L¡¯¨¨xit o el frac¨¤s dels ¡®millennials¡¯, en mans d¡¯un ¡®like¡¯

"Quan et diuen que estudiant i treballant ho aconseguir¨¤s [l'¨¨xit, el triomf, la fama, s'ent¨¦n] i resulta que no tindrem jubilaci¨®, te n'adones que som la generaci¨® de la mentida", diu, categ¨°rica, B¨¤rbara Mestanza. La dramaturga, actriu i cantant (a The Mamzelles), de 32 anys, t¨¦ tan clar que "els millennials" viuen i viuran en la precarietat que ho ha escrit en un text punyent, ir¨°nic i cr¨ªtic, Lacrimosa, que s'estrena aquest dimecres a la sala Atrium de Barcelona i s'estar¨¤ en cartell fins al 27 de mar?. "?s un retrat generacional en el qual volia reflexionar sobre els conceptes de frac¨¤s i ¨¨xit", explica.

Ella mateixa i Francesc Cu¨¦llar interpreten dos mon¨°legs. El d'ella ve a analitzar tot all¨° que pensa mentre cau al buit des d'un pis del Raval. El d'ell se centra a com omplir els buits amb somnis caducs, irreals, in¨°rg¨¤nics. Es pot avan?ar que els dos tenen la intenci¨® de suicidar-se. "No enfoquem el su?cidi com un frac¨¤s sino com una opci¨®: ja que un no pot decidir quan neix, que decideixi quan mor", diu Mestanza, tot recordant que la primera causa de mort no natural entre els joves a Espanya ¨¦s aquesta. A l'obra queda clar que l'¨²nic que ens queda ¨¦s aferrar-nos a alguna cosa. I potser ens ho far¨¤ veure el fet que a ell, el segon (presumpte) su?cida, se li avanci alg¨² altre en l'acci¨® terminal. I no avancem res m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

¡®El sensespai¡¯, a la Flyhard, descobreix el dolor amagat rere un diagn¨°stic

¡®El Pont¡¯, al teatre Mald¨¤: Una decisi¨® fatal que fa venir ganes de viure

Somnis que ens fan seguir vius

El decorat d'aquesta generaci¨® ¨¦s, doncs, la precarietat. I a Lacrimosa s'hi enfronten amb cinisme, humor negre, ironia... "El toc d'humor ¨¦s inevitable", sost¨¦ l'autora. "Aquest humor ¨¤cid que fem servir ¨¦s, en realitat, l'¨²nica manera de veure el que ens est¨¤ passant: riure'ns de nosaltres mateixos ¨¦s molt important. Tot plegat ¨¦s amarg, per¨° ens en riem". I posa alguns exemples que il¡¤lustren, amb sentit de l'humor, aquest desenc¨ªs: "La nostra generaci¨® ha vist invents com el minidisc que ja s¨®n absolutament in¨²tils. Tamb¨¦ Facebook, de sobte, ha mort, com qui diu. ?s com la frustraci¨® de les idees. Vivim modes, tenim relacions l¨ªquides, tot passa tan r¨¤pid!" Per¨° Mestanza no vol denunciar res: "Crec que es tracta de donar un respir a aquesta pressi¨® constant que ens ofega, agafar dist¨¤ncia i veure de deb¨° on estem".

La B¨¤rbara ha escrit la pe?a i el Francesc la dirigeix. La resta, l'han fet entre els dos (amb el seu equip), i aix¨°, molt lloable, permet agafar un altre enfocament interessant de l'obra, tan cr¨ªtic com el que explica el text: "Tot ¨¦s nostre: la m¨²sica, el so, l'escenografia, les projeccions, les llums", revela l'actriu. "I aix¨° ¨¦s perfecte per evidenciar aquesta precarietat i no amagar-la, reflectir en quina situaci¨® estem els de 30 anys que fem teatre. La nostra creativitat ¨¦s infinita, per¨° la nostra energia i la nostra salut, no ho s¨®n. Si se'ns pagu¨¦s dignament per fer-ho... Per¨° hem de fer tres coses a l'hora per sobreviure: un rodatge, una gira, donar classes... Als 23 anys ¨¦s divertit i aguantes, als 30 necessites altres coses".

S'ha de picar molta pedra. "Amb l'edat te n'adones: 'Ai, cantes molt b¨¦', et diuen, per¨° resulta que si no tens seguidors a les xarxes no tens poder, perqu¨¨ el talent no parla de tu; perqu¨¨ un acaba consumint una cosa accessible, encara que no sigui bona. I fer-la accessible costa diners. All¨° m¨¦s accessible, doncs, ¨¦s all¨° que t¨¦ m¨¦s diners al darrere. Veiem la s¨¨rie de Netflix perqu¨¨ (amb diners) ens la posa a l'abast. ?s igual que sigui bona o no, ¨¦s la que la veiem. I tots estem dins d'aquesta mateixa merda! Formem part d'aquest engranatge: volem likes, s¨ª! Per¨° volem l'aprovaci¨® i demostrar que els joves (cada cop tenim m¨¦s anys i seguim sent considerats joves!) som capa?os de fer reflexions profundes, interessants, v¨¤lides".

Mestanza, que acaba de tornar d'una gira per Sud-am¨¨rica amb la seva obra Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa i de participar al Temporada Alta de Buenos Aires, no nega que Lacrimosa pugui tenir una visi¨® optimista, claudica: "L'¨²nica arma que ens queda contra aquesta precarietat ¨¦s l'honestedat", sentencia. "Per aix¨° l'obra ¨¦s molt directa: en el text per¨° tamb¨¦ en l'escena. L'escenari es transforma en un laboratori. No hi ha t¨¨cnics, tot ho fem nosaltres mateixos, a la vista del p¨²blic, que veu com es va contruint i va creixent l'obra en directe. No amaguem res".

Aquesta "trag¨¨dia millennial", en principi, ha de formar part d'un d¨ªptic que es completar¨¤ amb una segona obra que reflexionar¨¤ sobre com aquest discurs topa amb el de la generaci¨® dels pares. Un contrast prou il¡¤lustratiu. Caldr¨¤ veure si arriben els diners, ¨¦s a dir, els likes, el bon posicionament a les xarxes, la visibilitat, els clics... Caldr¨¤ veure, en fi, si ser¨¤ accessible o si es quedar¨¤ en una obra farcida de (in¨²til) talent.