S¨®n paraules que defineixen a la perfecci¨® aquest festival, S?lmon, volgudament inclassificable, que entre el 9 i el 20 de febrer celebra la seva desena edici¨® a Barcelona. "Perqu¨¨, com una mena de criatura com Frankenstein, al llarg de la seva vida ha estat compost per carns d'esp¨¨cies i interesp¨¨cies variables", escriu l'equip curatorial del festival aquests dos ¨²ltims anys, format per Sofia Asencio, Bea Fern¨¢ndez, Ariadna Rodr¨ªguez i I?aki ?lvarez. "I S?lmonator perqu¨¨, a base de resistir, s'ha convertit en una membrana c¨ªborg que amb persist¨¨ncia mal¨¨vola celebra la seva desena edici¨®". De fet, aquesta d¨¨cada festivalera es pot resumir, en paraules d'Ariadna Rodr¨ªguez (juntament amb I?aki ?lvarez, part del col¡¤lectiu Nyamnyam), en una q¨¹esti¨® innegable: "El S?lmon porta 10 anys mutant".

M¨¢s informaci¨®n

El TNT fa florir el teatre despr¨¦s de la pand¨¨mia

¡°Aturem-nos i contemplem el que tenim al voltant¡±

L¡¯Escena Poblenou celebra els seus 20 anys

De fet, el festival, que va comen?ar fa 10 anys amb propostes b¨¤sicament de dansa, s'ha convertit en un projecte de ciutat que aplega peces esc¨¨niques de dansa, performances, converses compartides, concerts, confer¨¨ncies perform¨¤tiques i encara m¨¦s formats. "?s un exercici molt gran de superviv¨¨ncia, d'adaptabilitat i... d'enginyeria pressupost¨¤ria", en paraules, de nou, de Rodr¨ªguez. "?s molt dif¨ªcil que torni a passar cada any. Per¨° passa".

Enguany est¨¤ organitzat conjuntament per quatre centres referents de les arts vives de Barcelona: l'Antic Teatre, La Caldera, Graner i La Poderosa. "Aquesta governan?a compartida ¨¦s molt important", diu la curadora. "S¨®n centres articuladors del teixit de les arts vivies de la ciutat. Porten tot l'any parlant amb artistes que poden venir perqu¨¨ veuen que t¨¦ sentit que hi siguin. No hem viatjat a enlloc! No ens ho podr¨ªem permetre per¨° tampoc ens interessa: dialoguem cont¨ªnuament per saber qu¨¨ connecta els artistes amb Barcelona i amb el festival. Aix¨° ens dona seguretat, un coix¨ª, acompanyament. Perqu¨¨ aquests espais s¨®n els que coneixen millor el que s'est¨¤ fent, tenen molt mapejat el circuit de les arts vivies".

La pres¨¨ncia per primera vegada de centres com ara el CCCB o l'Arts Santa M¨°nica (dos dels quatre espais d'exhibici¨®, juntament amb l'espai original, el Mercat de les Flors, i La Caldera) argumenten la vessant m¨¦s oberta del festival perqu¨¨ reivindiquen el pensament com a art viva. "Venen a ser uns aparadors de les arts vives", diu l'Ariadna. "Jo visito una expo del CCCB, per exemple, i trobo gent que encaixaria perfectament en el festival, per¨° ni se li acut venir perqu¨¨ es pensa que estaria en un altre territori, que el S?lmon ¨¦s una cosa cr¨ªptica, que no l'ent¨¦n... I no ¨¦s veritat, el S?lmon no exigeix cap coneixement previ d'all¨° que mostra, no cal formaci¨® com a espectador. Es tracta d'entrar-hi i flipar! Perqu¨¨ qui s'apropi des d'un altre context, amb un bagatge cultural diferent, s'hi sentir¨¤ c¨°mode".

Despr¨¦s de l'edici¨® de l'any passat, agafada de ple per una de les onades de la pand¨¨mia (no em facin dir quina...), que es va celebrar en un plat¨® de televisi¨® dins del Mercat de les Flors, una proposta centr¨ªpeta per¨° que van veure espectadors a dins del plat¨® (al 50% del seu aforament), mirant el plat¨® des de fora i a trav¨¦s de la televisi¨®, ara el festival passa a centrifugar-se, a obrir-se al m¨®n i a les arts de tota mena.

En total, desfilaran per aquests quatre espais m¨¦s de 150 artistes amb 28 propostes, algunes de les quals seran estrenes de creadors locals i d'artistes que presenten per primer cop el treball a la ciutat, com ¨¦s el cas de les franceses Pauline L. Boulba i Minata Labor amb la seva performance As Buffard As Possible.O com el solo de dansa Larva, de Marta Zi¨®lek,a partir del punk i del hip-hop, "una m¨¤scara-fantasma que transforma l'espai esc¨¨nic en un espai de transgressi¨®". O la pe?a de dansa Alexandre, del brasiler resident a Fran?a Pol Pi, on ell sol, a l'enorme escenari de la sala gran del Mercat, ens planteja qu¨¨ pot fer la dansa a partir d'una veu.

El Comte de Torrefiel, un assidu del S?lmon, en col¡¤laboraci¨® amb estudiants d'arquitectura de l'ETSAB-UPC, obrir¨¤ oficialment el festival al Santa M¨°nica amb Ultraficci¨® nr4. / Working Class, que reflexiona sobre el treball al segle XXI; encara que abans Alberto Cort¨¦s presentar¨¤ El camino del ardor, un itinerari arran de la pe?a El ardor, resultat d?un taller de mediaci¨® amb ve?ns del Raval.

El IV ParlaMent Ciutad¨¤ de Cultura de Barcelona, el dissabte 12 al claustre del Santa M¨°nica,per una banda tancar¨¤ un cicle de convocat¨°ries obertes (ParlaMents) entre el maig del 2019 i el mar? del 2020 dedicats a la cultura de base, i, per l'altra, es dedicar¨¤ a la constituci¨® d'una mesa plural de debat per definir els punts de l'agenda a seguir per constituir un Observatori Ciutad¨¤ de la Cultura.

La Caldera acollir¨¤ la Jornada Dominguera, una proposta per a tots els p¨²blics sincera, directa, que permet acostar-se a les arts visuals i performatives des de la diversitat de mires. D'alguna manera pret¨¦n carregar-se la frontalitat a qu¨¨ ens t¨¦ acostumats el teatre (el tancament de la quarta paret!) i proposar nous formats per compartir el temps. "Es tracta de mostrar l'art tal com ¨¦s", resumeix Ariadna Rodr¨ªguez.

Tancaran el festival al Mercat de les Flors diferents peces esc¨¨niques, confer¨¨ncies performatives, converses i trobades per reflexionar durant quatre dies sobre la transmissi¨® i el pensament cr¨ªtic de pr¨¤ctiques i sabers en les arts vives d'avui. "Seran llargues jornades de reflexi¨® sobre l'aprenentatge: filosofia, arts vives, converses obertes..."