Serrat vist pel cantant de Manel

L¡¯estiu del 2014 vaig llogar un pis en un carrer amb nom de poeta. Un cop instal¡¤lat, investigava el barri i un ve¨ª em va parlar, ja que jo tamb¨¦ cantava, de la casa del Serrat. ?rem a for?a parades de metro del Poble-sec, on, sense haver-m¡¯ho plantejat gaire, encara l¡¯ubicava. Des del meu balc¨® nou es veia la Torre de Calatrava; mentre desembalava va ser f¨¤cil fer volar la imaginaci¨® mit¨°mana Montju?c avall, planejar entre terrats de bugada inflada pel vent i balcons amb geranis vermells i plantar-me davant de la porteria del carrer del Poeta Cabanyes: ¨¦s un mat¨ª d¡¯hivern del 1965, un xaval que diu que de gran ser¨¤ enginyer agr¨°nom baixa cap al Paral¡¤lel amb la guitarra espanyola a l¡¯esquena, se¡¯n va a debutar a R¨¤dio Barcelona¡­ Per¨° de l¡¯an¨¨cdota inici¨¤tica amb en Salvador Escamilla ja feia cinquanta anys i ara qui vivia en un carrer amb nom de poeta era jo! Vaig apropar-me a la casa que m¡¯havien indicat, va caure un selfie mig ir¨°nic i vaig convertir la coordenada en una meta habitual per passejar. Anar a la casa del Nano com qui camina fins a l¡¯espig¨® de l¡¯extrem de la platja, o fins l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre del final del passeig i torna.

El vaig comen?ar a escoltar d¡¯adolescent, quan era sis o set anys m¨¦s jove del que ¨¦s ell en les primeres gravacions. Havia trobat el 24 p¨¢ginas inolvidables, una antologia de l¡¯obra castellana del 68 al 74, i material desendre?at en catal¨¤. B¨¤sicament escoltava els seus aclaparadors primers deu anys de carrera. Si obviava les dates m¡¯apel¡¤lava com un artista coetani: qu¨¨ ¨¦s ¡®Ella em deixa¡¯, la primera can?¨® que va escriure, sin¨® una pindoleta de pop adolescent sobre el descobriment de la voluntat de l¡¯altre? Qu¨¨ ¨¦s ¡®Paraules d¡¯amor¡¯ sin¨® una furgada atemporal en la nafra que, diuen, deixa el primer amor quan s¡¯acaba?... Per¨° tamb¨¦ tenia la sensaci¨® d¡¯estar al mig d¡¯un cr¨¤ter fumejant, en l¡¯antic epicentre de l¡¯explosi¨® d¡¯aquell artista. L¡¯esclat devia haver estat espaterrant, algunes can?ons portaven d¨¨cades suspeses en l¡¯aire, ja formaven part del medi. Un barcelon¨ª que les escoltava amb walkman l¡¯any 95 de cam¨ª cap a l¡¯institut hi advertia f¨¤cilment un doble fons, un portal cap a un passat vapor¨®s, potser la joventut dels pares. La suggesti¨® s¡¯amplificava amb el gust pel l¨¨xic en des¨²s, el ¡°cobretaula carregat de randes¡±, el ¡°bies de tu enagua¡±, el ¡°fotent-me un perfumat¡±, les ¡°gentes de cien mil raleas¡±... Per¨° com s¡¯ho feia aquella veu per guanyar-se¡¯m tant la confian?a? A casa no sonava tothora, o no m¨¦s que moltes altres, on era el truc? La cosa m¡¯intriga, no per original, sin¨® al contrari: em passava a mi com li ha passat a milions de persones. Qu¨¨ hi ha amagat dins d¡¯aquelles gravacions?

El seu can?oner ¨¦s una escola indispensable, una paret mestra de la tradici¨® catalana i castellana

Hi canta un noi nascut en la Barcelona derrotada, per¨° que ha passat els anys m¨¦s durs de la postguerra parapetat per la pr¨°pia infantesa i els sacrificis familiars. Ho explica ell mateix a ¡®Can?¨® de bressol¡¯, petita i enorme, que destil¡¤la els seus anys quaranta ja nom¨¦s en l¡¯estructura: el to major per a la tornada, que recupera el cant de la mare nascuda a Belchite, en castell¨¤; el salt sobtat a menor, per a les estrofes del fill, en catal¨¤. I la paraula mallerengues de colof¨® d¡¯una melodia ascendent que m¡¯estremeix de plaer cada vegada que l¡¯escolto... Gr¨¤cies a l¡¯escut maternal ha pogut desenvolupar una mirada rom¨¤ntica i es pot permetre el luxe de la nost¨¤lgia ¨Cper aqu¨ª crec que enganxava el meu jo adolescent¨C. Ha escoltat molta r¨¤dio, coples, sarsueles, tangos i la chanson. De la coctelera en van sortint can?ons d¡¯un jove de fam¨ªlia menestral amb un gran instint mel¨°dic. S¨®n retalls de coses vistes i episodis de la seva vida sentimental, per¨° apareix un altre impuls subterrani i la combinaci¨® ¨¦s poderosa: connecta amb la mem¨°ria del franquisme, per¨° transmet alhora que aquest m¨®n gris no ser¨¤ el seu, que ell i la seva generaci¨® avancen.

El Serrat cronista dels primers anys escriur¨¤ ¡®El drapaire¡¯, ¡®Els vells amants¡¯ o ¡®La Carmeta¡¯. Suposo que tamb¨¦ ¡®La tieta¡¯, que mereix una l¨ªnia a part per l¡¯obra mestra del retrat que ¨¦s, pel futur demolidor ¨C¡°La despertar¨¤ el vent...¡±¨C i la bellesa continguda. A ¡®Ara que tinc vint anys¡¯ o ¡®Me¡¯n vaig a peu¡¯ es fa evident el Serrat que marxa cap a un lloc millor. El n¨°mada que es desf¨¤ de lligams el sedu?a, el torna a utilitzar a ¡®Com ho fa el vent¡¯ i a ¡®Vagabundear¡¯, per exemple, i inevitablement el relaciono amb ¡®Don¡¯t Think Twice, It¡¯s All Right¡¯, del Dylan. Cont¨¦ un egoisme saludable de joventut, quan el gall canti haur¨¦ marxat, no cal que fotem un drama... Per¨° encara va entrar en joc una tercera sensibilitat, la del bard que s¡¯inspira en la natura, potser l¡¯arravatament ruralista del barcelon¨ª quan surt a pasturar. A la tornada de ¡®Sota un cirerer florit¡¯ havia tret el cap ¨C¡°murmuri d¡¯abelles que m¡¯adorm¨ª¡±¨C per¨° es consolida a ¡®Can?¨® de matinada¡¯, del 67, el seu primer gran ¨¨xit comercial. De l¡¯accepci¨® marinera d¡¯aquesta veu sortir¨¤ primer ¡®La mort de l¡¯avi¡¯, per¨° m¨¦s endavant tamb¨¦ ¡®Bon dia¡¯ o ¡®Mediterr¨¢neo¡¯, ¨¦s clar.

El personatge es va acabar de perfilar el 1968, amb la plantada d¡¯Eurovisi¨®n i arrencant l¡¯esparadrap del castell¨¤ amb ¡®El Titiritero¡¯ i ¡®Poema de amor¡¯. Les dates de publicaci¨® d¡¯aquesta ¨¨poca s¨®n un merder, moltes can?ons s¨®n singles que despr¨¦s formen part de discs, per¨° entenc que el 1969 justificaria una carrera: a principis de gener treu, entre d¡¯altres, ¡®Com ho fa el vent¡¯ i ¡®De mica en mica¡¯, a l¡¯abril el disc La Paloma, amb ¡®Tu nombre me sabe a yerba¡¯ i ¡®Poco antes de que den las diez¡¯ ¨C¡°y bajar¨¢s los pelda?os de dos en dos, de tres en tres¡± em sembla una gran imatge de la primera joventut, quan ja som b¨¨sties sexuades per¨° encara baixem escales fent saltirons, com els nens¨C, al maig els poemes de Machado, a l¡¯octubre ¡®Pen¨¦lope¡¯... Va ser dolor¨®s consolidar l¡¯aposta biling¨¹e? El tretz¨¨ jutge, avui ho sabem, estava cridat a ser una estrella a l¡¯Am¨¨rica Llatina, per¨° havia d¡¯obrir un cam¨ª i demostrar que podia fer el salt mantenint l¡¯¨¨xit comercial. Era un terreny inexplorat que potser nom¨¦s ha tornat a trepitjar, a la seva manera, l¡¯Albert Pla. M¡¯imagino sentiments de pertinen?a dinamitats, antics col¡¤legues que no es reconeixien i ferides obertes amb un sector del p¨²blic de la Nova Can?¨®... En fi, les escaramusses generacionals s¨®n la salsa de la vida, per¨° tenen poca transcend¨¨ncia quan parlem del llegat dels artistes que les van protagonitzar. I, en principi, Banda sonora d¡¯un temps, d¡¯un pa¨ªs, de 1996, va ser l¡¯escenificaci¨® d¡¯un tractat de pau protagonitzat per un Serrat ja convertit en t¨°tem. Permetre-ho va ser molt gener¨®s per part de la resta, per cert. Explico una batalleta que trec del llibre Serrat y su ¨¦poca, de la Margarita Rivi¨¨re, perqu¨¨ em fa riure: el desembre del 1970 tres-cents intel¡¤lectuals i artistes es van tancar a Montserrat per demanar l¡¯amnistia per als membres d¡¯ETA jutjats al Proc¨¦s de Burgos. El Nano hi va anar: ¡°Pi de la Serra no me hablaba y coincidimos en el v¨¢ter¡±. Quanta tensi¨®, per favor.

Per¨° devia ser bo abstraient-se de l¡¯entorn. Ja amb el nou rol d¡¯estrella pop protagonitza pel¡¤l¨ªcules, interessa a la premsa del cor i continua amb el ritme de publicaci¨® vora?. Nom¨¦s el 1970 treu Mi ni?ez i Serrat/4. El 71 arriba Mediterr¨¢neo, el 72 els poemes de Miguel Hern¨¢ndez, el 73 Per al meu amic, el 74 Canci¨®n Infantil... Com s¡¯ho feia? ?s clar que surfejava una onada d¡¯inspiraci¨® i que treballava molt, per¨° nom¨¦s unes determinades condicions de producci¨® poden explicar la quantitat d¡¯enregistraments i, de retruc, un so tan allunyat de la guitarra cl¨¤ssica dels Setze Jutges. Era l¡¯¨¨poca dels mestres, els arranjadors musicals a l¡¯ombra: de la col¡¤laboraci¨® entre aquests m¨²sics de conservatori i els cantautors en surt el so d¡¯aquell context, d¡¯aquella ind¨²stria. S¨®n els Francesc Burrull, Antoni Ros-Marb¨¤, Juan Carlos Calder¨®n, Josep Maria Bardag¨ª, Josep Mas ¡°Kitflus¡± i, davant de tots, Ricard Miralles, tan decisius per entendre el can?oner de qu¨¨ parlem. Les orquestres que associem al so Serrat dels setanta, els arpegis barrocs, les cordes i els vents que s¡¯enlairen fins a cims bigger than life em fascinen i m¡¯intriguen. Intento posar-me en la pell del jove Joan Manuel i l¡¯imagino talentos¨ªssim, per¨°, en el fons, inexpert. Amb una bona melena i jeans acampanats es passeja una mica perdut per un bosc de partitures, cordes, vent metall i vent fusta.

Tinc moltes preguntes. La col¡¤laboraci¨® entre m¨²sics, si funciona i ¨¦s generosa, acaba deixant una sensaci¨® postcoital, un no saber exactament qui ha fet qu¨¨. Era el cas? Sentia que controlava el producte final? Hi era sempre, durant l¡¯enregistrament de l¡¯orquestra? Com va sorgir la idea del di¨¤leg entre guitarra el¨¨ctrica i baix a l¡¯inici de ¡®Cantares¡¯? I la pandereta i el clavicordi ¨C¨¦s un clavicordi?¨C de ¡®Tu nombre me sabe a yerba¡¯? I els cors eteris a ¡®La primera¡¯ o ¡®Helena¡¯? Despr¨¦s hi ha el desplegament de trucs harm¨°nics: agafem ¡®20 de mar?¡¯, l¡¯obertura triomfal de Serrat/4, obviem la festa de campanes, fagots i obo¨¨s. La primera part de l¡¯estrofa est¨¤ sobre do major, i ¨¦s preci¨®s com r¨¤pidament modula a fa passant per si bemoll, el set¨¨ grau menor de la tonalitat; despr¨¦s retorna al do a la l¨ªnia que serveix de tornada, ¡°i a la bandolera ¨Cquin gust la paraula bandolera!¨C em duia la primavera el 20 de mar?¡±. Agafem ¡®La mujer que yo quiero¡¯ o ¡®Luc¨ªa¡¯, que comencen amb la mateixa seq¨¹¨¨ncia harm¨°nica: del primer grau menor van cap a un segon semidisminu?t que els dona molt car¨¤cter i en determina la personalitat, per¨° no m¡¯estranyaria que haguessin estat concebudes amb la guitarra anant al quart menor, molt m¨¦s b¨¤sic... Tot aix¨° no ¨¦s f¨ªsica qu¨¤ntica, per a un m¨²sic amb formaci¨® ¨¦s el pa de cada dia, per¨°, en nom dels compositors que s¡¯apropen a la m¨²sica des de l¡¯instint, havent estudiat abans qualsevol rucada de lletres, hi ha elements dif¨ªcils d¡¯utilitzar amb naturalitat. I aquell Serrat ho feia constantment.

El Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va publicar un article sobre l¡¯home l¡¯any 1973. Escriu des d¡¯una perspectiva que avui ¨¦s saludablement desmitificadora: parla d¡¯un noi m¨¦s jove que ell, n¡¯analitza el gran talent, ¨¦s clar que ho fa, per¨°, per exemple, diu que al xaval se¡¯l veu una mica insegur amb el castell¨¤, que a ¡®Edurne¡¯ i a ¡®Mu?chacha t¨ªpica¡¯ ¡°algunas rimas no le entran [...] como suele suceder a los mejores tenistas con su saque¡±. I subratlla ¡®Conillet de vellut¡¯ com un cim. Ho era l¡¯any 73 i cinquanta anys despr¨¦s m¡¯ho segueix semblant. Hi va trobar un to lleuger, canta el Juanito triomfador, que ha sortit del barri i s¡¯ha embolicat amb una model. ?s fr¨ªvola, orgullosament trivial i el name dropping ¨¦s exquisit: Snoopy, Pom¨¦s, Richard Avedon... Sempre m¡¯ha sorpr¨¨s el conillet poreg¨®s del final, ¨¦s un adjectiu for?at. Si el tel¨¨fon acab¨¦s en 1, podria rimar-lo amb el conillet de vellut, com ha fet durant tota la can?¨®, per¨° el tel¨¨fon acaba en 2 i s¡¯ha de menjar el poreg¨®s. Aix¨° ¨¦s estar comprom¨¨s amb la veritat! Pel que fa al castell¨¤, m¡¯hauria agradat saber qu¨¨ en pensava V¨¢zquez Montalb¨¢n, de ¡®Romance de Curro ¡°El Palmo¡±¡¯, que devia sortir mesos despr¨¦s de l¡¯article. Despr¨¦s de la introducci¨® de pas de Setmana Santa ¨Cque ha trobat una germana en ¡®Demasiadas mujeres¡¯ del C. Tangana¨C, diu aix¨ª: ¡°La vida y la muerte / bordada en la boca / ten¨ªa Merceditas / la del guardarropa¡±. La tristesa traspassar¨¤ els murs del tablao on se situa l¡¯acci¨®; ¨¦s la can?¨® dels artistes de postguerra, despr¨¨n l¡¯olor r¨¤ncia que fa la il¡¤lusi¨® quan es podreix.

Una carrera de pr¨¤cticament sis d¨¨cades ¨¦s un privilegi, gaireb¨¦ un miracle. En una entrevista de l¡¯any 93 l¡¯I?aki Gabilondo li va fer la pregunta impossible de respondre, all¨° de amb quina can?¨® et quedaries. La resposta ¨¦s simptom¨¤tica d¡¯un nervi intern: ¡°elegir¨ªa las tres que m¨¢s dinero han dado y me han permitido escribir las doscientas siguientes¡±. Perqu¨¨ despr¨¦s de l¡¯explosi¨®, despr¨¦s de canalitzar com un m¨¨dium la sensibilitat d¡¯una ¨¨poca, va venir la carrera. Personalment, a partir de Para piel de manzana, del 1975, sento que me¡¯n desvinculo, el plaer se¡¯m fa m¨¦s espor¨¤dic. A veure, ¡®Si jo fos pescador,¡¯ del disc amb poemes del Papasseit, del 1977, em fa feli?; posaria en qualsevol antologia ¡®Qu¨¦ bonito es Badalona¡¯, del 1978, i ¡®Esos locos bajitos¡¯ i ¡®Hoy puede ser un gran d¨ªa¡¯, del 1981; l¡¯aforisme estoic amb qu¨¨ va acabar ¡®Sinceramente tuyo¡¯ del 83 ¨C¡°Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio¡±¨C m¡¯acompanya com un mantra; ¡®Plany al mar¡¯, tan senzilla, em sembla de les seves millors can?ons i la va publicar l¡¯any 84, i ¡®Kubala¡¯ ¨¦s una cabriola impossible del 89, de la qual ning¨² altre en sortiria, ja no il¡¤l¨¨s, sin¨® triomfant.

Serrat comen?a una gira que tindr¨¤ emocions fortes, alegries que seran tristeses i tristeses que seran alegries

Per¨° em pregunto sovint pel distanciament. Potser el Serrat ha estat un autor vocacionalment generacional i a alg¨² nascut a principis dels vuitanta el pot acompanyar una estona, per¨° no tot el cam¨ª. Potser, m¨¦s simple, els discs publicats despr¨¦s del 75 no els vaig escoltar quan era una esponja adolescent. Diria que l¡¯energia mel¨°dica i dels arranjaments es difumina, per¨° potser ell es va atipar de pr¨¦mer unes tecles determinades i ja no perseguia can?ons que saltessin a la jugular, com a m¨ªnim a la meva jugular. O potser he pogut projectar-me millor, de moment, en el coming of age d¡¯un xaval en la ranera del franquisme que en les impressions d¡¯un senyor de l¡¯edat dels que han pres el poder en les primeres d¨¨cades de la democr¨¤cia ¨Cque, a sobre, per a alg¨² amb una escriptura tan lligada al present, em sembla un context molt m¨¦s esmunyed¨ªs¨C. La dimensi¨® llatinoamericana de la segona vida del personatge, de tan enorme que ¨¦s i tan allunyada del m¨®n que conec, nom¨¦s puc observar-la amb ulls esbatanats, comprendre-la te¨°ricament i aplaudir-la, per¨° no se¡¯m fica a la cuina de casa sense demanar perm¨ªs com l¡¯etapa anterior.

Dimecres que ve, el Joan Manuel Serrat comen?a a Nova York una gira de comiat que vindr¨¤ amb emocions fortes, alegries que seran tristeses i tristeses que seran alegries, com les que a ell li ha agradat capturar. No caldria, per¨° diguem-ho: sortir¨¤ del camerino del Beacon Theatre, s¡¯arreglar¨¤ l¡¯americana i pujar¨¤ a l¡¯escenari per desplegar un can?oner que ¨¦s una escola indispensable per a molts compositors que hem vingut despr¨¦s, una paret mestra, tant d¡¯una tradici¨® escanyolida com la catalana, com de la castellana, tan robusta ella. Aquest no ¨¦s un ofici que s¡¯adquireixi treballant un temps al taller d¡¯un mestre artes¨¤, dormint discretament damunt un taul¨® de fusta a la rebotiga. S¡¯apr¨¨n conversant amb les can?ons que t¡¯agraden. No ens coneixem, per¨° jo he xerrat molt amb el Serrat. Admirant-li els encerts, per¨° tamb¨¦ q¨¹estionant-li decisions, rient perqu¨¨ va tenir molta barra aqu¨ª, o emprenyant-me perqu¨¨ va ser mandr¨®s all¨¤... Que b¨¦ que, amb gaireb¨¦ vuitanta anys, pugui anar cantant per mig m¨®n, acomiadant-se de milers de ciutadans que li agrairan els serveis prestats. Quina bona jubilaci¨®, amb aquesta feinada a l¡¯esquena! I quan s¡¯apaguin els llums i tothom se¡¯n vagi a casa, perqu¨¨, com passa a ¡®Fiesta¡¯, al final tots marxem a casa, ell podr¨¤ tornar a la seva sabent que aquesta gran obra que ha compost afortunadament seguir¨¤ per aqu¨ª, per si alg¨² hi est¨¤ interessat. Per gaudir-ne, s¨ª, per¨° tamb¨¦ per mirar-la del dret i del rev¨¦s, per rebregar-la, per sobreanalitzar-la; per aprendre¡¯n, vaja!