Ser un peix damunt la platja

Aquell xiquet que corria pels camps de rostolls de l¡¯Urgell i que vivia impressionat pels colors de la terra i dels arbres i dels lliris del cam¨ª i de les serres que li tancaven l¡¯horitz¨®. Aquell nen que amb onze anys va veure l¡¯escultura surrealista Peix damunt la platja de Leandre Crist¨°fol i se¡¯n va enamorar. Aquell jove que buscava el seu jo i experimentava amb la poesia, amb la narrativa, amb els volums, amb la descomposici¨® del llenguatge i amb la composici¨® de nous codis.

Aquella persona, Guillem Viladot, curiosa i desperta, atrevida i provocadora, va ser un nen, un noi, un home que va crear un univers prol¨ªfic i personal¨ªssim des de l¡¯interior d¡¯una nissaga d¡¯apotecaris i terratinents de Riella (el seu Agramunt natal) i des d¡¯aquell rac¨® de Catalunya que quasi sempre ha estat el graner i la pedrera humana del pa¨ªs, la terra dels l¨ªmits i, com diu l¡¯Ignasi Aldom¨¤, l¡¯oest ignot d¡¯un territori a qui s¡¯ha girat sistem¨¤ticament l¡¯esquena. I ell, part i fruit d¡¯aquesta terra i lliure com els oronells, en va fer eterna trinxera.

Intr¨¨pid i apassionat, va crear un imaginari personal¨ªssim que no es va enquadrar en cap corrent de manera definitiva ni definit¨°ria. Tampoc va fer res per caure b¨¦ a les patums que remenaven les cireres de la literatura a la metr¨°poli i encara menys per obtenir ajuts ¡ªlligams d¡¯esclavitud, en deia¡ª de les administracions. A Viladot la farm¨¤cia li va donar una vida c¨°moda i tamb¨¦ la llibertat de fer el que va voler i fer-ho des d¡¯aquest considerat Ponent per part dels de Llevant que avui l¡¯han titllat d¡¯artista lligat a un ¨¤mbit territorial concret.

La immensa obra de Viladot ha estat avantguardista, cr¨ªtica, morda?, imaginativa i, malgrat aix¨° i malgrat els esfor?os de la Fundaci¨® Privada Guillem Viladot, Lo Pardal d¡¯Agramunt, aquest 2022 se l¡¯ha deixat fora de les commemoracions oficials que cada any propicia la Generalitat de Catalunya. I molta gent de les terres de Lleida hem esboterat com fan les flors dels ametllers a l¡¯inici del bon temps. Perqu¨¨ en un m¨®n on uns s¡¯imposen a la resta i la menystenen perqu¨¨ es creuen amb la potestat de decidir qu¨¨ ¨¦s perif¨¨ric i qu¨¨ nucli essencial, aquesta desconsideraci¨® s¡¯ha interpretat com un s¨ªmptoma m¨¦s d¡¯una antiga malura de pa¨ªs que obceca els qui la pateixen i atropella els qui volen canviar-ne el curs.

Potser, si ell vei¨¦s el que ha passat amb les ¡°commemoracions oficials¡±, somriuria sorneguerament i es parapetaria en la seua militant vida i creaci¨® perif¨¨riques. Permeteu-me, per¨°, que pensi que podria ser tamb¨¦ que el desenc¨ªs del desaire el fes sentir, encara que fos ¨ªntimament, com el peix que damunt la sorra d¡¯una platja llunyana somia amb la fi de les trinxeres.