¡®Sis dies corrents¡¯, les extraordin¨¤ries aventures de tres lampistes

Des dels 12 anys, Neus Ball¨²s (Mollet del Vall¨¨s, Barcelona, 41 anys) va conviure amb el company de la seva mare, que treballava com a lampista. Aquesta ocupaci¨®, aparentment anodina, li permetia internar-se en la quotidianitat d¡¯una manera extraordin¨¤ria. En cada jornada se li obria la porta d¡¯una casa diferent. De rics i pobres, vells i joves, metges, cambrers, obrers, immigrants, advocats. ¡°D¡¯aquesta manera, podia veure la diversitat humana de la nostra societat, i tamb¨¦ els seus prejudicis¡±, explica per tel¨¨fon la cineasta. Aquesta idea efervescent de la intimitat polif¨°nica que s¡¯oculta al tancar les cortines va marcar el punt de partida d¡¯una pel¡¤l¨ªcula que va comen?ar a gestar-se fa sis anys. La hist¨°ria d¡¯un feina normal, feta amb persones normals.

Sis dies corrents segueix les aventures d¡¯uns lampistes per la perif¨¨ria de Barcelona. S¨®n el Mohamed, el Valero i el Pep, tres actors que en la vida real es diuen Mohamed, Valero i Pep i tamb¨¦ s¨®n lampistes. Ball¨²s els va seleccionar entre un miler de candidats i despr¨¦s els va preparar durant dos anys ¡°en reunions setmanals o quinzenals¡±. L¡¯objectiu era ¡°alliberar-los de la por¡± ¡ªsentiment l¨°gic en qualsevol amateur que es planta davant d¡¯una c¨¤mera¡ª ¡°perqu¨¨ fossin m¨¦s lliures i poguessin arriscar. Perqu¨¨ anessin m¨¦s lluny¡±. Amb ells va rodar fins a 70 hores de metratge que van acabar redu?des a 90 minuts, que condensen una de les moltes hist¨°ries possibles. ¡°Jo em considero muntadora¡±, diu l¡¯autora. ¡°Les pel¡¤l¨ªcules les construeixo a la sala de muntatge¡±.

A partir de la improvisaci¨® dels protagonistes, Ball¨²s va anar trenant una narraci¨® en qu¨¨ premia l¡¯humor que neix de les no poques vegades absurdes situacions del dia a dia. Sense referents clars a l¡¯hora d¡¯abordar un film amb aspiracions realistes i alhora c¨°miques, Ball¨²s no estava segura d¡¯haver trobat tots els ingredients de la poci¨®. Les rialles que van esclatar a la sala del Festival de Locarno, on a l¡¯agost es va celebrar la primera projecci¨® p¨²blica, la van conv¨¨ncer que no anava desencaminada. El premi ex aequo al millor actor que es van emportar Mohamed Mellali i Valero Escolar en el certamen su¨ªs va acabar per confirmar els seus pressentiments, que de retruc van tenir guard¨® en la Seminci de Valladolid, on la pel¡¤l¨ªcula va rebre a l¡¯octubre l¡¯Espiga de Plata i el Premi del P¨²blic. ¡°Tinc la teoria no demostrada que el 95% de la poblaci¨® podr¨ªem ser bons protagonistes d¡¯una hist¨°ria¡±, assegura. ¡°Per¨° nom¨¦s una: la que expliqu¨¦s una cosa semblant al que som¡±.

El film es planteja com una obra h¨ªbrida, un experiment a mig cam¨ª entre la ficci¨® i el documental. En aquest g¨¨nere es va formar la directora, que tamb¨¦ havia provat aquesta mixtura en l¡¯aclamada La plaga(2013). ¡°?s un cinema arriscat i diferent a nivell formal¡±, reflexiona Ball¨²s, que reconeix que, al principi d¡¯un projecte d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, resulta impossible imaginar com es veur¨¤ el resultat final. ¡°Una mirada tan oberta a la realitat t¡¯obliga a ser flexible ¨Cassegura¨C, tot que tamb¨¦ hi ha una motivaci¨® interna que no has de perdre de vista¡±. El seu objectiu es concentrava a ¡°visibilitzar¡± la professi¨® de lampista i, aix¨ª, tamb¨¦ unes vides que solen passar inadvertides. ¡°Volia donar veu, explicar altres realitats¡±, explica. ¡°Compartir el poder que et dona la narraci¨®¡±.

Al llarg de sis jornades, la pel¡¤l¨ªcula es fica dins unes quantes cases alienes de la m¨¤ del nouvingut Moha, immigrant marroqu¨ª; el treballador a punt de jubilar-se, el Pep, i el que es queda a l¡¯empresa amb el nou company, el Valero. No es tracta d¡¯un simple (per¨° satisfactori) exercici de vouyerisme, sin¨® que d¡¯aquestes incursions es van desprenent temes que doten de pes la narraci¨®. Hi ha els prejudicis del Valero, l¡¯¨¤nsia d¡¯integraci¨® de Moha, els inesperats sobresalts que guardava el car¨¤cter assossegat del Pep. Ells mateixos, aix¨ª com el gresol de personatges que es van trobant en les seves sortides, recreen un mostrari de la multiculturalitat de Barcelona, on es parla alhora catal¨¤, castell¨¤ i, fins i tot, berber. ¡°Volia representar b¨¦ la societat que som¡±, assenyala la directora. ¡°A Catalunya es parla molt de la conviv¨¨ncia, i la nostra conviv¨¨ncia ling¨¹¨ªstica enriqueix molt qui som¡±.

Els silencis eloq¨¹ents i les el¡¤lipsis reveladores b¨¦ podrien considerar-se un altre dels idiomes del film. ¡°M¡¯agrada que l¡¯espectador no ho s¨¤piga tot, que hagi de completar la hist¨°ria, que sigui actiu¡±, afirma l¡¯autora. ¡°Aix¨° s¡¯assembla m¨¦s a la vida, on no saps com acabaran les coses¡±. En la seva, efectivament, encara s¡¯han de definir els projectes que han d¡¯arribar. ¡°Estic escrivint, per¨° no hi ha res amb entitat de pel¡¤l¨ªcula¡±, reconeix. ¡°El que s¨¦ ¨¦s que m¡¯agrada arriscar, que no m¡¯agrada repetir f¨®rmules, que vull aprendre¡±.

La mateixa pr¨¤ctica cinematogr¨¤fica li ha servit d¡¯escola, una on ni tan sols sabia que assistiria. ¡°D¡¯adolescent m¡¯interessaven moltes coses, per¨° no el cinema. Mai he somiat a ser cineasta. Vaig estudiar audiovisuals per aprendre un altre llenguatge, perqu¨¨ m¡¯agradava escriure¡±, confessa. ¡°De sobte, em vaig convertir en cineasta fent cinema, documentals amb el que tenia al voltant. I all¨¤ vaig trobar la meva veu¡±.