Una generaci¨® sense tradici¨®?

Quan ara fa gaireb¨¦ un segle va llegir la confer¨¨ncia ¡°Una generaci¨® sense novel¡¤la?¡± a l¡¯Ateneu, Carles Riba estava assenyalant un problema estructural d¡¯un sistema literari en construcci¨®: podia una cultura que es volia en di¨¤leg amb la realitat del seu temps desenvolupar-se si el g¨¨nere nuclear del sistema era la poesia i no la novel¡¤la? La resposta consensuada va ser que probablement no i, per tant, s¡¯havien d¡¯explorar mecanismes de reversi¨® d¡¯all¨° que va ser considerat una disfunci¨®. Fa un mes es va celebrar a l¡¯Ateneu un debat que volia plantejar un altre problema estructural: ?els escriptors s¨¨niors d¡¯aquest mateix sistema sofreixen una manca de reconeixement estructural, ¨¦s a dir, pateix el sistema literari catal¨¤ un problema de transmissi¨® de la pr¨°pia tradici¨® amb tot el que aquesta interrupci¨® implicaria?

Una novetat dels darrers lustres, ja estructural, ¨¦s la consolidaci¨® de la millor n¨°mina de traductors que mai hem tingut

L¡¯acte el va moderar Joan Safont; hi van participar Anna Ballbona, Llucia Ramis, Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ i ?lex Broch. El professor Broch hi era com a representant de l¡¯autoanomenada ¡°generaci¨® dels setanta¡±. La seva vig¨¨ncia ¨¦s el nus de la discussi¨®. Per edat els seus membres s¨®n al pic de la maduresa. Pels motius que sigui, tanmateix, la percepci¨® ¨¦s que no reben el reconeixement que mereixeria la seva traject¨°ria i, paradoxalment, com si el nostre sistema fos una pir¨¤mide invertida, serien els nous els que s¨ª que rebrien una quota d¡¯atenci¨® desproporcionada. Fins ara la discussi¨® s¡¯ha plantejat en termes extraliteraris, per¨° el desllorigador per entendre qu¨¨ est¨¤ passant ¨¦s essencialment intraliterari i est¨¤ relacionat amb dos vectors: la consolidaci¨® d¡¯un grup de traductors al catal¨¤ d¡¯alt¨ªssima qualitat i el canvi de sensibilitat.

A la Fair Book de Londres, a principis d¡¯abril, no hi vaig deixar de pensar mentre passejava pels passadissos on les grans editorials anglosaxones mostraven les seves novetats i assistia a debats del Festival Spotlight. Pivotaven entorn de la narrativa catalana. La f¨®rmula proposada des de l¡¯¨¤rea de la literatura de l¡¯Institut Ramon Llull era molt atractiva: s¡¯aparellava un escriptor catal¨¤ amb un escriptor brit¨¤nic amb qui compart¨ªs preocupacions liter¨¤ries. Funcionava. El di¨¤leg entre els narradors i les seves obres, des d¡¯est¨¨tiques i ¨°ptiques distintes, era il¡¤luminador perqu¨¨ revelava una sincronia complement¨¤ria amb les noves sensibilitats que ara s¨®n l¡¯avantguarda de cultures com ara la nostra. Converses com les que van mantenir Marta Orriols i Max Porter, Eva Baltsar i Yara Rodrigues Fowler o Pol Guasch i Manon Steffan Ros van ser la demostraci¨® tangible que hi ha autors de la nostra literatura que, amb tota normalitat, es llegeixen com a escriptors de la literatura del m¨®n. ?s ben b¨¦ el contrari del provincianisme. ?s un gran moment.

Ra¨¹l Garrigasait defensa que la literatura catalana d¡¯avui t¨¦ la necessitat de reconnectar amb la cultura de preguerra

Marta Orriols ha explicat l¡¯impacte que Rodoreda ha tingut per ella: una escriptura energ¨¨tica que l¡¯ha acompanyat sempre

Pol Guasch i els l¨ªmits del g¨¨nere. Una cam¨ª sense gaire tradici¨® a la literatura catalana, per¨° David Vilaseca l¡¯acompanya

Ho ¨¦s malgrat aquesta hipot¨¨tica suspensi¨® de la transmissi¨®. Per¨° potser aquest debat generacional sobre un problema estructural est¨¤ mal plantejat. Tal vegada la pregunta seria quins autors de la tradici¨® pr¨°pia ajuden els nous a ser aquests escriptors del m¨®n. El que es tractaria de determinar, per dir-ho d¡¯una altra manera, ¨¦s quina ¨¦s la utilitat de la tradici¨® com a factor regenerador d¡¯un projecte literari de present. Poden ser-ho els prosistes dels setanta? ?Encara ho ¨¦s, per exemple, la figura que va fer el necessari bypass entre la prosa de postguerra i el llenguatge de la postmodernitat per tal que la llengua liter¨¤ria catalana fos un instrument per explicar la contemporane?tat? No cal ni dir que m¡¯estic referint a Quim Monz¨®. ?Encara ressona la vitalitat barroca que Baltasar Porcel va insuflar al catal¨¤ a partir de l¡¯obra mestra que ¨¦s Cavalls cap a la fosca?

Per a un escriptor la principal utilitat de vincular-se a la tradici¨® en la qual s¡¯inscriu ¨¦s l¡¯afilament del seu instrument de treball: la llengua. De generaci¨® en generaci¨®, si no hi ha ruptures (i n¡¯hem tingut de tr¨¤giques), l¡¯art de la prosa es va polint i repolint i facilita l¡¯arrencada de l¡¯escriptor que comen?a la seva carrera: es troba amb girs codificats que pot fer seus, melodies sint¨¤ctiques sobre les quals pot introduir variacions, models contrastats en els quals emmirallar-se...

En aquest sentit, la transmissi¨® de la tradici¨® ¨¦s d¡¯una gran utilitat. O abans ho podia ser absolutament, m¨¦s que no pas ara. Perqu¨¨ ara hi ha alternatives. Una novetat que s¡¯ha viscut durant els darrers lustres, i ja s¡¯ha fet sortosament estructural, ¨¦s la consolidaci¨® de la millor n¨°mina de traductors al catal¨¤ que mai hem tingut. No nom¨¦s posen a l¡¯abast la millor literatura del m¨®n, d¡¯ahir i d¡¯avui, sin¨® que ho fan amb rapidesa i una prosa viv¨ªssima. De manera que la tradici¨® ja no ¨¦s l¡¯¨²nic corpus de qualitat que est¨¤ a disposici¨® dels autors per afilar el seu instrument de treball. Hi ha la traducci¨®, per una banda, i per l¡¯altra hi ha els nostres cl¨¤ssics. Tamb¨¦ pel que fa al model de prosa.

A Londres Ra¨¹l Garrigasait va explicar Merc¨¨ Rodoreda com a baula salvadora: ella, a l¡¯exili i sense poder escoltar la seva llengua, hauria aconseguit remodelar un catal¨¤ realista, col¡¤loquial, que encara t¨¦ la potencialitat d¡¯actuar com a model per al catal¨¤ literari que s¡¯usa avui per explorar sensibilitats contempor¨¤nies. Es va referir tamb¨¦ a l¡¯afany actual de reconnectar amb la cultura de preguerra avortat per la dictadura franquista, en la mesura que conserva una vitalitat que encara ara, despr¨¦s de l¡¯esllanguiment de la normalitzaci¨®, sentim que redescobrim. El director de La Casa dels Cl¨¤ssics es va referir altra vegada a Rodoreda i a V¨ªctor Catal¨¤. Per qu¨¨ elles m¨¦s que d¡¯altres?

S¨®n les dues escriptores a qui es va referir Irene Sol¨¤ en la conversa que va mantenir amb Porter a la llibreria Foyles. S¨®n les veus que va escoltar Sergi P¨¤mies quan va llegir el manuscrit d¡¯aquella oda a la natura, m¡¯explica als passadissos de la Fira. Percebre com Solitud o La mort i la primavera ressonen a Canto jo i la muntanya balla no ¨¦s dif¨ªcil, i aix¨ª, de fet, la novel¡¤la funciona tamb¨¦ com un exercici d¡¯actualitzaci¨® de la pr¨°pia tradici¨®, amb prou for?a perqu¨¨ hi bategui una energia que arreu del m¨®n s¡¯est¨¤ reconeixent com a pr¨°pia. Per¨° a la vegada Sol¨¤ incorporava aquelles dues autores a un c¨¤non personal amb Woolf o Enr¨ªquez, Morales o Faulkner.

En aquest c¨¤non de la literatura del m¨®n, on poden sincronitzar-s¡¯hi autors de la tradici¨® catalana (podrien ser-hi Ibarz o Moncada), diria que hi ha la clau del problema sist¨¨mic que es va discutir a l¡¯Ateneu. Vivim de ple en un canvi de sensibilitat que for?a la reconsideraci¨® del c¨¤non ent¨¨s com a translaci¨® de l¡¯esperit del temps. I el c¨¤non tradicional ja no pot actuar com ho feia perqu¨¨ estava articulat a partir d¡¯una identitat dominant que ha entrat definitivament en crisi. Els autors que permetin intensificar-la, aquests s¨ª, s¨®n els que seran rellegits: la tradici¨® avui ¨¦s viva quan transmet la ruptura.