¡®Matrioixques¡¯, de Marta Carnicero: La viol¨¨ncia, una hist¨°ria en com¨²

El seu origen es troba a la R¨²ssia de final del segle XIX i, avui en dia, s¡¯han convertit en un dels principals souvenirs del pa¨ªs de Tolstoi. Les matrioixques, nines de fusta desmuntables que contenen altres nines iguals de grand¨¤ria decreixent, s¨®n un s¨ªmbol de fertilitat ¡ªde fet, matrioxca vol dir ¡°mare¡±¡ª, d¡¯amistat i, fins i tot, de sororitat: totes aquelles nines contingudes en una figura ¡°mare¡± evoquen una uni¨® que traspassa generacions, una continu?tat i, alhora, una idea de pertinen?a. I ¨¦s precisament entorn d¡¯aquesta idea que gravita la novel¡¤la Matrioixques, on Marta Carnicero ens torna a plantejar, com ja havia fet en l¡¯excel¡¤lent Con¨ªferes, dues trames que, desenvolupant-se en paral¡¤lel, no nom¨¦s acaben confluint, sin¨® que es retroalimenten a trav¨¦s d¡¯un joc de miralls c¨°ncaus i convexos.

A Matrioixques, les dones, comen?ant per les dues protagonistes, la Hannah i la Sara, formen part d¡¯una mateixa hist¨°ria: aquella de la viol¨¨ncia exercida sobre el cos de la dona que troba la seva m¨¤xima expressi¨® en un context b¨¨l¡¤lic, per¨° que t¨¦ infinitat de r¨¨pliques, algunes d¡¯elles tan naturalitzades que s¡¯han tornat invisibles. En aquesta q¨¹esti¨®, Carnicero posa el focus sobre la venda d¡¯¨°vuls convertida en ¡°donaci¨®¡± dins del mercat aparentment filantr¨°pic de la reproducci¨® assistida. A trav¨¦s de les veus de la Hannah i de la Sara, l¡¯escriptora dibuixa un arc temporal que ens porta des de la guerra dels Balcans fins a la Barcelona de la primera d¨¨cada del 2000, quasi vint anys al llarg dels quals Carnicero explora diferents formes de viol¨¨ncia, algunes de p¨²bliques i institucionalitzades ¡ª?no s¨®n les violacions una arma que escandalitza, per¨° que s¡¯assumeix com a inherent a tota guerra?; les dones balc¨¤niques violades i obligades a donar a llum els fills dels soldats enemics, ?no eren considerades una eina m¨¦s per a la purificaci¨® de la sang i la depuraci¨® de la ra?a?¡ª, i d¡¯altres d¡¯¨ªntimes, que es produeixen dins la llar, entre uns murs que les fan invisibles i que fan possible la seva perpetuaci¨®. Aix¨ª mateix, aquest arc temporal permet a l¡¯autora explorar la idea d¡¯her¨¨ncia, interrogar-se sobre com tots som hereus d¡¯aquestes viol¨¨ncies perpetrades en tant que hi ha una responsabilitat col¡¤lectiva i una participaci¨®, malgrat que sigui indirecta.

Mitjan?ant la idea de maternitat, Carnicero fa de Matrioixques una novel¡¤la entorn de la filiaci¨®: com a hereus d¡¯una hist¨°ria comuna, com a membres d¡¯una cadena de la qual no ens podem deslligar, quin ¨¦s el nostre paper en el proc¨¦s de reparaci¨® del mal com¨¨s? En un moment en qu¨¨ la literatura creu err¨°niament que la seva funci¨® ¨¦s ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel¡¤la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perqu¨¨ la viol¨¨ncia crida viol¨¨ncia, perqu¨¨ la venjan?a ¨¦s, moltes vegades, un desig irrefrenable, perqu¨¨ la reparaci¨® no ¨¦s mai total ¡ªquasi sempre est¨¤ envoltada de frustracions¡ª i perqu¨¨ els mals col¡¤laterals s¨®n a vegades inevitables.