¡®Sentimental¡¯, d¡¯Albert Mestres: El lector com a xafarder

Ho diu Francesc Renart i Ar¨²s, un arquitecte de la Barcelona de 1840, a la seva filla Madroneta, a qui no considera ni bella ni intel¡¤ligent, una noia que quan es mira al mirall ¡°es trobava massa baixeta i massa revingudeta, la cara massa rodona, de pa de ral, els llavis massa botits i els ulls massa sortits com de gripau. Es mirava les mans i els dits li semblaven massa curts, en tot cas per tocar el piano segur. Tenia el cul i les cuixes massa grossos. Tot era massa i se¡¯n desesperava per¨° s¡¯hi resignava perqu¨¨ sempre havia sabut que era aix¨ª¡±: ¡°Mira, filla, no dir¨¦ que en Rubi¨® estigui enamorat del teu dot, que ¨¦s considerable, per¨° s¨¦ que ha entrat en els seus c¨¤lculs. No vull dir que sigui impossible que un jove s¡¯enamori de tu, perqu¨¨ ets una noia honesta i agradable, i aix¨° ho pot veure qualsevol jove amb dos dits de front, per¨° tot fa pensar, vull dir, la seva situaci¨® material i els seus moviments fan pensar que el jove Rubi¨® potser valora els teus m¨¨rits per¨° valora encara m¨¦s els teus diners i la teva posici¨® social. I amb aix¨° en tinc prou. Vull que et casis amb un home amb una altra mena de posici¨® i perspectiva al m¨®n¡±. S¨®n unes paraules que defineixen amb una extrema precisi¨® el nucli de l¡¯assumpte que anima Sentimental, la setena novel¡¤la d¡¯Albert Mestres (Barcelona, 1960), un dels escriptors actuals m¨¦s vers¨¤tils, i que aquesta vegada se submergeix en el m¨®n del romanticisme agafant com a excusa un episodi de la vida sentimental del poeta Joaquim Rubi¨® i Ors, Lo Gayter del Llobregat, el cappare indiscutible de la Renaixen?a.

I el lector no pot deixar de meravellar-se davant de les estrat¨¨gies usades per Albert Mestres per atrapar-lo des del principi fins al final amb una hist¨°ria d¡¯amor, o de fals amor, o potser de desamor, tan cruel com la novel¡¤la de Henry James amb la qual s¡¯emmiralla volunt¨¤riament, Washington Square, a la manera d¡¯homenatge i cr¨ªtica, com si l¡¯autor sostingu¨¦s l¡¯agudesa d¡¯una intel¡¤ligent picada d¡¯ullet amb l¡¯art sibil¡¤l¨ª del punt de vista i l¡¯exquisidesa de l¡¯engany: Sentimental ¨¦s tamb¨¦ una hist¨°ria ¨ªntimament mundana que sembla reivindicar tant la necessitat del superflu com les pregoneses de la frivolitat. Encara que la novel¡¤la no desdenyi oferir un pla general de l¡¯efervesc¨¨ncia pol¨ªtica, social i de canvis profunds en la fisonomia urbana de la Barcelona de l¡¯¨¨poca, i encara que al llarg de la narraci¨® els barcelonins participin m¨¦s o menys en la hist¨°ria com a correcuita, per contribuir a l¡¯enrenou col¡¤lectiu i a l¡¯animaci¨® i posar-hi una o altra pinzellada de color local ¡ªhi ha floristes, venedors de tramussos, cirabotes, venedors de cordill i llibres a un ral, ocellaires, anunciadors, obreres que caminen en grupets agafades del bracet, estudiants que devoren les minyones amb els ulls, homes solitaris que baden i soldats que llueixen l¡¯uniforme¡ª, el que sedueix el lector ¨¦s l¡¯habilitat amb qu¨¨ Albert Mestres, com si fos un especialista en l¡¯inefable, en el mat¨ªs i en el sobreent¨¨s, en la revelaci¨® parcial de l¡¯ocult, fa que s¡¯interessi fins a l¡¯obsessi¨® en un assumpte tan banal com ¨¦s saber si la relaci¨® entre en Quimet Rubi¨® i la Madroneta arribar¨¤ a bon port: de sobte, el lector ha de recon¨¨ixer que s¡¯ha convertit en un xafarder i vol esbrinar si s¨®n certs els rumors que sent que es diuen, a la cacera constant del fons i la veritat d¡¯aquesta desolada i falsament rom¨¤ntica hist¨°ria d¡¯amor. I aquest canvi de pell ¨¦s degut a l¡¯extraordin¨¤ria habilitat d¡¯Albert Mestres per inventar-se una veu narradora, amb l¡¯aparen?a amable i riallera d¡¯un pastitx, que diu coses de verdadera emoci¨® i gravetat sobre les preocupacions familiars, la marxa del m¨®n o la naturalesa de l¡¯¨¤nima, i que atorga a Sentimental la seva transcend¨¨ncia liter¨¤ria ¨²ltima. S¡¯accedeix a una hist¨°ria d¡¯amor tan irrellevant com totes les hist¨°ries d¡¯amor, s¨ª, per¨° una veu narradora d¡¯alta efic¨¤cia s¡¯encarrega de fer que el lector penetri dins d¡¯uns personatges, segueixi uns sentiments i unes sensacions, entri en les seves superf¨ªcies internes, i es passegi amunt i avall d¡¯unes ¨¤nimes talment com si ell mai n¡¯hagu¨¦s posse?t cap: la veu narradora l¡¯ha abdu?t.

Potser al principi es pot creure que Sentimental vol posar a prova els nervis del lector, i que la novel¡¤la es resisteix, que li plau mantenir-lo a la perif¨¨ria del text, que els personatges s¡¯allunyen, que cal un esfor? excessiu per acostar-se a una realitat quotidiana, a un temps i un ritme caducs, per¨° en un moment determinat el que s¡¯imposa ¨¦s el vertigen d¡¯escoltar la veu d¡¯Albert Mestres, convertit per torns en cada un dels dos protagonistes, talment com si respir¨¦s, pens¨¦s i parl¨¦s amb ells.