Periodistes mesquins i periodistes valents del XIX

Els fulls manuscrits d'avisos venecians del XVI van passar a dir-se gaxeta (gaseta en el dialecte del V¨¨neto) perqu¨¨ aquesta era la moneda amb qu¨¨ es compraven. Un nom que va fer fortuna. Les cap?aleres del primer periodisme no van buscar, doncs, cap halo po¨¨tic ni tan sols evocar els d¨¦us emissaris com Hermes. Els diners tamb¨¦ eren molt presents en el periodisme que va contemplar i va practicar Balzac, impressor i editor d'un diari que ning¨² llegia. De tota la com¨¨dia humana que Balzac va descriure, el cineasta Xavier Giannoli, fill de periodista, ha fet la seva versi¨® de Les il¡¤lusions perdudes, estrenada fa unes setmanes. Estem al principi de la segona d¨¨cada del XIX i Giannoli subratlla de la pe?a de Balzac, que va ser el primer a parlar del quart poder, un periodisme sense escr¨²pols que acomoda les notes i cr¨ªtiques a un pagament previ. Un periodisme subornat que no tindr¨¤ les seves primeres cartes deontol¨°giques fins un segle despr¨¦s. No ¨¦s una descripci¨® de la premsa com per despertar vocacions.

Per¨° no tots els periodistes i propietaris van necessitar esperar la publicaci¨® de manuals ¨¨tics. El cineasta, i tamb¨¦ reporter, Samuel Fuller va voler aixecar amb la seva pel¡¤l¨ªcula Park Row (1952) un monument al periodisme vuitcentista que va lluitar per una informaci¨® neta. Era el seu ¡°regal personal al periodisme nord-americ¨¤, als gegants que barregen sang i tinta per fer hist¨°ria¡±. Fuller considerava el seu projecte un manifest personal i no va acceptar les condicions de la Fox que li demanava un repartiment amb estrelles (Gregory Peck i Ava Gardner), m¨¦s cr¨°nica rosa... Se la va produir ell.

Al film, Phineas Mitchell (Gene Evans) est¨¤ disgustat amb el tracte escandal¨®s que ha donat el seu diari, l¡¯Star, a un cas d'assassinat. Discuteix amb la propiet¨¤ria, Charity (Mary Welch), i l¡¯acomiaden. Amb uns amics comen?ar¨¤ una nova aventura editorial, The Globe. El gerent de l¡¯Star, interpreta exageradament els desitjos de la seva patrona de liquidar la compet¨¨ncia i combat l'¨¨xit del Globe cremant els seus quioscs, destrossant les oficines... Al final, Charity, penedida i enamorada de Mitchell, el deixar¨¤ com a amo de Park Row, el carrer novaiorqu¨¨s dels diaris. La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s plena d'homenatges. Per exemple, a Ottmar Mergenthaler, que inventa la linotipia en un rac¨® del Goble. A Fuller li agradava particularment una esquela que havia deixat escrita sobre si mateix un dels personatges: ¡°No permetis que ning¨² et digui el que has de publicar. No t'aprofitis de la llibertat de premsa¡±.

Un musical, estrany i filagars¨®s, de Disney, Newsis (1992) ens situar¨¤ a Nova York l'any 1899. ?s un acostament ben diferent als amos de la premsa. Els xavals que reparteixen els diaris estan en vaga. Pulitzer, patr¨® de diversos diaris, creu en l'omert¨¤ patronal amb Hearst per combatre-la. Aquest retrat d'una noven?ana gran propietat no ¨¦s molt afalagador. Pulitzer sost¨¦ que ¨¦s ell qui crea l'opini¨® i no es tracta que els seus diaris hagin de reflectir les alienes. Una afirmaci¨® que tamb¨¦ es troba en el Hearst de The Hearst and Davis affair (1985), un biopic rutinari, sense ambici¨®. ¡°No pretenc reflectir l'opini¨® de la majoria, sin¨® establir-la¡±, sentencia Hearst. Una afirmaci¨® semblant a la que una hist¨°ria ap¨°crifa assegura que li va dir al seu dibuixant despla?at a Cuba en vig¨ªlia de la guerra contra Espanya. El pobre home es queixava que all¨¤ no passava res i Hearst, que va inspirar Ciudadano Kane, li va contestar: ¡°Vost¨¨ faci els dibuixos que jo poso la guerra¡±.

Sempre sense arribar al segle XX, al cinema de periodistes hi ha t¨ªtols singulars. Potser el m¨¦s destacat: A Woman Rebels (1936). Pamela 'Pam' Thistlewaite pertany a una estricta fam¨ªlia brit¨¤nica. Farta del rigor del seu pare, s'instal¡¤la a Londres. Li costa trobar feina perqu¨¨ no est¨¤ ben vist que una damisel¡¤la treballi. Finalment li fan un humil forat en una revista de costura i bones maneres. Un dia, commoguda pel su?cidi d'una noia que li havia demanat ajuda i aprofitant l'abs¨¨ncia del director, que s'ha quedat a casa malalt, decideix publicar un editorial criticant sense reserves el paper que t¨¦ adjudicat la dona a la societat. Quan, a casa, el director llegeix l'article, tremola. Est¨¤ conven?ut que enfonsar¨¤ la seva revista. Per¨° quan arriba als locals de la redacci¨® es troba amb una llarga cua de dones que volen comprar-ne un exemplar. I la revista passar¨¤ a encap?alar el combat per l'alliberament de la dona.

Per a uns altres, el descobriment d'una premsa lliure arriba m¨¦s tard i t¨¦ un preu molt alt. ?s el cas del Coronel Cobb (Barbary Coast, 1935). Som a San Francisco, l¡¯any 1850, i el seu diari, el Clarion, vol ser l'estendard de la veritat. No obstant aix¨°, aviat descobrir¨¤ que la ciutat est¨¤ controlada per un g¨¤ngster violent, Chamalis. Aquest li fa una visita d'advertiment: cada vegada que hagis de publicar una not¨ªcia, pregunta't si li agradar¨¤ a Chamalis. El periodista es doblegar¨¤ als seus designis i els ciutadans, que havien rebut amb il¡¤lusi¨® la sortida del Clarion, el veuen tristament sotm¨¨s a les pistoles de Chamalis. Quan els seus esbirros maten un lector que volia penjar un pasqu¨ª recomanant a Cobb que es dediqu¨¦s a la previsi¨® meteorol¨°gica, el periodista ordena al tip¨°graf publicar la not¨ªcia de l'assassinat. Ell no podr¨¤ llegir-la perqu¨¨ morir¨¤ a mans de Chamalis, per¨° els ciutadans s'organitzaran amb escopetes i protegiran la distribuci¨® del diari que, ara s¨ª, reconeixen com a seu.

Aquestes hist¨°ries, i moltes altres que s'expliquen, per exemple al western, on hi ha m¨¦s d'una protagonista femenina, parlen d'uns comen?aments vacil¡¤lants on conviuen conductes vergonyoses i periodistes i patrons que estimen un ofici que expulsi l'engany i l'enviliment. Com ara. Ll¨¤stima que per ser un periodista honest, massa vegades s'hagi de ser un heroi. Deuen ser coses del cinema. O no.