Sergi Belbel porta a la Beckett una obra sobre els robots de companyia

Es veu que al Jap¨® (on si no?) ja hi ha qui pensa en la fabricaci¨® de robots de companyia. Que quedi clar que L'altre, obra escrita per Roc Esquius i que dirigeix Sergi Belbel a la Beckett (des del 28 de maig fins al 5 de juny) ¨¦s una distopia per¨°, segurament, no tan llunyana com a molts els agradaria pensar. L'obra va d'aix¨°, de la construcci¨® d'un robot de companyia. El principal inversor d'una empresa tecnol¨°gica encarrega al director la fabricaci¨® d'aquest androide que revolucionar¨¤ el futur de la humanitat. Mentre els subjectes de prova, aut¨¨ntics conillets d'¨ªndies, treballen sense parar, els dos enginyers encarregats toparan amb problemes t¨¨cnics i (ai...!) ¨¨tics.

M¨¢s informaci¨®n

La Beckett furga en l¡¯¡®Obsolesc¨¨ncia programada¡¯ humana i femenina

¡®Els nostres fills¡¯ posa l¡¯espectador cara a cara amb el medi ambient al Teatre Akad¨¨mia

Orfebreria teatral

"Necessiten robots per no sentir-se sols!", exclama Belbel. "No un amic, un robot! ?s molt trist que per cobrir una necessitat tan humana haguem de rec¨®rrer a la tecnologia". El director plasma aix¨ª un dels temes de l'obra: la tensi¨® entre ci¨¨ncia i ¨¨tica que condueix cap a un m¨®n fatalment abocat a la tecnologia i a la deshumanitzaci¨®.

El text, escrit per Esquius amb coneixement de causa ("ell ¨¦s, a part d'actor i dramaturg, inform¨¤tic: sap perfectament que es fan productes que esclavitzen els consumidors", remarca Belbel), "¨¦s absolutament una com¨¨dia", en paraules del tamb¨¦ dramaturg i recent guanyador del Premi Sant Jordi amb la novel¡¤la Morir-ne disset (Proa). Una com¨¨dia amb missatge, esclar: "Els temes s¨®n la necessitat de companyia, l'amistat, els sentiments, d'una banda, i el debat moral, de l'altra", explica.

"Esquius ens proposa un joc provocatiu, divertit, enginy¨®s, ple de sorpreses, esbojarrant, captivador", diu el director.Tot mil¡¤limetrat, com en una altra recent col¡¤laboraci¨® Esquius-Belbel, Angle mort. "Juga amb la tecnologia i tamb¨¦ amb el llenguatge", diu Belbel, revelant que el robot, per exemple, no distingeix entre la B i la V i l'empresa es diu, precisament, Visos Blaus...

Hi ha sis personatges i nom¨¦s dos actors, Cesc Casanovas (en una vessant molt m¨¦s actoral que la seva m¨¦s coneguda del Pol¨°nia, de TV3) i el jove ?lex Ferr¨¦, que no paren en l'hora i 35 minuts que dura la funci¨®: "Fan un exercici de fregolisme m¨¤xim. Hi ha tres nivells de relaci¨®: el dels inform¨¤tics, el del robot i el subjecte de proves i el del capitalista i el director de l'empresa. El ritme ¨¦s fren¨¨tic: tot comen?a molt ordenat i va caminant cap al caos, cap a una metatreatralitat que demana la complicitat de l'espectador. Aix¨° fa c¨®rrer amunt i avall els actors fins al punt que deuen perdre un quilo de pes en cada representaci¨®. La seva feina ¨¦s intens¨ªssima: moviments, entrades, situacions... L'obra ho barreja tot, per¨° per fora es veu una carcassa polida, neta, lleugera, com les d'Apple... I per dins hi ha tot un enrenou que no entendr¨ªem".

En traslladar-ho tot a l'escena, juguen un paper important l'escenografia (Max Glaenzel), minimalista, pot ser que recordi les taules de La revoluci¨® no ser¨¤ tuitejada, de Guillem Clua, al Lliure el 2013. "Un espai molt essencial, molt net, com les botigues d'Apple", insisteix Sergi Belbel, "que els acotrs dinamitzen, igual que els responsables dels llums (Kiko Planas) i del so (David Solans), que poblen tot aquest espai amb sons i llums que ens s¨®n tan familiars. I el vestuari (Pau Aul¨ª), absolutament integrat en l'escenografia, tamb¨¦ aporta molt¨ªssim a l'obra".

El ja consolidat t¨¤ndem Belbel-Esquius (recordem tamb¨¦ S¨¤piens, a la Flyhard) ha estat en aquest cas "una casualitat feli?", segons el director. L'altre forma part del cicle M¨¤quina Persona, de la Beckett, i Toni Casares, el director de la sala, la va captar en una lectura all¨¤ mateix. La qu¨ªmica entre els dos funciona a la perfecci¨®: "Sent jo tamb¨¦ un autor, tenir-lo a ell com a ajudant de direcci¨® ¨¦s un privilegi. Ens alimentem els dos. Alguna cosa de nosaltres hi veig a l'obra: hi ha el jove i el veter¨¤... Una mica ens emmirallem, s¨ª".