L¡¯altra ocupaci¨® de Catalunya

Oficialment, la Guerra Civil espanyola va acabar a Catalunya el 10 de febrer de 1939, ara fa 83 anys, quan les tropes franquistes i els contingents aliats feixistes italians i alemanys van assolir els principals punts fronterers amb Fran?a. Del 10 de mar? de 1939 ¨¦s el darrer comunicat de guerra em¨¨s pel quarter general de Francisco Franco sobre les seves operacions a Catalunya: ¡°Nuestras fuerzas han alcanzado victoriosamente, en el d¨ªa de hoy, todos los pasos de la frontera francesa desde Puigcerd¨¤ hasta Port Bou. Catalu?a para la Espa?a triunfal de Franco¡±.

Per¨°, en realitat, no va ser ben b¨¦ aix¨ª. Tamb¨¦ del 10 de febrer de 1939 ¨¦s el darrer comunicat que emet l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤: ¡°Nuestras fuerzas contin¨²an sus repliegues con orden absoluto, salvando totalmente sus efectivos, material y armamento¡±. I ¨¦s que, efectivament, ¡°algunes bosses de tropes republicanes no travessaren la frontera fins a la tarda del dia 13, quan emprengueren el descens del coll d¡¯Ares cap a Prats de Moll¨®¡±. Pr¨¨viament, el dia 11 havia caigut Puigcerd¨¤ i el 12 va ser ocupat l¡¯enclavament de Ll¨ªvia, enmig de la Cerdanya.

Aquest grau de detall i precisi¨® ¨¦s el que fa servir l¡¯historiador Oriol Due?as (Barcelona, 1977) a L¡¯ocupaci¨® de Catalunya. 26 de gener de 1939 (Rosa dels Vents), una bona s¨ªntesi recopiladora que incorpora les m¨¦s recents investigacions sobre la fi de la Guerra Civil i la repressi¨® franquista a Catalunya. Comparable per rigor i sense desmer¨¨ixer en tremp narratiu, aquest assaig hist¨°ric es pot llegir de manera paral¡¤lela o complement¨¤ria a la trepidant novel¡¤la period¨ªstica d¡¯Andreu Claret 1939. La caiguda de Barcelona (Columna).

El protagonisme que Llu¨ªs Companys t¨¦ al llibre de Claret troba un bon complement en el cap¨ªtol final de l¡¯obra de l¡¯historiador, professor associat a la Universitat de Barcelona i t¨¨cnic del Memorial Democr¨¤tic, que repassa la detenci¨®, el judici i l¡¯execuci¨® del president de la Generalitat, l¡¯¨²nic mandatari democr¨¤tic europeu assassinat pel feixisme. I an¨¨cdotes familiars com la de la cullereta de plata d¡¯una jove de cam¨ª a l¡¯exili que no ¨¦s una altra que la mare de Claret tenen la seva correspond¨¨ncia amb ¡°les an¨¨cdotes i els records que l¡¯¨¤via Margarita an¨¤ explicant¡± i que Due?as reprodueix ¡°de la manera m¨¦s fidel possible com una font hist¨°rica m¨¦s¡±, segons explica.

Oficialment tamb¨¦, i malgrat que l¡¯aixecament militar a Catalunya es va produir el 19 de juliol de 1936 (entre el 17 i el 18 de juliol a la resta d¡¯Espanya i al protectorat del Marroc), el Govern de la Rep¨²blica no va declarar l¡¯estat de guerra fins al 23 de gener de 1939 (des del 18 de juliol de 1936 era vigent nom¨¦s l¡¯estat d¡¯alarma). Aix¨° va ser just tres dies abans de l¡¯entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener, i a l¡¯inici d¡¯una retirada precipitada i ca¨°tica, per¨° m¨¦s o menys militarment ordenada, de mig mili¨® de persones refugiades cap a Fran?a (la capital catalana tenia, per aquelles dates, una poblaci¨® d¡¯1.150.000 habitants).

Al seu drama caldria sumar-hi el dels 130.000 presoners de guerra que no van poder escapar i que es van repartir pels diferents camps de concentraci¨® habilitats a Barcelona, Lleida, Mollerussa, Cervera, Tarragona, Girona, Reus, Granollers, Igualada, Manresa, la Seu d¡¯Urgell, Puigcerd¨¤ i Figueres. Aquest recompte l¡¯extreu Due?as de la xifra donada pel diari falangista Solidaridad Nacional el 30 de mar?, i contrasta amb la dels 550.000 reclusos que cita al pr¨°leg l¡¯historiador Agust¨ª Alcoberro sumant ¡°els detinguts a les presons i els internats en camps de concentraci¨® o en batallons de treballadors¡± a la fi de la guerra. D¡¯entre tots aquests i d¡¯altres que durant la llarga repressi¨® passarien per les presons, Franco va executar a Catalunya 3.358 persones, m¨¦s de 1.700 de les quals van ser afusellades fins al 1952 al Camp de la Bota de Barcelona (la majoria, 1.087 concretament, el fat¨ªdic 1939). En conjunt, 78.331 persones van ser processades en judicis militars sumar¨ªssims a Catalunya: 70.470 homes i 7.718 dones.

Un informe que el Govern espanyol va encarregar el 2019 a l¡¯historiador de la Universitat Complutense de Madrid Gutmaro G¨®mez Bravo xifra, per al conjunt de l¡¯Estat i entre abril de 1939 i gener de 1940, en mig mili¨® les persones preses en 280 camps de concentraci¨®, 90.000 les enquadrades en batallons de treballadors i 47.000 les destinades a batallons disciplinaris.

Oficialment, no obstant aix¨°, la xifra m¨¤xima de presos a Espanya ¨¦s d¡¯abril de 1939 i rau en 270.000. Segons aix¨°, doncs, la meitat eren a Catalunya. En tot cas, el problema ¨¦s que l¡¯Estat no disposa encara, despr¨¦s de m¨¦s de 80 anys de la fi de la guerra (i de 40 de democr¨¤cia) de censos oficials sobre totes les formes de repressi¨® franquista. La inaccessibilitat de molts arxius no ajuda a la feina d¡¯especialistes com Due?as, que el 2013 va acabar la seva tesi doctoral La gran destrucci¨®. Els danys de guerra i la reconstrucci¨® de Catalunya despr¨¦s de la Guerra Civil (1937-1957).

Barcelona i Catalunya van caure a principis de 1939 despr¨¦s de gaireb¨¦ tres anys de combats i bombardeigs. Nom¨¦s a Barcelona es van comptabilitzar 200 bombardeigs, protagonitzats en la majoria per l¡¯aviaci¨® italiana. Els atacs aeris, que van obligar a construir un total de 1.365 refugis tan sols a Barcelona, van causar la mort de m¨¦s de 5.000 persones arreu de Catalunya, aproximadament la meitat de les quals a la capital catalana. Prop de mil d¡¯aquestes v¨ªctimes es van produir pels terribles bombardejos del 16, 17 i 18 de mar? de 1938, ordenats directament per Mussolini a la seva aviaci¨® amb base a Mallorca amb aquest telegrama: ¡°Iniziare da stanotte azione violenta su Barcelona con martellamento diluito nel tempo¡±.

El que est¨¤ considerat un dels primers bombardeigs de saturaci¨® de la hist¨°ria (i el segon en v¨ªctimes de la Guerra Civil despr¨¦s del de Gernika pels alemanys) va servir d¡¯inspiraci¨® per als 49 dies d¡¯aven? final franquista sobre Catalunya. En realitat, les tropes de Franco van trepitjar per primer cop Catalunya el 27 de mar? de 1938 i, a l¡¯abril, despr¨¦s d¡¯ocupar Lleida, la Vall d¡¯Aran i Tortosa, van establir el front al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre.

L¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ va gastar els seus darrers cartutxos a la Batalla de l¡¯Ebre, iniciada el 25 de juliol. Sense ¨¨xit: el 16 de novembre de 1938 va creuar el riu en retirada. I el 23 de desembre, fent cas om¨ªs a la treva nadalenca que havia proposat el Vatic¨¤, Franco va iniciar l¡¯ofensiva final sobre Catalunya. ¡°Tarragona pat¨ª, des del 23 de desembre de 1938, catorze dies gaireb¨¦ continuats de bombardeigs; Barcelona, setze dies, i Girona, quatre. Van ser atacs intensos que ja no podien ser justificats de cap manera com a objectius militars, at¨¨s que la majoria de les bombes caigueren sobre la poblaci¨® civil en espais for?a poblats¡±, explica Due?as.

Barcelona i Catalunya van caure r¨¤pidament. ¡°Hi hagu¨¦ molt poca resist¨¨ncia, perqu¨¨ l¡¯Ex¨¨rcit republic¨¤ es trobava esgotat i sense efectius per combatre i mostrar oposici¨®. En el mateix cas es trobava la societat catalana, la qual, despr¨¦s de tres anys de bombardejos, d¡¯un patiment sostingut per la pres¨¨ncia de milers de refugiats de guerra i d¡¯una manca de productes de primera necessitat, es trobava sense forces per oposar-se als ocupants¡±, resumeix Due?as. ¡°Barcelona, 48horas antes de la entrada del enemigo, era una ciudad muerta¡± per culpa de ¡°la desmoralizaci¨®n de los que hu¨ªan a Francia y la de los que se quedaban escondidos¡±, va consignar a les seves mem¨°ries el cap de l¡¯Estat Major republic¨¤, el general Vicente Rojo.

El 25 de gener, Barcelona ja havia estat declarada ciutat oberta, els governs de la Rep¨²blica i de la Generalitat l¡¯havien abandonada i la poblaci¨® que no fugia desesperada assaltava tamb¨¦ desesperada els magatzems de queviures i era del tot aliena a l¡¯¨²ltima portada de La Vanguardia, que ja no va trobar quioscos oberts: ¡°El Llobregat puede ser el Manzanares de Barcelona¡±. Rojo havia ordenat concentrar l¡¯artilleria als cims de Montju?c i el Tibidabo com a ¨²ltims bastions defensius i destruir tots els ponts del Llobregat per dificultar l¡¯aven? franquista. Per¨°, com explica Due?as, per a Barcelona i el pa¨ªs en general, ¡°amb excepci¨® de casos puntuals, l¡¯ocupaci¨® franquista de Catalunya es port¨¤ a terme sense gaires dificultats¡±.

De ben segur que l¡¯hagu¨¦s complicada el pla de terra cremada de l¡¯anarquista Diego Abad de Santill¨¢n, per¨° els presidents de la Generalitat i del govern republic¨¤, Companys i Juan Negr¨ªn, el van rebutjar, mentre que l¡¯exministre i l¨ªder de la CNT Joan Garc¨ªa Oliver, que l¡¯havia d¡¯executar, va marxar cap a l¡¯exili la nit del 24 sense autoritzar la bogeria d¡¯incendiar Barcelona.

Els comunistes, els darrers a abandonar la ciutat, s¨ª que van acordar amb comandaments militars la destrucci¨® de Barcelona ¡°amb milers de tones de trilita¡± disposades a les principals f¨¤briques i infraestructures de la ciutat, al port i als t¨²nels del metro. Per¨° el conseller de la Generalitat i dirigent del PSUC Josep Serra i P¨¤mies, que es va oferir voluntari per coordinar l¡¯acci¨®, el que en realitat va fer va ser dilatar-la perqu¨¨ no s¡¯execut¨¦s un pla que, segons els seus c¨¤lculs, ¡°hauria destru?t una quarta part de la ciutat i hauria provocat la mort d¡¯uns 200.000 civils¡±.

Aix¨ª doncs, la defensa de la capital catalana es resumeix en dos gestos. Un ¨¦s el del pont d¡¯Esplugues: no es va poder volar i un petit contingent republic¨¤, del qual formava part el jove comunista de 17 anys Llu¨ªs Mart¨ª Bielsa ¡ªque el 1944 participaria en l¡¯alliberament de Par¨ªs dels nazis¡ª, va resistir el mat¨ª del 26 de gener ¡°per retardar unes hores l¡¯entrada de les tropes de Franco a Barcelona¡± per la Diagonal, on, aix¨° s¨ª, van ser rebudes per gent que els aclamava. Com la fam¨ªlia de l¡¯editora Esther Tusquets: ¡°Mi padre, que no hab¨ªa pisado la calle desde hac¨ªa casi dos a?os, me sosten¨ªa en alto para que viera desfilar las tropas. Mi madre gritaba el nombre de Franco con un entusiasmo que yo le ver¨ªa manifestar en muy contadas ocasiones a lo largo de su vida, y sigui¨® un buen trecho a los soldados sin dejar de vitorear y aplaudir¡±.

A les cinc de la tarda entraven a l¡¯Ajuntament i la Generalitat i, comptat i debatut, ¡°tardaren 12 hores a ocupar tots els barris de la ciutat¡±. Segons els comunicats de les divisions franquistes, nom¨¦s van patir ¡°un mort i disset ferits¡±.

L¡¯altre gest de resist¨¨ncia, m¨¦s simb¨°lic, ¨¦s la barricada que l¡¯escriptora Teresa P¨¤mies i militants de la Joventut Socialista Unificada van aixecar a la pla?a de la Bonanova mentre veien amb p¨¤nic com els soldats enemics s¡¯acostaven. P¨¤mies va fugir in extremis en un cami¨® i va consignar aquesta dura imatge a les mem¨°ries Quan ¨¦rem capitans: ¡°De la fugida de Barcelona el 26 de gener de 1939, no m¡¯oblidar¨¦ mai d¡¯una cosa: els ferits que sortien de l¡¯Hospital de Vallcarca i, mutilats, embenats, gaireb¨¦ despullats, malgrat el fred, baixaven a les carreteres demanant a crits que no els deix¨¦ssim a mans dels vencedors¡±.

¡°En aquesta guerra ha vist escenes, ha sentit sorolls, ha compartit patiments que el periodisme no pot expressar¡±, escriu Andreu Claret sobre una de les seves personatges, ficcionades a partir de periodistes com Irene Polo ¡ªa qui la guerra va agafar de gira per Am¨¨rica amb Margarida Xirgu¡ª i de corresponsals del Manchester Guardian o del The New York Times, com Herbert Matthews. ¡°Va ser el primer conflicte b¨¨l¡¤lic que es va retransmetre a tot el m¨®n¡±, sol recordar l¡¯exdirector de l¡¯Ag¨¨ncia EFE a Catalunya en la vintena de presentacions que ja ha fet de 1939. La caiguda de Barcelona, amb 3.000 exemplars venuts en mig any. Si aleshores aquells personatges haguessin tingut les dades i la informaci¨® que recopila L¡¯ocupaci¨® de Catalunya, potser s¨ª que el periodisme hauria pogut expressar el que ara es pot entendre emocionalment en la novel¡¤la de Claret i es corrobora des de la ra¨® en el manual de Due?as. Ja nom¨¦s falta fer-ne una s¨¨rie.