La Beckett furga en l¡¯¡®Obsolesc¨¨ncia programada¡¯ humana i femenina

Molts segueixen pensant que la reina de l'obsolesc¨¨ncia programada ¨¦s la impressora. Alg¨² ha intentat mai portar-ne una a arreglar? No, oi? Tothom ha calculat que li sortia m¨¦s barat comprar-ne una de nova. Alg¨² n'estar¨¤ traient profit, d'aix¨° (no pas el planeta...). Un altre exemple ¨¦s el de la rentadora: quan peta, venen uns senyors de la botiga d'electrodom¨¨stics, se la queden i te'n deixen una de nova. Que has comprat i pagat, religiosament. Amb totes les prestacions del segle XXI. I hi ha m¨¦s exemples, d'artilugis que no compensa reparar. Alguns (algunes, majorment) ni tan sols s¨®n m¨¤quines...

M¨¢s informaci¨®n

¡®El sensespai¡¯, a la Flyhard, descobreix el dolor amagat rere un diagn¨°stic

Ranxeres i tequiles per a ¡®El ¨²ltimo adi¨®s¡¯ al Tantarantana

La vida en una partida de Monopoly

Anna Maria Ricart ha escrit Obsolesc¨¨ncia programada (en cartell a la Beckett, fins al diumenge), que dirigeix M¨°nica Bofill, que interpreten Vict¨°ria Pag¨¨s, Gemma Mart¨ªnez i Albert Triola i que ha produ?t la Sala Trono, de Tarragona. "La M¨°nica em va demanar que escriv¨ªs alguna pe?a per a ella", explica la dramaturga. "Poder escriure una obra sabent que es representar¨¤ ¨¦s un luxe!". Ricart fa anys que viu d'escriure teatre (el qu¨¨ ¨¦s un altre luxe). Diu que disfruta amb adaptacions, com ara la de Jane Eyre, de Charlotte Bront?, que va fer amb Carme Portaceli al Teatro Espa?ol de Madrid i vam veure al TNC, troba que "¨¦s fant¨¤stic passar una hist¨°ria a un escenari", per¨°... "Em costa posar-me a escriure per a mi", revela. I aquest cop ho va poder fer amb garanties, perqu¨¨ la idea, que tenia alguna cosa a veure amb les rentadores, com veurem, va agradar a Joan Negri¨¦, de la Sala Trono (que la programar¨¤ a l'abril), amb qui havia treballat precisament a Jane Eyre, i va apostar per muntar-la.

L'obra est¨¤ plena de tendresa i de sentit de l'humor, juga amb la poesia visual amb una escenografia minimalista, esprimeix, a cops de llum i de m¨²sica, records tan ¨ªntims i tan universals que ens s¨®n molt propers, i juga amb el surrealisme per¨°, alhora, ens estampa a la cara una realitat dura, terrible, cruel: una dona d'uns 50 anys entra en una botiga d'electrodom¨¨stics i pregunta a la propiet¨¤ria per una rentadora, esclar. Se'n va, per¨° hi torna. La seva intenci¨® ¨¦s... instal¡¤lar-se uns quants mesos (nou...) en aquella botiga, tan blanca, diu, que la relaxa.

Vol tornar a comen?ar precismanet en aquell lloc. Vol trobar el punt en la seva vida en qu¨¨ va deixar de ser ¨²til, com un electrodom¨¨stic. Entre fogots, records, consells i fantasies, s'hi acabar¨¤ quedant i teixir¨¤ una relaci¨® amb la Marta (la botiguera) i el Pere, l'home que hi va a reparar coses (atenci¨®), on cadasc¨² t¨¦ els seus problemes i cadasc¨² pot aportar solucions a la tribu.

"S¨®n tres personatges solitaris que no encaixen en un m¨®n que avan?a tan r¨¤pid com el nostre", diu la dramaturga. Potser una mica friquis...? "S¨ª, friquis", interromp, per advertir: "Per¨° en el bon sentit, friquis de bon rotllo. S¨®n especials, actuen de maneres diferents i venen de llocs diferents, per¨° s'hi troben i fan comunitat, fan tribu. I aprenen coses junts".

"Vol¨ªem una actriu que tingu¨¦s m¨¦s de 50 anys, tambe perqu¨¨ ja no hi ha tants bons papers per a dones d'aquelles edats. I la Vict¨°ria Pag¨¨s era perfecta", diu Anna Maria Ricart, que en t¨¦ 54. "Les dones, als 20 anys parlen de n¨°vios amb les amigues, als 30 o 40 parlen dels fills i als 50, parlen d'all¨° que els passa". O d'all¨° que no els passa: "Se senten com rentadores que ja no fan servei".

"De vegades ens atropella la vida", raona l'autora. "Cal regenerar-se. I no siguem ingenus: no ¨¦s gens f¨¤cil. S'ha de fer dels del propi entorn, valorant el teu voltant... I mirant al passat, perqu¨¨ ¨¦s obvi que el futur no ¨¦s engrescador quan ja has deixat de servir a una societat de consum, ¨¦s a dir, quan ja no ets maca, no pots tenir fills...". Veurem que aquest passat tamb¨¦ passa per la ficci¨® i que, fins i tot aix¨ª, costa que sigui com un voldria. Les hist¨°ries de cadascun es trepitgen, se solapen, es molesten... S'indignen! "Perqu¨¨ ens les expliquem com ens conv¨¦", aclareix Ricart.

El missatge i la reivindicaci¨® de l'obra s¨®n prou clars. Per¨° a Anna Maria Ricart li agrada "deixar les coses molt obertes" als seus textos. Tothom arribar¨¤ a conclusions pr¨°pies, com hi han arribat els actors, "que passen el text pel seu cor i, per aix¨°, sempre aporten i cal escoltar-los". Potser hi hauria prou amb una cosa: "Que complir anys no fos tan negatiu en tants aspectes de la vida. De la vida de les persones, per¨°, sobretot, de la de les dones".