La religi¨® tradicionalista de Putin i Trump

Els dos gurus que m¨¦s han influ?t en Donald Trump i Vlad¨ªmir Putin creuen en unes lleis de l¡¯esperit obscures i inquietants a partir de les quals basen la seva geopol¨ªtica. La doctrina hinduista ens explica que el temps hum¨¤ ¨¦s c¨ªclic i est¨¤ dividit en quatre edats, o yuga. Aix¨° correspon al que les velles tradicions occidentals anomenaven l¡¯edat d¡¯or, la de plata, la de ferro i la fosca. A la Satya Yuga, l¡¯edat d¡¯or, regna la just¨ªcia i les veritats primordials es troben a l¡¯abast dels homes. Per¨°, a mesura que passen els segles, inevitablement ens distanciem de la font de llum original i aquestes veritats cada cop es tornen m¨¦s dif¨ªcils de veure, la condici¨® humana empitjora, i amb ella l¡¯univers. Per als qui ha tocat viure durant el Kali Yuga, l¡¯edat fosca, el m¨¦s important ¨¦s comprendre que els valors del seu temps estan capgirats i, per tant, no han de lluitar perqu¨¨ el m¨®n progressi conforme a les ideologies establertes, sin¨® perqu¨¨ tot col¡¤lapsi i el cicle torni a comen?ar. Aix¨° que esperar¨ªem trobar a les seccions d¡¯esoterisme de les llibreries, sense fer mal a ning¨², ¨¦s el que llegeixen i discuteixen dos dels ide¨°legs que m¨¦s han fet per amena?ar l¡¯ideal occidental de democr¨¤cia liberal, tant des de dins com des de fora.

Els individus en q¨¹esti¨® s¨®n Steve Bannon i Aleksandr Duguin, que es defineixen a ells mateixos com a seguidors del Tradicionalisme. La te maj¨²scula ¨¦s important, perqu¨¨ no parlem de senyors de dretes, sin¨® d¡¯una cosa molt m¨¦s extravagant. L¡¯escola tradicionalista la va fundar Ren¨¦ Gu¨¦non, un intel¡¤lectual franc¨¨s que, malgrat no aconseguir el reconeixement del mainstream del seu temps, als inicis del segle XX, va desenvolupar un corpus d¡¯idees i va aconseguir un conjunt de seguidors prou consistent per haver arribat fins avui. Tant Bannon, director executiu de la campanya que va dur Donald Trump al poder i impulsor del ¡°moviment populista global¡± que avui funciona a tot drap; com Duguin, un dels intel¡¤lectuals m¨¦s influents dins del Kremlin, conegut amb el malnom del Rasputin de Putin, reconeixen la influ¨¨ncia de Gu¨¦non i d¡¯altres tradicionalistes com la m¨¦s central en la seva visi¨® del m¨®n.

Quan es van trobar per primer cop l¡¯any 2017, Bannon volia conv¨¨ncer Duguin que R¨²ssia havia d¡¯agermanar-se amb el trumpisme i fugir de l¡¯¨°rbita xinesa perqu¨¨ la Xina s¡¯ha convertit en l¡¯avantguarda de la modernitat, el globalisme, el consumisme i totes les forces contr¨¤ries a la tradici¨®. No es van posar d¡¯acord, per¨° el cas ¨¦s que dos dels estrategs m¨¦s influents en la geopol¨ªtica actual no discutien sobre interessos econ¨°mics o equilibris de poder, sin¨® sobre els postulats espirituals d¡¯una escola mig filos¨°fica mig ocultista, que no s¡¯ensenya a cap m¨¤ster de relacions internacionals.

Con¨¨ixer el Tradicionalisme ¨¦s ficar-se dins del cap de l¡¯home que va inventar l¡¯esl¨°gan Make America great again i ha inspirat i assessorat l¡¯extrema dreta europea, des de Salvini a Abascal, que, evidentment, vota en contra de retirar la medalla d¡¯or de Madrid a Putin. ?s entendre per qu¨¨ el dia que un grup de manifestants va assaltar el Capitoli, n¡¯hi havia un que duia banyes i es definia com a xaman. Tamb¨¦ serveix per acostar-se al que potser sigui l¡¯intel¡¤lectual p¨²blic rus m¨¦s important: despr¨¦s de periples per l¡¯espai postsovi¨¨tic, el 1997 Duguin va saltar a la fama amb la publicaci¨® d¡¯Els fonaments de la geopol¨ªtica: El futur geopol¨ªtic de R¨²ssia, un ¨¨xit esclatant entre les elits del KGB que encara avui ¨¦s lectura obligat¨°ria a les acad¨¨mies militars russes.

Conscients de l¡¯excentricitat de les seves creences, tant Bannon com Putin han camuflat el Tradicionalisme darrere de doctrines m¨¦s cl¨¤ssiques per poder fer-lo passar millor. Per¨° tampoc ¨¦s que se n¡¯amaguin: n¡¯hi ha prou amb llegir-los i escoltar-los, com fa l¡¯antrop¨°leg Benjamin Teittlebaum al seu meravell¨®s War for Eternity, perqu¨¨ ells mateixos reconeguin que el Tradicionalisme ¨¦s l¡¯arrel que explica totes les conductes i idees aparentment err¨¤tiques que porten de cul els analistes que intenten posar-los etiquetes convencionals. Per exemple, a Duguin se¡¯l coneix com un dels principals impulsor de l¡¯eurasianisme contemporani, un moviment que declara que la civilitzaci¨® russa no pertany a Europa ni a ?sia, sin¨® que constitueix una entitat separada i aut¨°noma. Molta menys gent sap que el s¨ªmbol del partit eurasianista que Duguin va fundar, una misteriosa icona formada per vuit fletxes que parteixen d¡¯un punt central i assenyalen cap a fora, prov¨¦ dels estudis de m¨¤gia negra que practiquen alguns cercles tradicionalistes. ?s el s¨ªmbol del caos.

La tradici¨®

Els tradicionalistes constitueixen un moviment en el sentit m¨¦s lax de la paraula, sense estructura formal, i, des de finals de la d¨¨cada de 1940, sense comandament central. El que uneix els col¡¤lectius i individus del corrent ¨¦s un deute com¨² amb l¡¯obra de Ren¨¦ Gu¨¦non.

No parlem de senyors de dretes, sin¨® d¡¯una cosa molt m¨¦s extravagant

Nascut a Fran?a el 1886, Gu¨¦non va publicar les que esdevindrien les b¨ªblies del Tradicionalisme a principis dels anys vint. L¡¯introduction g¨¦n¨¦rale ¨¤ l¡¯¨¦tude des doctrines hindoues i Orient et Occident presenten l¡¯hinduisme com un repositori de veritats espirituals que han d¡¯ajudar a salvar Occident del seu declivi. La motivaci¨® de Gu¨¦non no ¨¦s acad¨¨mica (la seva tesi ¨¦s rebutjada a la universitat per manca de rigor), sin¨® m¨ªstica. Amb Edward Said, podr¨ªem qualificar la proposta com un ¡°orientalisme invers¡±. Si el pecat de l¡¯orientalisme ¨¦s essencialitzar les difer¨¨ncies culturals per presentar l¡¯Orient lluny¨¤ com una cosa inferior a Occident, Gu¨¦non cau en la mateixa caricatura per¨° a l¡¯inrev¨¦s, ¡°descobrint¡± en l¡¯hinduisme tota la religiositat i el respecte per la tradici¨® que troba a faltar a la Fran?a del seu temps. Gu¨¦non va morir el 1951 al Caire, havent-se convertit a l¡¯islam i vestint turbant i gal¡¤labiyya, la indument¨¤ria tradicional eg¨ªpcia que ja aleshores es considerava arcaica.

Encara que de l¡¯hinduisme surtin dos aspectes tan centrals per al Tradicionalisme com la visi¨® c¨ªclica del temps i la certesa que vivim en el Kali Yuga, o que Gu¨¦non es convert¨ªs a l¡¯islam, qualsevol religi¨® valdria, perqu¨¨ la pr¨¤ctica espiritual ¨¦s un mitj¨¤ per a un fi ulterior. Segons Gu¨¦non i els seus seguidors, en un passat remot existia una ¨²nica religi¨® comuna que es va anar perdent, i els seus valors i conceptes sobreviuen avui fragmentats en fes diferents. Aquest sincretisme ha estat clau en l¡¯¨¨xit internacional de la doctrina. Per exemple, el brasiler Olavo de Carvalho, fil¨°sof tradicionalista que va ser descrit com ¡°l¡¯ide¨°leg de Jair Bolsonaro¡±, defensava que en el cristianisme dels llatinoamericans corrents es pot trobar la m¨¤xima expressi¨® del Tradicionalisme avui. Per contra, Duguin ha dedicat llibres sencers a intentar demostrar com el cristianisme ortodox ¨¦s una font leg¨ªtima de valors tradicionals menys corrompuda per la modernitat que el catolicisme occidental. Tots haurien satisfet Gu¨¦non, perqu¨¨, per a ell, la clau de la pr¨¤ctica religiosa no ¨¦s cap dogma concret, sin¨® educar el tradicionalista en all¨° m¨¦s oposat a la modernitat, que ¨¦s el gran enemic.

La crise du monde moderne ¨¦s l¡¯obra m¨¦s popular i m¨¦s tradu?da de Gu¨¦non, la t¨ªpica porta d¡¯entrada al Tradicionalisme. Al llibre, Gu¨¦non declara que la societat moderna no t¨¦ sentit, perqu¨¨ les nostres formes d¡¯associaci¨® es basen cada cop m¨¦s en l¡¯economia i en formalitats burocr¨¤tiques, en comptes de la cultura i l¡¯esperit. La difer¨¨ncia entre un conservador convencional i un tradicionalista ¨¦s que, en comptes d¡¯una cr¨ªtica moderada que accepta la majoria de valors i guanys moderns, el tradicionalista fa una esmena a la totalitat. Val la pena citar llargament Duguin: ¡°El tradicionalista ¨¦s aquell que critica, no diversos aspectes de la modernitat i la postmodernitat, sin¨® que rebutja el vector fonamental del desenvolupament hist¨°ric. [...]En el m¨®n contemporani, tot ¨¦s dolent. La idea del progr¨¦s ¨¦s dolenta, la idea del desenvolupament tecnol¨°gic ¨¦s dolenta, la filosofia de Descartes del subjecte i l¡¯objecte ¨¦s dolenta, la met¨¤fora de Newton del rellotger ¨¦s dolenta, la ci¨¨ncia positiva contempor¨¤nia, i l¡¯educaci¨® i la pedagogia que s¡¯hi fonamenten, s¨®n dolentes. [...]M¡¯agrada nom¨¦s all¨° que existia abans de la modernitat i cal criticar totes les tend¨¨ncies que van fer-la apar¨¨ixer, remuntant-nos fins a la idea d¡¯un temps lineal¡±.

Accelerar la fi dels temps

Si tots els tradicionalistes comparteixen el diagn¨°stic, no tots comparteixen soluci¨®. Per a Gu¨¦non, de fet, el Tradicionalisme est¨¤ condemnat a l¡¯antipol¨ªtica. En un m¨®n contaminat per les inversions modernes, actuar ¨¦s sempre un parany. L¡¯iniciat ha de limitar-se a dissimular en p¨²blic, mentre, de portes endins, estudia les veritats espirituals de la tradici¨® i es prepara per a la fi del Kali Yuga, com una arca de No¨¨ moral. En canvi, el gran successor de Gu¨¦non i altre gran referent de l¡¯escola va inspirar molta acci¨®. Julius Evola, nascut a Roma el 1898, creia que si el Tradicionalisme s¡¯implicava en una revolta contra la modernitat, es podia accelerar el cicle dels temps i provocar la fi de l¡¯edat fosca.

Oficial d¡¯artilleria, pintor d¡¯avantguarda, fil¨°sof, poeta i mag, Evola va ser un autor prol¨ªfic que va dur les idees de Gu¨¦non cap a l¡¯extrema dreta europea. A Evola el van jutjar a It¨¤lia el 1951 per ¡°conspirar per restablir el feixisme¡±, i va ser absolt, per¨°, com explica l¡¯historiador Mark Sedwigk, ¡°era una acusaci¨® rid¨ªcula: el feixisme sempre havia estat massa mans per a Evola. ?s cert que havia treballat amb Mussolini en les lleis racials d¡¯It¨¤lia, per¨° els feixistes finalment l¡¯havien fet tornar casa des de Berl¨ªn i li havien retirat el passaport. Les seves opinions eren simplement massa extremes per a ells. Evola va ser per a Mussolini com Trotski va ser per a Stalin. Durant els anys de plom a It¨¤lia (setanta i vuitanta), els grups terroristes d¡¯extrema dreta es reunien en grups de lectura i estudi d¡¯Evola, que bene?a els seus actes.

Els dos protagonistes d¡¯aquest article, ¨¤vids lectors d¡¯Evola, han estat els que m¨¦s han fet per traduir el Tradicionalisme en un programa pol¨ªtic concret, segurament perqu¨¨ s¨®n els tradicionalistes que han tingut m¨¦s contacte amb el poder real. La gran preocupaci¨® de Bannon i Duguin ¨¦s trobar un subjecte pol¨ªtic tradicionalista que superi el de les tres grans ideologies modernes del segle XX. El liberalisme va triar l¡¯individu, el comunisme la classe, i el feixisme l¡¯Estat o la ra?a. Doncs b¨¦, Duguin, que durant anys ha promogut la Quarta Teoria Pol¨ªtica, defensa una alternativa obscura que de vegades anomea dassein, en refer¨¨ncia a la filosofia de Martin Heidegger, i altres ethnos, un encuny propi, i que representa ¡°el valor m¨¦s gran de la Quarta Teoria Pol¨ªtica com a fenomen cultural, com a comunitat de llengua, creences religioses, vida quotidiana i compartici¨® de recursos i objectius, una entitat org¨¤nica inscrita en un paisatge acollidor¡±. Per a Bannon, molt menys inclinat a les ¨ªnfules filos¨°fiques, el subjecte que enderrocar¨¤ el m¨®n modern ser¨¤ la classe treballadora de cada naci¨®, que ell veu com els dipositaris dels valors tradicionals per la seva dist¨¤ncia respecte de les elits i els discursos globalistes. Duguin acaba sonant m¨¦s com un feixista cl¨¤ssic en qu¨¨ el poble homogeni s¡¯entrega a l¡¯Estat i al tsar, i Bannon com un populista antiestablishment per a qui la classe ¨¦s molt m¨¦s important que l¡¯¨¨tnia, per¨° tots dos rebutgen frontalment qualsevol forma d¡¯internacionalisme. ?s all¨° que se sent tan ¨²ltimament de ¡°protegir el nostre estil de vida¡±.

El Tradicionalisme ¨¦s tan esot¨¨ric i ecl¨¨ctic que no ¨¦s f¨¤cil dir quin m¨®n imagina. Tot i aix¨ª, es poden dir coses a partir del que rebutja. El m¨®n ideal del tradicionalista tindria una escala molt m¨¦s redu?da que el nostre, format per esferes pol¨ªtiques separades per fronteres robustes i cultures incommensurables entre elles. La multipolaritat seria total, sense un imperi que domini ni interfereixi en els assumptes dels altres, sense empreses multinacionals que venguin els mateixos objectes, ni diaris explicant les mateixes not¨ªcies, ni universitats promovent les mateixes teories. Cap organitzaci¨® hauria de poder escapar de la sobirania de la respectiva naci¨®. O, encara millor, ¡°civilitzaci¨®¡±, perqu¨¨, per al Tradicionalisme, les comunitats pol¨ªtiques no han d¡¯estar unides per interessos burocr¨¤tics, sin¨® per protegir l¡¯ess¨¨ncia espiritual i cultural que les diferencia. S¨®n simples feixistes? Encara que alguns s¡¯hi acosten i els solapaments i les conniv¨¨ncies amb totes les altres dretes extremes s¨®n evidents i constants, els tradicionalistes prefereixen parlar de pobles que de races, i de pluralitat en comptes de supremacia. Units per la nost¨¤lgia d¡¯un comunitarisme premodern perdut, els tradicionalistes volen posar fi a la globalitzaci¨® per tornar a encantar el m¨®n.

Bannon i Duguin rebutgen de manera frontal qualsevol globalisme

Una geopol¨ªtica espiritual

El Tradicionalisme ha estat un moviment marginal durant tot el segle XX, ignorat tant pel mainstream intel¡¤lectual i cultural com pel poder. Per¨° a principis del segle XXI, intel¡¤lectuals molt influents el reivindiquen, moviments radicals el fan seu, i passejant per les xarxes socials ja es poden trobar mems i v¨ªdeos de TikTok expl¨ªcitament tradicionalistes, fins i tot en catal¨¤. Qu¨¨ se n¡¯ha de fer, doncs, d¡¯aquest auge relatiu i estrany? ?s una simple concatenaci¨® de casualitats, o el signe que ha arribat el seu moment? S¡¯est¨¤ forjant una nova ideologia?

D¡¯una banda, la doctrina tradicionalista podria ser una enganyifa amb qu¨¨ unes elits c¨ªniques envernissen la seva voluntat de poder amb alta teoria i misticisme. De l¡¯altra, tant el trumpisme com els aspectes m¨¦s duguinistes de la pol¨ªtica de Putin s¡¯entenen millor a la llum del Tradicionalisme. Amb la Guerra d¡¯Ucra?na hem trobat un exemple molt clar de com el marc mental occidental est¨¤ tenint problemes per interpretar la l¨°gica de les accions de Putin, que recorden el que va passar i encara passa amb la confusi¨® davant del trumpisme, o de Vox. Tal com va passar amb Trump, molts recorren a explicacions psicologistes, i omplen els forats titllant Putin d¡¯est¨²pid o de boig. Per¨° molts d¡¯aquests moviments geopol¨ªtics prenen sentit si pensem que els seus protagonistes poden estar motivats per coses que van m¨¦s enll¨¤ del creixement econ¨°mic o el control del territori.

Fixem-nos en les sancions. Amb la guerra, R¨²ssia s¡¯ha desenganxat del flux de finances global, ha tancat Facebook i Instagram, i els McDonalds han abandonat Moscou. Duguin est¨¤ content, i fins i tot si la invasi¨® fracass¨¦s militarment, el m¨®n menys globalitzat que en sortiria podria semblar la m¨¦s gran de les vict¨°ries per al Tradicionalisme. Cada cop que la Hist¨°ria es mou per causes diferents de l¡¯economia i els interessos materials, els educats en la modernitat liberal hi solem veure un contratemps lleuger i indesitjable en el llarg cam¨ª ascendent del progr¨¦s universal. En canvi, el tradicionalista somriu, conven?ut que el passat ens espera en el futur i la fi del Kali Yuga ¨¦s m¨¦s a prop.