Vida eterna

Recordo la mare repetint una frase que havia apr¨¨s de l¡¯avi. ¡°Viatgeu com les maletes¡±, fent el turista sense fixar-nos massa en res, passant de tot. Era la mirada que s¡¯estrenava. Despr¨¦s el temps de descobrir m¨®n sense els pares, per¨° sense tota la seguretat, amb les guies acolorides amb gr¨¤fics i fotografies, a la recerca dels museus i monuments destacats amb tres estrelles, caminant pels recorreguts obligatoris i aix¨ª poder gaudir d¡¯una experi¨¨ncia ¨²nica per¨° empaquetada, com si la ciutat fos un parc tem¨¤tic per a adults i no et fos perm¨¨s perdre¡¯t cap atracci¨®. Darrerament, quan ja recordes el tramat de les capitals on et reconeixes europeu, el deambular sense dest¨ª, amb la confian?a vergonyant, aix¨° s¨ª, que tard o d¡¯hora podr¨¤s rec¨®rrer a Google Maps, el m¨°bil, com una br¨²ixola que et vigila, et dir¨¤ que al cap de cinquanta metres gira a l¡¯esquerra. Ara un nou aprenentatge viatger, de fet, de la joia de viure. Si els sediments catalanoaragonesos de Roma me¡¯ls va descobrir fa pocs anys Josep Vicent Boira, ara Josep Maria Fonalleras, a Un caf¨¨ a Roma, convida a sentir la Ciutat Eterna com una escola de la vida i de la bellesa.

M¡¯assec amb ell a la terrassa del Tre Scalini a Piazza Navona. Llegeixo una p¨¤gina. Imagino el Fonalleras infant seguint el seu pare la primera vegada cam¨ª del Vatic¨¤, despr¨¦s em sembla escoltar la veuassa de Modest Prats dirigint el grup de gironins que l¡¯acompanyen. Aixeco el cap. Miro l¡¯anar i venir de la gent a trav¨¦s de la sensibilitat que m¡¯imposen les p¨¤gines que acabo de llegir. Veig els turistes escoltant la guia explicant la tensi¨® entre l¡¯arquitecte i l¡¯escultor o dient-los que sota d¡¯ells perviuen els arcs de la ciutat cl¨¤ssica, els que podr¨¦ resseguir amb les mans a la sala d¡¯exposicions de Cervantes al costat de les pintures de Chillida. El llibre, l¡¯art i la vida.

Si a Roma les capes de la hist¨°ria se superposen les unes a les altres, fent que el present no existeixi sense el passat, el coneixement i l¡¯amor per la ciutat de Fonalleras funciona com una lent d¡¯augment i, llegit el seu llibre, ja no pots veure-la com la veies abans. Segueixo al Tre Scalini. De la tauleta torno a la p¨¤gina i la p¨¤gina em retorna al carrer. T¨¦ ra¨®, al bar no s¨®n tres sin¨® nom¨¦s un esgla¨®. S¨ª, els cambrers van uniformats a l¡¯antiga. No demano el tartufo all¨¤ panna perqu¨¨ he de seguir caminant, per¨° espero que el gelat de festuc sigui de Sic¨ªlia i aix¨ª intentar reviure els gustos i les sensacions que el llibre ens fa assaborir despr¨¦s de trenta vegades d¡¯haver tornat a la ciutat. Pels detalls i per l¡¯esperit que sabem que hi podem descobrir cada vegada. Per aix¨° hi tornem i a partir d¡¯ara amb la seva mem¨°ria, per ¡°refer els camins que ja hem trepitjat i trepitjar-ne de nous, per buscar les coses essencials que se¡¯ns apareixen sota les formes m¨¦s impensades¡±.