¡®Fusells, baionetes i sabres. L¡¯ex¨¨rcit espanyol i Catalunya (1898-1923)¡¯: L¡¯ex¨¨rcit segresta la naci¨®

"El militar, por deber, por educaci¨®n, por honor, (...) tiene la obligaci¨®n de lanzarse en¨¦rgica y resueltamente contra aquellos que vilipendian a la madre Patria, que ofenden su honor y su dignidad¡±. La frase la va pronunciar el general de filiaci¨® liberal Juli¨¢n Su¨¢rez al Congr¨¦s dels Diputats el 1905, en la sessi¨® que discutia l¡¯assalt militar a les redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya, i reflecteix perfectament la funci¨® pol¨ªtica que s¡¯atorgaven els militars durant la crisi de la Restauraci¨®. Era un ex¨¨rcit desacreditat, que acabava de perdre Cuba i les Filipines, i que nom¨¦s tenia com a sortida acusar de les seves desfetes els pol¨ªtics i atribuir-se ser l¡¯¨²nic reducte pur de la naci¨® espanyola. Aquesta identificaci¨® tenia un sentit especial a Catalunya des del moment en qu¨¨ el catalanisme i el republicanisme van assolir espais institucionals, de manera que els militars no nom¨¦s se sentien q¨¹estionats per l¡¯antimilitarisme dels sectors populars ¡ªcom es va manifestar a la Setmana Tr¨¤gica el 1909¡ª, sin¨® tamb¨¦ per un catalanisme que entenien com un atac a la naci¨® espanyola. En una data tan primerenca com el 1900, un editorial de La Correspondencia Militar definia aix¨ª el que calia fer: ¡°Se impone que gobiernen de una vez las bayonetas, los fusiles y las espadas, ¨²nico remedio para matar el separatismo en Barcelona¡±, un tipus de missatge repetit constantment, i que seguia vigent el 1919. La proposta d¡¯Estatut d¡¯autonomia d¡¯aquell any era considerada una falta de respecte a la p¨¤tria, ¡°Y si para hacerla respetar es preciso derramar sangre, hasta la ¨²ltima gota de la de sus enemigos ser¨¢ derramada¡±, tornaven a editorialitzar a la mateixa publicaci¨®.

El c¨°ctel era explosiu, i va donar lloc a m¨²ltiples topades entre els uniformats i els civils, que s¨®n la mat¨¨ria primera que l¡¯autor desgrana en el documentat Fusells, baionetes i sabres. L¡¯ex¨¨rcit espanyol i Catalunya (1898-1923), que relata des de 1898 fins al cop militar de 1923. Vint-i-cinc anys de tensions resseguides fonamentalment a trav¨¦s de diaris de diferents tend¨¨ncies, de la premsa militar i dels debats suscitats a les Corts a Madrid. No es tracta nom¨¦s dels fets m¨¦s coneguts, sin¨® d¡¯un munt d¡¯incidents que emergien arreu, en tota mena d¡¯activitats ciutadanes. Per exemple, amb soldats de la guarnici¨® de Figueres enfrontant-se als espectadors per aturar la representaci¨® de la sarsuela El pelot¨®n de los torpes, que consideraven una inj¨²ria; o en m¨²ltiples indrets, quan sonaven Els segadors, o per la simple pres¨¨ncia de senyeres, que els militars vivien com una ofensa. Entre els episodis considerats menors, per exemple, l¡¯enfrontament entre civils i militars a Girona el 1916, que va provocar fins i tot el despla?ament del ministre de la Guerra, per intentar apaivagar els ¨¤nims, encara que quan l¡¯assumpte va arribar a les Corts un altre ministre va banalitzar l¡¯incident, perqu¨¨ ¡°donde hay guarnici¨®n numerosa, el diablo del amor anda suelto y produce antagonismos y disensiones entre las fuerzas militares y el elemento civil¡±. ?bviament, es tractava d¡¯una versi¨® molt interessada.

Si b¨¦ ¨¦s cert que l¡¯obsessi¨® amb el catalanisme va marcar la intervenci¨® dels militars en la vida civil, aquests tamb¨¦ es van atribuir la missi¨® de combatre el moviment obrer, participant, entre altres moments, en l¡¯esclafament de la vaga general de 1917, que consideraven una ¡°criminal intentona revolucionaria¡±, i davant la qual ¡°el Ej¨¦rcito ha sido exclusivamente el que (...) ha dado (...) su generosa sangre para salvar del desquiciamiento y de la anarqu¨ªa a su Patria¡±. Altre cop l¡¯ex¨¨rcit com l¡¯¨²nica salvaguarda de la naci¨® i de l¡¯ordre, davant uns pol¨ªtics incapa?os als quals calia substituir, i amb una patronal que veia en els militars el dic de contenci¨® davant una hipot¨¨tica revoluci¨® social. Com diu l¡¯autor, en aquell clima de confrontaci¨® social ¡°els industrials catalans havien transitat del regeneracionisme de principis de segle al reaccionarisme¡±, enaltint ara la m¨¤ dura dels militars. Tot plegat va confluir en el protagonisme de Miguel Primo de Rivera, arribat el 1922 com a capit¨¤ general de Catalunya, per¨° que de facto actuava com a m¨¤xima autoritat civil. Per aix¨° no va ser estranya la seva proclama dictatorial de 1923, quan el rei-soldat Alfons XIII va cedir tot el poder al directori militar. La identificaci¨® entre l¡¯ex¨¨rcit i la naci¨® ja era total.