El poder transformador de la guerra

"El meu fill... Va matar un home. Amb una destral de cuina, la que faig servir per tallar carn. Acabava de tornar de la guerra i, de cop i volta, va assassinar alg¨²... L¡¯endem¨¤ va tornar a casa i va deixar la destral al seu lloc, a l¡¯armari on tinc els estris de cuina. Em sembla que aquell mateix dia li vaig fer unes costelles...¡±

Aquesta hist¨°ria ens resulta estranyament familiar, perqu¨¨ hi veiem la bogeria d¡¯un veter¨¤ alemany de la Segona Guerra Mundial, o d¡¯un americ¨¤ retornat del Vietnam als anys setanta. ?s el trastocament universal de la guerra. Per¨° com tota hist¨°ria d¡¯emoci¨® universal, ¨¦s concreta: l¡¯assass¨ª ¨¦s un soldat sovi¨¨tic retornat de l¡¯Afganistan, pa¨ªs que l¡¯URSS va envair el 1979.

El 2018 passejo pels carrers de Minsk, ciutat per on tamb¨¦ passejava aquella destral de tallar carn i on tamb¨¦ passejava l¡¯escriptora Svetlana Aleksi¨¦vitx, que va recollir aquest testimoni al seu llibre Els nois de zinc. A la vora del riu Svislach, que travessa el centre de Minsk, hi ha l¡¯anomenada Illa de les Ll¨¤grimes, on unes est¨¤tues negres cobertes amb vels representen les mares dels soldats bielorussos caiguts a l¡¯Afganistan. ?s una espurna de delicadesa en una ciutat que conserva sense rubor la cruesa sovi¨¨tica: a Minsk encara es mant¨¦ l¡¯est¨¤tua de Felix Dzerzhinski, fundador de la terror¨ªfica Txeca, i els serveis secrets encara es diuen KGB. A Bielor¨²ssia l¡¯URSS mai ha marxat del tot i l¡¯imperi tampoc: Minsk actua, de facto, com una extensi¨® geopol¨ªtica de R¨²ssia.

Passejant pels carrers de Minsk ¨¦s f¨¤cil d¡¯entendre l¡¯obsessi¨® d¡¯Aleksi¨¦vitx pel passat sovi¨¨tic: ni quan vas a comprar flors o pastes per al te li pots girar la cara. Aquesta omnipres¨¨ncia hist¨°rica trastoca la identitat m¨¦s ¨ªntima, i Aleksi¨¦vitx ¨¦s una historiadora d¡¯aquests canvis min¨²sculs i fonamentals. Ella diu que rastreja ¡°el sentiment, no els fets¡±. Vol conservar la individualitat dels ciutadans esclafats per la Hist¨°ria.

Aleksi¨¦vitx va recollir testimonis dels soldats sovi¨¨tics a l¡¯Afganistan al llibre ¡®Els nois de zinc¡¯

Per¨° tots aquests sentiments min¨²sculs, totes aquestes mares destru?des pels fills assassins trastocats a la guerra, totes aquestes emocions individuals, sedimenten i, en la seva acumulaci¨®, creen les grans onades socials i pol¨ªtiques que capgiren el m¨®n: la matan?a sovi¨¨tica de l¡¯Afganistan, el seu frac¨¤s, dolor i rancor acumulat, va ser un dels detonants fonamentals de la caiguda de l¡¯URSS, tal com apunta bona part de la historiografia sovi¨¨tica. La guerra com a causa de la caiguda d¡¯un imperi: la guerra com a element transformador del m¨®n. ?s un patr¨® hist¨°ric que a l¡¯Europa occidental, fins fa poc, ens sonava com un eco lluny¨¤. A l¡¯Europa oriental no ho havien oblidat, per¨° quan ens ho recordaven ens semblaven uns exagerats. La invasi¨® d¡¯Ucra?na ha fet que el poder transformador de la guerra torni a determinar el nostre futur, el futur d¡¯Europa.

L¡¯emancipaci¨® de l¡¯imperi

Quan vaig viatjar a Ucra?na fa quatre anys, esperava trobar-hi un pa¨ªs dividit. Parlants d¡¯ucra?n¨¨s a l¡¯oest, parlants de rus a l¡¯est. Nacionalisme ucra?n¨¨s a l¡¯oest, russof¨ªlia a l¡¯est. A K¨ªiv em topava constantment amb homenatges a peu de carrer a la revoluci¨® de Maidan; a Lviv, basti¨® del nacionalisme ucra?n¨¨s, esgl¨¦sies plenes d¡¯estendards i metralla de batallons caiguts al Donbass. M¡¯esperava trobar banderes de la Uni¨® Europea als balcons de K¨ªiv i Lviv: el que no m¡¯esperava era que tamb¨¦ en veuria a les ciutats suposadament russ¨°files d¡¯Odessa i Kh¨¤rkiv. La ¡°Ucra?na dividida¡± havia canviat sense que la resta del m¨®n ens n¡¯hagu¨¦ssim adonat?

Com explicava pocs dies abans de la invasi¨® russa Tim Judah al The New York Review of Books, Ucra?na ¨¦s un pa¨ªs que s¡¯ha transformat profundament des de la revoluci¨® de Maidan de 2013. El sentiment europeu s¡¯ha est¨¨s per tot el pa¨ªs, la identitat ucra?nesa arriba a ciutats russoparlants com Kh¨¤rkiv, i la visi¨® negativa de R¨²ssia cada cop ¨¦s m¨¦s omnipresent, a causa del conflicte armat que Putin va atiar al Donbass. El nacionalisme ucra?n¨¨s ha evolucionat d¡¯una concepci¨® ¨¨tnica de principis del segle XX, fins a una identitat actual que agrupa parlants d¡¯ucra?n¨¨s i de rus que s¡¯emmirallen molt m¨¦s amb Brussel¡¤les que amb Moscou. Ha passat de ser un nacionalisme que a la Segona Guerra Mundial va participar en crims antisemites, com explica Anna Reid a Borderland, a escollir un jueu russoparlant nascut a la Ucra?na oriental com a l¨ªder del pa¨ªs. Les banderes de la UE onejant als balcons de les ciutats ucra?neses tampoc s¨®n dif¨ªcils d¡¯entendre: entre aspirar a ser un estat del benestar europeu o un estat titella a l¡¯estil bielor¨²s, quina opci¨® representa un futur m¨¦s llumin¨®s per als ciutadans ucra?nesos?

Aquesta transformaci¨® proeuropea i nacionalista d¡¯Ucra?na, arran de Maidan i la guerra del Donbass, explica en bona mesura el frac¨¤s d¡¯una invasi¨® r¨¤pida del pa¨ªs per part de Putin. El president rus pensava que ciutats russoparlants com Kh¨¤rkiv o Odessa el rebrien com un alliberador, que la m¨ªtica meitat russ¨°fila del pa¨ªs encara existia. Com analitzava recentment la historiadora H¨¦l¨¨ne Carr¨¨re d¡¯Encausse en aquest mateix diari, Putin s¡¯esperava una repetici¨® de Txecoslov¨¤quia el 1968, per¨° s¡¯est¨¤ trobant l¡¯Afganistan dels anys vuitanta. Encara pitjor: en terres afganeses, els joves sovi¨¨tics disparaven contra persones que formaven part d¡¯un m¨®n que els era totalment ali¨¨, tant pel que feia a l¡¯idioma com a l¡¯aparen?a o les tradicions. Ara els soldats russos envaeixen ciutats on senten crits i insults en el seu propi idioma, on els morts s¡¯assemblen als seus germans i ve?ns. I de fet ho s¨®n: els ucra?nesos s¨®n un ve¨ª cultural al qual hist¨°ricament s¡¯han referit com a ¡°germans¡±. Com ha dit el polit¨°leg dels Balcans Dimitar Bechev, ni Milosevic va arribar tan lluny com per atrevir-se a bombardejar ciutats poblades de serbis, cosa que Putin s¨ª que ha fet amb els russos ¨¨tnics de Kh¨¤rkiv.

Tal com explica Steven Lee Myers a la seva biografia de Putin, The New Tsar, el president rus ha anat expulsant els oligarques que podien fer de contrap¨¨s al seu poder, i els llocs importants de poder econ¨°mic i pol¨ªtic s¡¯han anat omplint d¡¯antics companys seus del KGB. Tim Judah ho analitzava a un article a Slate: ja no podem parlar de ¡°r¨¨gim rus¡±, perqu¨¨ aix¨° implicaria un autoritarisme amb certa decisi¨® col¡¤lectiva. Putin ha constru?t una dictadura personalista, a l¡¯estil de Saddam Hussein, on la falta de contrapesos porta a decisions extremament arriscades com la invasi¨® d¡¯Ucra?na. Per¨° un cop s¡¯amunteguin soldats russos morts i l¡¯economia de R¨²ssia quedi destru?da per les sancions internacionals, qu¨¨ passar¨¤ amb Putin? L¡¯entrada a l¡¯Afganistan va fer caure l¡¯imperi sovi¨¨tic. El poder transformador de la guerra podria iniciar la descomposici¨® de la R¨²ssia de Putin.

La mem¨°ria oriental

L¡¯estiu passat vaig viure a Bulg¨¤ria, i cada cop que volia arribar a la gran pla?a de la catedral ortodoxa Alexandre Nevski, agafava com a drecera un carrer¨® on no tocava mai el sol i on nom¨¦s hi havia un bar hipster i un parell d¡¯apartaments. Despr¨¦s em van explicar que era all¨¤ on els serveis secrets b¨²lgars portaven els detinguts durant el r¨¨gim comunista. Bulg¨¤ria era la dictadura de l¡¯Europa oriental m¨¦s propera a l¡¯URSS; fins fa poc era el pa¨ªs m¨¦s russ¨°fil de la Uni¨® Europea. La situaci¨® ha canviat: si el 2019 el percentatge d¡¯aprovaci¨® de Putin a Bulg¨¤ria era del 62%, ara ha caigut al 30%. Pa?sos on R¨²ssia ha intentat exercir la seva influ¨¨ncia, com Mold¨¤via o Ge¨°rgia, ara han decidit sol¡¤licitar l¡¯entrada a la Uni¨® Europea, un proc¨¦s que s¡¯havien plantejat de fa anys, per¨° que la invasi¨® d¡¯Ucra?na ha transformat en definitiu. L¡¯esfera d¡¯influ¨¨ncia de R¨²ssia, basada en la cultura comuna o en la depend¨¨ncia energ¨¨tica, es va esfondrant un cop s¡¯ha vist a qu¨¨ est¨¤ disposat Putin per reconstruir R¨²ssia com a imperi. La guerra ha fet desapar¨¨ixer totes les ambig¨¹itats.

Per¨° la situaci¨® era realment tan ambigua? A Bulg¨¤ria tamb¨¦ vaig passar les tardes llegint The Physics of Sorrow, de l¡¯escriptor local Georgi Gospodinov. La novel¡¤la recull el clima de paranoia i por nuclear en qu¨¨ van cr¨¦ixer, fa poques d¨¨cades, els nens de la Bulg¨¤ria comunista. Vaig pensar en Gospodinov quan Putin va amena?ar nuclearment l¡¯OTAN: era un perill que l¡¯Europa occidental ja quasi havia oblidat, per¨° que a l¡¯Europa oriental no quedava tan lluny. Veient les massacres que Putin est¨¤ executant a Ucra?na, no podem dir que no ens haguessin avisat: hi havia moltes veus a l¡¯Europa de l¡¯Est que alertaven del perill de Putin, per¨° que nosaltres consider¨¤vem desmesurades. Per qu¨¨ no vam fer cas als nostres germans de l¡¯Europa oriental?

Hi havia moltes veus a l¡¯Europa de l¡¯Est que alertaven del perill de Putin

A la polaritzada Pol¨°nia, liberals com Anne Applebaum i populistes com el primer ministre Morawiecki fa anys que avisen d¡¯un mateix fet: Putin ¨¦s un perill real que s¡¯ha de combatre. A Est¨°nia, hi ha plans efectius de fer una transici¨® a un govern purament virtual en cas d¡¯una invasi¨® russa. Tant Pol¨°nia com Est¨°nia van ser enva?des i fins i tot annexionades per Moscou, per¨°, en un gir pervers de la realitat, el fet que s¡¯unissin a l¡¯OTAN per protegir-se de R¨²ssia ha estat presentat durant anys pel Kremlin com una agressi¨® a Moscou. La invasi¨® d¡¯Ucra?na ha deixat clara quina era la por real de Putin: no que l¡¯OTAN estigu¨¦s ¡°encerclant¡± R¨²ssia, sin¨® que l¡¯OTAN esdevingu¨¦s la principal barrera dels designis imperials del Kremlin. En el discurs de reconeixement de la independ¨¨ncia de les rep¨²bliques del Donbass, Putin va deixar clar que considerava l¡¯exist¨¨ncia d¡¯Ucra?na com a pa¨ªs una anomalia hist¨°rica que R¨²ssia havia de remeiar.

Amb la invasi¨® d¡¯Ucra?na, la por hist¨°rica que l¡¯Europa oriental acumulava respecte de R¨²ssia s¡¯ha tornat real per a l¡¯Europa occidental. El temor a R¨²ssia i la necessitat de resposta s¡¯han est¨¨s a tot Europa. De nou la guerra, expressada en la unitat contra la invasi¨® russa, ha canviat Europa, creant un sentiment com¨² que institucions compartides o grans cimeres no havien aconseguit mai.

El naixement d¡¯Europa

Quan vivia a Brussel¡¤les, una de les meves activitats preferides per als habituals dies de pluja era visitar la Casa de la Hist¨°ria Europea. ?s un excel¡¤lent museu que recorre la hist¨°ria d¡¯Europa del segle XIX fins a l¡¯actualitat. A les seves sales queda clar el poder transformador de la guerra: bona part del museu est¨¤ dedicat a la Primera Guerra Mundial, d¡¯on van sorgir el nazisme i el comunisme, i a la Segona Guerra Mundial, d¡¯on va n¨¦ixer l¡¯Estat del benestar. Encara que sembli lluny, durant els segles passats s Europa ha estat transformada fonamentalment a causa de la guerra.

El record de la Segona Guerra Mundial i el nazisme va generar una suma d¡¯esfor?os per construir una Europa m¨¦s unida: crear¨¤ la invasi¨® d¡¯Ucra?na un aut¨¨ntic patriotisme europeu? L¡¯agressi¨® russa ha produ?t situacions impensables, com ara que Pol¨°nia i Brussel¡¤les estiguin en la mateixa p¨¤gina quan fins fa poc el trencament era total. Podem entendre la reacci¨® comuna de la Uni¨® Europea com una resposta moral contra una massacre injusta, per¨°, a difer¨¨ncia de casos com S¨ªria, el que trobem ara mateix ¨¦s fonamentalment una resposta de poder. A Ucra?na es batalla si R¨²ssia tindr¨¤ l¡¯¨²ltima paraula sobre el dest¨ª i les decisions fonamentals d¡¯Europa; ¨¦s a dir, si Moscou estendr¨¤ mitjan?ant les armes el seu poder sobre el continent. Ens trobem davant d¡¯una batalla pel control geopol¨ªtic d¡¯Europa.

Durant anys hi ha hagut debat sobre si el mercat ¨²nic, Eurovisi¨®, les eleccions al Parlament Europeu... crearien una identitat comuna europea. Un cop m¨¦s, ha estat la guerra el que ha tornat a transformar Europa.

La pr¨°xima batalla: Eur¨¤sia

La guerra d'Ucra?na no ¨¦s la Tercera Guerra Mundial: ¨¦s una nova guerra europea. Si obrim el focus m¨¦s enll¨¤ del continent, ens trobem que les grans pot¨¨ncies mundials, com els Estats Units, la Xina o l'?ndia, han evitat implicar-se en aquest conflicte al nivell dels europeus. Com explica Bruno Ma??es a The Dawn of Eurasia, la gran partida mundial que s'est¨¤ jugant entre les grans pot¨¨ncies ¨¦s el control d'Eur¨¤sia. Per Washington, l'objectiu prioritari ¨¦s que cap pot¨¨ncia eurasi¨¤tica domini totalment el continent: per aix¨° la seva col¡¤laboraci¨® limitada actual amb la UE contra R¨²ssia i el seu enfrontament comercial i tecnol¨°gic previ amb la Xina.

Pequ¨ªn i Delhi, per la seva banda, s¡¯han posat de perfil respecte a la guerra a Ucra?na, cosa que afavoreix la part forta, Moscou. Malgrat tot, el model que representen ¨¦s oposat al de R¨²ssia: mentre que el Kremlin ha crescut els ¨²ltims anys per mitj¨¤ de la gesti¨® del caos (que ell mateix provoca), els models xin¨¨s i indi s¨®n constructius: volen crear una esfera d¡¯influ¨¨ncia amb ells de centre com a ¡°estat-civilitzaci¨®¡±, que estengui el seu poder per mitj¨¤ de vincles i pressions econ¨°miques, pol¨ªtiques o culturals. Moscou ha anat en la direcci¨® contr¨¤ria: ha trencat tots aquests lla?os a favor d¡¯imposar la seva voluntat amb la por i la viol¨¨ncia militar. Tant R¨²ssia com la Xina o l¡¯?ndia volen reconstruir-se com els grans poders que eren. Quan treballava a la Xina o quan he visitat l¡¯?ndia, aquest orgull de pa¨ªs que torna a tenir un paper rellevant a escala internacional era palpable entre els seus ciutadans. Per¨°, a difer¨¨ncia de Moscou, no ens trobem amb una pot¨¨ncia reaccion¨¤ria i en decad¨¨ncia que vol recuperar una gl¨°ria recent, sin¨® amb dues pot¨¨ncies en auge que recorden temps passats, per¨° que fonamentalment miren en direcci¨® al futur. Si els estrategs europeus volen preparar-se per a una futura competici¨® amb la Xina, han d¡¯entendre que el que representa Pequ¨ªn i el que representa Moscou, malgrat ser sistemes autoritaris, ¨¦s essencialment diferent. El perill militar ser¨¤ menor, per¨° els fronts que s¡¯obriran ¡ªtecnol¨°gic, econ¨°mic, clim¨¤tic¡ª seran m¨¦s complexos.

Quin paper juga la Uni¨® Europea en aquesta competici¨® eurasi¨¤tica? Fins fa poc, la desuni¨® en defensa i pol¨ªtica exterior entre els estats membres era el principal obstacle per a una UE que actu¨¦s com a pot¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ de les seves fronteres. La guerra a Ucra?na ha creat una resposta col¡¤lectiva i coordinada tant en mat¨¨ria d¡¯acci¨® exterior (sancions a R¨²ssia) com d¡¯augment dels mecanismes de defensa comuna. Actors fonamentals com Alemanya han fet un canvi radical i han prioritzat enviar armes a Ucra?na per sobre dels seus interessos energ¨¨tics i la seva pol¨ªtica tradicional de poca despesa en defensa. La Uni¨® Europea sembla que est¨¤ disposada a sacrificar-se per una causa geopol¨ªtica. La gran majoria de representants pol¨ªtics europeus, siguin de pa?sos o d¡¯ideologies diferents, donen suport a aquesta resposta comuna. Aix¨° pot semblar necessari a curt termini per frenar a R¨²ssia. A llarg, una Uni¨® Europea com a pot¨¨ncia geopol¨ªtica ¨¦s necess¨¤ria per poder plantar cara en la gran competici¨® eurasi¨¤tica del segle XXI.