Molta televisi¨® per als Gaud¨ª

TV3 va tornar a ser generosa amb els premis Gaud¨ª. Diumenge a la nit va dedicar-hi tres hores i cinquanta minuts. Molta televisi¨®. Primer va ser l¡¯aperitiu abans del TN, amb una cr¨°nica d¡¯una hora, ja en directe, de la catifa vermella. Els responsables televisius de la cosa no es van deixar sorprendre ni van fiar-se de perseguir les aparicions al mur del photo-call (que es veia darrere seu amb una regidora, amunt i avall, intentant fer els grups que tocava). TV3 tenia la seva pr¨°pia programaci¨® d¡¯entrevistes. Es notava perqu¨¨ els conductors administraven la successi¨® de convidats sense dilacions ni ensopegades i amb un desplegament de finestres visuals complement¨¤ries on, per exemple, es veien escenes de la pel¡¤l¨ªcula que havia fet l¡¯entrevistat o entrevistada. Aix¨° no s¡¯improvisa. Ara b¨¦, les converses, previsibles i banals com sempre.

A les 10 de la nit va comen?ar pr¨°piament la gala. Un escenari circular, rodejat de taules. Com van fer els Goya i faran els organitzadors dels ?scar, una gala sense presentador/a. I, com als Goya, amb unes actuacions musicals, al marge de la seva categoria, residuals. Per¨° amb aix¨° no n¡¯hi ha prou per escur?ar una cerim¨°nia on s¡¯han de donar una vintena llarga de premis i llegir una llista de nominats que, en el cas del cinema catal¨¤, amb una ind¨²stria esquifida, dona tota la nit voltes als mateixos films. Poques peces, per¨° valentes, singulars. Set¨¨ art del de veritat en molts dels casos. Fins i tot, els exclosos del palmar¨¨s com El ventre del mar. Els encarregats de la festa dels Gaud¨ª, aix¨° s¨ª, per fer m¨¦s pa?dora l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un mestre de cerim¨°nies, encarregaren dir quatre bromes a uns pocs escollits. Gracietes sortides d¡¯un gui¨® molt pobriss¨®.

Com que les c¨¤meres podien rondar 360 graus la tarima, la d¡¯aquest diumenge ha estat la gala dels Gaud¨ª on m¨¦s esquenes s¡¯han vist dels qui pujaven a l¡¯escenari. El recinte, la sala oval del MNAC, va estar molt ben triat. Falta que la televisi¨® aprengui a passejar-se entre les taules. En tot cas, els plans dedicats als pol¨ªtics assistents es van fer en un nombre molt prudent i per al¡¤lusions m¨¦s o menys directes. Pere Aragon¨¦s, com emboscat a la taula amb Ada Colau, Laura Borr¨¤s i Miquel Iceta, era el menys visible de la colla. I Colau, la m¨¦s afavorida en aparicions.

Una discjokey era l¡¯encarregada d¡¯enviar avisos musicals quan el premiat s¡¯allargava en l¡¯inevitable cap¨ªtol d¡¯agra?ments i mostres d¡¯amor familiar. Ho feia molt riallera. No ha estat, per¨°, l¡¯any on s¡¯han fet m¨¦s advert¨¨ncies per desmesura dels discursos.

Una imatge espl¨¨ndida: Tom¨¤s Pladevall, artista de la llum, amb una bombeta incandescent a la m¨¤, que es va encendre al final del seu discurs. En fi, una cerim¨°nia amb un format quilom¨¨tric que ¨¦s molt dif¨ªcil de seguir sense avorriment. Tan ensopit com escriure¡¯n cada any, m¨¦s o menys, el mateix. Que tal si es suprim¨ªs el cap¨ªtol d¡¯agra?ments i una figura notable fes un ¨²nic discurs en nom de tots els guardonats? No ho s¨¦... En tot cas, ¨¦s probable que els responsables de la cerim¨°nia no tinguin cap urg¨¨ncia per repensar-la a fons. Aquest diumenge va fer un 17,6 de share (305.000 espectadors), cinqu¨¨ programa m¨¦s vist. No ¨¦s la millor xifra, per¨° tampoc no ¨¦s la pitjor de la hist¨°ria dels Gaud¨ª.