Tosquelles, el psiquiatre pacient

Who killed Sloan in the kitchen?¡±. La frase obsessiva de l¡¯alienat i ambici¨®s periodista Johnny Barret a Corredor sense retorn, de Samuel Fuller (1963), ve al cap una vegada i una altra quan un s¡¯ha quedat tancat accidentalment a l¡¯exposici¨® Tosquelles, com una m¨¤quina de cosir en un camp de blat, dedicada a l¡¯innovador psiquiatre republic¨¤ Francesc Tosquelles, que s¡¯exhibeix al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB). Els comissaris han hagut de marxar, els operaris que l¡¯estaven muntant han sortit a dinar i s¡¯ha tancat amb pany i forrellat l¡¯espai de la mostra, que inclou obres de T¨¤pies, Dal¨ª, Mir¨®, Dubuffet, Michaux o Artaud. Quedar-te atrapat en una exposici¨® sobre manicomis i psiquiatria, encara que sigui psiquiatria progre, ¨¦s una mala jugada. I m¨¦s si, recorrent les sales a la recerca de la sortida, topes pertot arreu amb fotos i metratge de malalts mentals reclosos, pintures i escultures fetes per ells, i alguns retrats prou pertorbadors, com ara Delirant hallucin¨¦ (1943), de L¨¦on Schwarrz-Abrys, que per descomptat ning¨² robar¨¤, o l¡¯esgarrifosa B¨¨stia de Gavald¨¤ que Auguste Forestier va tallar mentre estava internat ¡ªdespr¨¦s de fer descarrilar un tren¡ª i que porta les dents aut¨¨ntiques d¡¯un animal salvatge indeterminat. Impossible no pensar que ets als dominis d¡¯Alg¨² va volar sobre el niu del cucut i Shutter Island. Afortunadament, en una paret parla un home amb un aspecte molt simp¨¤tic i una veu tranquil¡¤litzadora. ?s Tosquelles (Reus, 1912-Granges-sur-Lot, 1994), amb el seu aire de professor Tornassol versi¨® psiquiatre. ¡°Continuem mantenint l¡¯hospital com un lloc obert, realment obert¡±, explica des d¡¯un v¨ªdeo; ¡°i que un lloc sigui obert o tancat no dep¨¨n nom¨¦s de les parets¡±. Mirant-lo i escoltant-lo passa r¨¤pid l¡¯estona fins que apareixen uns t¨¨cnics amb aspecte d¡¯Esperant Godoti t¡¯ajuden a sortir.

L¡¯exposici¨® sobre Tosquelles, renovador de la instituci¨® psiqui¨¤trica amb un m¨¨tode revolucionari que vinculava pol¨ªtica, teatre, cinema, art i literatura, i que va humanitzar la vida de milers de pacients emancipant-los a trav¨¦s de la cultura, ¨¦s de les m¨¦s radicals i exigents de les molt radicals i exigents (i extraordin¨¤riament suggestives) que acostuma a presentar el CCCB.

No cal quedar-se tancat per sentir d¡¯entrada neguit no nom¨¦s per la mat¨¨ria que s¡¯aborda principalment ¡ªel tractament dels malalts mentals a trav¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia del psiquiatre catal¨¤¡ª, sin¨® per la quantitat d¡¯informaci¨® i els objectes (uns 700 en total), projeccions i instal¡¤lacions art¨ªstiques que conformen la mostra. Tot i que la veu i la imatge de Tosquelles, a trav¨¦s de pantalles amb fragments d¡¯entrevistes, t¡¯acompanya amigablement al llarg de tot el recorregut i proporciona un agafador.

S¡¯ha editat un volumin¨®s cat¨¤leg (CCCB-Arc¨¤dia) amb articles de 16 autors, entre ells els dos comissaris Carles Guerra i Joana Mas¨®, Paul B. Preciado, l¡¯historiador de la filosofia de la universitat de Cambridge Jean Khalfa (especialista en Deleuze, Foucault i el psiquiatre Frantz Fanon), i la historiadora de l¡¯art i directora de la col¡¤lecci¨® Art Brut de Lausana, Sarah Lombardi. L¡¯exposici¨®, produ?da pel CCCB (on es pot veure fins al 28 d¡¯agost), el Museu Reina Sofia (del 27 de setembre al 23 de mar? del 2023) i el museu d¡¯art contemporani Les Abattoirs de Tolosa (on ja s¡¯ha exhibit), viatjar¨¤ m¨¦s endavant a l¡¯American Folk Art Museum de Nova York.

Per al p¨²blic general, Francesc Tosquelles, un home que va ser a l¡¯avantguarda psiqui¨¤trica, pol¨ªtica i antifeixista europea, ¨¦s un gran desconegut, i un dels objectius principals de l¡¯exposici¨® ¨¦s descobrir-lo. Realment era un personatge sensacional, relacionat amb Ferenczi, amb Lacan, amb Artaud, ?luard, Tristan Tzara i Dal¨ª, vinculat al POUM, capit¨¤ m¨¨dic de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ durant la Guerra Civil (en serveis psiqui¨¤trics de l¡¯ex¨¨rcit d¡¯Extremadura), exiliat a Fran?a, integrat a la Resist¨¨ncia contra els nazis (a l¡¯hospital de Sant-Alban, on treballava i que tenia contacte amb els maquis, es va donar refugi a molts perseguits il¡¤lustres i combatents: l¡¯exposici¨® exhibeix una acusaci¨® del 1942 de la Suret¨¦ per antipatriotisme); psicoanalista, pioner del cinema psiqui¨¤tric, estudi¨®s de l¡¯obra de Gabriel Ferrater (va escriure el llibre Funci¨® po¨¨tica i psicoter¨¤pia. Una lectura d¡¯¡®In memoriam¡¯ de Gabriel Ferrater), te¨°ric del peu (vegeu m¨¦s endavant), Medalla del President Maci¨¤, fill il¡¤lustre de Reus¡­

Un dels episodis m¨¦s curiosos de la seva vida ¡ªi que recrea, llegint-la en bars, una pel¡¤l¨ªcula de Mireia Sallar¨¨s que es pot veure a l¡¯exposici¨®¡ª ¨¦s la carta que el 1927 va escriure a Stalin!, on li recriminava, despr¨¦s d¡¯un engany¨®s ¡°estimat camarada¡±, el centralisme comunista en relaci¨® amb Catalunya i l¡¯advertia des de Reus que ¡°aqu¨ª no hi ha soviets¡±.

Genial heterodox, autor de frases rotundes que fan pensar (¡°els mestres que tenim s¨®n els malalts, no tenim cap altre mestre, tots els altres mestres elaboren teories¡±; ¡°la por de morir vestits la tenim tots¡±), sorprenents, amb un toc marxi¨¤ (Groucho)-dalini¨¤ (¡°l¡¯inconscient no existeix, insisteix per¨° no existeix¡±, ¡°el geni catal¨¤ ¨¦s surrealista gen¨¨ticament, mai se sap si parlem de deb¨° o desbarrem, cal desbarrar¡±), la mostra exhibeix alguns dels seus retrats ic¨°nics: el primer pla en contrapicat on sembla un pallasso, aquell tan eloq¨¹ent en qu¨¨ apareix tancat dins d¡¯un parc infantil, o el realitzat sobre la teulada de l¡¯hospital de Saint-Alban, amb l¡¯escultura d¡¯un vaixell de Forestier. Un psicoterapeuta amable a qui no li importava ¡ªi fins i tot en gaudia¡ª mostrar-se com un exc¨¨ntric. Un psiquiatre pacient, s¨ª, en tota la seva polis¨¨mia.

¡°La idea de l¡¯exposici¨®, que mostra la transformaci¨® que va fer Tosquelles de les institucions mentals heretades del segle XIX, ¨¦s col¡¤locar-lo en un paisatge molt col¡¤lectiu, relacionat amb la pol¨ªtica, amb les avantguardes art¨ªstiques, la literatura, a m¨¦s de l¡¯experimentaci¨® cl¨ªnica¡±, explica la comiss¨¤ria Joana Mas¨®, asseguts al voltant d¡¯una taula amb llibres que hi ha al final del recorregut de la mostra. La projecci¨® d¡¯una llarga entrevista amb el psiquiatre que domina la sala fa que la il¡¤luminaci¨® canvi? cont¨ªnuament en un efecte al¡¤lucinogen pertinent.

¡°La relaci¨® amb la psiquiatria ¨¦s central, ¨¦s clar¡±, assenyala. ¡°I per altra banda, cal incorporar-hi la comunitat terap¨¨utica sencera, la gent que no t¨¦ relaci¨® amb la psiquiatria, incloses les monges que feien d¡¯infermeres¡±. Mas¨®, autora de Tosquelles, curar les institucions (Arc¨¤dia, 2021), Premi Ciutat de Barcelona d¡¯assaig i llibre destinat a ser de refer¨¨ncia pel que fa al psiquiatre, recorda una an¨¨cdota en qu¨¨ Tosquelles va rebre una den¨²ncia de la mare superiora de la comunitat que atenia els pacients per ensenyar Lacan a les monges: ¡°Marranades¡±, va especificar la religiosa.

El reusenc valorava molt l¡¯aportaci¨® de dones psiquiatres pioneres com Agn¨¨s Masson, i explicava com aquesta, en el seu esfor? per eliminar les camises de for?a, va fer que li posessin una a la monja en cap de l¡¯hospital i li va deixar anar: ¡°Dem¨¤ o dem¨¤ passat vindr¨¦ a veure-la, ja em dir¨¤ el qu¨¨¡±.

¡°Tosquelles treballa per desmuntar la dist¨¤ncia entre el que ¨¦s normal i el que ¨¦s patol¨°gic¡±, prossegueix Mas¨®; ¡°per desfer aquesta oposici¨® i la idea de suposada normalitat¡±. S¡¯entesta tamb¨¦ a eliminar la por del psiquiatre a la bogeria i als malalts, i considera que la paranoia ¡°¨¦s la forma de constituci¨® de la personalitat de tots¡±.

A la mostra s¡¯explica la geografia vital de Tosquelles, que va treballar en llocs tan diferents com el manicomi privat Pere Mata de l¡¯alta burgesia a Reus, els hospitals de campanya durant la Guerra Civil, el camp de refugiats de S¨¨tfonts, on funcionava un servei psiqui¨¤tric improvisat per als exiliats, i sobretot l¡¯hospital de Saint-Alban.

Al principi de l¡¯exposici¨® es poden veure, en un muntatge interactiu creat per Roger Bernat, imatges filmades de l¡¯arxiu de l¡¯emblem¨¤tic hospital de Saint-Alban, on Tosquelles va treballar des de 1940 durant m¨¦s de vint anys, i on s¡¯observa els pacients en algunes de les activitats programades. S¨®n les famoses bobines de Tosquelles, un testimoniatge de la seva visi¨® del treball psiqui¨¤tric. ¡°Venia de la Rep¨²blica i les col¡¤lectivitzacions; a Saint-Alban, els malalts s¡¯agrupaven en cooperatives, i tenien fins i tot la seva petita economia, muntaven clubs, festes i fins i tot espectacles de teatre i circ¡±. Un eloq¨¹ent cartell de la instituci¨® detalla un programa en qu¨¨ hi ha cineclub al voltant del film D¨¦sir humain, una soir¨¦e musical, un gran concurs de petanca, ¡°bal populaire¡± i la ¡°F¨ºte de l¡¯Hopital¡±.

Per a la comiss¨¤ria i estudiosa del personatge, el fet que Tosquelles sigui un desconegut per a la gent en general al nostre pa¨ªs s¡¯explica per les seves opcions pol¨ªtiques, sempre a contrapel, i per la seva marxa d¡¯Espanya, on nom¨¦s va tornar progressivament a partir del 1967 (tot i que va assistir al congr¨¦s internacional de psiquiatria el 1958 a Barcelona) per assessorar l¡¯Institut Pere Mata. ¡°Era del POUM, i despr¨¦s un exiliat, i el franquisme va esborrar el seu record. A Fran?a ¨¦s molt m¨¦s conegut, els seus anys a Saint-Albans van inspirar d¡¯altres, com la gent del Maig del 68¡±.

L¡¯auge de l¡¯antipsiquiatria, a favor de la destrucci¨® dels murs, tamb¨¦ va rondar Tosquelles, partidari no d¡¯acabar amb les institucions psiqui¨¤triques (¨¦s un dels m¨¤xims representants de l¡¯anomenada psiquiatria institucional francesa), sin¨® de reformar-les. Un debat molt d¡¯avui, com recalca Joana Mas¨®.

La seva personalitat, amb el seu elogi del ¡°desbarrar catal¨¤¡±, la seva irrever¨¨ncia, el seu llenguatge de trets dalinians i la seva resist¨¨ncia a assimilar-se a les cultures dominants i als clans, ja fossin els surrealistes o els lacanians, tampoc no li va jugar a favor.

L¡¯exposici¨®, que fa ¨¨mfasi en el surrealisme i en l¡¯Art Brut creat per gent marginal ¡ªentre ells els dements¡ª, col¡¤leccionat per Dubuffet, propicia el debat sobre l¡¯¨²s de la producci¨® dels malalts mentals (una secci¨® es titula ¡°De l¡¯asil al museu¡±). Tosquelles va criticar aquesta apropiaci¨® per part de les avantguardes. ¡°?s un marxista, ve de la pagesia catalana, enemic del concepte patrimonial de la cultura. A m¨¦s, ell no est¨¤ d¡¯acord amb el concepte d¡¯alteritat que apliquen els surrealistes als malalts mentals. Al contrari, considera que ells no s¨®n ¡®els altres¡¯, sin¨® que som nosaltres mateixos¡±.

¡°?s un ecl¨¨ctic, i un gran pragm¨¤tic que no creu que les coses siguin blanc o negre¡±, apunta el comissari Carles Guerra; ¡°usava totes les eines possibles per crear entorns de cura¡±. De la frase que dona t¨ªtol a l¡¯exposici¨® subratlla que ¨¦s ¡°molt Tosquelles¡±, i que la va pronunciar en una taula rodona als anys setanta en qu¨¨ va explicar que el que ells van fer als anys trenta, quan les institucions psiqui¨¤triques republicanes es transformaven i s¡¯afavoria la sortida dels interns mitjan?ant el treball i la socialitzaci¨® en entorns oberts, era com posar m¨¤quines de cosir en camps de blat. ?s una volta ¨¤ la Tosquelles de la famosa frase de Lautr¨¦amon elogiada pels surrealistes que la bellesa era com la trobada fortu?ta d¡¯una m¨¤quina de cosir amb un paraigua sobre una taula de dissecci¨®, i de la qual hi ha una obra de Man Ray que la visualitza a l¡¯exposici¨®. La frase de Tosquelles tamb¨¦ sintetitza el seu esfor? per portar la psiquiatria a l¡¯entorn rural, inter¨¨s del qual hi ha diversos exemples a la mostra.

L¡¯exposici¨®, que recorre cronol¨°gicament la vida i el llegat de Tosquelles, inclosos els anys de la Segona Rep¨²blica, en qu¨¨ Barcelona era ¡°la petita Viena¡± per la profusi¨® de psiquiatres i psicoanalistes estrangers, inclou una s¨¨rie d¡¯instal¡¤lacions d¡¯artistes contemporanis. Una ¨¦s de Perejaume, en qu¨¨ el visitant ha de descal?ar-se per caminar sobre unes escorces d¡¯alzina surera, en al¡¤lusi¨® al ¡°m¨¨tode hipocr¨ªtic¡± que esmenta Tosquelles, que proposa, amb el seu gust per la paradoxa i la provocaci¨®, despla?ar l¡¯experi¨¨ncia cognitiva del cap als peus. ¡°Quan ens passegem pel m¨®n, el que explica no ¨¦s el cap, s¨®n els peus. Saber on trepitges¡±. Cosa que vinculava a un altre tema recurrent a l¡¯exposici¨®, l¡¯exili: ¡°L¡¯exili s¡¯inscriu als peus, perqu¨¨ s¨®n els que creuen les fronteres¡±.

A prop es pot veure un v¨ªdeo de Mim Tanaka, l¡¯artista de butoh, actuant als anys vuitanta descal? entre els residents de la cl¨ªnica de La Borde, una de les institucions que van recollir el testimoni de Tosquelles i Saint-Alban.

Al llarg del recorregut de l¡¯exposici¨®, moltes coses sorprenents. Les cassets de Tosquelles amb casos concrets, recuperades i col¡¤locades cobrint tota una paret en una imatge futurista; cartelleria del POUM; les inquietants escultures de suro de Joaquim Vicens Gironella (al qual el Museu Memorial de l¡¯Exili, MUME, de la Jonquera dedica ara precisament una mostra); unes imatges preparat¨°ries del film d¡¯Abel Gance La fi del m¨®n, en qu¨¨ apareix Artaud, o la informaci¨® que Lacan va fer una confer¨¨ncia al Paranimf de la UB el 1958!, en ple franquisme, en el marc del IV Congr¨¦s Internacional de Psiquiatria.

Una exposici¨® per quedar tancat una bona temporada, sempre amb Tosquelles a m¨¤, per aix¨°.