¡°Cal revisar Shakespeare i imaginar per exemple un Hamlet gras¡±

Potser llegim malament Shakespeare i en general muntem el seu teatre d'una manera significativament allunyada de les intencions del gran autor? Aix¨° ¨¦s el que suggereix provocadorament l'escriptor, doctor en arts esc¨¨niques, catedr¨¤tic em¨¨rit de l'Institut del Teatre (IT) i director de teatre Jordi Coca (Barcelona, 74 anys) al seu assaig monumental El teatre de Shakespeare en el seu context (Edicions de 1984/IT, 2022), un llibre de 850 p¨¤gines en qu¨¨, a m¨¦s d'oferir una relectura global del genial Bard, passa revista una per una a totes les seves obres, tot assenyalant les circumst¨¤ncies hist¨°riques a qu¨¨ hem d'atendre per comprendre-les b¨¦. En l'apassionant i pol¨¨mic viatge, en qu¨¨ Coca, que dissenteix de Harold Bloom, reivindica el gaireb¨¦ oblidat Arnold Hauser (l'autor de la imprescindible, al seu moment, Historia social del arte y la literatura, en els tres volums de Guadarrama, 1976), figuren q¨¹estions com la realitat de Ricard III, la virtualitat de l'escenari isabel¨ª, el mili¨® de morts de la Guerra de les Dues Roses, el problema que un jovenet encarn¨¦s Cle¨°patra, o que, si llegim atentament, Hamlet estava gras i es quedava sense al¨¨, cosa que explicaria que pospos¨¦s tant la seva venjan?a. L'entrevista amb Coca, feta aquesta setmana, t¨¦ una coda surrealista en veure, encabat, que la Viquip¨¨dia dona per mort l'escriptor el 28 de febrer passat, cosa que en el fons ens trasllada als dominis de les moltes hist¨°ries shakespearianes de falses morts, fantasmes i resurreccions. ¡°T'asseguro que estic viu, com vas poder veure¡±, confirma amb sorna l'autor.

Pregunta. Sembla obligat comen?ar per la guerra. Hi ha molta guerra, a Shakespeare.

Resposta. S¨ª, la seva manera de tractar-la t¨¦ molt a veure amb la seva vida a l'Anglaterra dels Tudor -sota Isabel I-, en qu¨¨ s'inventen una narrativa com a pacificadors del pa¨ªs. La Guerra de les Dues Roses, tan present a l'obra de Shakespeare, va ser una cosa terrible que va provocar un mili¨® de morts, en una poblaci¨® de nom¨¦s quatre milions. Hi havia molta por a una nova guerra civil, el tema seguia present i interessava a la gent, i Shakespeare nom¨¦s feia el que li agradava al p¨²blic.

P. Per¨° es poden sentir ressons heroics en passatges com l'arenga del Dia de Sant Crisp¨ª d'Enric V a Azincourt, que ha alimentat tant l'¨¨pica militar amb els seus happy few i la seva band of brothers.

R. S¨ª, a la guerra contra Fran?a, per¨° crec que b¨¤sicament el que predomina ¨¦s la por al conflicte i la idea que la guerra ¨¦s sempre el pitjor de la condici¨® humana. I aqu¨ª hi ha Falstaff com a encarnaci¨® de l'antimilitarisme, amb el seu escepticisme i la seva consideraci¨® que la feina dels soldats ¨¦s omplir les tombes amb els seus cossos. S'ha assenyalat que Shakespeare, a m¨¦s, en realitat mostra la decad¨¨ncia de la cavalleria.

P. Una pel¡¤l¨ªcula recent de Netflix, El rei, de David Michod, amb Timothee Chalamt com a Harry/Enric V, distorsionava l'obra de Shakespeare fins a posar Falstaff com l'heroi d'Azincourt!

R. Aix¨° t¨¦ a veure amb el meu llibre. Sostinc que les obres de Shakespeare s'han anat carregant d'adher¨¨ncies, d'idees neocl¨¤ssiques, rom¨¤ntiques, i d'altres que no tenen res a veure amb l'original per¨° que han condicionat i condicionen la nostra manera de veure el teatre. Aix¨ª que el que proposo ¨¦s tornar al moment zero de Shakespeare, i veure com el context de cada obra la condicionava. El context proporcionava una lectura que hem perdut. Hi havia els temes universals, la filosofia, la poesia, per¨° tamb¨¦ una lectura molt lligada als fets del moment que ara no tenim, i picades d'ullet i sobreentesos. Possiblement Shakespeare no semblava tan elevat i genial, per¨° era molt efica?. L'exercici ¨¦s tractar de discernir com s'entenien i es feien aquestes obres originalment, qu¨¨ podien significar llavors, despullant-les de les lectures que s'hi han anat acumulant. Es tracta de rastrejar el que eren veritablement aquestes obres en escena en el seu temps, abans que fossin fixades en unes condicions gens ¨°ptimes i amb moltes adher¨¨ncies. Compte, no dic que sigui obligatori fer Shakespeare d'una altra manera, la llibertat abans que res.

P. Subratlla que ¨¦s essencial veure el teatre de Shakespeare en el marc d'una tradici¨® ¨¤mplia.

¡°El que proposo ¨¦s tornar al ¡®moment zero¡¯ de Shakespeare i veure com el context de cada obra la condicionava¡±

R. Aquestes 36 o 37 obres seves s¨®n nom¨¦s una part d¡¯entre 3.000 o 4.000 de la producci¨® d'¨¨poca isabelina que es calcula que hi va haver. Les idees del Romanticisme de Shakespeare com a geni absolut i de totalitat han esborrat Marlowe, al qual Shakespeare deu la personificaci¨® interior, i molts altres. Al final sembla que nom¨¦s hi hagi Shakespeare, Shakespeare i Shakespeare. Per¨° ell nom¨¦s va ser la culminaci¨® -grandiosa culminaci¨®, sens dubte- d'una ¨¨poca i una tradici¨® sense la qual no hauria existit. Tamb¨¦ d'unes circumst¨¤ncies molt concretes, com l'enorme augment dels teatres a Londres en el seu temps i l'entusiasme pel teatre, que va fer que se n¡¯obrissin m¨¦s. El Globe s'omplia amb 2.000 espectadors cada dia, en una poblaci¨® de 200.000 persones. Hi havia una afici¨® gran i transversal, que anava des de la reina fins a l'artes¨¤ humil.

P. Suggereix que Hamlet, per esmentar un cas, es va anar adulterant, i que el que llegim avui no ¨¦s l'original.

R. En dimensions, per exemple. Sabem que les representacions isabelines no passaven de tres hores, i si fas Hamlet sencer se'n va a m¨¦s de cinc. El Hamlet que llegim no es podria representar a la seva ¨¨poca, ni tan sols si ho feies a tota castanya.

P. No ¨¦s gaire de Hamlet. En aix¨° coincideix amb T. S. Elliot.

R. A mi tampoc em sembla la millor obra de Shakespeare, i la manera com ens ha arribat ha complicat les coses. No nom¨¦s per la longitud. L'obra ¨¦s un veritable Frankenstein, fet de trossos diversos, que camina amb dificultats, inestable.

P. Diu que imaginem Hamlet malament, aquest pr¨ªncep que veiem eixut i fibr¨®s, de car¨¤cter esmolat.

R. A l'escena segona del cinqu¨¨ acte, la reina diu: ¡°He's fat, and scant of breath¡±, ¨¦s gros i es queda sense al¨¨. Crec que aqu¨ª hi ha una clau. A m¨¦s, l¡¯actor que sabem que va estrenar la pe?a, Richard Burbage, no era prim. Aix¨° que Hamlet no es decideix, potser ¨¦s que li falta fons¡­ Si retallem el text un ter? i posem un tipus gros que s'ofega, tenim una altra obra. Una cosa semblant passa amb Macbeth. La llegim com una obra sobre l'ambici¨®, per¨° crec que a la seva ¨¨poca es veia com una pe?a sobre la legitimitat del poder. Un tema fonamental quan acabava d'arribar al tron d'Anglaterra, com a pacificador, un rei escoc¨¨s, el primer Estuard, Jacob I, que per cert era un gran especialista en bruixeria.

P. Thomas Ostermeier va posar un Hamlet rodanx¨® en el seu muntatge que es va veure al Lliure el 2008.

R. La proposta de la Schaub¨¹hne era excepcional. Un exercici de dramat¨²rgia brillant¨ªssim. Destacava la passivitat de Hamlet i com s'apoderava d¡¯ell la bogeria, que al principi nom¨¦s fingia. Un altre gran muntatge que recordo en el sentit del que parlem ¨¦s el de Titus Andr¨°nic d'?lex Rigola: va ser capa? de trobar el codi m¨¦s proper a l'original, fent servir el gore i Tarantino. Cal recordar que quan sorties del Globe era habitual trobar-te un executat exposat p¨²blicament als carrers de Londres.

P. I qu¨¨ hi ha de Ricard III? Quin gran personatge!

R. No en soc gaire fan. Provoca la mateixa fascinaci¨® malsana que Putin; encarna el poder¨®s malvat, disposat a tot, i c¨ªnic. Per¨° en realitat Ricard III va ser un bon rei! Shakespeare el va convertir en un monstre perqu¨¨ convenia al discurs din¨¤stic dels Tudor.

P. Doncs no dir¨¦ que es faci simp¨¤tic, per¨° s¨ª que desperta certa complicitat, encara que potser no sigui la millor paraula.

R. Aix¨° ¨¦s producte de l'habilitat de Shakespeare des d'Enric V de fer cr¨¦ixer la densitat psicol¨°gica dels personatges, amb la qual cosa ens mostren una veritat interna ins¨°lita fins aleshores.

P. No nega d'alguna manera, amb el seu estudi, la grandiositat i irreductibilitat de Shakespeare?

R. No dedicaria tant de temps a Shakespeare per injuriar-ho. Shakespeare no feia res diferent, per¨° ho feia millor. Shakespeare, com tots els seus contemporanis, reescrivia textos d'altres, tractava temes que ja s'havien abordat, recuperava la tradici¨® cl¨¤ssica donant-li una dimensi¨® popular, i figures i assumptes del folklore. Era un oportunista, un plagiador. Prenia d'aqu¨ª i d'all¨¤, tafanejant els gustos en l'aire, perseguint l'¨¨xit de p¨²blic, i provant constantment el seu teatre en escena, canviant sobre la marxa el que no funcionava, di¨¤legs, actes sencers. Era com els escriptors de s¨¨ries avui. Tamb¨¦ m'agrada comparar-lo amb Picasso, que agafa el que li interessa, si ho ha fet alg¨² abans no li importa, i li dona una dimensi¨® nova.

P. Al llibre parla de la virtualitat isabelina. ?s un concepte molt modern.

R. Dos personatges a l'escena buida t'evocaven, nom¨¦s amb la paraula, un camp ple de batalla o un jard¨ª esplendor¨®s. L'escena isabelina era molt especial. Hi havia molt de soroll, al p¨²blic i a l'escenari, amb totes les trapes que s'obrien per treure morts o fer entrar apareguts. La m¨²sica dissimulava, i els n¨²meros de clowns i fools distreien. Era una cosa molt menys intel¡¤lectual de la p¨¤tina amb qu¨¨ hem revestit el nostre concepte de Shakespeare. No existia el buit, aquells moments de silenci transcendent d'alguns muntatges actuals, ni l'ampul¡¤lositat escenogr¨¤fica. Hem fet un Shakespeare de les grans paraules i discursos. Sartre ja deia que cal desconfiar de les grans paraules. Cal baixar Shakespeare als fets concrets, i entendre que el context en qu¨¨ es van escriure i es feien les seves obres ¨¦s fonamental, poderos¨ªssim¡­

P. Vost¨¨ recorda que hi havia censura. No est¨¤ malament, la quantitat de reflexions sobre pol¨ªtica i reis que deixa anar Shakespeare.

R. Per¨° les posava en boca dels personatges, no era ell qui ho deia. Una altra manera h¨¤bil de saltar-se la censura quan es van prohibir les obres basades en fets de la hist¨°ria d'Anglaterra, que ell havia fet servir tant, era situar els arguments en una altra ¨¨poca, a l'antiga Roma, per exemple. Ara no puc parlar dels Plantagenet, els York, els Lancaster? Doncs com que la gent coneix Plutarc, hi poso romans. Juli C¨¨sar planteja qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s d'un gran l¨ªder, com era Isabel I.

P. Doncs a la reina no li agradava que se'n parl¨¦s, i si ho feies et podia costar el cap.

R. Com a Essex. El p¨²blic no podia no entendre les similituds.

P. Per cert, vost¨¨ pinta una Isabel I que portava la roba oberta i ensenyava els pits.

R. S¨ª, tenia un punt de deixadesa en la seva ¨²ltima ¨¨poca. No tenia dents i gaireb¨¦ no se l'entenia.

P. Al llibre transmet una gran admiraci¨® per una altra de romans, Antoni i Cle¨°patra.

R. T¨¦ aquesta dimensi¨® pol¨ªtica d¡¯estudi del poder, per¨° alhora els protagonistes estan carregats d¡¯una humanitat, una passi¨® i uns desitjos grandiosos.

P. Shakespeare ho feia millor que els altres, deia.

R. Molt millor. Per¨° insisteixo, no va inventar res.

P. Ens costa imaginar que a Cle¨°patra la interpret¨¦s un noi, un actor jove.

R. S¨ª... Julieta, i altres personatges femenins, d¡¯acord, per¨° aquella gran dona adulta que ¨¦s la Cle¨°patra de l'obra¡­ En fi, era el costum de l'¨¨poca i la gent acceptava la convenci¨®. Seria apassionant veure com es feia.

P. Va poder crear una sola persona tot el que hi ha al planeta Shakespeare? Si nom¨¦s fos Hamlet, o El rei Lear, o Macbeth, o La tempesta¡­ per¨° tot? Creu que hi ha altres mans?

R. Per mi ¨¦s el mateix. ?s el que deixa el seu poble i arriba a Londres, i es posa a escriure i il¡¤lumina les obres que coneixem i probablement moltes m¨¦s. ?s possible que form¨¦s part d'un grup, que es diguessin fem aix¨° o all¨° altre, que canviessin di¨¤legs, escenes, per¨° crec que essencialment hi ha un ¨²nic Shakespeare.